Els Revolt, la banda pop-rock terrassenca on canta el meu germà van estrenar a finals d'agost aquest nou tema a les diverses plataformes musicals, el quart que presenten des del passat mes d'abril. Guitarres accelerades, canya a la bateria, i una gran veu per fer ballar el jovent dels països catalans i de més enllà. ;-)
Per contractacions, podeu deixar el comentari i ja us contactaré! Aprofitue abans que ja siguin massa famosos!!! :-)
Ahir es va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb diverses concentracions i manifestacions a Barcelona. La principal i més nombrosa la convocada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) sota el lema "Hi soc, hi som" amb dues columnes simbolitzant el present i el futur de l'independentisme sortint des de punts diferents de la ciutat i confluint a la Plaça Catalunya. També l'esquerra independentista va organitzar la seva hores després sota el lema "Un poble en lluita per una terra lliure". Una tercera marxa va aplegar col·lectius antifeixistes per impedir la presència del grup neonazi Nucleo Nacional que havien convocat una concentració a la plaça Jacint Verdaguer, i que van haver de marxar cames ajudeu-me davant la pressió dels antifeixistes.
Com de costum, la Diada va deixar un munt d'imatges impactants: càrregues policials; molts joves lluint il·lusionats estelades; banderes dels sindicats nacionals o d'altres nacions sense estat; castells i altres mostres de cultura popular i tradicional; etc., etc.
Però una imatge que pel seu significat i impacte ha destacat i a trepitjat més d'un ull de poll és la que es veure al final de l'acte de l'ANC, amb uns encaputxats cremant una bandera espanyola. Un gest inèdit en els actes convocats per l'ANC fins a dia d'avui i que sembla indicar, que tal i com va anunciar el nou president de l'Assemblea, volen pujar el nivell d'embat amb l'estat.
Ahir, 5 de setembre es van complir 50 anys de la primera locució íntegrament en català d'un partit de futbol després dels anys de dictadura franquista on es va prohibir l'ús públic de la nostra llengua. Va ser el periodista ja retirat Joaquim Maria Puyal, a través de les ones de Ràdio Barcelona, en un partit de lliga al Camp Nou entre el FC Barcelona i Las Palmas.
Després en vindrien molts més, i moltes locucions històriques del mateix locutor com el penal d'Urruti a Valladolid, la primera copa d'Europa del Barça, o l'inoblidable gol de Messi contra el Getafe travessant mig camp amb la pilota enganxada al peu.
El futbol i el Barça van aconseguir que milions de persones escoltessin català i fins i tot que l'aprenguessin. Malauradament, avui el negoci del futbol no és a l'abast de la nostra televisió pública i nolta menys gent escolta els partits per la ràdio, ja que es poden veure tots per la televisió. En aquest sentit, el català ha retrocedit a favor del castellà. Una pena.
En ocasions la vida et porta a realitzar canvis que no havies previst ni triat. D'entrada sempre costa sortir de la zona de confort i de seguretat. Tanmateix poden ser oportunitats de creixement i millora. Així que enguany torno a canviar de centre de treball.
La cançó de l'artista anglès David Bowie, mort fa 10 anys, és del disc "Hunky Dory" del 1972.
Abans-d'ahir dijous es va disputar el primer partit de lliga al Camp Nou. Amb motiu de l'estrena de l'equip, el club, a demanda de la Federació Espanyola de Futbol, havia previst homenatjar els jugadors mundialistes abans de l'inici del partit. Una decisió que a molts socis i aficionats culers no ens agradava gens, però que tanmateix no s'ha arribat a produir com a conseqüència dels fets ocorreguts al primer partit de lliga a Elx, quan un grup de salvatges de la policia nazional va apallissat un jove menor d'edat culer pel sol fet de portar una estelada.
Aquest fet greu va fer prendre una decisió d'urgència a la junta del Barça, que va decidir que es substituiria l'homenatge als mundialistes per un homenatge a la bandera estelada que tant d'odi desperta a les espanyes, i especialment als cossos de repressió de l'estat.
Gran encert de la junta del Barça, tot i que personalment m'hagués agradat que l'acte d'homenatge als mundialistes no s'haguès suspès per poder manifestar el rebuig a la selecció espanyola i el suport a la selecció catalana amb contundència.
Ahir ens va deixar als 80 anys la cantant i compositora nord-americana Dolly Parton. No puc dir que l'hagi seguit ni que hagi escoltat la seva música, però he de reconèixer que tenia una veu preciosa i que pel que es veu va ser una dona molt implicada en causes socials i feminista. DEP.
El cap de setmana passat va començar la lliga de futbol, però fins aquest cap de setmana no s'estrenaven el Barça i el R. Madrid pel fet de tenir molts jugadors mundialistes. Ahir ho van fer els blancs a l'estadi del RCD Espanyol, i aquest vespre ho faran els blaugranes a Elx.
Ahir ja vam poder comprovar que els àrbitres continuen donant peixet als blancs i que costa més expulsar un jugador del R. Madrid que apagar un incendi forestal amb un cubell d'aigua.
Per enèsima vegada Vinicius va voler provocar un penal a l'àrea perica llençant-se descaradament al terra, acció que segons la normativa cal sancionar amb targeta groga. Hauria estat la segona groga per a Vinicius i la conseqüent expulsió, però l'àrbitre va fer els ulls grossos i es va desentendre d'aplicar la sanció corresponent.
Cap sorpresa. Cap novetat. El R. Madrid ho porta a l'ADN. Robar, quan calgui, per guanyar.
