Comença la lliga i els arbitres deixen clar que, com sempre, ajudaran el R. Madrid tant com puguin.

 

El cap de setmana passat va començar la lliga de futbol, però fins aquest cap de setmana no s'estrenaven el Barça i el R. Madrid pel fet de tenir molts jugadors mundialistes. Ahir ho van fer els blancs a l'estadi del RCD Espanyol, i aquest vespre ho faran els blaugranes a Elx.

Ahir ja vam poder comprovar que els àrbitres continuen donant peixet als blancs i que costa més expulsar un jugador del R. Madrid que apagar un incendi forestal amb un cubell d'aigua. 

Per enèsima vegada Vinicius va voler provocar un penal a l'àrea perica llençant-se descaradament al terra, acció que segons la normativa cal sancionar amb targeta groga. Hauria estat la segona groga per a Vinicius i la conseqüent expulsió, però l'àrbitre va fer els ulls grossos i es va desentendre d'aplicar la sanció corresponent.

Cap sorpresa. Cap novetat. El R. Madrid ho porta a l'ADN. Robar, quan calgui, per guanyar. 

El Barça és i ha de ser català.

 

Abans-d'ahir el Barça va presentar-se davant de l'afició al Camp Nou amb motiu del torneig Joan Gàmper. Van prendre la paraula l'entrenador, Hansi Flik, i el (provisional) nou primer capità, Raphinha. El primer va fer un esforç per dirigir algunes paraules en català als aficionats, no sense evidents dificultats. El segon solament va dir un "bona tarda culers"inicial i "visca el Barça i visca Catalunya" final, fent en castellà la part central i llarga del seu parlament.

Sóc dels que pensa que qualsevol treballador del club hauria d'aprendre la llengua pròpia de Catalunya, i que encara amb més raó els principals representants de l'equip haurien d'estar obligats. Penso que els culers hem estat molt poc exigents en general fins avui amb la majoria dels jugadors i entrenadors que han passat pel club, i que la majoria no han mostrat cap sensibilitat respecte la nostra llengua i n'han fet prou aprenent el castellà si no el sabien ja.

Sóm una nació sotmesa, i la nostra llengua està en perill degut a la incapacitat que tenim de fer-la necessaria/obligatòria. I veiem com any a any el català recula a favor del castellà en molts àmbits. És per aquest motiu que o ens hi posem de debò, exigint, no transigint, o acabarà desapareixent la nostra llengua, i amb la llengua la nació. 

Personalment, un Barça espanyolitzat i castellanitzat no m'interessa gens. O català o res. 

L'Eclipsi, un espectacle efímer que calia veure.

 

Abans-d'ahir al capvespre es va poder contemplar un eclipsi d'aquells que es donen cada molts anys i que a Catalunya es va poder veure complet, és a dir, amb la lluna tapant el 100% del sol, creant una imatge d'un anell de foc súper espectacular durant un minut i escaig.

Tanmateix, jo el vaig veure lluny de terres catalanes, concretament a Haro, La Rioja, on també es va poder contemplar l'eclipsi complet.

Un dia i una imatge per al record, que probablement no torni a viure mai més. O potser sí. Qui sap.

 

 

Trampes a la Conselleria d'Educació.

 

Ahir es va destapar un nou escàndol, enèsim, aquest cop en matèria educativa, del govern de Catalunya. L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), entitat promotora de les proves PISA per a l'avaluació educativa va anunciar a les autoritats educatives catalanes que enguany no donarien xifres de l'avaluació als alumnes catalans degut a l'elevat nombre d'alumnes que no havien passat les proves. El Departament per evitar la humiliació pública de rebre un suspens històric amb els pitjors resultats del conjunt de països i regions europees, va pensar que si no teníem resultats no es veuria la magnitud de la tragèdia, i va donar la consigna als centres educatius perquè un elevat percentatge d'alumnes, els que presenten majors dificultats, no passessin les proves. I com que l'OCDE només permet un 5% d'alumnes que no passin les proves, i a Catalunya prop del 25% no les va passar, ha decidit no publicar els resultats dels alumnes catalans.

Un nou escàndol del govern socialista que ha mantingut en secret el que ja sabia fa mesos (que Catalunya no seria avaluada enguany a les proves PISA) per evitar l'escàndol majúscul en ple conflicte (vagues) amb la comunitat educativa.

Acció - reacció.

 

Un artista urbà italià resident a Barcelona que es fa dir TVBoy va tenir l'ocurrència de fer un mural dedicat al la selecció espanyola al barri de Gràcia, amb Ferran Torres el jugador del Barça de Torrent donant un petó a la copa guanyada recentment als EUA.

Ni vint-i-quatre hores va durar el mural original que algun(s) patriota(es) català(ans) va(n) decidir repintar el mural amb el lema "Puta Espanya", molt més d'acord amb la visió que tenim els catalans de la selecció espanyola.

Em penso que els artistes haurien de conèixer una mica la realitat sociològica d'on es traslladen a viure per no realitzar obres provocadores i humiliants. Bé, esperem que li hagi quedat clar al tal TVBoy.  

L'única selecció que m'interessa.

 

Ha acabat el Mundial de futbol i malauradament ja guanyat la selecció espanyola, amb més de la meitat dels jugadors d'origen català i basc. Està clar que mai permetran que les nostres nacions puguin competir internacionalment de manera oficial, ja que les seleccions espanyoles perdrien moltíssim potencial, i perquè ells manen a les colònies i decideixen.

Davant d'aquesta negativa, només en queda desitjar que Espanya perdi sempre, i dir "Puta Espanya"!

El temasso del dimecres. La Trinca - "La faixa".

 

Fa 50 anys La Trinca ja en portaven sis de trajectòria, i aquell any van publicar el disc Opus 10. Entre els temes destacats va fer fortuna aquest de "La faixa", una divertida però indissimulada crítica a l'estat feixista espanyol.

Avui que milers de persones celebren la classificació d'Espanya per a la final del Mundial de futbol, m'ha vingut de gust recordar allò que La Trinca va cantar amb tanta gràcia i que 50 anys després encara veiem que no ha canviat. Han canviat cares i noms, però igualment baixistes!

Per cert, que fa una dies es va homenatjar el trinco Toni Cruz al festival Canet Rock, un any després del seu traspàs.