Nicaragua - Dia 16 - Corn Island. El "temazo" del dimecres. Enrique Iglesias - "Bailando".

Avui sortint de casa pel matí m'he trobat per primera vegada un avió que marxava de l'illa. M'ha impressionat veure'l tan a prop de la gent, tot i que abans de que aterri o s'enlairi un avió els militars tallen les vies d'accés a la pista, malgrat la gent se les salti sense gaire miraments davant la permissivitats dels soldats. Un dia sortint del camp de beisbol, jo mateix vaig comprovar-ho al creuar la pista per una zona on solament hi havia un filat d'aquell militar amb punxes que ho impedia, però que se superava fàcil. El que no vaig superar tant bé, per despiste més que res, va ser el de l'altre costat de la pista, on em vaig entrebancar al quedar-me el peu enganxat i per poc que no m'atropellen al carrer on vaig sortir disparat davant de les rialles dels testimonis.

Avui he estat a una platja estupenda. Potser la més turística de l'illa. La Picnic Center on hi ha un parell o tres d'hotels més cars. Pel preu d'una coca-cola (1 euro i escaig) m'he pogut agenciar una gandula i restar a l'ombra tota l'estona que he estat. De l'hombra a l'aigua i de l'aigua a l'ombra. Ideal. Aquí es veia una mica més de personal, turistes bàsicament, però no devíem arribar a la quarantena...

Pescadors locals portant gènere.

De tornada a casa, abans de dinar, m'he passat per l'embarcador on arriben els pesquers a deixar el producte. M'ha deixat passar un segurata molt enrotllat, ja que en principi no deixaven passar a espectadors. M'ha estranyat tanta seguretat per un simple lloc del peix, però després un altre segurata amb qui he tingut una bona conversa, i que també anava acompanyat d'una escopeta, m'ha explicat que s'havien produït robatoris i tal... En tot cas, he pogut veure descarregar algunes peces de marisc, i uns quants exemplars de llagosta que m'han fet entrar gana.

Llagostes i alguna cosa més...

Avui per la tarda, he tingut la gran sort de poder-me acomiadar de l'illa tal i com vaig fer a l'arribar. Veient un partit de beisbol dels bons. Costa Caribe contra el Matagalpa, que encara es pot classificar per les semifinals de la lliga nacional si guanya almenys dos dels quatre partits que els enfrontaran als locals. M'està agradant això dels beisbol, i sobretot, gaudir de l'espectacle global que es produeix a les grades.

El segurata que m'ha colat a l'embarcador del peix.

La canalla fent les seves primeres passes al món del beisbol...

Nicaragua - Dia 15 - Corn Island.

Aquesta nena preciosa ha pujat al meu taxi de camí a l'escola.

Com que avui no hi ha gaire cosa interessant per contar, us explicaré algunes particularitats de l'illa. Avui, per cert, he pujat al turó més alt de l'illa, el Mount Pleasant per veure les vistes de l'illa, però tot i que hi ha una torre de vigilància on pots pujar de més de sis metres d'alçada, encara hi ha arbres més alts que et tapen bona part de la vista de l'illa, i un parell d'antenes telefòniques just al davant per tocar els dallonses i no poder fer bones fotos...

Pel vespre, a banda de la platgeta de rigor i les passejades amunt i avall (ja sigui en taxi o a peu), he tornat al camp de beisbol on es celebrava un partit de costellada entre veterans. Ha estat bastant divertit, tot i que no m'he quedat fins al final. No hi havia molt públic, però deunidó tractant-se de gent gran. Havíeu de veure els crits i les riallotes que feia el públic davant de les accions, a voltes desencertades i fins còmiques, dels jugadors veterans... Ara, els venedors de begudes, pizza, crispetes i demés, tampoc han faltat a la cita.

Venda ambulant al davant d'una escola.

Com heu vist a la primera foto, moltes criatures fan servir els nombrosos taxis que circulen per la carretera que circunvala l'illa per anar o tornar de l'escola. Si el preu habitual per un adult és de 18 cordobas els viatge, als menors els cobren solament 5. Sovint pots veure un taxi atapeït de criatures excedint les places reglamentàries. I poden pujar hi hagi o no clients al cotxe, ja que els taxis aquí, com a molts llocs de Nicaragua són compartits.

Un dels tants molls que hi ha escampats per l'illa.

Plantes i més plantes per tot arreu.

Com diria el meu pare: "ningún perro lamiendo engorda". Vaja si és veritat.

Nicaragua - Dia 14 - Corn Island.

L'herba arriba fins al límit de la platja.

Bé, us passo un nou recull fotogràfic de la jornada d'avui. Avui m'he dirigit cap a les platges del nord i he fet a peu tota la costa nord, de l'oest fins a l'est. Crec que la volta sencera a l'illa són uns 16 quilòmetres, però no em voldria equivocar... En tot cas, l'espectacle de les platgetes està complementat per l'espectacle costumista del dia a dia dels locals. Com treballen, com van a escola, com juguen, com descansen, com xerren, com fan negocis, com s'increpen...

Platja de la zona nord.

Aprofitant l'hora d'esbarjo del cole per anar a comprar alguna cosa.

Nens i nenes a l'escola amb els seus característics uniformes.

Autèntic ràstaman local.

La pulperia a primera línia de la costa.

Nicaragua - Dia 13 - Corn Island.

Un carrer qualsevol de la big Corn Island.

Aquest mati he sortit a conèixer una mica millor l´illa i a fer un banyet abans de tornar a l´estadi de beisbol per veure el doble joc (dos partits seguits a 7 entrades cada un) entre els mateixos dos equips d´ahir. Els locals, Costa Caribe, que representen a tots els pobles de la costa del carib, acabaran la fase regular com a primers classificats de la lliga nacional, i jugaran les semifinals al millor de 12 jocs. Els altres classificats crec que eren el Boer de Managua, el León i el Ribas. Avui la primera partida l´han guanyat els militars del Dalon, i la segona els del Costa. En un dels espectaculars llançaments de la bola per part del pitcher, aquesta ha rebotat al bat del batedor sense que el catcher hagi estat capaç d´agafar-la, anant a parar a la zona on no sona de l´arbitre.

Y eso dueleeee...

Després del beisbol i de descansar una estona a l´hotel on m'allotjo molt dignament per 15 dòlars la nit, he tornat a sortir a fer una banyet i a reconèixer el territori. M´he trobat excel·lents platges, tot i que desertes. Aquí hi ha molt poc local que es deixi veure per la platja, a banda d´alguns nens, i tampoc no m´he trobat a gaires turistes. Els podria comptar amb el palmell d'una mà.

Les platges tampoc estan condicionades pel turista. Són així com les veieu en el seu estat natural. Ni "xiringuitos" ni "tumbones", ni hamaques pels voltants. Ara, palmeres, cocoters i d'altres plantes i arbres, un munt. I sorres blanques i fines que permeten veure un aigua transparent i cristal·lina.

La comunitat local és una barreja de negres autòctons de l'època dels esclaus que parlen una barreja d'anglès i crioll que es fa ininteligible, i nicaragüencs establerts molt temps enrere amb la pell ben fosca o alguns nouvinguts de pell no tan fosca. Alguns dels autòctons són de la ètnia Rama, que habita la zona caribenya d'aquest país. En l'aspecte religiós també es viu la diferència entre els practicants de la religió catòlica i els protestants, adventistes, i testimonis de jehovà. 

Entrant a l'església.

Pel vespre, mentre em passejava a prop del port amb intencions de menjar alguna cosa o, com a mínim fer una birreta, he entrat en un antre a preguntar i un parell de nois que resultaven ser catalans, de Viladecans, m'han recomanat que no mengés allà. Es deien Pedro i Adrià i m'han explicat les seves peripècies per Corn Island i la resta del país. Anaven bastant de tirats, dormint amb l'hamaca sempre que podien, i gastant el mínim. Ha estat la primera ocasió que he pogut parlar en català amb algú, i a fi de bé que l'he aprofitada. Hem estat una bona estona xerrant esperant que marxés el vaixell que els havia de tornar cap a Bluefiels. Es veu que tenien intenció d'estar una sola nit a l'illa i per problemes logístics de transport, s'havien hagut de quedar 4 o 5 dies...

Amb l'Adrià i el Pedro.

Nicaragua - Dia 12 - San Juan - Corn Island.

Aquest mati he sortit de San Juan via Managua per agafar un vol a les 14 del migdia que m´havia de dur cap a les Corn Island. Un bus exprés m´ha dut directe de San Juan a Managua sense parar ni a Granada ni a Masaya, tot i que de camí a Ribas si que ha anat parant pel camí i pujant a gent. Be, i després algun mes ha pujat, però ja no hem entrat a dins de les ciutats. Des de l´estació on m´ha deixat el bus solament he hagut de canviar d´anadana per agafar un altre bus urbà, que per 2´5 cordobas (0´08 euros) m´ha portat fins a l´aeroport. 

Pensava que l´avioneta fins a les Corn Island seria més atrotinada fins i tot del que finalment ha estat. Diguem que era més que decent. Amb una degustació de rom a sprite inclosa. Molt atents. El viatge també ha estat més curt del que preveia, ja que en poc més d´una hora ja aterràvem a la pista de la big Corn Island (més tard travessava aquesta mateixa pista a peu per anar a veure un partit de beisbol...).

Dinant, o sopant, no sé ben bé que era, m´han dit que es jugava un partit de beisbol important a l´estadi municipal, i cap allà que me n´he anat. Començava a les 18 de la tarda però he entrat una mica més tard quan ja es devien portar tres o quatre entrades del joc. S´enfrontaven els locals Costa Caribe, contra els visitants Dolas de Managua, de l´exercit nicaragüenc.

El cert, és que a banda de l´espectacle que hi ha hagut a l´herba, que s´ha allargat prop de tres hores i que ha acabat tancant un jugador local amb un "home run" davant del deliri del públic local, he de reconeixer que hi havia un altre espectacle a les grades. L´animació, les diverses races, els venedors de tot tipus, l´speaker, el bruixot de l´equip visitant amb les seves artimanyes per donar mala sort al rival, les famílies senceres gaudint de l´espectacle... En fi, tot aixo junt feien que l´espectacle fos encara més interessant si cap.

Nicaragua - Dia 11 - San Juan del Sur.

L'Hostal on m´allotjo.

Avui ha estat un dia forca assolellat i calorós a San Juan del Sur. Ideal per llogar una bici i anar-me´n a passejar i conèixer llocs. I més tenint en compte els desnivells que m´he trobat i els paviments més que deficients que et deixen baldat.

La primera visita ha estat al Cristo de los Milagros, a uns dos quilòmetres del centre del poble, però amb uns desnivells que m´han fet impossible anar pujat a la bicicleta. També he de dir en defensa meva, de gran aficionat a la bicicleta, que el trasto que he llogat no tirava ni amb motor. Com diríem per aquí, un ferro.

Venent plátans i alguna cosa més a davant del mercat.

He arribat després de superar una darrera rampa d´uns 50 metres al 25% com a mínim, i he pogut observar les millors vistes de la badia des d´aquest mirador. El Crist no és poca cosa, però l´espectacle natural el supera, crec jo.

El Crist dels Miracles, dominant la badia de Sant Juan del Sur.

Després de la cronoescalada al Crist, he anat cap a les platges del sud de Sant Juan del Sur. He conegut la platja Maderas i la Marsella. A la primera hi he trobat un mar més picadet i uns quants surferos. A la segona el mar estava més calmat i gairebé no m´he trobat a ningú. I això que la platja era gran...

Vista de la badia de San Juan del Sur des del Crist.

La tronada a San Juan del Sur se m´ha fet dura, pel cansament acumulat, la calor, el sol, la bici dels collons... En arribar m´he fotut una aigua de litre i mig gairebé d´una tirada. Una dutxeta reponedora, i a menjar. Avui tampoc duia excessiva gana, però la sopa de peix que m´he demanat es menjava sense gana. Quina delícia. M´he irritat la llengua de calenta que estava i de bona que no podia parar. Un llucet i tot duia la sopa al fons, a banda de crancs, pop, gambes i llagosta.

Platja de Maderas, al nord de San Juan del Sur.

Nicaragua - Dia 10 - Ometepe - San Juan del Sur.

Un senyor major a Merida (Ometepe) esllomant-se.

Avui he deixat definitivament l illa d Ometepe per anar una mica mes al sud, cap a San Juan del Sur, a la mateixa província de Ribas. Abans de marxar de l illa però he passat per un dels atractius naturals mes bonics, Ojo del Agua. Esperant el bus que m hi havia de portar he conegut a un senyor que li deien Licenciado i que m ha preguntat d on era, i m ha començat a explicar la seva historia personal... A saber, que el seu besavi era espanyol (Silvestre Monge) i que ell havia estudiat a fons les cultures precolombines, i fins i tot havia escrit llibres al respecte. M ha parlat de diferents pobles indígenes de la zona (els Nahuat sobretot), de la seva llengua, les seves creences, i els vestigis que n han quedat i que encara perduren. El senyor tenia 71 anys segons m ha dit, i es deia Manuel Hamilton Silva Monge. Tot un personatge (d actor i tot havia fet)...

El Ojo del Agua.

Així doncs, quan he deixat al bo del Manuel i he baixat del bus que ens havia recollit a Merida, he fet una caminadeta de res per arribar a aquest lloc tan màgic que s anomena Ojo de Agua. Un deu d aigua d origen volcànic amb efectes terapèutics segons m han dit, i que en comptes d estar calenta, estava a 20° de temperatura. Ideal. Això si, l aigua era cristal.lina i l entorn bucòlic. Hi he estat poca estona perquè havia d agafar una altre bus per marxar de l illa, però ha valgut molt la pena.

Volca Concepcion.

Per agafar el bus he hagut de caminar un bon tros per la carretera, per no haver d esperar-me mes de dues hores a que tornes a passar el que m havia deixat anteriorment. Aquest darrer bus m ha dut fins a Moyogarpa, una de les dues ciutats mes grans de l illa amb Altagracia. Alli he agafat el ferry que en una hora m ha deixat novament al port de Sant Jorge, i d aquí un taxi compartit fins al centre de Ribas. I del centre de Ribas un altre taxi compartit fins a San Juan del Sur. Pim pam pum!

Esglesia de San Juan Bautista a San Juan del Sur.

A San Juan m he instal.lat a l Hospedaje Eleanor, i encara no se del cert si el nom es deu a la propietària de la casa o al fill ;-) La veritat es que al nano li surt ploma pels quatre costats, però amable i atent ho es molt. No se si aquest poble deu ser alguna cosa semblant a Siges a la nicaragüenca, però ja n he vist mes d un amb aquesta gracia i salero. Casualitat? Potser.

Pintada de Sandino.

Avui no m ha donat temps a fer gaire cosa. He passejat una mica pel centre i he fet quatre fotos. M ha agradat molt l església de San Juan Bautista. No molt gran, però molt ben cuidada i amb un interior amb fusta molt maco. No diré acollidor, perquè a mi m hi veuran poc a dins d una església (mentre facin el que solen fer...), però s ha de reconèixer que com a edifici singular esta molt ben pensat.

Platja de San Juan del Sur.

El poble de San Juan esta molt bolcat en el turisme, tot i que en aquesta època de l any no hi ha gaire afluència. Destaquen els visitants joves amants dels esports aquàtics (surf, kayac, snorkel...) i s hi poden trobar locals irlandesos, canadencs, britànics... vaja, com Sitges però aquí. No saben sortir de casa...