Arrenca el Tour a Barcelona.

 

Ahir va començar a Barcelona la 113a edició del Tour de França, la prova ciclista més important al calendari. Enguany acabarà, com sempre, a Paris el 24/7.

És la primera vegada en la història que la sortida es fa a Barcelona, amb la contrarellotge per equips pels carrers de la ciutat. Diuen que més de 10 milions d'euros s'ha gastat el consistori barceloní per tenir la sortida de la prova.

Personalment, m'encanta el ciclisme, i acostumo a seguir aquesta competició amb interès (vaja, les etapes de muntanya sobretot), però no m'agrada que es malgastin diners que són molt necessària per a altres qüestions més importants.

I que a sobre sigui un govern socialista qui es vulgui marcar el tanto i penjar medalles, encara rebenta més. Per no parlar de l'escassa projecció de la catalanitat del país.

El temasso del dimecres. Mano Negra - "Santa Maradona".

 

Futbol, futbol, futbol... Això cantaven els Mano Negra l'any 1994 a l'àlbum Casa Babylon, darrer àlbum d'estudi de la banda poc abans de la ruptura. Potser el seu millor disc, tot i que en tenen de molt bons.

Aleshores dedicaven el tema al malaguanyat Diego Armando Maradona, que aquell any era sancionat i exclòs del Mundial dels EEUU per dopatge.

Segurament avui dia els Mano Negra dedicarien alguna cançó al mes gran de tots els temps, Leo Messi, argentí com Maradona, i que està disputant el Mundial coorganitzat pels EEUU, Canadà i Mèxic.

36 anys sense Pedrolo.

 

Per pura casualitat, avui que es compleixen 36 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, m'he acabat de llegir una de les seves millors novel·les, La Terra Prohibida (1957), un retrat de la resistència catalanista durant la guerra i la postguerra.

Pedrolo és un dels autors més prolífics i reputats de les lletres catalanes, i va cultivar tot tipus de tipologia textual: poesia, teatre, novel·la, assaig, textos periodístics...

Si Pedrolo no és més conegut a nivell internacional és degut, bàsicament, al seu independentisme militant i irredempt.  

La nit més curta de l'any.

 

La nit de Sant Joan 

coca, cava i petards.

Flames il·luminant 

els Països Catalans.

Canalla amunt i avall 

omplen places i carrers,

porten metxes fumejant

per repartir espetecs.

I a la plaça principal

petits i grans

canten i ballen.

La revetlla ha començat!

El temasso del dimecres. The Adicts - "Viva la Revolution".

 

Dissabte passat vaig anar a veure un dels grups històrics de l'inici de del punk a Anglaterra, els The Adicts. Una banda que porta més de 50 anys als escenaris i que sembla que finalment s'acomiaden definitivament amb una darrera gira.

Amb una estètica molt de La Taronja Mecànica, fan un punk accelerat i de bona factura. Actualment són sis músics en escena, amb un corista inclòs. 

Aquest tema és un dels seus principals himnes i penúltim tema al concert de dissabte, i el van publicar l'any 1981 inclòs a l'àlbum "Songs of Praise". 

Can Batlló i The Adicts.

 

El dissabte passat vaig visitar el cap i casal per anar de concert i a una trobada d'amants de la cervesa artesanal. Vaig baixar en moto, ja arreglada després d'una avaria tornant de Sant Cugat, amb el Miki, que em va dur al nou local de l'agrupació d'amants de la cervesa artesanal a una nau de Can Batlló, al barri de La Bordeta tocant a Sants, molt a prop de la Plaça Cerdà i a tocar de la Gran Via. 

Em va flipar conèixer aquesta zona barcelonina, desconeguda fins ara. Es tracta d'unes antigues naus industrials de finals del segle XIX, que van passar a mans de l'ajuntament i que estaven sense ús des de feia anys. Finalment la tossuderia de la gent del barri va fer que l'ajuntament es veiés forçat a cedir alguns espais al col·lectiu/cooperativa de Can Batlló que gestiona l'espai des de l'any 2011. Actualment hi conviuen diferents col·lectius artístics, microempreses, una escola, tallers...

Sortint de la trobada cervesera vam anar directes cap a la sala Paral·lel 62, a l'avinguda de nom homònim, a veure el concert de la gira de comiat dels anglesos The Adicts, originals del 1975. Un concert que va omplir la sala de gom a gom i que va fer suar la cansalada al personal. 

 

40è aniversari de la mort de Pere Quart.

 

PORC. 

Em cal un règim per a amagrir. 
La pell em tiba, panteixo massa. 
No em moc de casa, menjo a desdir: 
és clar, m’engreixo com un garrí, 
--allò que passa.

Però, ara sí: 
poques segones, gens de carbassa 
i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

(del poemari Bestiari, 1937).