"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 3 de novembre del 2026

Drama al futbol.

 

Avui ens hem assabentat de la trista notícia de la mort del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel, després de l'impactant i violenta topada amb el porter de l'Andorra en el partit de la 2a divisió de la lliga espanyola. L'acció va passar en un contraatac de l'equip tinerfeny que el porter de l'Andorra va voler tallar sortint a tota velocitat de la seva àrea i impactant de ple en el pit del davanter amb el genoll. Una acció que, malauradament, recordarà la resta de la seva vida el porter, i que podria fins i tot portar-li conseqüències legals segons diuen alguns mitjans. 

Segur que el porter no va tenir en cap moment intenció de fer mal al jugador del Tenerife, però potser estaria bé que tothom fos conscient dels riscos que impliquen el joc dur i descontrolat. No val la pena posar en risc a un rival per emportar-se una pilota o per evitar un gol. 

La notícia arriba després d'una setmana en que s'ha parlat molt de les víctimes de l'accident dels dos trens d'alta velocitat a Toledo. I et fa pensar en com de fràgil pot arribar a ser la vida, i la sort que tenim els que hi som de ser-hi, i de no ser una víctima més de les tantes que hi ha cada dia. Arreu. En qualsevol indret i per diverses circumstàncies. Víctimes de l'esport, del transport, de malalties, d'accidents domèstics o laborals... En fi, que gaudim el moment i el màxim que podem, que no sabem si demà podrem fer-ho. 

dilluns, 2 de novembre del 2026

Mbappé: un trampós impune.

 

Ahir el R. Madrid es va enfrontar al Rácing de Santander en partit de lliga, i una vegada més, li van xiular un penal a favor que no era: "Penalti pal Real Madrid". Un cop més va ser Mbappé qui va enganyar l'àrbitre llençant-se al terra després d'un lleu contacte del defensa racinguista que el va tocar lleument amb la mà a la panxa.

Puc entendre que el francès piscinero pugui enganyar l'àrbitre en directe. El que no puc entendre és que l'àrbitre del VAR, veient la trampa a través de les càmeres, no avisi l'àrbitre de camp de l'engany perquè corregeixi la decisió.

No per habituals, deixen d'indignar les accions tramposes dels blancs que sempre queden impunes, i que els ajuden a guanyar partits.

diumenge, 1 de novembre del 2026

Castanyada amb màniga curta (o menys).

 

He celebrat la Castanyada al refugi del Catllaràs amb els amics, i fent noves coneixences: quatre paios de Prats de Lluçanès i Olost, i un parell d'argentins veterans. Hem menjat castanyes amb moscatell, carn a la brasa, i més, i ens han donat a tastar el vermut Murcarols fet a La Pobla de Lillet, boníssim.

Hem passat el fred quan el sol es posava (no massa) escalfant-nos amb llenya, i caloreta de dia traient-nos peces de roba. Un contrast que em penso que m'ha passat factura en forma de febrada. Esperem que sigui lleu i breu.

dijous, 29 d’octubre del 2026

Ha tornat el Crackovia.

 

Avui TV3 ha reestrenat el Crackòvia, 9 anys després del darrer capítol. Recordo haver-lo seguit força als inicis, especialment en la millor època culer dels triplets i sextets, amb Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Guardiola, etc., com a protagonistes. I també com a protagonistes d'aquesta sàtira televisiva que va tenir força èxit durant un bon grapat d'anys. No sé que va provocar que cancel·lessin el programa, però trobo que és una bona nova que el recuperin i que molts nens i joves s'enganxin a algun programa en catala (encara que, malauradament, també es parli molt en castellà). Llarga vida a l'humor en català!

dimecres, 28 d’octubre del 2026

El temasso del dimecres. Pirat's Sound Sistema - "Foc".

 

"Si veus fum doncs hi ha foc. A cada cop, a cada cop d'un porc!"

Temasso dels santsencs Pirats Sound Sistema, de l'any 2013, inclosa a l'àlbum "Em bull la sang". Molt adient per a les revoltes que estem vivint darrerament a diferents indrets del món. La gent, sobretot el jovent, comença a estar farta d'un sistema econòmic que ens precaritza i on cada dia costa més arribar a fi de mes. De vegades, el foc purifica... 

dimarts, 27 d’octubre del 2026

La setmana tràgica.

 

Quina setmaneta ens ha donat el nostre estimat Barça. Si dimarts perdia la imbatibilitat del que portàvem de temporada davant del PSG parisenc (4-2), amb uns nefastos darrers deu minuts, abans-d'ahir ho rematava amb la primera derrota en lliga contra l'etern i màxim rival, el Real Madrid de José Mourinho (1-2), en un partit que el Barça va intentar dominar i que el Madrid va jugar com sempre, defensant bé i contraatacant. I a sobre van tenir la sort de marcar al final del primer i del segon temps. El primer gol d'Mbappé, que va fer els dos, fruit de la mala sort, després d'un rebot quan Gerard Martín va rebutjar la pilota tímidament a dins de l'àrea petita picant en les cames del francès.

Bé, en tot cas, res va acabar abans-d'ahir, ni aquesta setmana. El Barça està ben viu a la Champions i continua líder a la lliga, encara amb tres punts d'avantatge sobre els blancs. Si continuem mostrant el nivell que havíem mostrat en els onze anteriors partits (nou de lliga i dos de Champions), segur que continuarem sent els favorits a tots els títols.  

diumenge, 25 d’octubre del 2026

Lluitar pels drets o unir-se al saqueig?

 

Ahir al centre de Barcelona grups de joves es van manifestar i van provocar aldarulls convocats a través de les xarxes socials. Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, 128 persones van ser detingudes, 73 de les quals menors d'edat.

Em pregunto qui hi ha al darrere d'aquesta mobilització i quines són les seves intencions. La veritat és que sembla que les imatges de les mobilitzacions de joves a França està animant els joves d'aquí a sortir als carrers, però que no tots tenen gaire clar per què es protesta ni l'objectiu de les accions.

Em sembla que la lluita s'acaba desdibuixant entre la gran quantitat de joves de tota mena. Uns que tenen ganes de revertir la situació i d'altres que simplement tenen ganes de brega, o d'aprofitar els aldarulls per treure'n profit, ja sigui saquejant o pel simple fet de gaudir destrossant mobiliari urbà.

En tot cas, el que és clar és que la situació de vulnerabilitat de molts joves que viuen actualment a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana, i la manca d'expectatives de futur que tenen, és el millor caldo de cultiu per a que sorgeixin expressions de ràbia i frustració com les que vam viure ahir a Barcelona.