"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 26 de febrer del 2026

Moren els franquistes però continua el franquisme. Mor Tejero.

 

Fa tres dies es commemorava el 45è aniversari de l'intent de cop d'estat de Tejero el 23F del 1981. Al crit de "Quieto todo el mundo. Al suelo" aquest guàrdia civil franquista va entrar al Congrés dels Diputats de Madrid per prendre el poder de l'estat. No se'n va sortir, però molts van viure unes quantes hores de pànic i escagarrinamenta, i ja tenien les maletes preparades per fugir cames ajudeu-me cap a França.

Quina casualitat més casual que l'artífex (el titella?) d'aquell intent de cop d'estat morís ahir als 93 anys. Potser es va assabentar que el govern havia decidit, 45 anys després de l'intent de cop d'estat, desclassificar tota la documentació classificada relativa a l'assumpte (segur que quatre paperots i poc transcendentals) i això li va fer pujar la tensió, o ves a saber...

La veritat és que si ahir algú m'hagués preguntat si sabia si el Tejero era viu o mort, no hauria sabut què respondre. Però bé, en tot cas, ahir va ser un bon dia per a tots els demòcrates del món, perquè ens hem deslliurat d'un altre feixista. 

dimecres, 25 de febrer del 2026

El temasso del dimecres. Tijuana in Blue - "Urroztarra, Fuerza y Garra".

 

Els Tijuana in Blue van ser una banda basca originària de Pamplona, fundats l'any 1985. Van publicar 5 àlbums d'estudi (el primer a mitges amb la banda vitoriana de reggae Potato) i un darrer àlbum gravat en directe l'any 2003, tot i que la banda havia deixat els escenaris l'any 1992. Feien un rock bastant punki, amb pinzellades escatalítiques i patxangueres.

El tema d'aquesta entrada el van incloure a l'àlbum A Bocajarro de l'any 1988. 

Qué haces tú,

qué haces tú,

que no bailas con Tijuana in Blue!! 

dilluns, 23 de febrer del 2026

Gal·les - Escòcia. 6 Nacions en viu a Cardiff.

 

Aquest cap de setmana vaig fer un viatge llampec per anar a veure el segon partit de la meva vida del 6 Nacions (recordeu que l'objectiu és veure'n 6, un a cadascun dels estadis de les sis nacions participants). En aquesta ocasió vaig aconseguir entrades per al Gal·les - Escòcia, un partit que podria haver estat de tràmit ja que en teoria les dues seleccions no han estat entre les favorites a guanyar el títol en els darrers anys, però que enguany Escòcia encara manté alguna esperança si guanya els dos partits que li resten (França i Irlanda) al guanyar dissabte de manera ajustada i amb remuntada inclosa (23-26). 

L'estadi dels Gal·lesos, el Principality de Cardiff gairebé es va omplir amb prop de 71.000 espectadors, dels quals ben bé uns 10.000 eren escocesos barrejats amigablement entre els aficionats locals a les graderies. Sense anar més lluny, jo vaig estar envoltat d'uns i altres. L'ambient als carrers i als pubs als instants previs va ser impressionant, i a molts pubs calia fer cua per poder entrar, i més cua per poder demanar una cervesa.

L'anecdota del cap de setmana va ser la cancel·lació del meu allotjament sense previ avís. Els fills de puta de Booking devien revendre la meva habitació per una quantitat més elevada que la que havia pagat jo (fa mesos) i no em van ni avisar. Quan vaig arribar a la Guesthouse em va dir un noi que sortia que era tot ple i que m'havien cancel·lat la reserva. I es queden tan amples. I ja em veus a mi un dissabte a dues hores de començar el partit buscant un nou allotjament, tenint en compte que hi havia 10.000 escocesos a Cardiff. Afortunadament vaig trobar una casa particular que llogava habitacions (un Homestay) no gaire lluny de l'estadi (més de mitja hora a peu) per un preu una mica superior del que havia pagat, però espero reclamar i que no em costi un euro més, i si pot ser una compensació pels inconvenients causats. Això sí, l'amfitriona em va fer un bon esmorzar típic britànic l'endemà al matí, i vam estar xerrant amb ella i un gal·lès d'uns 70 anys que havia vingut sol des del nord de Gal·les per veure el partit.







dimecres, 18 de febrer del 2026

El temasso del dimecres. Obeses - "Pols a l'Era".

 

Els Obeses són, al meu entendre, el millor grup en català sorgit en els darrers 15 anys. Un grup eclèctic que no té problemes a barrejar estils tan diferents com el rock dur, el rock simfònic, l'òpera, el funk, o la sardana. Ara ens sorprenen amb una peça de metall extrem que inclouran en la segona part del seu darrer àlbum "L'Ai al cor". Un tema amb guitarra esmolada i bateria trepidant. I amb uns registres de veu impressionants del cantant Arnau Tordera anant dels greus als aguts en una demostració de potència i de registres.

A més, es consagren com una de les principals bandes de l'imaginari reivindicatiu i defensor de causes justes, com en aquest cas amb la pagesia catalana. Si no vols pols no vagis a l'eraaaaaaaa!!! 

dimarts, 17 de febrer del 2026

d'aquesta lliga podrida d'una vegada!

 

Ahir el Barça va patir l'enèssim atracament arbitral al camp del Girona. En un mal partit dels blaugranes, i amb empat al marcador, en el minut 86 l'àrbitre va ignorar una falta claríssima per una trepitjada del jugador local Echeverri al defensa Koundé, que va quedar estirat al terra, i va concedir el gol als local. El més greu de tot no és que l'àrbitre no xiulés la falta (sempre podrà dir que no la va veure tot i que tots els culers sabem que no és cert), sinó que l'àrbitre del VAR no avisés l'àrbitre (Soto "Atraco" Grado) de la infracció al veure-ho repetit a les pantalles. Un autèntic atracament premeditat en l'objectiu de fer campió el club-estat, és a dir, el Real Madrid.

Són tants els errors arbitrals que han perjudicat al Barça aquesta temporada... És tan evident que la consigna és que el Barça no torni a guanyar la lliga... Si jo fos l'entrenador o el President del Barça ja hauria abandonat algun camp fa temps. Que sempre s¡equivoquin a favor del R. Madrid i en contra del Barça només té una explicació, i és ben coneguda. El club-estat ha de guanyar la lliga pel civil o pel criminal.

Ja se la poden confitar aquesta puta merda de lliga espanyola corrupta. 

diumenge, 15 de febrer del 2026

La primera calçotada del 2026, a Vacarisses.

 

Ahir vaig estrenar la temporada de calçots amb una colla d'amics a Vacarisses. Havia de ser a l'hort de l'avi a Viladecavalls però les fortes pluges de les darreres setmanes han deixat el terreny enfangat i la llenya molla, així que vam fer el pla b.

Gran jornada assolellada, en bona companyia, i amb molt de fato. No es pot demanar més. N'hi haurà alguna més abans que acabi la temporada de calçots? Qui lo sa! 

dissabte, 14 de febrer del 2026

Sucar el melindro!

 

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la boca em vaig cremar !

Sabeu per què ? sabeu per què ?
Sabeu per què em vaig cremar ?
Sabeu per què? sabeu per què ?
Sabeu per què em vaig cremar ?
Per què ?
Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tant calenta el nas em vaig cremar !

(Cançó popular infantil del grup La Guardiola Groga).