El "temazo" del dimecres. Negu Gorriak - "Hipokrisiari Stop!"

A l'abril del 93, fa prop de 25 anys, el grup irundarra Negu Gorriak, nascut a principis dels 90 de les cendres dels Kortatu, treia a la llum un dels seus millors discs, "Borreroak Baditu Milaka Aurpegi", una barreja de rap, metal, reggae-dub i rock, que van poder presentar a Barcelona (tot i que la Guàrdia Civil no els ho va posar fàcil) en un concert gravat pel Canal 33 per al mític programa musical Sputnik. El concert va estar dedicat, en paraules del cantant de la banda, Fermín Muguruza, al jove valencià antifeixista Guillem Agulló, assassinat a mans d'un grup de militants d'extrema dreta espanyolista.

Lladres, a la garjola!!

Ahir es va conèixer la sentència de l'Audiència de Barcelona del cas Palau, després de prop de 9 anys des del descobriment de la trama de corrupció. El jutge condemna els principals implicats amb penes de presó (9 anys i 8 mesos a Millet, principal cap de la trama; 7 anys i 6 mesos a Montull, gerent del Palau; 4 anys i 5 mesos a l'estresorer de Convergència, Daniel Osàcar; i 4 anys i 6 mesos per a Gemma Montull, exdirectora financera de l'entitat). 

Malgrat la meva escassa, per no dir nul·la, confiança en la justícia, sembla que aquesta vegada no quedaran impunes els delictes d'aquesta colla de panxacontents de la burgesia catalana, amics, i còmplices, de la classe política dirigent (Convergència i Unió). Segur que darrera d'aquesta trama hi deu haver un bon grapat més de responsables directes, que han quedat ocults per manca de proves. Qui sap si algun dia alguns d'aquests també acabaran entre reixes.

Llençats.

L'11 del Barça ahir a Anoeta.

No acostumo a parlar gaire al bloc de futbol o d'esport en general, tot i que és una de les meves principals passions a la vida. Em perdo ben pocs partits del Barça, i quan me'ls perdo em poso una mica de mal humor. He arribat a despertar-me a les 4 de la matinada a Malaysia per poder veure un partit de la supercopa d'Espanya. A més, actualment estem vivint una de les èpoques daurades en la història blaugrana, tant pel nombre de títols com pel nivell de joc/espectacle assolit. I sense oblidar que tenim al millor jugador d'aquest esport de tota la història, Leo Messi, i mentre hi sigui, cal mirar els partits encara que siguin amistosos. És art pur.

Ahir va acabar la primera volta de la lliga espanyola i el Barça ho va fer, de manera brillant, en un dels camps maleïts en les darreres temporades, Anoeta, a Donosti, on feia nou temporades que no es guanyava en lliga. Doncs patapam, 2 a 4 i mitja lliga al sac. Líders destacats, imbatuts (51 punts de 57 possibles), i amb uns registres espectaculars. Malgrat que la temporada va començar amb dubtes degut a la desfeta contra el Madrid a la supercopa espanyola al mes d'agost, l'entrenador, Valverde, ha aconseguit que acoblar als jugadors al nou esquema 4-4-2, amb una defensa sòlida i un atac letal. I ha aconseguit recuperar la millor versió d'alguns jugadors que van acabar amb molts dubtes la temporada anterior (Alba, Rakitic, Iniesta), així com recuperar d'altres que semblaven condemnats a l'ostracisme com ara André Gomes o Vermaelen).

I no només a la lliga estan anant bé les coses. Tant a la copa com a la Champions estan en disposició de competir pels títols amb plenes garanties. I això que encara no hem vist la millor versió del fitxatge estrella de la temporada, Dembelé, que ha estat lesionat prop de tres mesos. I ara s'acaba d'incorporar un altre crac mundial, el brasiler Coutinho, provinent del Liverpool. 

I a tot això cal sumar la crisi de joc i de resultats que està patint l'etern rival, el Madrid, que es troba a 19 punts (i un partit menys) del Barça a la lliga, i que es trobarà amb un autèntic os als setzens de la Champions, el torneig on hi tenen posades totes les esperances per salvar aquesta temporada. A veure si Neymar ens alegra una mica més la vida als culés.

Carlos González: "Finestres d'oportunitat".

Com a mestre d'Educació Física corroboro les afirmacions del Carlos González. Tots els infants tenen ganes d'aprendre noves habilitats i de posar-se a prova. Val la pena deixar-los prendre la iniciativa, ja que l'autoaprenentatge crea en els infants un sentiment d'autosuperació i d'autoestima, així com la sensació que amb esforç i constància (gairebé) tot és possible. Tanmateix, deixar fer no vol dir deixar de ser-hi. El mestre sempre proper i amatent per a qualsevol demanda.

Hi ha moments a la vida dels nens en què toca fer una cosa nova, adquirir una nova habilitat. Girar-se, seure, menjar, gatejar, caminar, saltar, parlar, vestir-se... Quan el moment arriba, la criatura s’esforça, practica un cop i un altre la nova habilitat, de manera que sembla com si es posés deures de dificultat creixent. 

Hi ha setmanes en què sembla que totes les hores del dia les dediqui a agafar-se dels mobles per posar-se dret. Ho intenta i ho torna a intentar, cau i no plora ni es desanima. Veiem la seva concentració quan puja, la seva expressió d’orgull quan finalment ho aconsegueix, i a vegades els moments de pànic quan descobreix que no sap com baixar i ha de cridar perquè el papa o la mama el baixin a terra. En pocs dies aprendrà a deixar-se caure fins a quedar assegut, al principi bruscament (sort del bolquer!), poc després suaument, lliscant per la pota de la taula. 

Desitgen fer coses noves i estan orgullosos del que han fet. I és per això que dues de les primeres frases que diuen tots els nens solen ser “Jo solet” o “Jo soleta”, o “Papa, mama, mira què faig!”. Aquests moments s’anomenen finestres d’oportunitat en el desenvolupament infantil. Com una finestra s’obren... i es tornen a tancar. Si no s’aprofita l’ocasió, després és molt més difícil. 

A vegades la temptació de no deixar-los fer les coses és massa forta. Si deixes que agafi el menjar i se’l posi a la boca, menja poquet i s’embruta i en tira la meitat per terra. Si deixes que es banyi (sol no, esclar, seria molt perillós; però pot agafar ell l’esponja mentre vigiles), ho deixa tot escampat. Si deixes que es mogui i es posi dret i descobreixi el món, has d’estar vigilant tota l’estona. Si deixes que es vesteixi, triga molt i s’ho posa al revés. “Tot ho vol tocar, destorba amb la maneta”, diem. És molt més fàcil i ràpid despullar-lo, rentar-lo, vestir-lo, ficar-li la cullera a la boca, recollir amb la cullera el que surt per fora i tornar-l’hi a ficar, netejar-li la cara amb el tovalló... i en cinc minuts tens el nen net, menjat i embolicat per a regal. Després la finestra es tanca, i li passen les ganes de fer les coses tot sol, i ens queixem perquè amb dos anys només pren triturats i no mastega, o espera passivament que el vesteixin.

Potser val la pena perdre el temps esperant que facin el que intenten fer, oi?

Continuen presos.

Pancartes d'Omnium i l'ANC desplegades ahir al Camp Nou a l'inici del partit de copa entre Barça i Celta (Foto: E-notícies)

Ahir l'estadi del Barça va tornar a ser un clam a favor de l'alliberament dels ostatges catalans retinguts per l'estat espanyol feixista a presons de la capital del regne. 88 dies entre reixes els Jordis, i 71 el vicepresident Junqueras i el Conseller Forn. Uns presoners que l'estat espanyol utilitza per a coaccionar els partits independentistes de cara a evitar la formació d'un nou govern independentista, malgrat que això és el que va decidir, sobiranament i seguint la llei espanyola, el poble català en les eleccions del passat 21D. 

La repressió de l'estat espanyol està començat a sorgir efecte, en forma de dimissions i renúncies de figures importants de les forces independentistes: Carles Mundó, Neus Lloveras, Carme Forcadell... Tanmateix, segur que a hi ha molts catalans disposats a assumir els càrrecs que aquests abandonen per tal de continuar la batalla per a la llibertat.

Llibertat i República!!

El "temazo" del dimecres. Pete Seeger - "What did you learn in school today?"

Avui dedico el "temazo" dels dimecres a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari català afussellat per la monarquia espanyola l'any 1909 acusat d'instigar els fets de la setmana tràgica. Al llarg d'aquest any es commemorarà els 150 aniversari del seu naixement amb actes arreu del territori. Tot un referent per les seves tesis polítiques, socials i pedagògiques. Va ser el fundador de l'Escola Moderna, un projecte de pedagogia llibertària, l'any 1901. Encara avui ens calen moltes lliçons de Ferrer i Guàrdia.

La cançó va ser composta per Tom Paxton i interpretada pel llegendari cantautor folk nord-americà, Pete Seeger, l'any 1964.

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that Washington never told a lie
I learned that soldiers seldom die
I learned that everybody's free
And that's what the teacher said to me

That's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that policemen are my friends
I learned that justice never ends
I learned that murderers die for their crimes
Even if we make a mistake sometimes

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned our country must be strong
It's always right and never wrong
Our leaders are the finest men
And we elect them again and again

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that war is not so bad
I learned about the great ones we have had
We fought in Germany and in France
And someday I might get my chance

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

Fins mai, revistes Tiempo i Interviu.

 

Dues revistes del grup I(Zeta) tanquen per manca de lectors. Me n'alegro. Quants menys mitjans es dediquin a manipular i a fer propaganda del règim millor. Segur que moltes dones també se n'alegren que desaparegui la famosa revista que va guanyar popularitat gràcies a l'exhibició de cossos femenins nus per a gaudi i excitació masculina majoritàriament.