Un clàssic de l'ska interpretat aquí pel cantant i guitarrista nord-americà de la banda punk Rancid, però en el seu alter ego skatalític. Una cançó que va com anell al dit per a assenyalar i descriure els traïdors, sindicalistes en aquest cas, que es venen al poder a canvi de subvencions i altres prebendes amb l'objectiu de desmobilitzar la classe treballadora a canvi d'acords merdosos.
Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels més grans mites del barcelonisme i del futbol mundial. Un holandès que va canviar la història del Barça, sobretot en la seva etapa d'entrenador, donant-li la primera i anhelada copa d'Europa, quatre lligues, i altres títols. Però sobretot, per deixar una filosofia i un estil de joc que avui encara són marca del club.
Convé recordar també la seva identificació amb Catalunya, ja que juntament amb la seva dona, van ser els primers pares de l'estat que van poder registrar el seu fill amb el nom de Jordi, quan les autoritats de la dictadura franquista encara no ho permetien. I també va fer de seleccionador de Catalunya. Un dels nostres!
Magnífica jornada gastronòmicosocial ahir a Les Martines. Calçotada en un entorn natural i en bona companyia. Bona manduca, des del pica-pica als postres, i bons beures, del vermut, al vi de la Terra Alta o al cava. No es pot demanar més. Bé, sí, acabar la jornada al Cafè de l'Aula escoltant bon reggae i ska i retrobant algunes velles amistats.
Aquesta setmana ha estat una setmana de lluita del sector educatiu per aconseguir millores laborals i de recursos per millorar la qualitat educativa. Si dilluns eren cridats a la vaga els docents del Baix Llobregat, i el Barcelonès, dimarts els del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, dimecres la Catalunya Central i la zona de Lleida, avui li tocava el torna als dos vallesos, el Maresme i comarques gironines. La gent de Terrassa hem quedat a les 7:30 del matí per concentrar-nos i començar a tallar algunes de les principals artèries de la ciutat. També s'ha fet un tall a l'autopista C-58, i en acabat tothom (del V. Occidental) s'ha dirigit a Sabadell per anar a cridar ben fort davant dels Serveis Territorials d'aquesta zona.
Demà encara hi ha una nova vaga convocada de tota la comunitat educativa de Catalunya amb manifestació a Barcelona amb 4 punts de sortida que es trobaran a la plaça Tetuan, molt a prop del Parlament. Anirem a fer sentir la nostra veu allà on hi ha els que prenen les decisions, a veure si així ens escolten. I si no ens volen escoltar, doncs haurem de continuar cridant ben alt i ben clar que volem més salari, més recursos, menys ràtios i menys burocràcia!
El divendres de la setmana passada vaig tornar a treure la bicicleta de carretera de l'habitació on portava molts mesos guardada. Aquest hivern no he tocat ni la de muntanya. No sé, m'ha fet mandra passar fred i m'he dedicat a la piscina i l'spa on s'està molt bé. Però a la que comença a lluir el sol i la temperatura puja per sobre dels 15º, una mena de despertador ciclístic s'activa al meu cervell.
Ahir, coincidint amb el partit de lliga entre el Barça i el Sevilla, per primer cop des de la inauguració del nou Camp Nou amb el gol nord ple, es va celebrar la jornada electoral per elegir el futur President del Club els pròxims cinc anys. I tal i com preveia la majoria i ocultaven els mitjans, per l'interès de derrotar Laporta, aquest es va imposar amb un percentatge dels vots fregant el 70%. No hi va haver partit malgrat la campanya de desgast dels mitjans a l'actual president.
No és que sigui un gran fan de Laporta, però veient qui donava suport al Víctor Font tenia clar que Laporta era la millor opció. Si més no és un independentista declarat i tot i que per al meu gust no fa prou per defensar la catalanitat del club, penso que és el que més pot fer en aquest sentit. I no es pot negar l'evidència. En aquests cinc anys de mandat ha aconseguit liquidar gran part del deute, fer un estadi, i reflotar un equip que anava a la deriva, amb un nou projecte amb gent de la casa, jove, i que sent els colors.
Ahir per la nit les parets de la sala Luz de Gas devien tremolar.
Ahir a la nit vaig tornar a ser al Birrastrell, o Fira de la Cervesa Artesana d'Ullastrell. 7 edicions porten i diria que no me n'he perdut cap. Ahir, com totes les edicions, tocaven dues bandes: els Prioritarians del Priorat, i els Rockafondians de Mataró. Els primers amb les seves versions d'ska clàssic jamaicà dels 60's, i els segons amb versions de temes ska i reggae passats pel sedàs del rock.
Una bona nit amb la companyia d'amics i la retrobada de vells coneguts. Ah, i bona cervesa artesana!
