"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 5 de desembre de 2022

Visca el Circ!! Visca els pallassos!

 


Acabo de fer una regressió mental de més 40 anys quan he vist per la tele l'entrevista a Fofito, un dels "Pallassos de la tele" dels anys 70 i 80, que porta el seu espectacle de circ, "Viva el Circo", a Barcelona. Feia temps que no sentia a parlar de cap d'aquests pallassos que van fer-me riure, plorar, cantar, i ballar, quan era petit: Gabi, Miliki, Fofito i Milikito. I totes aquelles cançons que encara guardo a la memòria i que he cantat als nebots quan eren petits, i continuo cantant als meus alumnes. Vaja, que m'ha vingut un moment de nostàlgia per uns instants.

diumenge, 4 de desembre de 2022

Pongo: teatre d'improvisació.

 



Ahir es va estrenar a Terrassa, al Teatre Alegria, una nova peça teatral, "Pongo", basada en la improvisació de les dues artistes a escena, la televisiva i radiofònica Judit Martín, acompanyada d'una altra bèstia d'escena com la Mònica Ballesteros. Una hora i escaig de funció còmica al voltant del món dels pongos, aquells objectes generalment horribles i inútils que la gent sol regalar-se quan no sap què regalar i que acaben a qualsevol prestatgeria (amb sort) de casa fins que algú amb quatre dits de front decideix desfer-se'n.

No faré spoiler de l'espectacle per si decidiu anar a veure-la al teatre algun dia, però us puc dir que passareu una bona estona i riureu força amb aquest duet desvergonyit, en ocasions malparlat, i capaç de crear històries increïbles a través de qualsevol d'aquests objectes pongo. I tenint en compte que era l'estrena de l'espectacle, estic convençut que quan portin unes quantes funcions i tinguin un bon rodatge, la cosa encara anirà millor.

dissabte, 3 de desembre de 2022

Retrobant velles amistats.

 



Aquest matí he quedat per anar amb la bici de BTT amb un vell amic, el Jordi, amb qui feia anys, per circumstàncies de la vida ens havíem distanciat. Un d'aquells amics d'infància, des de petits que érem veïns d'escala (jo al 4t 1a i ell al 3r 1a), i fins a l'adolescència (que vam continuar sent veïns a un altre pis. Jo al 178 i ell al 174). I després arriben les noves amistats, i et vas distanciant, i un dia un marxa a viure fora i ja gairebé no et veus, i no tens contacte... I un dia, per circumstàncies de la vida, l'amic torna a Terrassa i et retrobes i quedes per anar un dia amb bici... I avui ha estat el dia! (Les fotos tenen una diferència d'uns 30 anys).


 

divendres, 2 de desembre de 2022

Un curs per gaudir.

 



Normalment no explico gaire res de la meva feina de mestre en aquest bloc. Sí que penjo alguns articles, i fins i tot alguna reflexió personal (sempre hi ha qui reflexiona millor que jo i prefereixo que aquests posin paraules a les meves creences), però no acostumo a parlar del meu dia a dia o de les coses que em passen a l'escola. Es podria fer un llibre amb les anècdotes i les històries que viu un mestre quan porta uns quants anys d'ofici.

Avui vull parlar del meu grup d'aquest curs, que és un grup de 3r amb el que estic gaudint com mai fins ara. Bé, no és que abans d'aquest grup no hagués gaudit també, però és que amb aquests, no pateixo gens ni mica. Són uns nens fàcils de portar i que sempre tenen una actitud positiva i respectuosa, que escolten, treballen, juguen sense conflictes... vaja, el somni de tot mestre.

Els divendres per la tarda intento acabar la jornada amb una bona estona d'activitat lliure per acabar bé la setmana i que ningú marxi enfadat, trist o avorrit. Que els dilluns tornin amb el bon record i bones expectatives per la setmana que comença. Trobo dins de l'horari diari es poden compaginar les estones de treball amb les estones de descans i gaudi, i comprovo dia a dia, que funciona. També m'agrada poder establir vincle i relacionar-me amb ells de forma més natural i propera, que quan s'està treballant és pràcticament impossible.

Aquesta tarda hem treballat "poc", si per treballar entenem fer matèria o transmetre continguts, però si ho entenem com a aprenentatges competencials, hem treballat força. Uns quants s'han agrupat per pintar les banderes dels països que competeixen al mundial de futbol. Unes altres han muntat una pastisseria i han fet pastissets amb plastilina, un cartell amb els preus, una caixa amb diners, el rètol del lloc... Hi havia que jugaven a escacs. Uns altres a l'Uno a l'ordinador, i alguns més feien construccions diverses amb uns cubilets que es poden unir...

Ah, i també hem vist tres vídeos curts sobre discapacitats, autoestima, i acceptació de totes les persones, siguin com siguin físicament o mental.

dijous, 1 de desembre de 2022

Anar sumant.

 



Ahir el pare va fer els seus primers 80 anys. Aquest darrer ha estat un any dur, amb un parell de visites al quiròfan, i una temporadeta fluixet, però sembla que després de la darrera ha tornat a revifar i el veig novament en forma. I cada dia millor. Poder sortir, caminar i fer vida normal sense cansar-se com es cansava amb la vàlvula espatllada, reanimen qualsevol. Ja no està per jugar a futbol com feia fins abans de la pandèmia, però encara està fort per fer caminades i viure en plenes facultats físiques i mentals. I esperem que en siguin molts més. T'estimo papa!

dimecres, 30 de novembre de 2022

El "temasu" del dimecres. Michael Jackson - "Billy Jean".

 

Tal dia com avui de fa 40 anys es publicava l'àlbum més venut de la història de la música, el "Thriller" de Michael Jackson, produït per Quincy Jones. Una barreja de pop, funk, soul i alguna balada, amb un Michael Jackson en plena forma, de veu i ball. Recordo que els seus videoclips eren sempre els més brutals. Aquest Billy Jean l'he punxat unes quantes vegades i és una de les meves preferides d'aquell disc.

dimarts, 29 de novembre de 2022

L'espanyolisme ultra torna a la càrrega.

 



L'ultradreta espanyolista ha tornat a utilitzar l'escola com a arma llancívola contra tot allò que no combregui amb el seu nacionalisme ranci i caspós, i aquest cop han iniciat una campanya d'assetjament brutal contra una professora de Palma per haver seguit la normativa del seu institut que prohibia l'exhibició de banderes a l'aula. Un grup d'alumnes de 1r de batxillerat va voler fer-ho tan sí com no durant la seva classe de llengua catalana i la professora va complir amb el reglament i va expulsar tots els alumnes partícips.

Arrel d'aquest incident, el pare d'un alumne, conegut per la seva ideologia ultraespanyolista va denunciar a través de les xarxes la professora, aconseguint que en poques hores, un bon grapat d'ultres espanyolistes se sumessin a l'assetjament contra la professora, amb insults, amenaces i desqualificacions de tota mena.

A Catalunya estem força habituats als atacs de la ultradreta espanyolista contra l'escola catalana i els seus docents. Són diversos els casos que ho constaten. I, malauradament, ho continuen fent amb total impunitat i amb el suport d'un bon grapat de mitjans espanyols, i amb la connivència de la justícia espanyola.