Avui fa dos anys que les autoritats ens van demanar que ens tanquéssim a casa degut al creixement dels contagis del nou virus provinent de la Xina, la Covid_19. Recordo perfectament que la darrera setmana ja començàvem a tenir notícies de casos propers, i el dimecres 11 de març, van venir a recollir a un alumne perquè el pare havia donat positiu. L'endemà dijous ja van faltar alguns alumnes a classe, i per la tarda ja ens van comunicar que l'endemà no tornaríem a l'escola perquè ens confinaven.
Recordo que aquella mateixa tarda em vaig posar a 37'4º de temperatura i vaig trucar al 061 per veure què havia de fer. Després d'una hora esperant que m'atenguessin, em van dir que si volia podia anar l'endemà matí al CAP a veure si em feien un test PCR. Afortunadament, l'endemà em vaig despertar bé i no tenia cap ganes d'anar al CAP a barrejar-me amb possibles positius.
El primer confinament va ser força llarg (uns dos mesos) i va deixar un munt d'anècdotes i de noves experiències i vivències. Vaig descobrir la terrassa comunitària, les videotrucades, l'educació a distància, les llargues jornades de solitud, l'esport sense sortir de casa...
