Tawau, Illa de Borneo, Malàisia.

 

Tawau és la tercera ciutat més poblada de l'estat de Sabah, Borneo, amb prop de 120.000 habitants. Es troba a la costa est de l'illa, a escassos quilòmetres de la frontera amb la part indonèsia.

La separen uns 80 km. de Semporna, que vaig fer en Gran amb en Vincent de Montpeller. Ell l'endemà ja agafava un bus cap a Kota Kinabalu, i jo ho faig avui pel matí en avió.

Tawau no és una ciutat turística. Bàsicament hi ha allotjaments perquè tenen l'aeroport on aterren molts dels que volen anar a fer submarinisme a les illes de l'est. També hi ha l'interessant parc natural de Tawau Hills, a escassos 20 km. de la ciutat (del que vaig fer la darrera entrada).

A la ciutat m'he dedicat a passejar, veure l'impressionant mercat, algunes mesquites, el front marítim, i a anar a restaurants i mercats de menjar de carrer, a fer massatges, i a llegir, veure la sèrie Reacher (on, spoiler, mor fins l'apuntador).

Parc de Tawau Hills, Illa de Borneo, Malàisia.

 

Des d'ahir per la tarda que sóc a la ciutat de Tawau, encara a Borneo, a uns 80 km. de Semporna. Vaig arribar-hi en Grab (l'Uber de per aquí) amb el Vincent de Montpeller, que vaig conèixer fa ben bé una setmana a Sandakan i amb qui he conviscut fins aquest matí quan ens hem acomiadat perquè ell marxava d'hora en bus cap a Kota Kinabalu.

Bé, el cas és que pensava esperar a demà passat, que agafo un avió cap a Kota Kinabalu jo també, per fer una entrada sobre Tawau, però avui ha estat un dia ple d'experiències agradables i les volia compartir.

Aquest migdia he decidit anar a visitar el Parc Tawau Hills, a uns 20km. al nord de la ciutat. Un Gran m'hi ha portat per poc més de 3 euros. Un cop allà he descobert una agradable entrada amb un riu, molta vegetació, un pont penjant, i un grup de gent (que després coneixeria) passant el dia banyant-se i dinant. També hi havia un grupet de micos intentant robar alguna cosa de menjar a la família, cosa que han aconseguit.

Mentre passejava pels voltants m'he topat amb un paio que havia vist just arribant al parc dalt d'una bici molt estranya (veieu foto més avall). El paio anava amb un barret tipus safari per la jungla i roba força gastada. L'he saludat en anglès i li he preguntat l'origen. Resulta que era un paio, de nom Quico, de prop de València (castellanoparlant) que estava recorrent el món amb una bicicleta autofabricada. M'ha explicat que portava ja tres anys viatjant tot i que amb algun retorn a València per fer diners i tornar a marxar.

M'he quedat bocabadat escoltant algunes de les seves peripècies, però el que m'ha impactat més és saber que s'havia fet viral a les xarxes socials d'aquí de l'illa de Borneo com l"'home de la bicicleta", i que anava pels llocs fent-se fotos amb tot déu i sabent-se reconegut per tothom. De fet, els locals que eren al parc passant el dia també l'han recorregut i estaven molt emocionats.

Hem compartit dinar amb ells i fins i tot m'han portat de tornada a Tawau, fins la porta de l'hotel. Abans però he tingut temps de fer una immersió pel parc per anar a veure l'arbre tropical més alt del món, que van descobrir uns científics anglesos just abans de la pandèmia de la Covid. Una ruta d'aproximadament 1 km. de distància m'ha portat (amb una bona suada per la humitat de l'ambient) fins al gegant de fusta, que realment impactava.

Semporna i Illa de Mabul, Borneo, Malàisia.

 

He estat 5 nits entre la ciutat portuària de Semporna i l'illa de Mabul, a una hora escassa de distància. Això es troba a escassos quilòmetres de les Filipines i d'Indonèsia, en l'extrem nord-est de Borneo.

Fins aquí arriben pocs turistes occidentals, però n'hi ha bastants de xinesos, atrets pel busseig i l'snorkel. Bé i per fer-se fotos a les illes i penjar-les a l'instagram o qualsevol altra aplicació per l'estil.

Semporna no té gaire a oferir més enllà dels tours organitzats per veure algunes illes, i un port marítim ple de restaurants i allotjaments. Els carrers acostumen a estar atapeïts de xinesos i locals que fan la seva vida, i un bon grapat de criatures intentant treure algun cèntim dels turistes.

L'illa de Mabul es va fer popular fa uns anys degut a alguns segrestos de turistes per part de pirates filipins. Avui dia la zona està molt controlada per part de les autoritats malàies. A l'illa conviuen amb harmonia malais i filipins, tot i que aquests darrers no tenen documents ni drets com a immigrants. Alguns filipins, fins i tot, malviuen en barcasses en comunitat sense poder trepitjar terra a Malàisia.

A Mabul he fet vida relaxada. Molta lectura, contemplació, una volta a l'illa en l'atac, i alguns banys mirant el món submarí. També he fet algunes incursions dins de l'illa per veure com d'humilment viuen els locals, i el contrast amb alguns ressorts de luxe que van ocupant la seva illa.

Vaig conèixer un missioner musulmà que feia un voluntariat de 40 dies a l'illa i que donaven classes i alimentació a la comunitat filipina que no té cap mena de protecció estatal.

Semporna.

Semporna.

Sandakan, Borneo, Malàsia.

 

He passat un parell de nits en aquesta ciutat del nord-est de l'estat de Sabah, a Borneo. Una ciutat de pas per anar a veure el refugi d'orangutans de Sepilok, i fer algunes excursions pel riu Kinabatangan. Però no he fet ni una cosa ni l'altra. La primera nit, sopant agradablement a una terrassa a primera línia de mar vaig conèixer dos francesos, el Vincent i el Martin, que hi havien estat recentment i que em van recomanar no anar-hi.

Així que vaig canviar els meus plans i em vaig quedar a la ciutat descansant, llegint, i passant les dues nits entre tertúlies i cerveses a la vora del mar. La ciutat no té gaire per veure, més enllà del mercat i la zona dels pescadors, però les vistes que tenia al mar des de la terrassa del hostel i al restaurant on sopava eren magnífiques i dignes de passar-hi un parell de nits.

Tradicional laksa.

Kota Kinabalu, Borneo, Malàsia.

 

Masjid Bandaraya.

El passat dia 12 vaig volar des de Kuala Lumpur situat a l'oest de la península malaia cap a Kota Kinabalu, la capital malàia de l'illa de Borneo. Aquesta illa se la reparteixen tres països: Malàisia al nord, Indonèsia al sud, i Brunei també al nord, ocupant una petita part de l'illa.

A Kota Kinabalu he passat tres nits, i malgrat ser la ciutat malàia més gran de Borneo, l'ambient canvia molt respecte de la capital. Ja no veus grans gratacels, ni et trobés el caos circulatori, ni els trens aèris...

No és una ciutat amb encant turístic, tot i que per passar uns dies sí que dòna. I alguns llocs d'interès té. I si t'agrada menjar bé i tastar coses doncs és ideal. 

Platja de Tanjung Aru.

Mercat de tot del diumenge al carrer Gaya.

Exhibició de danses tradicionals de les tribus malàies al poblat Mari-Mari.

Mercat nocturn del peix.