Un nou Mundial de futbol sense Catalunya.

 

Ahir va arrencar a Ciutat de Mèxic, amb l'enfrontament entre Mèxic i Sud-àfrica (2-0), el Mundial de futbol organitzat per Mèxic, els EEUU i Canadà, i que s'allargarà fins al 19 de juliol. 42 seleccions es disputaran la copa, i una edició més no hi haurà la selecció de Catalunya pel boicot espanyol.

Així que l'interès que em desperta aquest campionat és gairebé nul. L'únic que em genera cert interès és veure quan i qui eliminara el combinat espanyol. Els catalans anem amb Catalunya i amb els rivals d'Espanya. Tant de bo els eliminin ràpid i que no es lesioni cap jugador del Barça perquè puguin començar la propera temporada al cent per cent.

I si he de triar alguna de les seleccions que participen al Mundial, em quedaria amb Escòcia, Bòsnia i Hercegovina, o el Marroc.

100 anys de la mort del geni català. Antoni Gaudí.

 

Ahir es va celebrar a Barcelona l'acte d'inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, la torre central i més alta (172'5 m.) de la faraònica catedral, la més alta del món, dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí, del qual ahir també es commemoraven 100 anys de la seva mort, tràgicament atropellat per un tramvia al Passeig de Gràcia.

Malauradament, al ser una nació ocupada pels castellans, l'acte ha tingut un marcat to espanyolista, amb visita Papal i dels monarques inclosa, i s'ha intentat tapar el màxim possible la radical catalanitat del geni i de la seva obra. Fins i tot han arribat a censurar la presència de banderes estelades a prop del recinte, així com l'actuació d'un cor de prop de 600 cantaires als que van fer fora de l'acte on havien de participar després d'assabentar-se que tenien previst cantar Els Segadors al final de l'actuació i fora de guió, i que van ser encapsulats i retinguts pels mossos en un carrer adjacent.

Segur que el bo d'en Gaudí, si fos viu, seria el primer a negar-se a participar d'aquest acte que ha volgut convertir un patrimoni català en espanyol.  

El temasso del dimecres. The Pioneers - "Reggae Fever".

 

Una de les bandes d'Early reggae més longeves són els jamaicans The Pioneers, fundats l'any 1962 amb un trio vocal i que en l'actualitat continua actuant a escenaris d'arreu del món amb dos cantants. El cap de setmana passat van passar per l'escenari del festival Ska-Punk de Tàrrega. 

Un dels seus temes més populars és aquest Reggae Fever inclòs a l'àlbum Roll On Muddy River de l'any 1977. 

Jo no t'espero.

 

Em sembla lamentable que el govern català i el de la ciutat de Barcelona es gastin una burrada de calés en la recepció i actes del Papa Lleó XIV, agafa un cagarro i esmorza, en terres catalanes. A banda de rebre el màxim representant de l'església catòlica amb tots els honors, quan se suposa que som un estat laic. No sé quina opinió tindrien els catòlics nostrats si en comptes del Papa de Roma es convidés amb la mateixa pompa l'Imam de la Meca o què sé jo.

L'arribada del Papa ha servit als sociates per espolsar-se una mica la pressió (mediàtica si més no) de la comunitat educativa que avui també ens hem manifestat massivament a Barcelona en una nova jornada de vaga.

A banda, que em repulsa bastant veure els fidels catòlics ultres anant a rebre sa santedat. La majoria acostumen a ser espanyolistes d'extrema dreta. Llàstima que la República va durar poc temps, perquè avui podríem ser una societat culta i autènticament laica, en comptes d'ignorant, inculta, i governada per polítics que creuen en la màgia i els mites. 

Festival Skapunk a Tàrrega.

 

Aquest cap de setmana he tornat a anar de festival musical, tres anys i mig després del darrer (el Pintor Rock al Morell), a l'Ska-Punk de Tàrrega. Dos dies de música ska i punk (divendres ska i dissabte punk) i trobades amb amics, coneguts i saludats. 

Entre els grups que més m'interessaven hi havia els amics d'Skaparàpid, de València, i també altres com el jamaicà de 80 anys Roy Ellis, Juantxo Skalari, Sociedad Alkohólica, Non Servium, o els també jamaicans The Pioneers.

Afortunadament la climatologia ha estat força benèvola més enllà del sol de justícia al migdia i tarda, i el vent fred dels vespres. Però no ha fet temperatures excessivament altes, i hem pogut descansar bé per la nit dins de la furgoneta.

Malauradament, el festival ha acabat amb una mala notícia, després que un bon amic hagi patit un ensurt important i hagi hagut de ser hospitalitzat. Afortunadament sembla que recupera bé.  

 

He tornat a La Patum.

 

No us sé dir quants anys feia (4 o 5) que no pujava a Berga per viure La Patum. Enguany ho he tornat a fer, amb el meu nebot Unai que també és un enamorat de la cultura popular i les diverses figures arreu del territori.

Els docents han dit que no. Visca la revolució (docent)!

 

Avui s'ha fet públic el resultat de la consulta que els sindicats de la mesa (Ustec, Aspepc, CGT, i Intersindical) han dut a terme entre el cos de docents de la Generalitat per validar o no el preacord al que havien arribat els dos primers sindicats amb la Conselleria d'Educació. I els docents s'han manifestat majoritàriament pel NO. I jo entre aquests. 

No, perquè queda lluny de resoldre els greus problemes i mancances que afecten l'educació d'aquest país. Es tracta d'un acord encara de mínims tot i que en matèria retributiva hi ha hagut una millora substancial, tot i que insuficient al meu entendre. I és un acord que no especifica molts aspectes importants com el tema del català, la inclusió dels alumnes amb necessitats específiques, les ràtios excessives, l'excés de burocràcia, o la situació de fragilitat d'altres col·lectius de treballadors de l'educació. 

Cal un compromís ferm de l'administració per apropar-nos progressivament al 6% d'inversió educativa si volem tenir una educació de qualitat, tal com marca la LEC (Llei d'Educació) des de fa un bon grapat d'anys. 

Esperem que tothom sigui conseqüent i que la lluita no s'aturi ni afluixi. Hem comprovat que és l'únic camí per aconseguit avenços. I l'educació porta uns quants anys a l'UCI.