Mèxic (8): Isla Mujeres.

 

S'apropa el final del viatge. Estic passant uns darrers dies a Isla Mujeres, una illeta a 20 minuts en ferri des de Cancún, on pots gaudir de platges tropicals amb molt poc sargàs .

L'illa té uns 10 quilòmetres de llarg i poc més de dos en la part més ampla. Molts creuers turístics arriben cada dia des de Cancún carregats de turistes per passar el dia en alguna de les platges. Al nord hi ha les més grans i amb major concentració, tot i que actualment l'illa no arriba ni al 40% d'ocupació de les èpoques d'esplendor.

Estic allotjat a un hostel (Nòmada) molt bonic, amb platja privada, llits, hamàques, bar, i un ambient força tranquil, només trencat per algun PD convidat, amb música electrònica, alguna tarda.

La meva rutina aquí és la de descansar, menjar, i fer platgeta a les hores menys intenses de sol. També he fet alguns volts per l'illa, tot i que ràpid ho tens tot vist. Les pistes de sol des del moll del hostel també intento no perdre-me-les.

El "temazo" del dimecres: Calibre 50 - "A la antigüita".

 

Una de les músiques que més m'han agradat des de fa anys són les bandes amb instruments de vent estridents. A Mèxic tenen un bon grapat de bandes que barregen folclòric i modern, com en el cas d'aquests Calibre 50, de Mazatlán (Sinaloa).

Mèxic (7): Tulum.

 

Tulum és un dels principals focus turístics de la costa caribenya de Mèxic. Uns 100 km. al sud de Cancún, està experimentant un creixement turístic important, i arreu es veuen obres per a la construcció de nous hotels i resorts.

El principal atractiu de la ciutat són les platges, evidentment, però també cal destacar el conjunt maia enmig de la selva i tocant al mar que el fan únic. Els edificis que resten dempeus no són súper espectaculars, però l'ubicació li dóna el toc distintiu.

Una altra característica de Tulum és la gran quantitat de bicis i motos que circulen. Moltes de lloguer. Ara, les bicis bastant fetes "caldo".

A Tulum es veu que hi ha una disputa pel terreny entre l'ajuntament, alguns propietaris, i membres de la comunitat maia que es dediquen a ocupar terrenys que consideren seus. Diuen que hi ha màfies que els paguen per interessos especulatius.

També em van explicar (vaig conèixer dos mexicans al hostel, l'Edgar i el Gustavo, entre moltes altres coses, que a Tulum venen parelles a fer bodes maies, i el concepte de "Sugar bany" (es paguen els hotels, sopars, excursions, etc. lligant)).

Mèxic (6): Mahahual.

He passat els darrers tres dies al poble coster de Mahahual. Un poblet de pescadors reconvertit a turístic en els darrers anys, però prou relaxat comparat amb els llocs populars i més massificats del Carib mexicà (Cancún, Isla Mujeres, Tulum, Cozamel, Playa del Carmen).

Aquí he estat tres dies del hostel a la platja, de la platja al hostel, i esmorzant i sopant a un lloc local que vaig descobrir on et foties uns sucs naturals de litre per menys d'un euro i mig. A banda de menjar típic local molt bé de preu.

Potser pel fet que ha baixat molt el turisme per la Covid, els establiments que ocupen la platja amb taules, gandules, hamaques, etc., ofereixen de franc tot això a canvi que consumeixis, i amb preus força econòmics. Així que em passava el dia de la gandula a taula, i de la taula a la gandula. Un dia fins i tot vaig agafar un caiac gratuït una estoneta, però ho vaig deixar aviat perquè cansava un ou.

Mèxic (5): Bacalar.

 

La darrera parada m'ha dut a Bacalar, travessant en bus (ADO), unes 5 hores, la península del Yucatán d'oest a est, per anar a petar gairebé a la costa caribenya de l'estat de Quintana Roo.

La gràcia del lloc és la immensa llacuna d'aigües subterrànies que rep el nom del poble i on s'hi poden fer tours per visitar alguns cenotes, aus, i algun cocodril fins i tot. Per accedir a la llacuna des de Bacalar ho has de fer, o bé a través dels hotels i restaurants que donen a la llacuna, o en algunes zones públiques que has de localitzar.

El poble en sí no té gaire res més a veure, a banda d'una fortalesa de pedra de quan els espanyols s'havien de defensar dels pirates. Un lloc per descansar, relaxar-te i contemplar els colors sempre canviants de la llacuna. Bé, també es poden fer esports aquàtics (si no crema el sol, o hi ha tempesta).

Uns guiris atoninyant la "piñata" de Súper Mario Bross.

El fort de San Felipe.

Un mural a una taqueria de Bacalar.

Mèxic (4): Mérida (+Sisal, Cuzamá, i Progreso).

 

Façana de la Catedral amb projecció d'un màpping.

M'ha passat una setmana sencera a Mérida, capital de l'estat de Yucatán, i ciutat turística en auge. És un magnífic punt de sortida per a moltes excursions, i la pròpia ciutat compta amb una oferta cultural, gastronòmica, arquitectònica, artística, etc., molt àmplia.

Jo em vaig allotjar a un hotel força bonic amb piscina al carrer 55, a dues illes de la plaça principal, Plaza Grande, i estava tot infectat de restaurants, petits súpers (Oxxo), geladeries, agències de viatges, comerços varis...

Hi ha un bon grapat de busos i furgonetes que et porten pels voltants de Mérida. Només cal preguntar des d'on surten els que et convenen. Per la ciutat també és força pràctic el taxi a que les distàncies sovint són llargues i els preus no són cars (no hi ha massa trànsit tot i ser una ciutat de gairebé 1M d'habitants.

Platja de Progreso.

Universitat de Mérida.

Cenote de Chunkuy, al poble de Cuzamá.

Venedor de pebrots al mercat Benito Juárez.

Música i balls tradicionals davant l'ajuntament de Mérida.

Posta de sol després de la pluja.

monument maia al barri de Montejo.

Platja de Sisal.

Façana de l'ajuntament.

Església de Jesús.

Parc de Santa Lucía.

Mèxic (3): Izamal.

Convent de San Antonio.

Després de Valladolid, he continuat cap a l'oest, fins a Mérida, també de l'estat del Yucatán i ja al Golf de Mèxic. Una ciutat amb un gran ambient i d'arquitectura colonial de la que ja us parlaré més endavant. Avui us vull parlar d'un dels "pobles màgics" proper a Mérida, Izamal.

Izamal (rosada del cel en llengua maia) és un poble d'uns 15.000 habitants de l'estat del Yucatán, important assentament maia fins l'arribada dels castellans (1543). Compta amb un patrimoni arquitectònic colonial força ben conservat on destaca el convent de San Antonio, i encara conserva un parell de monuments maies força destacats. Una de les principals característiques del poble és el color groc dels seus edificis.

L'atri del convent de Sant Antoni, el 2n més gran del món després del del Vaticà.

Piràmide de Kinich Kakmó.