Els Springboks, campions de l'hemisferi sud.

 

Ahir es va disputar la darrera jornada del Castle Lager Rugby Championship, que ve a ser el torneig de les seleccions de rugbi més importants de l'hemisferi sud, on s'havia de dirimir el campió del torneig. I a l'estadi Mbombela de Nelspruit (Sud-àfrica) es jugava el partit decisiu entre la selecció amfitriona i Los Pumas argentins. Aquests dos equips s'havien enfrontat la setmana anterior en la penúltima jornada amb una meritòria victòria dels argentins per la mínima (29-28), i ahir els sud-africans volien la revenja, i de pas endur-se el títol, cosa que van fer de forma clara i rotunda. Ahir no es van deixar sorprendre i davant d'un públic entregat van apallissar els argentins per 48-7.

Els Springboks encadenen, tal i com ja van fer l'any 2019, la victòria a la copa del món i el campionat de l'hemisferi sud. Tanmateix, enguany ha estat el primer cop que aquest torneig s'ha jugat a doble partit amb cadascun dels rivals (Argentina, Nova Zelanda, Sud-àfica i Austràlia). Els sud-africans han aconseguit fer un cinc de sic, amb l'única derrota de la passada setmana a Santiago del Estero.

Tinc moltes ganes ja que arribi el novembre que tornaré a veure els Springboks en directe a Cardiff, contra Gales, en un amistós de la gira de les nacions de l'hemisferi sud als països amb més tradició de rugbi de l'hemisferi nord.

El temassu del dimecres. Las Manos de Filippi - "Los métodos piqueteros".

 

El passat dissabte vaig anar a la sala La Deskomunal del barri de Sants per primera vegada en la meva vida, per veure la banda argentina Las Manos de Filippi, banda amb 30 anys de bagatge i que vaig descobrir en directe l'any 2006 en un viatge per Argentina i que no havia pogut tornar a veure des d'aleshores. Una banda que destaca per les seves lletres reivindicatives i en defensa de la lluita de la classe treballadora. Aquest setembre han iniciat una gira per Europa fent una vintena de concerts. A Barcelona van estar acompanyats d'una nombrosa representació de la comunitat argentina, en una sala petitona i acollidora, sempre cridanera i apassionada.

20 anys de l'expedició a La Pica d'Estats.

 

 

 

 

El 8 i 9 de setembre del 2004 vaig fer el meu primer i únic ascens al cim de La Pica d'Estats amb el Ferran Cazador i un amic d'aquest que no recordo el nom. L'any anterior havia fet un primer intent en solitari que vaig haver de suspendre perquè em vaig equivocar de camí (vaig passar una nit enmig del no res amb la tenda de campanya i vaig tornar enrere l'endemà al veure que per allà no passava ni déu). El segon intent sí que va ser el bo, i va compensar el mal tràngol viscut l'any anterior en solitari.

Riure per no matar: "Penal a favor del R. Madrid".

 

Quan es porten set jornades de la lliga de futbol al R. Madrid ja li han senyalat sis penals a favor. Alguns d'aquests d'autèntic escàndol. Un fet que no per repetit deixa d'indignar i fotre. Tanmateix, els culers sabem que mentre juguem la lliga espanyola haurem de suportar, jornada rere jornada, els favors dels àrbitres a l'equip de l'estat. Dels àrbitres i dels dirigents del comité de disciplina que castiguen amb tres partits un jugador del Barça per tocar-se el nas i deixen impunes insults de jugadors del Madrid a l'àrbitre o entrades assassines als rivals.

En fi, que puta Espanya i puta Real Madrid.

Putos Alternària i Cladospòrium.

 

Fa anys que sé que sóc al·lèrgic, tant al respirar com al ingerir segons quins fruits, i fins i tot al contacte amb certes plantes o teixits. Fa uns mesos vaig tornar a l'especialista per comprovar com havia evolucionat en els darrers 10 o 15 anys de la darrera visita, i vaig comprovar que si fa no fa estic igual en tots els sentits. Vaja, que em provoquen reacció les mateixes coses amb major o menor intensitat.

Des de finals de la setmana passada i coincidint amb aquest període de pluges i de baixada de temperatures he experimentat una forta reacció del cos en mode de goteig al nas, picor, esternuts i fatiga... He hagut de recórrer a les pastilles antihistamíniques per dues ocasions amb una setmana de diferència. I vaig voler saber què era el que feia reaccionar el meu cos amb tanta virulència. Quina planta podia estar pol·linitzant en aquesta època o què. I resulta que són els maleïts fongs de la humitat!

El temassu del dimecres. Código Neurótico - "Revolución".

 

Abans d'aquest passat dissabte en l'homenatge al Jorge, feia ja prop de 13 anys que els Código Neurótico no es reunien per a un concert. La darrera havia estat a la ciutat que els va veure néixer, Terrassa, a la sala Faktoria amb motiu del 30è aniversari de la fundació de la banda (que havia estat inactiva des del 1998). D'aquell memorable concert, que em vaig perdre segurament perquè devia tenir assaig de castells, se'n va enregistrar un vídeo que avui afortunadament podem veure alguns talls a internet. Un d'aquests és d'un dels temes més populars de la banda, aquest ·Revolución, inclòs a l'àlbum "En la barra del bar" de l'any 1988.

Cada dia més enganxat a la música dels Código Neurótico i més convençut que són una de les millors bandes punk en castellà de la història.

Homenatge al Jorge dels Código Neurótico al festival Tropical Riot d'Ullastrell.

 

Ahir es va celebrar la 5a edició del festival Tropical Riot d'Ullastrell, el poble més punk del Vallès Occidental. Enguany el plat fort del festival, més enllà de la presència del mític Evaristo de La Polla Records amb la seva actual banda Tropa do Carallo, era la reunió, tretze anys després de la darrera dels terrassencs Código Neurótico, que van acceptar la invitació per fer l'homenatge que encara li devien al cantant i baixista de la banda mort a causa d'un càncer l'any 2022, el Jorge.

Per a l'ocasió van comptar amb la col·laboració de tres músics de llarga trajectòria en l'escena punk. L'Oriol, cantant i guitarra dels Antipàtiks, juntament amb el baixista d'aquesta mateixa banda, i el Santi, baixista dels Inem Killers que va fer les funcions de cantant amb els Código. La veritat és que la banda va sonar molt bé i que el Santi va brodar-ho com a cantant, amb un registre de veu molt semblant al del Jorge, i sabent interpretar-les a la perfecció. Es notava que havia escoltat les cançons milers de vegades.

Vaig xalar de valent amb el concert dels Código, cantant els seus himnes que jo també he escoltat moltes vegades. Els vaig veure per primera vegada en directe a l'Èpic Casino del carrer Sant Pere l'any 1995 quan presentaven l'àlbum "Colores de Guerra", en un concert organitzat per Radio Tse-Tse on també hi van tocar els Skatalà. Quasi res! Ahir a Ullastrell vaig sentir certa nostàlgia del passat, i encara més per la gran quantitat de col·legues i coneguts de la meva època de joventut que em vaig trobar al concert: la gent d'Ullastrell, els de Castellbisbal, els de les cases okupades, els del Faktoria i altres garitos... Per cert que hi vaig anar acompanyat del Villena, el Miki i el Machote. Gran quartet!