La nit de Sant Joan
coca, cava i petards.
Flames il·luminant
els Països Catalans.
Canalla amunt i avall
omplen places i carrers,
porten metxes fumejant
per repartir espetecs.
I a la plaça principal
petits i grans
canten i ballen.
La revetlla ha començat!
Dissabte passat vaig anar a veure un dels grups històrics de l'inici de del punk a Anglaterra, els The Adicts. Una banda que porta més de 50 anys als escenaris i que sembla que finalment s'acomiaden definitivament amb una darrera gira.
Amb una estètica molt de La Taronja Mecànica, fan un punk accelerat i de bona factura. Actualment són sis músics en escena, amb un corista inclòs.
Aquest tema és un dels seus principals himnes i penúltim tema al concert de dissabte, i el van publicar l'any 1981 inclòs a l'àlbum "Songs of Praise".
El dissabte passat vaig visitar el cap i casal per anar de concert i a una trobada d'amants de la cervesa artesanal. Vaig baixar en moto, ja arreglada després d'una avaria tornant de Sant Cugat, amb el Miki, que em va dur al nou local de l'agrupació d'amants de la cervesa artesanal a una nau de Can Batlló, al barri de La Bordeta tocant a Sants, molt a prop de la Plaça Cerdà i a tocar de la Gran Via.
Em va flipar conèixer aquesta zona barcelonina, desconeguda fins ara. Es tracta d'unes antigues naus industrials de finals del segle XIX, que van passar a mans de l'ajuntament i que estaven sense ús des de feia anys. Finalment la tossuderia de la gent del barri va fer que l'ajuntament es veiés forçat a cedir alguns espais al col·lectiu/cooperativa de Can Batlló que gestiona l'espai des de l'any 2011. Actualment hi conviuen diferents col·lectius artístics, microempreses, una escola, tallers...
Sortint de la trobada cervesera vam anar directes cap a la sala Paral·lel 62, a l'avinguda de nom homònim, a veure el concert de la gira de comiat dels anglesos The Adicts, originals del 1975. Un concert que va omplir la sala de gom a gom i que va fer suar la cansalada al personal.
PORC.
Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m’engreixo com un garrí,
--allò que passa.
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.
Ja tothom parla de Sant Martí!
(del poemari Bestiari, 1937).
Una de les bandes més veteranes de l'escena metal-punk-hardcore del País Basc són els vitorians Soziedad Alkohólica, nascuda l'any 1988. Fa dos dissabtes van tocar al festival Ska-punk de Tàrrega i van tornar a tocar la majoria dels seus himnes immortals. Una de les meves bandes favorites d'estil metal·lero i de les que he seguit des que vaig començar a anar de concerts.
"En tu puta cara voy a vomitar..."
El Barça d'handbol va tancar diumenge una temporada perfecte amb l'obtenció del principal títol de clubs, la Champions League, a l'imposar-se en la final de Colònia al Fuchse Berlin (37-34), sumant la 13a copa d'Europa de l'equip, i la 50a del club en el conjunt d'esports professionals.
Malgrat haver tingut la baixa d'alguns dels jugadors importants la temporada passada, el Barça ha demostrat que continua tenint la millor plantilla d'Europa i una bona barreja de gent de la casa i dels millors estrangers. Malauradament, la propera temporada marxen alguns dels millors jugadors i peces clau aquesta temporada, com ara el porter Emil Nielsen o el central Domen Makuk, o el pivot Antonio Bazán.
Com a culer i català em va fer sentir orgull veure uns quants jugadors celebrant el títol a la pista amb la senyera. Fins i tot el nord-català Ludovic Fàbregas va demanar-ne una entre el públic per lluir-la.
Hem repetit un any més el cap de setmana de juny al Molí d'En Sala, a Monistrol de Calders (El Moianès). Hem estat de sort perquè hem tingut molt sol, caloreta durant el dia, i fresca per la nit, amb la qual cosa venia de gust banyar-se a la bassa i es dormia de conya. I entre banyet i banyet, brasa, sardines, carn, truita de patates, amanides, arrosset, vi, cervesa, vermut, gintònic, pipes... i alguna picada d'algun animal més gros que un mosquit.
