"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 22 de juliol de 2021

Mèxic (6): Mahahual.










He passat els darrers tres dies al poble coster de Mahahual. Un poblet de pescadors reconvertit a turístic en els darrers anys, però prou relaxat comparat amb els llocs populars i més massificats del Carib mexicà (Cancún, Isla Mujeres, Tulum, Cozamel, Playa del Carmen).

Aquí he estat tres dies del hostel a la platja, de la platja al hostel, i esmorzant i sopant a un lloc local que vaig descobrir on et foties uns sucs naturals de litre per menys d'un euro i mig. A banda de menjar típic local molt bé de preu.

Potser pel fet que ha baixat molt el turisme per la Covid, els establiments que ocupen la platja amb taules, gandules, hamaques, etc., ofereixen de franc tot això a canvi que consumeixis, i amb preus força econòmics. Així que em passava el dia de la gandula a taula, i de la taula a la gandula. Un dia fins i tot vaig agafar un caiac gratuït una estoneta, però ho vaig deixar aviat perquè cansava un ou.














dilluns, 19 de juliol de 2021

Mèxic (5): Bacalar.

 


La darrera parada m'ha dut a Bacalar, travessant en bus (ADO), unes 5 hores, la península del Yucatán d'oest a est, per anar a petar gairebé a la costa caribenya de l'estat de Quintana Roo.

La gràcia del lloc és la immensa llacuna d'aigües subterrànies que rep el nom del poble i on s'hi poden fer tours per visitar alguns cenotes, aus, i algun cocodril fins i tot. Per accedir a la llacuna des de Bacalar ho has de fer, o bé a través dels hotels i restaurants que donen a la llacuna, o en algunes zones públiques que has de localitzar.

El poble en sí no té gaire res més a veure, a banda d'una fortalesa de pedra de quan els espanyols s'havien de defensar dels pirates. Un lloc per descansar, relaxar-te i contemplar els colors sempre canviants de la llacuna. Bé, també es poden fer esports aquàtics (si no crema el sol, o hi ha tempesta).


Uns guiris atoninyant la "piñata" de Súper Mario Bross.




El fort de San Felipe.

Un mural a una taqueria de Bacalar.


dissabte, 17 de juliol de 2021

Mèxic (4): Mérida (+Sisal, Cuzamá, i Progreso).

 

Façana de la Catedral amb projecció d'un màpping.

M'ha passat una setmana sencera a Mérida, capital de l'estat de Yucatán, i ciutat turística en auge. És un magnífic punt de sortida per a moltes excursions, i la pròpia ciutat compta amb una oferta cultural, gastronòmica, arquitectònica, artística, etc., molt àmplia.

Jo em vaig allotjar a un hotel força bonic amb piscina al carrer 55, a dues illes de la plaça principal, Plaza Grande, i estava tot infectat de restaurants, petits súpers (Oxxo), geladeries, agències de viatges, comerços varis...

Hi ha un bon grapat de busos i furgonetes que et porten pels voltants de Mérida. Només cal preguntar des d'on surten els que et convenen. Per la ciutat també és força pràctic el taxi a que les distàncies sovint són llargues i els preus no són cars (no hi ha massa trànsit tot i ser una ciutat de gairebé 1M d'habitants.

Platja de Progreso.

Universitat de Mérida.

Cenote de Chunkuy, al poble de Cuzamá.

Venedor de pebrots al mercat Benito Juárez.

Música i balls tradicionals davant l'ajuntament de Mérida.

Posta de sol després de la pluja.

monument maia al barri de Montejo.

Platja de Sisal.

Façana de l'ajuntament.





Església de Jesús.

Parc de Santa Lucía.

dilluns, 12 de juliol de 2021

Mèxic (3): Izamal.


Convent de San Antonio.














Després de Valladolid, he continuat cap a l'oest, fins a Mérida, també de l'estat del Yucatán i ja al Golf de Mèxic. Una ciutat amb un gran ambient i d'arquitectura colonial de la que ja us parlaré més endavant. Avui us vull parlar d'un dels "pobles màgics" proper a Mérida, Izamal.

Izamal (rosada del cel en llengua maia) és un poble d'uns 15.000 habitants de l'estat del Yucatán, important assentament maia fins l'arribada dels castellans (1543). Compta amb un patrimoni arquitectònic colonial força ben conservat on destaca el convent de San Antonio, i encara conserva un parell de monuments maies força destacats. Una de les principals característiques del poble és el color groc dels seus edificis.




L'atri del convent de Sant Antoni, el 2n més gran del món després del del Vaticà.

Piràmide de Kinich Kakmó.






dijous, 8 de juliol de 2021

México (2): Valladolid.

Botiga amb 77 anys d'història a Uayma.

Piràmide de Kukulkan.He passat trres dies molt estimulants a Valladolid (Yucatán), una ciutat de 50.000 habitants aproximadament, a mig camí entre les capitals dels estats de Quintana Rol i Yucatán, Cancún i Mérida respectivament.

La zona està envoltada de zones arqueològiques i de centres, a banda de moltes altres coses. S'hi menja bé i prou bé de preu, i es respira un aire tranquil com de poble. Actualment hi ha decretat toc de queda a partir de les 23:30 a tot l'estat i els locals d'oci i restauració han de tancar a les 22:00.

Per moure'm amb més llibertat per aquí he llogat una moto un parell de dies, i he recorregut un bo grapat de carreteres visitant poblets, centres, i les ruïnes maies de Chichen Itza, potser les més destacades d'aquests civilització. Valladolid també és una ciutat amb encant pel seu passat colonial i passar-hi alguns dies és del tot recomanable.

Relacionant-me amb els locals he sabut que els nens mexicans no han fet escola presencial en tot el curs. I que un temporal fa tot just un més va malmetre les collites de blat de moro, i altres. Per aquest motiu, el govern de l'estat ha hagut de portar blat de moro des d'altres estats del país per poder alimentar les famílies. També m'han explicat que s'està construint una línia de tren d'alta velocitat per la zona turística de la Riviera Maya, i que els mexicans tenen molts fills.


Cenote de Tekom

Cenote Zaci (Valladolid).

Cenote Zaci.

Catedral de Valladolid.

Convent de Sant Bernardí

Cenote Hubiku.

Església de Santo Domingo.

Dones fent cua a l'ajuntament de Uayma per recollir el blat de moro corresponent.