El temassu del dimecres. Ostia Puta - "Los Gilipollas".

 

Els Ostia Puta són una banda punk de Terrassa fundada a mitjans dels 80's i que va tenir certa popularitat en els ambients punk arreu de l'estat espanyol a finals dels 80's i els 90's. Jo no els havia seguit gaire, per no dir gens, en la seva època daurada, però els vaig anar a veure a un dels seus darrers concerts a la sala La Rasa 64 al novembre del 2023 i em van agradar prou com per escoltar-los de tant en tant a casa.

Curiosament, aquest el tema que us comparteixo avui el conec des de fa molts anys, quan començava a sortir de festa i anar a concerts, tot i que aleshores no sabia que era dels Ostia Puta. Un clàssic que s'ha convertit en himne punk.

Si la Candelera plora...

 

 si la Candelera plora, l'hivern és fora; 

si la Candelera riu, l'hivern és viu. 

Tant si plora com si riu, penal per al Real Madrid.

Terrassa s'omple de "runners".

 

Participants pujant per la Rambla a l'inici de la cursa.

Aquest matí s'ha disputat la 26a edició de la Mitja Marató de Terrassa amb més de 4.000 participants, o el que és el mateix, runners. Entre tots ells, el més ràpid ha estat l'atleta local Jaume Leiva.

Hamlet (versió del Peyu i l'Albert Pla).

 

Ahir vaig anar al teatre Coliseum de Barcelona, a la Gran Via, a veure el nou espectacle del Peyu i l'Albert Pla, Hamlet. Una peça que res té a veure amb el text shakespearià, i tampoc amb un musical tot i que es cantin algunes cançons. És una comèdia de poc més d'hora i mitja de durada ambientada a l'habitació d'un hospital i amb dos personatges ben curiosos que viuran una relació força complicada i hilarant des del primer moment en que es coneixen. Una obra entretinguda i a moments esbojarrada. I en català! Aneu a veure-la!

Nit rodona per al Barça a la Champions.

 

Ahir es va disputar la vuitena i darrera jornada de la lligueta de classificació per a les eliminatòries de la Champions League. Una darrera jornada d'infart on tretze equips es jugaven la possibilitat d'entrar en el selecte grup dels primers 8 que s'estalvien la eliminatòria dels setzens, i un bon grapat més que encara mantenien opcions de classificar-se entre els vint-i-quatre primers que accedeixen a la següent fase de setzens.

I la jornada no va començar gaire bé per als interessos del Barça ja que el Copenhaguen es va avançar inesperadament al Camp Nou deixant momentàniament els blaugranes lluny del selecte grup de vuit. També l'etern rival, el R. Madrid s'avançava a Lisboa i semblava assegurar-se un lloc de privilegi. Tanmateix, a mesura que avançava la nit, la cosa va fer un gir com un mitjó. El Barça va acabar remuntant i imposant-se per un clar 4-1, el Madrid es va enfonsat a Lisboa i va acabar naufragant davant l'equip de Mourinho (4-2), amb un gol èpic del porter lisboeta al minut 97 inclòs, que donava la classificació als locals.

El Madrid va passar de ser quart a nové i quedar fora del grup d'equips que s'estalviaran la fase de setzens. Perquè això passes, també era necessari que perdés l'Athletic de Bilbao el seu partit com a local que l'enfrontava a l'Sporting de Lisboa, i que va haver de remuntar un 2 a 1 per acabar guanyant (2-3) també en el darrer minut del matx. Emocionant i trepidant jornada final de lligueta. 

Mines de Gavà.

 

Aquest matí hem anat amb els alumnes de la Comunitat de Grans (4t, 5è i 6è) a les Mines de Gavà. Unes mines on els homes del neolític van descobrir que s'hi amagava un mineral preciós d'un color verd intens anomenat variscita, que extreien per fer joies. Ha estat la primera vegada que visitava aquest parc arqueològic, i trobo que mereix la visita. Es pot entrar a la mina, i tenen un espai d'exposició magnífic. Llàstima que ens ha plogut al llarg de tota la sortida i no hem pogut acabar la jornada dinant a algun parc i amb una estona de joc a l'aire lliure.  

Laporta és mulla pel Barça (literalment).

 

Del partit de lliga d'ahir del Barça quedaran dues imatges gravades a la memòria de molts culers. I no sé quina de les dues amb més intensitat. La primera és el golàs de Lamine Yamal amb una acrobàtica tisora que va fer inútil l'estirada del porter de l'Oviedo, i va suposat el tercer i definitiu gol blaugrana (3-0). La segona no es va donar al terreny de joc, sinó a la llotja de l'estadi, amb el President Laporta aguantat el fort aiguat que va caure a les acaballes del matx, i que va arribar a tenir una intensitat considerable, amb trossets de pedra inclosos. A Laporta li van oferir un paraigües però no el va voler obrir i va aguantar estoicament sota la pluja fins al xiulet final, mentre el president de l'Oviedo acabava desistint i es cobria amb un paraigües. 

És una escena del tot inèdita perquè la llotja sempre havia estat a raser sota la coberta de tribuna a l'antic Camp Nou, però amb l'actual estadi inacabat, ni la llotja té res que la protegeixi de les inclemències meteorològiques. Fins ahir, encara no havia plogut en cap dels partits jugats a l'estadi, i va semblar com si Laporta volgués enviar un missatge als socis i aficionats culers, que ell es mulla pel Barça com van fer molts altres espectadors a les graderies de l'estadi.