"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 12 de setembre de 2019

Una Diada a la baixa.


Un any més, i ja en van 8 de seguits amb una multitud als carrers, milers de catalans ens vam llançar als carrers de Barcelona per commemorar la Diada Nacional de Catalunya i per continuar reclamant la independència, al govern d'Espanya, al govern d'aquí i al món sencer que ens mira. Un any més hi vaig anar amb els Minyons, que al migdia vam actuar davant del Born Centre Cultural convidats per la Colla Jove de Barcelona, juntament amb els Capgrossos de Mataró, i per la tarda ens vam dirigir al tram 13, a la Gran Via, a prop de plaça Espanya. Hi vam fer alguns castellets més de poca envergadura, però el públic ho va agrair força, especialment els grups de suport d'estrangers que s'havien agrupat al mateix tram amb les banderes dels seus respectius països.

Una nova jornada emotiva, tot i que la intensitat de les emocions baixa any rere any, així com el nombre d'assistents (600.000 segons la guàrdia urbana), i molts comencem a cansar-nos d'anar a fer el numeret i que tot continuï igual. 



dimecres, 11 de setembre de 2019

El "temazo" del dimecres. Marina Rosell - "La Santa Espina".


Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Gran Marina Rosell amb la seva dolça i potent veu cantant aquesta cançó, autèntic himne patriòtic català del 1909, amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, al gran teatre del Liceu. Apugeu el volum de l'ordinador.

I ens veiem als carrers!!!

dimarts, 10 de setembre de 2019

2500 entrades!!





















Mai m'hauria imaginat, quan un 11 de febrer de l'any 2011 vaig fer la meva primera entrada en aquest bloc, que un dia com avui, gairebé 9 anys més tard, assoliria la xifra rodona de 2.500 entrades. Em surt una mitjana de 285 entrades aprox. cada any. I entre els diversos temes que acostumo a tocar, destaca per sobre de tots l'apartat musical, amb 360 entrades. El segueixen de prop el meu diari personal i viatges (318), i els temes educatius (316) molt igualats. Tot seguit estan els castells amb 252 entrades, i a partir d'aquí la cosa ja decreix amb la independència, la política, la societat i els fets històrics amb 100 i escaig entrades cada una.

- De totes les entrades, aquesta és la que ha tingut més visualitzacions. (1.599)

- Aquesta és la que ha rebut més comentaris. (21)

dilluns, 9 de setembre de 2019

Arrenca un nou curs (in)judicial.























El poder judicial de l'estat espanyol és el més semblant a un tribunal de la inquisició dirigit per ultres espanyolistes hereus del franquisme. Aquests són els que han de dictar la sentència dels presos polítics catalans. Anem preparant la resposta perquè haurà d'estar a l'alçada de les circumstàncies. Els poders d'un estat contra el poder del poble. 

diumenge, 8 de setembre de 2019

Gran diada de la Festa Major de Sabadell.

Pd8fm a la Festa Major de Sabadell. Foto: El món casteller.

Avui els Minyons hem tornat a prémer l'accelerador a la Festa Major de Sabadell, després de l'aturada per vacances, i d'un parell o tres d'actuacions per anar engreixant els motors i per treure la pols a les camises. Hi hem fet una de les millors, si no la millor, actuacions de la nostra història a la localitat veïna (3d9f, 2d9fm, 3d8p, pd8fm) deixant clar que els Minyons apostem fort per aquesta plaça i que els anys que no anem a Vilafranca per Sant Fèlix, tenim una bona oportunitat per pujar el nivell a la cocapital vallesana.

Cal destacar, a més a més, que a Sabadell sempre tenim el suport a les pinyes de les altres colles a plaça, els locals i els Castellers de Barcelona enguany, la qual cosa et garanteix tenir un cordó suficient per encarar els reptes de major magnitud. Indiscutiblement, tot sols no ens hauríem plantejat els castellasos que avui hem pogut oferir als presents.

I a partir d'aquí a veure com evoluciona la cosa. Encarem el segon tram de la temporada amb uns registres prou satisfactoris (4 2d9fm, 3 pd8fm, un grapat de 3d9f, un sol 4d9f descarregat i dos carregats, un 4d8p i un 3d8p...), amb la taca del 4d9f, i una preocupant incapacitat per encarar nous reptes més enllà del 2 i del pilar. Veurem com evolucionen els castells que anem assajant (el 5, el 3 amb el pilar, el 2 net, o el 3d10fm). Ara bé, haurem de ser un bon grapat més als assaigs si volem plantejar-nos alguns d'aquests monstres.

dissabte, 7 de setembre de 2019

La canya de xocolata de Panrico...





























Era davant de l'ordinador pensant que podia escriure avui al bloc, i donant-li voltes a l'assumpte, mireu amb què he acabat pensant. No sé, potser que fos gairebé l'hora del berenar ha empès el meu cervell a recordar-se d'aquesta mítica "pasta" (així en dèiem a casa meva) de l'empresa catalana Panrico. Recordo que devia ser cap a mitjans dels 80's que vaig descobrir-la a la tendeta (en dèiem la bodega) del barri, i mireu si n'era fan, que pel matí no podia esmorzar si no era una canya de xocolata. Em bevia el got de llet a casa però de camí a l'escola me'n comprava una. I aquesta tradició la vaig allargar uns quants anys, tot i que en ocasions també em decantava pel "canuto" de xocolata, o els donuts. Mai vaig ser molt fan de les palmeres o ulleres, tot i que també me les menjava. No sóc conscient quan vaig deixar de menjar aquests pastissos deliciosos. Recordo que en època universitària ja no les menjava. Normalment feia un donut de xocolata i un de sucre. Encara se'n troben de canyes de xocolata, però no tenen res a veure amb les originals, que portaven cada mati acabades de fer la nit anterior als comerços. Estic escrivint i se'm fa la boca aigua. Què donaria ara mateix per una canya com les d'abans...

dijous, 5 de setembre de 2019

S'ha mort l'Íñigo Muguruza.

L'Íñigo a l'esquerra amb el seu germà Fermín a l'altre extrem i Kaki Arkarazo, els Negu Gorriak.




























Quina putada! Mai més tornarem a poder veure en directe als mítics Negu Gorriak, o als Kortatu que mai vaig poder veure... Ha mort als 54 anys l'Íñigo Muguruza, un dels seus fundadors juntament amb el seu germà Fermín, a banda d'altres bandes mítiques com els Joxe Ripiau, Sagarroi, Delírium Tremens... Vaig gaudir especialment l'època dels Negu Gorriak i Joxe Ripiau, dues bandes completament diferents, però igual d'atractives. A la segona, fins i tot, vaig tenir el privilegi de portar en concert l'any 2000 per als Minyons, al pavelló de l'Sferic en un festivalaco juntament amb Skaparàpid i Cheb Balowsky. Va ser brutal. Els concerts d'aquell quartet de baix, acordió, trompeta i bombo eren la polla. 

Recordo com anècdota d'aquella època que me'l vaig trobar unes setmanes abans del concert dels MInyons a la mítica sala Faktoria d'Arts del carrer del Bruc, en un dels súper concerts de Manu Chao. Era amb la seva xicota i el vaig anar a saludar. Em va demanar que li regalés un barret que m'havia portat d'un viatge al Senegal, i li vaig regalar. Li vaig demanar que se'l poses el dia del concert, però em sembla que no ho va fer, haha.

Quin greu que em sap. Ja no podrem emocionar-nos més en viu amb la música de l'Íñigo... DEP geni.