Tercera visita a Budapest.

 

Aquest pont de l'1 de maig he tornat a visitar Budapest. La meva tercera vegada. La primera va ser l'any 1992 en un intercanvi amb nois i noies hongaresos en un viatge etern amb autobús. La segona l'any 2012 amb els Minyons amb motiu de l'Aplec Folk, aquest cop amb avió ja. I aquest tercer cop ha estat un gran viatge de quatre dies poden fer més el turista i gaudint de la ciutat en tots els sentits. M'hi han acompanyat el Xavi i el Miki.

Budapest és una ciutat molt interessant i per aquest motiu, molt turística. La combinació d'edificis monumentals, història, banys termals, cultura, i ambient als carrers, és perfecte per deixar-s'hi caure uns dies. 

Pont de les Cadenes i castell de Buda.

"Les sabates": monument a les víctimes jueves de l'Holocaust.

El Parlament de Budapest de l'any 1986.

Concert de música gitana zingara al bar Giero

Concert per a violí a l'Akadémia amb la Simfònica de Budapest.

Akadémia de Budapest.

Bastió dels Pescadors i l'església de Nostra Senyora del Castell de Buda.

Interior del mercat central.

Vista exterior del mercat central.

Església de Sant Esteve.

Estàtua de Sant Esteve I.

Bastió dels Pescadors.

Panoràmica des del monument de la Llibertat.

Monument de la Llibertat.

Pont de ferro.

El temassu del dimecres. Gener8ion & Yung Lean - "Storm".

 

El raper suec Yung Lean s'ha viralitzat amb aquest clip de més de 7 minuts i mig que és una obra d'art dirigida pel francès Roamin Gavras. No els coneixia però la veritat és que això és una meravella. 

Els docents tornem a la càrrega.

 

Aquest migdia els 4 sindicats majoritaris a l'educació (USTEC, CGT, Sindicat de Professors de Secundària, i Intersindical) han ofert una roda de premsa a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat per anunciar les properes mobilitzacions dels docents catalans. Un mes de maig ben carregadet d'aturades per territoris i també de conjuntes, que promet una primavera ben calenteta. Esperem que la Consellera Niubó i el President Illa estiguin discutint en aquests moments quina ha de ser la resposta digna a les reclamacions del sector educatiu. No fer-ho seria greu i irresponsable.

La Segarra per primavera s'agrada.

 

Visitar La Segarra entre els mesos d'abril i juny és un espectacle visual únic. La veritat és que no el recordava, o potser encara no l'havia vist mai per aquesta època, però m'ha fet obrir els ulls com a taronges i tenir el mòbil aferrat a la mà constantment per capturar tanta bellesa. Els camps que habitualment veia de color marró ara brillen de tons verds intensos amb el cereal que va creixent, i amb flors silvestres (roselles, colzes...). Increïble!

Església de Sanahuja.

 

El Priorat primaveral.

 

Església de Santa Maria a Falset.

He voltat pel Priorat i he de dir que tenim un país que no ens l'acabem. Una de les comarques menys poblades de Catalunya, terra de vinyes, oliveres, avellaners, ametllers,  i vi. Amb la serra del Montsant travessant imponent la comarca, amb les seves imponents cingleres, les muntanyes de Prades a la frontera amb el Baix Camp, i la serra de Llaberia al sud.

La Vilella Baixa.

Cooperativa de Falset.

Porrera.

Porrera.

Cingleres de la Serra de Montsant.

Cooperativa de Cornudella de Montsant.

Al Celler de Cornudella del Montsant.

Santa Maria de Cornudella.

Plaça Major de Prades.

Prades.

Església de Santa Maria a Prades

Polis a les escoles? No, gràcies!

 

Imatge elaborada amb IA.

Al Despartament d'Educació se li ha ocorregut la "brillant" idea de fer una prova pilot posant policies de paisà a 13 instituts d'alta conflictivitat. Déu n'hi do el govern "socialista", apostant pel model ianqui de resolució de conflictes: més policies igual a més seguretat i menys conflictes.

La majoria dels sindicats de l'àmbit educatiu, així com la comunitat educativa, han sortit ràpidament a criticar i oposar-se a la mesura, i han reclamat, per reduir la conflictivitat, prioritzar el desplegament real del pla de convivència, la reducció de ràtios, el reforç de personal docent i de PAE, la dotació dels centres de serveis d’orientació i atenció especialitzada, i una aposta decidida per l’educació inclusiva.

Més recursos i menys porres! 

Per Sant Jordi cal fer nació.

 

Aquest Sant Jordi tenia molt clar quin llibre havia d'engreixar la meva biblioteca personal. Després d'escoltar el discurs del mallorquí Carles Rebassa, el guanyador del Premi Sant Jordi, a la 66a Nit de les Lletres Catalanes, ho vaig tenir claríssim. Un discurs molt crític amb la classe política, i de defensa de la llengua, que va demanar fos imprescindible per viure als Països Catalans.

I per acabar-ho de rematar, l'autor es va negar a aparèixer a la imatge dels autors protagonistes de la Diada de Sant Jordi pel fet de negar-se a compartir aquest espai amb escriptors en llengua estrangera. Un dels nostres.