L'Eclipsi, un espectacle efímer que calia veure.

 

Abans-d'ahir al capvespre es va poder contemplar un eclipsi d'aquells que es donen cada molts anys i que a Catalunya es va poder veure complet, és a dir, amb la lluna tapant el 100% del sol, creant una imatge d'un anell de foc súper espectacular durant un minut i escaig.

Tanmateix, jo el vaig veure lluny de terres catalanes, concretament a Haro, La Rioja, on també es va poder contemplar l'eclipsi complet.

Un dia i una imatge per al record, que probablement no torni a viure mai més. O potser sí. Qui sap.

 

 

Trampes a la Conselleria d'Educació.

 

Ahir es va destapar un nou escàndol, enèsim, aquest cop en matèria educativa, del govern de Catalunya. L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), entitat promotora de les proves PISA per a l'avaluació educativa va anunciar a les autoritats educatives catalanes que enguany no donarien xifres de l'avaluació als alumnes catalans degut a l'elevat nombre d'alumnes que no havien passat les proves. El Departament per evitar la humiliació pública de rebre un suspens històric amb els pitjors resultats del conjunt de països i regions europees, va pensar que si no teníem resultats no es veuria la magnitud de la tragèdia, i va donar la consigna als centres educatius perquè un elevat percentatge d'alumnes, els que presenten majors dificultats, no passessin les proves. I com que l'OCDE només permet un 5% d'alumnes que no passin les proves, i a Catalunya prop del 25% no les va passar, ha decidit no publicar els resultats dels alumnes catalans.

Un nou escàndol del govern socialista que ha mantingut en secret el que ja sabia fa mesos (que Catalunya no seria avaluada enguany a les proves PISA) per evitar l'escàndol majúscul en ple conflicte (vagues) amb la comunitat educativa.

Acció - reacció.

 

Un artista urbà italià resident a Barcelona que es fa dir TVBoy va tenir l'ocurrència de fer un mural dedicat al la selecció espanyola al barri de Gràcia, amb Ferran Torres el jugador del Barça de Torrent donant un petó a la copa guanyada recentment als EUA.

Ni vint-i-quatre hores va durar el mural original que algun(s) patriota(es) català(ans) va(n) decidir repintar el mural amb el lema "Puta Espanya", molt més d'acord amb la visió que tenim els catalans de la selecció espanyola.

Em penso que els artistes haurien de conèixer una mica la realitat sociològica d'on es traslladen a viure per no realitzar obres provocadores i humiliants. Bé, esperem que li hagi quedat clar al tal TVBoy.  

L'única selecció que m'interessa.

 

Ha acabat el Mundial de futbol i malauradament ja guanyat la selecció espanyola, amb més de la meitat dels jugadors d'origen català i basc. Està clar que mai permetran que les nostres nacions puguin competir internacionalment de manera oficial, ja que les seleccions espanyoles perdrien moltíssim potencial, i perquè ells manen a les colònies i decideixen.

Davant d'aquesta negativa, només en queda desitjar que Espanya perdi sempre, i dir "Puta Espanya"!

El temasso del dimecres. La Trinca - "La faixa".

 

Fa 50 anys La Trinca ja en portaven sis de trajectòria, i aquell any van publicar el disc Opus 10. Entre els temes destacats va fer fortuna aquest de "La faixa", una divertida però indissimulada crítica a l'estat feixista espanyol.

Avui que milers de persones celebren la classificació d'Espanya per a la final del Mundial de futbol, m'ha vingut de gust recordar allò que La Trinca va cantar amb tanta gràcia i que 50 anys després encara veiem que no ha canviat. Han canviat cares i noms, però igualment baixistes!

Per cert, que fa una dies es va homenatjar el trinco Toni Cruz al festival Canet Rock, un any després del seu traspàs.

Pogacar vola.

 

Portem tot just una setmana de Tour de França i sembla que el resultat final està dat i beneït després de l'exhibició de força de l'eslovè Tadej Pogacar a l'etapa d'abans-d'ahir pujant, i baixant, el mític Tourmalet, als Pirineus.

Sí en els darrers sis quilòmetres d'ascens va poder treure un minut i mig al danès Jonas Vingegaard, màxim aspirant al destronar l'eslovè, en el descens i els escassos vint quilòmetres fins la línia de meta encara li va treure un minut i mig més.

Així doncs, que sembla que el que queda de competició serà un passeig militar per a Pogacar, que a més a més té un equipàs de luxe per ajudar-lo. Molt millor que el del danès.

Bé, haurem d'esperar un mal dia de Pogacar, que se li faci llarga la cursa, o una millora notable de Vingegaard per animar-nos una miqueta i poder seguir les curses amb una mica d'emoció.

El temasso del dimecres. Revolt - "Rock Superstar".

 

Acabat de sortir del forn el segon senzill dels Revolt, la nova banda de rock ballable del meu germà Carles, que hi canta.

El videoclip està força aconseguit tot i que segur que està fet amb una sabata i una espardenya, haha.

Gaudiu, canteu, balleu, i compartiu!