Entre el Solsonès i el Berguedà.

 

He passat el cap de setmana al càmping Aigua d'Ora, un clàssic ja que ens agrada visitar quan arriba el bon temps i que és força tranquil i familiar. I sense estar massa allunyat de Terrassa.

Hem tingut una mica de tot. Sol espaterrant, tronades i xàfecs de tarda, calor intensa i fred per les nits. Com a mínim hem pogut gaudir dels banys al riu pels migdies, i de l'ombra de la carpa per petar la xerrada o jugar al domino. 

Hem menjat molt bé a la zona i tampoc ha faltat el beure, ja que portàvem les neveres a les furgonetes.

L'única pega és que la pluja m'ha trencat la carpa que just acabava d'estrenar aquest cap de setmana. Però vaja, ja en comprarem una altra i anirem més al tanto quan comenci a ploure. 

 

El temasso del dimecres. Los Chunguitos - "Dame veneno".

 

Los Chunguitos és una banda de rumba (gitana, canalla) fundat l'any 1973 al barri madrileny de Vallecas per tres (dels 11 o 12) dels germans Salazar. El cantant principal, l'Enrique, mor l'any 1982 d'un càncer de coll als 25 anys i és substituït pel seu cosí Manuel (El Jere). La banda es dissol l'any 2006 després de la sortida del Jere, però l'any passat van tornar a ajuntar-se per fer la gira de 50+1 que actualment estan realitzant i que abans-d'ahir va recalar a la sala Razzmatazz de Barcelona.

Per fi, Los Chunguitos.

 

A la pantalla l'Enrique i el Jero, membres de Los Chunguitos i Los Chichos morts prematurament.

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure per primera vegada en la meva vida Los Chunguitos, que actuaven a la sala Razzmatazz de Barcelona en la gira de celebració de 50+1 anys de trajectòria. Confesso que tinc debilitat per la rumba canalla, o gitana, representada per bandes com Los Chichos, Los Chunguitos, o fins i tot Bordon 4.

Ahir em vaig esgargamellar i se'm van quedar les mans vermelles de tant cantar i picar de mans. Quina emoció poder escoltar en directe cançons que fa més de 25 anys que són al meu cap i que escolto sovint a casa o al cotxe. I que quan em dóna per cantar acaben venint al meu cap irremeiablement.

Una nit per al record. 

Barça femení campiones d'Europa!

 

El passat dissabte el Barça femení va proclamar-se campió d'Europa per quarta vegada en la seva història al derrotar l'Olympique de Lyon francès a Oslo (4-0). Tornava a alçar el títol que inesperadament se li va escapar la temporada anterior al caure derrotades contra pronòstic, per la mínima, per l'Arsenal.

Hi havia qui dubtava de la capacitat de l'equip de sobreposar-se a unes quantes baixes de jugadores importants i al canvi d'entrenador. El català Pere Romeu ha callat moltes boques, amb una temporada de 10, en que han guanyat tots els títols en joc. I això que la millor jugadora de l'equip, l'Aitana Bonmatí va patir una greu lesió a principis de temporada.

Un orgull per als culers que es van desplaçar massivament a Noruega per presenciar en viu la final i que van gaudir d'una final resolta amb golejada. 

L'Arrabassada, una generació de nanos sense pèls a la llengua.

 

Fa uns dies es va celebrar a Barcelona l'entrega dels premis CRIT, uns premis que se centren en la creació de contingut digital en llengua catalana creats el 2025 conjuntament per 3Cat, la Fundació puntCat i l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació.

Enguany els protagonistes del Podcast radiofònic L'Arrabassada. Tres nanos de Nou Barris que un dia van decidir deixar de parlar-se el castellà entre ells per fer-ho en català, i van crear un dels Podcasts més entretinguts i transgressors que es fan actualment en la nostra llengua.

I dic que van ser protagonistes no pas pel fet d'haver estat uns dels premiats, sinó per l'excel·lent i contundent discurs que van oferir. Escolteu-lo i crideu amb mi: puta PSC! 

El temasso del dimecres. Fetus - "Candidatura de progrés".

 

Cançó dels grans Fetus inclosa al nou àlbum "Romancer Tartera" dedicada al PSC, el partit que actualment governa Catalunya de la mà d'ERC i Comuns, amb qui acaben de pactar els nous pressupostos passant-se les protestes dels docents per l'engonal.

Puta PSC, puta ERC, puta Comuns i mori el mal govern!!! 

La lluita continua

La lluita docent no s'atura. Dimarts, novament, vam ser milers a Barcelona per continuar reclamant millores salarials, més recursos per a l'educació, menys ràtios, i menys burocràcia. Sembla que el Departament no està per la labor de negociar més enllà de l'acord de la vergonya amb els sindicats verticals CCOO i UGT.  Doncs com no canviïn d'idea se'ls farà molt llarg aquest final de curs i el proper.