Florentino i els seus ninots.

 

La imatge és d'ahir a l'estadi Santiago Bernabeu, als prolegòmens d'un partit de la NFL (lliga de futbol americà). L'estadi on acostumen a deixar-se veure els principals líders polítics, empresarials, judicials, policials, militars, etc., de l'estat espanyol, i on segons diuen, s'hi fan negocis del més alt nivell i transcendència, política, empresarial i de tota mena.

Sense anar més lluny, el president del Real Madrid, Florentino Pérez, és un dels principals magnats de l'estat espanyol, i diuen que mana més que els governants. Potser per això se'l coneix com "El Tito Floren", "El Capo", o "Su Florentineza". Veient les imatges d'ahir de l'empresari al Santiago Bernabéu, portant del bracet l'alcalde Almeida i la Presidenta de la Comunitat, Ayuso, donava la sensació que es tractava d'un ventríloc carregant els seus ninots.

Vaga 11N: no amb els sindicats verticals d'obediència espanyola.

 

Dimecres dia 11 hi ha convocada una jornada de vaga general a nivell estatal. Una vaga que arriba 15 anys tard i que es convoca pels sindicats verticals afins al govern socialista (CCOO i UGT) com a arma política de cara a les eleccions espanyoles del 29N: al PSOE estan convençuts que una vaga "per l'habitatge i els sous dignes", en comptes de desgastar-los (ja que són els actuals governants) els pot impulsar electoralment en contraposició als partits més a la dreta (PP i VOX) que s'han mostrat contraris a les propostes de reforma legals per garantir el dret a l'habitatge de la gent, així com a l'augment del salari mínim.

Personalment, estic molt a favor de lluitar els drets als carrers, però no m'agrada que em manipulin amb estratègies electoralistes, i encara menys per part dels partits i sindicats espanyols que mai han estat sensibles a les reclamacions dels catalans, o fins i tot quan han validat la repressió contra els catalans. Per no parlar del sindicalisme vertical, col·laboracionista amb els governs de torn, dels grans sindicats espanyols que ens han dut fins a l'actual situació de crisi i d'empitjorament progressiu de les condicions de vida de la classe treballadora.  

El temasso del dimecres. La Fúmiga - "La Muixeranga".

 

El passat 31 d'octubre el grup La Fúmiga, fundat a Alzira l'any 2012, va fer el darrer concert de comiat al pavelló Roig Arena de València davant de 18.000 persones. No he estat seguidor de la banda, però els he vist uns quants cops en festes majors d'aquí i d'allà. Una música molt ballable, de la que està de moda avui dia, i amb missatges reivindicatius i amb consciència nacional de Països Catalans.

Comparteixo aquesta perla en forma de versió del clàssic "La Muixeranga". Brutal. 

Drama al futbol.

 

Avui ens hem assabentat de la trista notícia de la mort del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel, després de l'impactant i violenta topada amb el porter de l'Andorra en el partit de la 2a divisió de la lliga espanyola. L'acció va passar en un contraatac de l'equip tinerfeny que el porter de l'Andorra va voler tallar sortint a tota velocitat de la seva àrea i impactant de ple en el pit del davanter amb el genoll. Una acció que, malauradament, recordarà la resta de la seva vida el porter, i que podria fins i tot portar-li conseqüències legals segons diuen alguns mitjans. 

Segur que el porter no va tenir en cap moment intenció de fer mal al jugador del Tenerife, però potser estaria bé que tothom fos conscient dels riscos que impliquen el joc dur i descontrolat. No val la pena posar en risc a un rival per emportar-se una pilota o per evitar un gol. 

La notícia arriba després d'una setmana en que s'ha parlat molt de les víctimes de l'accident dels dos trens d'alta velocitat a Toledo. I et fa pensar en com de fràgil pot arribar a ser la vida, i la sort que tenim els que hi som de ser-hi, i de no ser una víctima més de les tantes que hi ha cada dia. Arreu. En qualsevol indret i per diverses circumstàncies. Víctimes de l'esport, del transport, de malalties, d'accidents domèstics o laborals... En fi, que gaudim el moment i el màxim que podem, que no sabem si demà podrem fer-ho. 

Mbappé: un trampós impune.

 

Ahir el R. Madrid es va enfrontar al Rácing de Santander en partit de lliga, i una vegada més, li van xiular un penal a favor que no era: "Penalti pal Real Madrid". Un cop més va ser Mbappé qui va enganyar l'àrbitre llençant-se al terra després d'un lleu contacte del defensa racinguista que el va tocar lleument amb la mà a la panxa.

Puc entendre que el francès piscinero pugui enganyar l'àrbitre en directe. El que no puc entendre és que l'àrbitre del VAR, veient la trampa a través de les càmeres, no avisi l'àrbitre de camp de l'engany perquè corregeixi la decisió.

No per habituals, deixen d'indignar les accions tramposes dels blancs que sempre queden impunes, i que els ajuden a guanyar partits.

Castanyada amb màniga curta (o menys).

 

He celebrat la Castanyada al refugi del Catllaràs amb els amics, i fent noves coneixences: quatre paios de Prats de Lluçanès i Olost, i un parell d'argentins veterans. Hem menjat castanyes amb moscatell, carn a la brasa, i més, i ens han donat a tastar el vermut Murcarols fet a La Pobla de Lillet, boníssim.

Hem passat el fred quan el sol es posava (no massa) escalfant-nos amb llenya, i caloreta de dia traient-nos peces de roba. Un contrast que em penso que m'ha passat factura en forma de febrada. Esperem que sigui lleu i breu.

Ha tornat el Crackovia.

 

Avui TV3 ha reestrenat el Crackòvia, 9 anys després del darrer capítol. Recordo haver-lo seguit força als inicis, especialment en la millor època culer dels triplets i sextets, amb Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Guardiola, etc., com a protagonistes. I també com a protagonistes d'aquesta sàtira televisiva que va tenir força èxit durant un bon grapat d'anys. No sé que va provocar que cancel·lessin el programa, però trobo que és una bona nova que el recuperin i que molts nens i joves s'enganxin a algun programa en catala (encara que, malauradament, també es parli molt en castellà). Llarga vida a l'humor en català!