"Si veus fum doncs hi ha foc. A cada cop, a cada cop d'un porc!"
Temasso dels santsencs Pirats Sound Sistema, de l'any 2013, inclosa a l'àlbum "Em bull la sang". Molt adient per a les revoltes que estem vivint darrerament a diferents indrets del món. La gent, sobretot el jovent, comença a estar farta d'un sistema econòmic que ens precaritza i on cada dia costa més arribar a fi de mes. De vegades, el foc purifica...
Quina setmaneta ens ha donat el nostre estimat Barça. Si dimarts perdia la imbatibilitat del que portàvem de temporada davant del PSG parisenc (4-2), amb uns nefastos darrers deu minuts, abans-d'ahir ho rematava amb la primera derrota en lliga contra l'etern i màxim rival, el Real Madrid de José Mourinho (1-2), en un partit que el Barça va intentar dominar i que el Madrid va jugar com sempre, defensant bé i contraatacant. I a sobre van tenir la sort de marcar al final del primer i del segon temps. El primer gol d'Mbappé, que va fer els dos, fruit de la mala sort, després d'un rebot quan Gerard Martín va rebutjar la pilota tímidament a dins de l'àrea petita picant en les cames del francès.
Bé, en tot cas, res va acabar abans-d'ahir, ni aquesta setmana. El Barça està ben viu a la Champions i continua líder a la lliga, encara amb tres punts d'avantatge sobre els blancs. Si continuem mostrant el nivell que havíem mostrat en els onze anteriors partits (nou de lliga i dos de Champions), segur que continuarem sent els favorits a tots els títols.
Ahir al centre de Barcelona grups de joves es van manifestar i van provocar aldarulls convocats a través de les xarxes socials. Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, 128 persones van ser detingudes, 73 de les quals menors d'edat.
Em pregunto qui hi ha al darrere d'aquesta mobilització i quines són les seves intencions. La veritat és que sembla que les imatges de les mobilitzacions de joves a França està animant els joves d'aquí a sortir als carrers, però que no tots tenen gaire clar per què es protesta ni l'objectiu de les accions.
Em sembla que la lluita s'acaba desdibuixant entre la gran quantitat de joves de tota mena. Uns que tenen ganes de revertir la situació i d'altres que simplement tenen ganes de brega, o d'aprofitar els aldarulls per treure'n profit, ja sigui saquejant o pel simple fet de gaudir destrossant mobiliari urbà.
En tot cas, el que és clar és que la situació de vulnerabilitat de molts joves que viuen actualment a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana, i la manca d'expectatives de futur que tenen, és el millor caldo de cultiu per a que sorgeixin expressions de ràbia i frustració com les que vam viure ahir a Barcelona.
Aquests dies estem veient a traves dels mitjans i de les xarxes socials com el jovent francès es rebel·la contra el govern i les polítiques que empitjoren la qualitat del sistema educatiu i de la vida dels joves francesos. Arreu del país veí s'organitzen manifestacions i veiem enfrontaments entre manifestants i policies. Els joves francesos són autèntics "rude boys".
Sento certa enveja per la capacitat de mobilització i lluita pels seus drets de la societat francesa. Més enllà de quatre brètols que aprofiten qualsevol mobilització de masses per saquejar comerços, o fer aldarulls pel gaudi de fer-los.
Amb la victòria del Barça ahir a Sevilla, contra el Betis (2-5), fins ahir tercer classificat a la lliga, deixa els blaugrana més líders amb un ple de victòries històric (9 en les primeres 9 jornades), i a una victòria del rècord absolut que ara comparteix amb el Real Madrid de la temporada 68-69. A aquestes victòries en lliga cal sumar-li les dues victòries en la competició europea (contra el Feyenoord, i contra el Galatasaray).
Un Barça a ritme de rècord que ara per ara sembla que pugui aspirar a guanyar tots els títols pels quals competeix. Un equip millorat respecte la temporada passada amb les incorporacions de Gordon, Adeyemi, Rodri, i Gabriel Jesús, que han incrementat la competitivitat a la plantilla i de retruc, el rendiment de l'equip. Un Raphinha en estat de gràcia que s'ha erigit com un davanter centre top. I un Lamine Yamal en estat de gràcia que continua progressant i que és el principal candidat a guanyar la pilota d'or a finals d'any.
Si la cosa no es torça, sembla que aquesta temporada gaudirem molt i celebrarem molt també.
El passat 11 d'octubre, coincidint amb el 130è aniversari de l'estrena del Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, els Obeses van estrenar a Youtube el videoclip de la versió que han fet d'aquest clàssic juntament amb el Cor de l'Orfeó Català. Un videoclip gravat al Palau de la Música Catalana, que combina l'èpica del tema, de l'espai i del cor, amb el punt divertit i la rauxa dels Obeses. Brutal com tot el que fan els osonencs.
Doncs això, que el 12-O els catalans, a l'igual que els americans, no tenim res a celebrar.
