Allibereu el David, malparits!!

 

A La Mola amb el David a l'esquerra de la imatge.

Els mossos van detenir abans-d'ahir al vespre el matadeperenc, i minyó de Terrassa, David Vallhonrat, i després de passar pels jutjats de Terrassa l'han empresonat a la presó de Brians 1.

El David es va negar a participar de la farsa judicial que va jutjar (i absoldre) els 13 activistes dels CDR que es van encadenar davant del TSJC a Barcelona el febrer del 2018 després que es conegués la sentència condemnatòria dels polítics catalans que encara són a presó.

La repressió i les ansies de revenja de la justícia espanyola envers el moviment independentista no tenen aturador (bé, sí en tenen, es diu independència), i el cas del David és una nova mostra.

Ens volen atemorits, quiets i callats. I el cert és que se'n surten prou bé els malparits... Odi etern.

Tombant per la Catalunya vella (paisatges).

 

Prat amb flors de colza al Lluçanès, entre Sant Agustí de Lluçanès i Perafita.

He estat tres dies tombant amb la furgoneta i la bicicleta per la zona del Berguedà-Ripollès-Osona, i em sembla que han quedat unes fotos de puta mare. No sé què us sembla a vosaltres?? Cal dir que els núvols han col·laborat amb el fotògraf...

Posaré títol a les fotografies en breu. De moment, per si voleu encertar algun dels indrets on he fet les fotos, podeu jugar... ;-)  (us informo que estan penjades en ordre invers al recorregut que he fet).

Carretera d'Alpens a Borredà.

Vista panoràmica de Santa Maria de Besora.

Horts a Ripoll.

Vista panoràmica des de l'ermita de Santa Maria de Matamala (entre Borredà i Les Llosses).

Ermita de Sant Climent de la Torre de Foix (entre Guardiola de Berguedà i Sant Corneli).

El Pedraforca des de Vallcebre.

Centre d'interpretació de Dinosaures de Fumanya.

Vista panoràmica de la central tèrmica de Cercs i l'embassament de La Baells.

El "temazo" del dimecres. Bob Marley - "Stir it up".

 

Ahir es van complir 40 anys de la mort del rei del reggae, el jamaicà Bob Marley. Aquest tema el va publicar l'any 1973 dins de l'àlbum "Catch a fire" amb la banda The Wailers. Riffs hipnòtics de guitarra i melodia una mica gospeliana per a un dels temes més destacats i reconeguts del malaguanyat artista.

Tornant a pecar.

 

Els que em coneixen, saben que una de les meves principals aficions és menjar i beure. I portava no sé ja quants mesos sense poder anar a sopar de tapes, una de les meves tradicions favorites a Terrassa, ciutat amb un bon grapat de bons llocs per menjar aquest tipus de plats per compartir. Finalment ahir, vaig quedar amb un parell de col·legues per anar a un dels llocs que més ens agraden a Terrassa i on ja ens coneixen de fa anys. Vam fer una d'albergínies amb mel, uns pinxos de porc-senglar, les braves, seitons en vinagre, i una de xocos per acabar d'arrodonir. Tot ben regat amb un parell de cervesetes. Ja començo a patir per la figura...

Camí de l'extinció: fi del "toc de queda".

 

Avui, si el Barça hagués guanyat l'Atlético de Madrid ahir, potser hauria parlat de futbol, però com que només van ser capaços d'empatar a 0, he decidit dir la meva sobre la passada matinada, en que s'ha acabat l'estat d'alarma i el toc de queda, i em vist imatges lamentables de milers de joves prenent les places i carrers com si d'una megafesta es tractés.

Jo, la veritat, puc arribar a entendre que molts joves tinguin unes ganes enormes de tornar a sortir, tornar-se a socialitzar, i tornar a gaudir de les nits, l'alcohol, i el que calgui. El que no puc arribar a comprendre és que facin com si el maleït virus ja no hi fos. Que no hi hagi toc de queda no significa que no hi hagi la covid, i si això no s'entèn, és que tenim un jovent més imbècil del que seria comprensible.

Tots aquests joves que s'han ajuntat a centenars, sense mascareta molts, i sense distanciament a penes, són conscients que dilluns es trobaran a la universitat o a l'institut amb altres que potser no es van moure de casa, i probablement també aniran a visitar les seves famílies, els pares, els avis... 

No sé, probablement em faig gran i no empatitzo amb els joves d'avui dia. Tanmateix, em nego a acceptar que els joves siguin tan idiotes. Bé, alguns. Segur que la gran majoria no van sortir, o si ho van fer, ho van fer amb seguretat. Espero. Pel bé de la humanitat.

Comença una Fira Modernista amb limitacions.

 

Avui comença una nova edició de la Fira Modernista de Terrassa. Després de la suspensió de l'edició del 2020, torna la Fira en un format reduït per les limitacions de trobada i d'ocupació d'espai. Els Minyons també participem de la Fira amb alguns actes al nostre local (amb limitació d'aforament). La Fira coincideix en el temps amb l'aixecament del "toc de queda" (la matinada de dissabte a diumenge), ja que a partir de demà s'acaba l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol fa més d'un any. 

Podeu veure el Programa complet de la Fira Modernista aquí.

Com fa 25 anys.

 

Avui he fet una sortida en bici de carretera com feia molts anys que no feia. El Guillem m'ha convençut per fer una volteta més llarga de l'habitual pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i hem fet una volta molt tranquil·leta i agradable de més de 73 km. Hem començat pujant el Coll de l'Obac per després baixar cap a Rellinars. D'Aquí a Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara, Rocafort, Mura, el Coll d'Estenalles i Terrassa de nou. Ha fet un dia espectacular i hem pogut sortir ja amb calça curta.

Sóc incapaç de recordar la darrera sortida que havia fet més enllà dels 70 km. Segurament quan encara anava amb la Penya ciclista Ègara amb 17 o 18 anys. Des que vaig tornar a recuperar l'afició l'any 2013, no havia passat dels 60 km, i normalment, de 30 a 40. No tinc intenció de començar a animar-me fent sortides llargues, però he de reconèixer que no he patit gaire tot i que em pensava que se'm faria més dur.