Una de les bandes més veteranes de l'escena metal-punk-hardcore del País Basc són els vitorians Soziedad Alkohólica, nascuda l'any 1988. Fa dos dissabtes van tocar al festival Ska-punk de Tàrrega i van tornar a tocar la majoria dels seus himnes immortals. Una de les meves bandes favorites d'estil metal·lero i de les que he seguit des que vaig començar a anar de concerts.
"En tu puta cara voy a vomitar..."
El Barça d'handbol va tancar diumenge una temporada perfecte amb l'obtenció del principal títol de clubs, la Champions League, a l'imposar-se en la final de Colònia al Fuchse Berlin (37-34), sumant la 13a copa d'Europa de l'equip, i la 50a del club en el conjunt d'esports professionals.
Malgrat haver tingut la baixa d'alguns dels jugadors importants la temporada passada, el Barça ha demostrat que continua tenint la millor plantilla d'Europa i una bona barreja de gent de la casa i dels millors estrangers. Malauradament, la propera temporada marxen alguns dels millors jugadors i peces clau aquesta temporada, com ara el porter Emil Nielsen o el central Domen Makuk, o el pivot Antonio Bazán.
Com a culer i català em va fer sentir orgull veure uns quants jugadors celebrant el títol a la pista amb la senyera. Fins i tot el nord-català Ludovic Fàbregas va demanar-ne una entre el públic per lluir-la.
Hem repetit un any més el cap de setmana de juny al Molí d'En Sala, a Monistrol de Calders (El Moianès). Hem estat de sort perquè hem tingut molt sol, caloreta durant el dia, i fresca per la nit, amb la qual cosa venia de gust banyar-se a la bassa i es dormia de conya. I entre banyet i banyet, brasa, sardines, carn, truita de patates, amanides, arrosset, vi, cervesa, vermut, gintònic, pipes... i alguna picada d'algun animal més gros que un mosquit.
Ahir va arrencar a Ciutat de Mèxic, amb l'enfrontament entre Mèxic i Sud-àfrica (2-0), el Mundial de futbol organitzat per Mèxic, els EEUU i Canadà, i que s'allargarà fins al 19 de juliol. 42 seleccions es disputaran la copa, i una edició més no hi haurà la selecció de Catalunya pel boicot espanyol.
Així que l'interès que em desperta aquest campionat és gairebé nul. L'únic que em genera cert interès és veure quan i qui eliminara el combinat espanyol. Els catalans anem amb Catalunya i amb els rivals d'Espanya. Tant de bo els eliminin ràpid i que no es lesioni cap jugador del Barça perquè puguin començar la propera temporada al cent per cent.
I si he de triar alguna de les seleccions que participen al Mundial, em quedaria amb Escòcia, Bòsnia i Hercegovina, o el Marroc.
Ahir es va celebrar a Barcelona l'acte d'inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, la torre central i més alta (172'5 m.) de la faraònica catedral, la més alta del món, dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí, del qual ahir també es commemoraven 100 anys de la seva mort, tràgicament atropellat per un tramvia al Passeig de Gràcia.
Malauradament, al ser una nació ocupada pels castellans, l'acte ha tingut un marcat to espanyolista, amb visita Papal i dels monarques inclosa, i s'ha intentat tapar el màxim possible la radical catalanitat del geni i de la seva obra. Fins i tot han arribat a censurar la presència de banderes estelades a prop del recinte, així com l'actuació d'un cor de prop de 600 cantaires als que van fer fora de l'acte on havien de participar després d'assabentar-se que tenien previst cantar Els Segadors al final de l'actuació i fora de guió, i que van ser encapsulats i retinguts pels mossos en un carrer adjacent.
Segur que el bo d'en Gaudí, si fos viu, seria el primer a negar-se a participar d'aquest acte que ha volgut convertir un patrimoni català en espanyol.
Una de les bandes d'Early reggae més longeves són els jamaicans The Pioneers, fundats l'any 1962 amb un trio vocal i que en l'actualitat continua actuant a escenaris d'arreu del món amb dos cantants. El cap de setmana passat van passar per l'escenari del festival Ska-Punk de Tàrrega.
Un dels seus temes més populars és aquest Reggae Fever inclòs a l'àlbum Roll On Muddy River de l'any 1977.
Em sembla lamentable que el govern català i el de la ciutat de Barcelona es gastin una burrada de calés en la recepció i actes del Papa Lleó XIV, agafa un cagarro i esmorza, en terres catalanes. A banda de rebre el màxim representant de l'església catòlica amb tots els honors, quan se suposa que som un estat laic. No sé quina opinió tindrien els catòlics nostrats si en comptes del Papa de Roma es convidés amb la mateixa pompa l'Imam de la Meca o què sé jo.
L'arribada del Papa ha servit als sociates per espolsar-se una mica la pressió (mediàtica si més no) de la comunitat educativa que avui també ens hem manifestat massivament a Barcelona en una nova jornada de vaga.
A banda, que em repulsa bastant veure els fidels catòlics ultres anant a rebre sa santedat. La majoria acostumen a ser espanyolistes d'extrema dreta. Llàstima que la República va durar poc temps, perquè avui podríem ser una societat culta i autènticament laica, en comptes d'ignorant, inculta, i governada per polítics que creuen en la màgia i els mites.
