Sovint em maleeixo per no portar sempre una bona càmera de fotos al damunt. Ahir es va donar una d'aquestes situacions quan anava amb la moto cap a l'assaig de castells. Circulant pels carrers del centre de la ciutat em vaig topar amb una d'aquelles escenes que de tant en tant s'esdevenen i et captiven, amb una gran lluna (gairebé plena) apareixent immensa al final d'un llarg i estret carrer. No vaig dubtar a aturar la moto al mig del carrer per immortalitzar l'escena, tot i que com podeu comprovar el resultat no té res a veure amb el que veien els meus ulls. Per això lo de la càmera bona...
