Començo per Bangkok.

 

Dilluns al vespre vaig agafar un vol de la companyia Emirates cap a Bangkok (via Dubai). 6 hores i escaig aprox. cada vol, més tres hores i mitja d'espera al luxós aeroport dels Emirats Àrabs, per arribar, mig grogui, a la capital tailandesa cap a les 19:00 del vespre. Vaig sortir que es feia fosc i vaig arribar que es feia fosc al destí.

A Bangkok he passat un parell de dies per aclimatar el cos i abans d'agafar un nou vol que em porta a la frontera de Tailàndia amb Laos, a la ciutat d'Udon Thani. Aclimatacio climàtica i de la son. La primera està costant força, amb aquesta humitat enganxosa que fa que els 35° catalans em semblin poca cosa. Pel que fa a la són, he de dir que la cosa va massa bé i tot, dormint més de 8 hores diàries gràcies al cansament acumulat i a l'aire condicionat de l'habitació d'hotel.

En aquests dos dies no he fet massa el turista. He visitat la casa de Jim Thompson, un diplomàtic nord-americà que va arribar a Bangkok als anys 60's i que va fer negoci amb la seda, i que va desaparéixer en estranyes circumstàncies a Malaysia. També he estat mirant pels mercats a veure si trobava calçotets bé de preu, però misteriosament no n'he trobat. Bé, a una paradeta al carrer però vaig pensar que en trobaria de millors i no els vaig comprar.

També vaig anar a buscar un recinte esportiu on hi havia pistes de Takraw, un esport tradicional molt espectacular barreja de vòlei i futbol, però no hi havia ningú jugant. De casualitat quan tornava cap a l'hotel vaig veure un grup de gent jugant en un descampat ple de runa i brossa, i m'hi vaig apropar per veure'ls en acció. Hi havia algun borratxo i altres fent apostes, i vaig poder veure una joves en acció que déu n'hi do.

La resta d'activitats a Bangkok vindrien a ser les típiques de menjar (al carrer o en llocs locals), fer massatges (un parell en dos dies), anar a comprar al 7-Eleven, i poca cosa més.

Avui tenia previst marxar de Bangkok en un vol de Thai Vietjet a les 15:30, però quina sorpresa m'he endut quan la noia del mostrador de la companyia m'ha dit que el meu vol era del 10 de JUNY!!! Se m'ha quedat cara de tonto (més). Vaig comprar el vol online fa prop de mig any i ja m'estranyava que no em deixava fer la facturació on-line...

Sí hagués tingut 20 anys potser hauria entrat en pànic. Amb la meva edat i amb l'experiència que tinc, he començat a cercar un nou vol per viatjar avui mateix. I aquí estic, esperant que surti el meu nou vol amb Air Asia a les 18:35. L'aventura és l'aventura!!

Casa museu de Jim Thompson.

Voyage, voyage.

 

Benvolguts/des, us faig saber que foto el camp. Aquest vespre agafo l'avió per fer el tradicional viatge estiuenc. Enguany torno a marxar lluny. Sabeu a on?

- Un país que no he visitat mai.

- No té sortida al mar.

- És una República.

- La bandera té els colors vermell, blau i blanc.

-  No arriba als 10 milions d'habitants.

-  Van detenir-hi un delinqüent espanyol.

Ha arrencat el Tour amb els dos favorits dels darrers anys: Pogacar i Vingegaard.

 

Ahir va arrencar a Lille l'edició número 112 del Tour de França. Una nova edició on els principals favorits tornen a ser l'eslovè Pogacar i el danès Vingegaard, els dos darrers guanyadors de la prova (s'han repartit els triomfs de les cinc darreres edicions) i que avui ja s'han deixat veure en el final de la segona etapa, entrant a l'esprint final just darrere el vencedor, l'holandès Van der Poel, que es col·loca líder provisional de la prova.

Tant de bo enguany Vingegaard estigui millor que en la darrera edició on venia d'un important accident que li va afectar força la preparació, i pugui oferir més batalla a l'eslovè, que sembla que torna a estar en gran forma. Aviat ho comprovarem, ja que la 5a etapa és una contrarellotge i veurem com estan les forces d'un i altre.

Nico Williams renova per l'Athletic. Fi del culebrot d'estiu.

 

Ahir l'Athlètic de Bilbao va publicar a les xarxes la renovació fins al 2035 de la seva estrella, Nico Williams, i va posar punt i final a totes les especulacions que, bàsicament els mitjans, s'havien generat al voltant d'unes possibles negociacions del jugador basc amb el Barça. Aquestes filtracions (invencions?) dels mitjans havien encès força els ànims entre la parròquia bilbaïna que havia començar a criticar públicament el jugador i al Barça per voler fitxar-lo. Fins i tot alguns seguidors bascos havien arribar a vandalitzar un mural on apareixia el Nico al costat del seu germà Iñaki.

Finalment, sembla que el club basc ha fet una aposta important per retenir la seva estrella amb un important increment salarial. Fins i tot més del que oferia el Barça. Així doncs, el Nico ha aprofitat l'interès culer per jugar les seves cartes i aconseguir el contracte de la seva vida. D'aquesta manera el bo d'en Nico sap que (en principi) no guanyarà tants títols com si hagués fitxat pel Barça, però segurament guanyarà més calés que si hagués vingut a Barcelona.

Personalment, m'hagués agradat que el Nico fitxés pel Barça. És, sens dubte, un dels jugadors més top del món, i la seva clàusula de rescissió no era excessivament alta en comparació amb jugadors del mateix nivell. Tanmateix, si no vol venir doncs millor que es quedi a l'Athlètic. El Barça té una plantilla força equilibrada i de qualitat, i segur que si no és Nico serà algun altre jugador top qui vindrà. I esperem que amb més ganes que Nico de jugar al Barça. 

Matinant per poder anar amb bici, i l'anècdota de l'ITV.

 

Feia uns dies que no agafava la bici i és que no m'atrevia a sortir amb aquesta calor. Avui però, m'he sobreposat a la mandra extrema de sortir massa d'hora a pedalar, i he aconseguit pujar el Coll d'Estenalles sense patir massa calor. També la calor (i les pluges de tarda al nord del país) m'ha fet tirar enrere la idea d'anar al càmping del Berguedà i m'he quedat a Terrassa. Però quedar-me a casa no vol dir no fer res.

Ahir, per exemple, vaig perdre mig matí passant l'ITV del cotxe del meu pare. Un noi va considerar que era greu que no es veiés bé el panell digital del cotxe i que no es llegissin bé els quilòmetres totals que porta el cotxe. De camí de tornada vaig trucar el meu pare per fer-li saber el que havia passat i em va dir que al concessionari feia temps li havien dit que aquest panell fa anys que ja no el fan. Vaig girar cua de nou cap a l'ITV i quan vaig explicar el que m'havia comentat el meu pare em va dir que hauria de portar un document oficial del concessionari dient que aquest panell ja no es fabrica. I ja em veus de nou tornant cap a Terrassa per anar al concessionari a demanar aquest paper. I, afortunadament, al concessionari em van fer un paper amb el segell del concessionari on es mostrava que no hi ha estoc d'aquest panell.

De tornada a l'ITV, i després d'esperar una estona a que aparegués el noi que m'havia demanat aquell document, li vaig mostrar i em va dir que aquell document no era vàlid, que havia de ser un document oficial de la marca del vehicle que digués que tal panell ja no existia.

Desesperat, li vaig dir que quan arrencava el motor del cotxe es podia distingir el quilometratge del vehicle, i el de l'ITV em va demanar de comprovar-ho. I, efectivament, va comprovar que es veia el suficient per saber els quilòmetres totals. I així va ser com, finalment, em van donar la preuada enganxina conforme el vehicle ha passat l'ITV. 

 

El temassu del dimecres. Camarón - "La leyenda del tiempo".

 

Avui fa 33 anys que ens va deixar Camarón, als 41 anys a causa d'un càncer. Va morir a Badalona tot i que va ser enterrat a la seva localitat natal, San Fernando (Cadis).

Potser el més gran dels cantaors flamencs, i sense dubte, l'artista que va popularitzar aquesta cultura tan gitana, portant-la al seu màxim esplendor, arribant a actuar als principals escenaris mundials. Acompanyat en múltiples ocasions per Paco de Lucía, el guitarrista amb qui va gravar un bon grapat d'àlbums i amb qui va brillar als escenaris.

Tanmateix, una de les obres més popular de Camarón va ser l'àlbum "La leyenda del tiempo", on s'incloïa la cançó que avui us presento. Obra mestra del nou flamenc, amb influències del jazz, el rock, la rumba..., i amb la participació d'alguns dels que més tard es convertirien en autèntics referents del flamenc: Tomatito, Raimundo Amador, Jorge Pardo, etc.

Ens fondrem?

 

Doncs ha començat fort l'estiu, no? Porto dues o tres setmanes despertant-me una hora o més abans del que acostumava a fer fins que va arribar la calor. Diuen que s'estan superant els registres màxims dels diferents observatoris al més de juny. I amb nits tropicals, o de canícula, o com n'hi diguin. No sé què faria sense ventiladors al menjador i a l'habitació. Beneït el dia en que vaig decidir instal·lar-los!

Encara sort que treballo a una escola molt "pija" on les famílies van decidir instal·lar aparells d'aire condicionat a les aules de primària, i també a l'antiga aula d'informàtica on la cosa devia ser insuportable a l'estiu amb tants ordinadors emetent escalfor, com si no fos poc amb la calor acumulada a dins de les escoles, sobretot quan no tenen bona ventilació. 

Ara ja no passarem més calor als centres escolars perquè avui ha estat el darrer dia de feina. Bé, excepte per alguns docents dels equips directius que aguantaran una o dues setmanes més al centre. Jo demà faig un viatge amb la furgo per a l'escola i ja començo a pensar cap a on anar per allunyar-me de la calor. Us mantindré informats.