15 anys per aquí!

 

Doncs abans-d'ahir va fer 15 anys que vaig començar a dir coses per aquí, al món dels blocs. I aquí segueixo dient coses, i exposant una petita part de la meva vida. Algunes fílies i fòbies com diu el títol del bloc. I si puc, encara continuaré dient coses ja que encara no m'he cansat de fer-ho. Mira, m'entretinc, i em va fenomenal per recordar coses he fet al llarg d'aquests anys. 

I és que això d'escriure no va començar amb el bloc. Des de l'adolescència que vaig començar amb un diari que vaig estar escrivint un bon grapat d'anys. I després d'un temps d'inactivitat, vaig conèixer el món dels blocs, i aquí segueixo. 

El temassu del dimecres. Raimon - "Al vent".

 

Avui els docents catalans hem tornat a mobilitzar-nos massivament arreu del territori, en una nova jornada de vaga per dir prou a tants anys de manca d'inversió educativa, i de veure com el nostre poder adquisitiu ha anat baixant any rere any en els darrers 15 anys. Des de ben d'hora, i en una jornada molt ventosa, milers de docents han fet talls de carreteres, autopistes, rondes, avingudes... Arreu, el seguiment de la vaga ha estat majoritari, tot i els esforços de la Conselleria d'Educació per devaluar el seguiment barroerament.

Nosaltres, al vent! I els dies que calgui! La lluita continua!!! 

La peça de Raimon és la darrera que va tocar al darrer concert de l'artista de Xàtiva, al Palau de la Música Catalana, que vaig poder viure en directe. 

Docents en lluita. Demà vaga!!

 

Feia anys que no veia el col·lectiu docent tan unit i convençut de lluitar per una millorar salarial i de la qualitat educativa. Mireu com de malament ha d'estar la cosa com perquè fins i tot el col·lectiu docent que portava anys aturat, apalancat i callat, hagi decidit dir prou i tornar a lluitar per revertir la situació. Demà hi ha una vaga convocada i es preveu que sigui molt seguida. Com a mínim això és el que percebo en el meu entorn més proper (a la meva escola els vaguistes som àmplia majoria), i també el que es comenta a les diferents xarxes socials i grups de docents diversos.

Tanmateix, això no s'acaba demà ni molt menys. Estic convençut que el Departament d'Educació i el Govern de la Generalitat no donaran el braç a tòrcer per un dia d'aturada, i caldrà continuar aturant les classes i sortint als carrers a fer-nos visibles, i molestos. Només així aconseguirem guanyar aquesta lluita. 

Arriba Carnaval.

 

Comença la setmana més boja de l'any a l'escola, o la més estressant segons com es miri. Al meu centre ajuntem la setmana carnavalera amb la setmana cultural que està relacionada amb l'ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) d'aquest curs i es fan tallers i activitats relacionades amb l'ODS i amb el Carnaval. Entre els elements carnavalescs, no poden fallar les consignes del Carnestoltes per a cada dia de la setmana. Avui tocava anar amb un pentinat divertit i per no faltar a la tradició m'he deixat la cresta de cada curs per aquestes dates. I té mèrit perquè me la faig jo solet amb la màquina de rapar davant del mirall, i el resultat és força digne. Vaja, diria, haha. Visca la rauxa i visca la transgressió!

En Modgi (Magí Garcia) a la Sala Crespi de Terrassa.

 

Ahir el Magí García "Modgi" va ser a Terrassa, en una doble funció a la Sala Crespi del Casal Sant Pere, oferint el seu monòleg "Quanta dignitat". No m'ho vaig pensar gens a comprar l'entrada quan em vaig assabentar que venia, i el cert és que va cobrir les meves expectatives amb escreix. Prop d'hora i quart de monòleg on se'n riu de tot i de tothom, inclòs d'ell mateix, i fins i tot de molts temes que avui dia semblen tabús i intocables: homosexualitat, religió, pederàstia, animalistes, criança, sexe, discapacitat, racisme... I tot d'una manera intel·ligent, i en ocasions, destralera. No us el perdeu si teniu l'oportunitat.

El temassu del dimecres. Ostia Puta - "Los Gilipollas".

 

Els Ostia Puta són una banda punk de Terrassa fundada a mitjans dels 80's i que va tenir certa popularitat en els ambients punk arreu de l'estat espanyol a finals dels 80's i els 90's. Jo no els havia seguit gaire, per no dir gens, en la seva època daurada, però els vaig anar a veure a un dels seus darrers concerts a la sala La Rasa 64 al novembre del 2023 i em van agradar prou com per escoltar-los de tant en tant a casa.

Curiosament, aquest el tema que us comparteixo avui el conec des de fa molts anys, quan començava a sortir de festa i anar a concerts, tot i que aleshores no sabia que era dels Ostia Puta. Un clàssic que s'ha convertit en himne punk.

Si la Candelera plora...

 

 si la Candelera plora, l'hivern és fora; 

si la Candelera riu, l'hivern és viu. 

Tant si plora com si riu, penal per al Real Madrid.