Fa 50 anys es van recuperar les locucions radiofòniques del futbol en català.

 

Ahir, 5 de setembre es van complir 50 anys de la primera locució íntegrament en català d'un partit de futbol després dels anys de dictadura franquista on es va prohibir l'ús públic de la nostra llengua. Va ser el periodista ja retirat Joaquim Maria Puyal, a través de les ones de Ràdio Barcelona, en un partit de lliga al Camp Nou entre el FC Barcelona i Las Palmas.

Després en vindrien molts més, i moltes locucions històriques del mateix locutor com el penal d'Urruti a Valladolid, la primera copa d'Europa del Barça, o l'inoblidable gol de Messi contra el Getafe travessant mig camp amb la pilota enganxada al peu.

El futbol i el Barça van aconseguir que milions de persones escoltessin català i fins i tot que l'aprenguessin. Malauradament, avui el negoci del futbol no és a l'abast de la nostra televisió pública i nolta menys gent escolta els partits per la ràdio, ja que es poden veure tots per la televisió. En aquest sentit, el català ha retrocedit a favor del castellà. Una pena.

El temasso del dimecres. David Bowie - "Changes".

 

En ocasions la vida et porta a realitzar canvis que no havies previst ni triat. D'entrada sempre costa sortir de la zona de confort i de seguretat. Tanmateix poden ser oportunitats de creixement i millora. Així que enguany torno a canviar de centre de treball.

La cançó de l'artista anglès David Bowie,  mort fa 10 anys, és del disc "Hunky Dory" del 1972.

Homenatge sí, a l'estelada!

 

Abans-d'ahir dijous es va disputar el primer partit de lliga al Camp Nou. Amb motiu de l'estrena de l'equip, el club, a demanda de la Federació Espanyola de Futbol, havia previst homenatjar els jugadors mundialistes abans de l'inici del partit. Una decisió que a molts socis i aficionats culers no ens agradava gens, però que tanmateix no s'ha arribat a produir com a conseqüència dels fets ocorreguts al primer partit de lliga a Elx, quan un grup de salvatges de la policia nazional va apallissat un jove menor d'edat culer pel sol fet de portar una estelada.

Aquest fet greu va fer prendre una decisió d'urgència a la junta del Barça, que va decidir que es substituiria l'homenatge als mundialistes per un homenatge a la bandera estelada que tant d'odi desperta a les espanyes, i especialment als cossos de repressió de l'estat.

Gran encert de la junta del Barça, tot i que personalment m'hagués agradat que l'acte d'homenatge als mundialistes no s'haguès suspès per poder manifestar el rebuig a la selecció espanyola i el suport a la selecció catalana amb contundència. 

El temasso del dimecres. Dolly Parton - "Jolene".

 

Ahir ens va deixar als 80 anys la cantant i compositora nord-americana Dolly Parton. No puc dir que l'hagi seguit ni que hagi escoltat la seva música, però he de reconèixer que tenia una veu preciosa i que pel que es veu va ser una dona molt implicada en causes socials i feminista. DEP.

Comença la lliga i els arbitres deixen clar que, com sempre, ajudaran el R. Madrid tant com puguin.

 

El cap de setmana passat va començar la lliga de futbol, però fins aquest cap de setmana no s'estrenaven el Barça i el R. Madrid pel fet de tenir molts jugadors mundialistes. Ahir ho van fer els blancs a l'estadi del RCD Espanyol, i aquest vespre ho faran els blaugranes a Elx.

Ahir ja vam poder comprovar que els àrbitres continuen donant peixet als blancs i que costa més expulsar un jugador del R. Madrid que apagar un incendi forestal amb un cubell d'aigua. 

Per enèsima vegada Vinicius va voler provocar un penal a l'àrea perica llençant-se descaradament al terra, acció que segons la normativa cal sancionar amb targeta groga. Hauria estat la segona groga per a Vinicius i la conseqüent expulsió, però l'àrbitre va fer els ulls grossos i es va desentendre d'aplicar la sanció corresponent.

Cap sorpresa. Cap novetat. El R. Madrid ho porta a l'ADN. Robar, quan calgui, per guanyar. 

El Barça és i ha de ser català.

 

Abans-d'ahir el Barça va presentar-se davant de l'afició al Camp Nou amb motiu del torneig Joan Gàmper. Van prendre la paraula l'entrenador, Hansi Flik, i el (provisional) nou primer capità, Raphinha. El primer va fer un esforç per dirigir algunes paraules en català als aficionats, no sense evidents dificultats. El segon solament va dir un "bona tarda culers"inicial i "visca el Barça i visca Catalunya" final, fent en castellà la part central i llarga del seu parlament.

Sóc dels que pensa que qualsevol treballador del club hauria d'aprendre la llengua pròpia de Catalunya, i que encara amb més raó els principals representants de l'equip haurien d'estar obligats. Penso que els culers hem estat molt poc exigents en general fins avui amb la majoria dels jugadors i entrenadors que han passat pel club, i que la majoria no han mostrat cap sensibilitat respecte la nostra llengua i n'han fet prou aprenent el castellà si no el sabien ja.

Sóm una nació sotmesa, i la nostra llengua està en perill degut a la incapacitat que tenim de fer-la necessaria/obligatòria. I veiem com any a any el català recula a favor del castellà en molts àmbits. És per aquest motiu que o ens hi posem de debò, exigint, no transigint, o acabarà desapareixent la nostra llengua, i amb la llengua la nació. 

Personalment, un Barça espanyolitzat i castellanitzat no m'interessa gens. O català o res. 

L'Eclipsi, un espectacle efímer que calia veure.

 

Abans-d'ahir al capvespre es va poder contemplar un eclipsi d'aquells que es donen cada molts anys i que a Catalunya es va poder veure complet, és a dir, amb la lluna tapant el 100% del sol, creant una imatge d'un anell de foc súper espectacular durant un minut i escaig.

Tanmateix, jo el vaig veure lluny de terres catalanes, concretament a Haro, La Rioja, on també es va poder contemplar l'eclipsi complet.

Un dia i una imatge per al record, que probablement no torni a viure mai més. O potser sí. Qui sap.