Teatre: Perfectes desconeguts.

 

Ahir vaig anar a Barcelona, al teatre Poliorama de La Rambla, a veure l'obra Perfectes Desconeguts, un text de l'escriptor italià Paolo Genovese que ha triomfat als escenaris de diversos països. Ara el director David Selvas ho porta a casa nostra amb un ventall d'actors de llarga trajectòria i reconeixement. Un d'ells, el vell amic minyó Biel Duran.

"Perfectes desconeguts és una d'aquelles obres que pertanyen al gènere de la comèdia, amb un toc de vodevil, on els personatges juguen al gat i la rata i en què les màscares socials cauen quan més s'espera que es mantinguin en el seu lloc."

Acabada la funció vam esperar el Biel per emportar-nos-el a sopar a un restaurant asiàtic proper al barri del Raval, i es va presentar amb el Joel Joan, un altre dels grans del teatre català i tot un personatge. Un dels nostres, sens dubte. 

Feu cas a l'Òscar Andreu.

 

Les 10 màximes que els parlant de català, actuals i futurs, haurien de saber peti qui peti. Gran Òscar Andreu. I de Terrassa!

2n creuer familiar.

 

Catedral de la Seu de Palma.

Aquesta setmana santa els pares han convidat fills i nebots a un creuer per la Mediterrània, el segon. El primer va ser fa vuit anys, a l'estiu, també per la Mediterrània però amb diferents ports. Enguany hem visitat, per aquest ordre, Palma, Palerm, Roma, Gènova, i Marsella. Se suposava que el creure havia d'arribar a Tunis, però les males condicions de la mar van obligar a fer un canvi de ruta i a fer una primera aturada a Palma abans de viatjar fins a Palerm.

Ha estat una setmana amb moltes visites i passejades, molts moments per estar en família, molts riures, algun mareig, i molt menjar i beure. Ara caldrà tornar a la rutina de piscina i bici per cremar tots els greixos acumulats.

 

Santa Rosalia, patrona de Palerm amb la Catedral al fons.

El Coliseu de Roma.

Catedral de Gènova.

Catedral de Marsella.

El Mag Lari: "Strafalari".

 

Aquest passat dissabte va venir a la Factoria Cultural de Terrassa el Mag Lari, un dels principals representants de l'il·lusionisme a casa nostra, en actiu des del 1994 quan els pares li van regalar per Sant Jordi un llibre de màgia de Juan Tamariz.

A la Factoria va omplir les dues sessions que va oferir, i com de costum va saber posar-se el públic a la butxaca amb el seu humor fi i les seves dots interpretatives. Un espectacle que havia de durar hora i mitja es va allargar gairebé dues hores.

I cal reconèixer-li la voluntat de fer arribar espectacles de gran qualitat a un preu més que raonable: 19 euros costaven les entrades. Comparat amb els preus que s'acostumen a pagar per qualsevol merda, o el preu que costen les entrades per al Mago Pop, és d'agrair.

 

Un altre il·lustre ciclista s'apunta la victòria a la Volta Catalunya.

 

Demà, si no es produeix una sorpresa majúscula, el ciclista danès Jonas Vingegaard s'imposarà a la 105a edició de la Volta Catalunya. El seu primer triomf en una prova que cada any augmenta el seu prestigi internacional gràcies a un recorregut espectacular i la presència de les principals figures del pilot internacional (enguany no ha vingut el número 1 del món, Tadeq Pogacar, però déu n'hi do el cartell de participants il·lustres: Renco Evenepoel, Richard Carapaz, Felix Gall, Joao Almeida, Enric Mas...

Avui es disputava l'etapa reina amb sortida a Berga (capital popular del ciclisme català) i arribada al Santuari de Queralt, amb la pujada als colls del Pradell, de Sant Isidre i la meta al Santuari de Queralt tornant a passar per Berga. Etapa que, igual que ahir, s'ha endut amb gran autoritat el danès guanyador de dos Tours de França, Vingegaard, que deixa clar que ha començat la temporada en plena forma.  Tant de bo enguany pugui posar més resistència a Pogacar al Tour, i fins i tot repetir victòria. 

El temassu del dimecres. Tim Timebomb and Friends - "30 pieces of silver".

 

Un clàssic de l'ska interpretat aquí pel cantant i guitarrista nord-americà de la banda punk Rancid, però en el seu alter ego skatalític. Una cançó que va com anell al dit per a assenyalar i descriure els traïdors, sindicalistes en aquest cas, que es venen al poder a canvi de subvencions i altres prebendes amb l'objectiu de desmobilitzar la classe treballadora a canvi d'acords merdosos. 

10 anys sense en Johan. Sempre a la memòria.

 

Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels més grans mites del barcelonisme i del futbol mundial. Un holandès que va canviar la història del Barça, sobretot en la seva etapa d'entrenador, donant-li la primera i anhelada copa d'Europa, quatre lligues, i altres títols. Però sobretot, per deixar una filosofia i un estil de joc que avui encara són marca del club.

Convé recordar també la seva identificació amb Catalunya, ja que juntament amb la seva dona, van ser els primers pares de l'estat que van poder registrar el seu fill amb el nom de Jordi, quan les autoritats de la dictadura franquista encara no ho permetien. I també va fer de seleccionador de Catalunya. Un dels nostres!