"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 31 de març del 2014

Catalans want to vote - Human towers for democracy

Els presidents de les colles castelleres que el proper 8 de juny actuaran a diferents indrets d'Europa.



Visca els castells i els castellers!

Visca la democràcia i el Dret dels pobles a decidir el seu futur!!

Visca Catalunya lliure!!!

... i encara n'hi ha que diuen que no s'ha de barrejar castells i política. No, ni cultura i política; ni educació i política; ni economia i política; ni mongetes amb botifarra!

#catalanswanttovote


diumenge, 30 de març del 2014

David Caño: "A què jugues Rigau?"

El més semblant a un espanyol de dretes... una catalana de dretes!!

(Magnífic article del mestre i poeta David Caño aparegut al Diari de l'Educació).

Aquesta setmana hem assistit a la presentació pública i mediàtica del nou Decret de Plantilles i Provisió de llocs de treball per part de la Consellera Irene Rigau. Un decret que recordem ja va néixer amb certa polèmica quan el sindicat USTEC·STEs (IAC) va fer públic, amb roda de premsa, un esborrany que s’estava elaborant d’esquena a la comunitat educativa entre el Departament d’Ensenyament i un grup influent de directors de centres escolars. Des d’aquell moment han estat múltiples i massives les mostres de rebuig per part de docents i famílies, però poc ha volgut escoltar aquesta Departament als qui coneixen de primera mà el funcionament dels centres i la seva problemàtica real; demostrant així certa obsessió i capficament en aplicar unes polítiques educatives que tenen molts punts en comú amb la nova llei Wert (LOMCE) i que s’han demostrat fallides en aquells països que més ràpidament van adaptar-se a les directrius de la Comissió Europea, l’FMI i certs referents de l’escola de Chicago. 

Quan a finals del mes de juny aquest Decret va ser presentat al Consell Escolar de Catalunya, darrer tràmit necessari per ser aprovat, res feia pensar que amb total opacitat del món la Consellera Rigau en retardaria la seva aprovació, per continuar modificant-lo d’esquena als representants dels treballadors i les famílies. 

La Consellera Rigau va presentar un document que només ella i els seus tècnics coneixen realment, un decret que afavoreix l’amiguisme, la discrecionalitat i una manera de seleccionar el professorat que pren com a referència el model empresarial privat i que a més, defineix en un 50% el percentatge de la plantilla total dels centres que es podrà acollir a aquest procediment no ordinari de selecció de personal. 

Però, i al meu entendre, el més preocupant de tot és el grau d’autoritarisme demostrat per la Consellera Rigau a l’hora d’aprovar aquest Decret que, precisament, trenca amb les formes democràtiques i de presa de decisions col·lectives dels centres educatius de Catalunya. 

Què ha volgut demostrar la consellera Irene Rigau a l’aprovar aquest decret, justament ara, dins del marc d’una setmana de mobilitzacions i lluita convocada de forma unitària pel conjunt de la comunitat educativa catalana i que tindrà com a punt àlgid la manifestació d’aquest dissabte a les cinc de tarda a Plaça Universitat. 

Sembla que la Consellera Irene Rigau vol exhibir mà de ferro contra la comunitat educativa catalana. Una mà de ferro castigadora contra aquells qui han gosat anar més enllà de la lluita contra la LOMCE, explicant-ne públicament els punts que tenen en comú ambdues lleis i retraient a aquesta Consellera que les retallades que està aplicant (augment de ràtios, no substitucions, tancament de línies públiques, precarització de les treballadores castigant doblement al personal substitut i interí) estan depauperant la xarxa d’educació pública i fent-ne disminuir la seva qualitat. Sembla que la Consellera Rigau no ha paït bé que s’hagi fet públic que Catalunya està a la cua en inversió educativa i més si tenim en compte el finançament públic que reben les escoles i fundacions privades en forma de concert. 

Però aquesta mà de ferro, contrasta amb la mà de plastilina que la Consellera Irene Rigau ofereix davant les polítiques més conservadores, reaccionàries i recentralitzadores del Ministre Wert. A dia d’avui, la Consellera Irene Rigau encara no s’ha atrevit a donar cap directriu clara per fer front a la LOMCE, per mantenir la immersió lingüística, per evitar uns continguts curriculars i un sistema de revàlides espanyol que cerca aconseguir allò que ja va fer públic el Ministre Wert: “Vamos a españolizar a los niños catalanes”. 

La Comunitat Educativa Catalana ha demostrat consens i convenciment a l’hora d’oposar-se a la llei Wert apel·lant a la desobediència i a la insubmissió. Famílies i docents junts es mostren disposats a fer front a aquesta llei involutiva utilitzant la mobilització i la desobediència civil, per això, no deixa de ser preocupant que la Consellera Irene Rigau no encapçali aquest desafiament a nivell institucional i faci passos valents situant-se al costat de la comunitat educativa en contra de la llei Wert. És sorprenent que en comptes de fer ús de la potència que aquest repte i determinació ofereixen, la Consellera faci tot el contrari, aprovi un Decret que va en la mateixa direcció d’aquesta llei espanyola, colpejant així, als convocants d’aquesta setmana de lluita amb tota la duresa possible. 

Una duresa que mai no ha demostrat en contra de les exigències del Ministeri Espanyol quan va decidir augmentar les ràtios i no substituir el personal docent, una duresa que encara no ha demostrat per afirmar clarament i per escrit que la immersió lingüística és intocable i no es negocia, una duresa que no ha fet valdre davant la imposició d’uns currículums adoctrinadors i clarament centralistes, una duresa que un cop més demostra que la Consellera Rigau colpeja amb una mà de ferro contra l’escola catalana mentre es mostra dubitativa, obedient i amb mà de plastilina davant les envestides del Ministre Wert. 

En definitiva, el que aquesta setmana la Consellera Irene Rigau ha vingut a demostrar és que davant la situació que viu l’educació pública del nostre país, davant les imposicions en forma de llei que ens arriben de Madrid, i davant unes exigències clares de la comunitat educativa catalana, ella tria conflicte, diàleg mut i imposició. 

No m’agradaria pensar que està començant a llaurar el terreny per l’acatament de la LOMCE perquè ha de tenir molt clar que la societat civil catalana, la comunitat educativa i totes les plataformes que lluitem per una educació pública i de qualitat no restarem callats, ni muts ni obedients. No acatarem i per tant, vista la seva actitud, el millor servei que podria fer a l’educació pública, i a aquest país en general, és dimitir.

dissabte, 29 de març del 2014

La cobdícia segons Tortell Poltrona.


És una llàstima que els del Procés Constituent no tinguin tants calés com els bancs com per passar una i altra vegada els seus missatges per la tele. Interessantíssimes reflexions del pallasso Tortell Poltrona al voltant dels valors de la nostra societat, i dels seus propis.

divendres, 28 de març del 2014

Diferències entre diaris d'esquerres i de dretes segons Polònia.


Magnífic gag del Polònia d'ahir donant canya als mitjans escrits d'aquest país, i del país veí sobretot. Potser és cert que tenim la premsa que ens mereixem... Afortunadament, hi ha honroses excepcions.

dijous, 27 de març del 2014

David Carabén: “Ens calia sortir de la zona de confort”


Fa un parell o tres de dies, en David Carabén, líder de la banda de pop-rock catalana Mishima, va fer aquestes declaracions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, en la presentació del darrer disc de la banda, "L'Ànsia que cura".

Si avui comento les declaracions d'aquest artista, no és en cap cas perquè m'interessi la seva música, si no per la coincidència amb el títol de la darrera encíclica de l'antic cap de colla dels Minyons.

Passat el temps, comprenc molt millor el sentit real del missatge. Ja que els Minyons ens trobem a la "zona de confort", el millor és sortir-ne, no? Literalment. Veig que alguns dels principals defensors d'aquestes tesis li han seguit l'exemple. Per què alguns només es recorden del compromís quan manen?

De fet, he de reconèixer que jo també estic vivint un incici de temporada un xic a la "zona de confort", sobretot entre setmana, que em fa una mandra... Eh! però a partir de ja a tope!!!

dimecres, 26 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Koma - "Mi jefe"


Dins del disc "El infarto" publicat l'any 1997 per la banda pamplonesa Koma, hi trobem el tema "Mi jefe", que avui que ja s'ha aprovat el Decret de plantilles que afecta al cos de docents interins de la funció pública, em ve molt de gust escoltar i que tots vosaltres en gaudiu també. Dedicada especialment a tots els directors d'escola pública amb ànsies de poder que creuen que la seva opinió és la més bona i la més correcta.

dimarts, 25 de març del 2014

La Rigau aprova el Decret de plantilles.


Una més. Un nou Decret que la Rigau ens imposa malgrat la contestació molt majoritària dels docents. Avui el govern de la Generalitat ha aprovat el Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents, que entrarà en vigor a partir del curs 2014-2015. Aquest Decret dóna més capacitat de decisió als directors dels centres educatius públics a l'hora de confeccionar la plantilla de docents del centre, és a dir, obre les portes a l'arbitrarietat, l'opacitat, l'endollisme, la submissió, la coacció, la repressió, la corrupció, l'amiguisme, la precarietat, la competitivitat, el nepotisme, la censura i l'autocensura, etc., etc.

El cert és que m'envaeixen sentiments contradictoris, doncs per una banda m'indigna que l'educació pública s'assembli cada cop més a la privada (en tot allò negatiu que representa aquesta) amb Decrets com aquest de plantilles, però per altra banda, estic convençut que en un procés de selecció just i transparent, tindria un bon grapat d'arguments (curriculars) per ser elegit. 

Tanmateix, prefereixo l'objectivitat amb riscos de l'actual sistema d'assignació de places docents, que no pas la subjectivitat futura, que possibilita molts més perills i injustícies que no pas ara. I si no, temps al temps. Per si de cas, ja estic pensant en comprar-me un nou xandall més "fashion", tallar-me el cabell com un presentador de telenoticies, i presentar els meus respectes a tots els directors de centres educatius del Vallès Occidental. 


dilluns, 24 de març del 2014

Hi ha lliga!


Ahir a la nit, el Barça visitava l'estadi Santiago Bernabéu en l'enfrontament de lliga contra el Reial Madrid, en un partit clau per les aspiracions al títol dels culés. Una derrota hagués deixat als blaugranes a 7 punts del Madrid i amb escasses opcions al títol, i la victòria suposava col·locar-se a un sol punt dels blancs i dels matalassers, que s'havien imposat al  Betis a domicili. Vaig gaudir apassionadament de la victòria culé al local de la colla rodejat de minyons extasiats.

En un partit vibrant i espectacular, el Barça es va acabar imposant per 3 gols a 4, amb "hat trick" inclòs de Messi. Iniesta va obrir la llauna ben d'hora, però els blancs van aconseguir posar-se pel davant fins a en dues ocasions (2-1, 3-2). Tanmateix, els blaugranes no van baixar en cap moment els braços i es van sobreposar a totes les adversitats, per acabar emportant-se el partit gràcies al darrer gol de Messi, de penal, després que Xabi Alonso atropellés a Iniesta dins de l'àrea dels blancs.

El partit d'ahir, a banda de donar emoció a la lliga a manca de nou jornades, va servir perquè Leo Messi superés alguns registres establerts fa molts anys, com el rècord de gols (21) en enfrontaments entre blaugranes i merengues que fins ahir ostentava Alfredo Di Estéfano (18), i el de segon màxim golejador de la història de la lliga (236), que fins ahir ostentava Hugo Sánchez (234). Tan sols li manquen 15 gols per atrapar al màxim golejador de la història de la lliga, Telmo Zarra (251).

Malgrat l'enorme partit dels culés, s'ha de reconèixer que als rivals els costa ben poc posar al Barça contra les cordes, i el Madrid ho va evidenciar amb un parell de gols amb pocs minuts de diferència amb sengles centrades a l'àrea de Di Maria rematades al fons de la xarxa pel seu davanter centre, Benzema, sense que cap dels defenses culés arribés a contactar amb la pilota. Aquesta debilitat defensiva pot passar molta factura en futurs enfrontaments clau de la Champions contra equips molt més poderosos físicament. 

dissabte, 22 de març del 2014

El drama de la immigració clandestina.


Fa un parell o tres de dies vaig veure aquesta impactant fotografia a la portada d'un dels principals diaris editats a Catalunya, que capta un nou salt massiu de persones de procedència subsahariana a la tanca que separa el Marroc d'Espanya, a la ciutat de Melilla. 7 o 8 metres de tanca són poc obstacle per a la majoria d'aquestes persones que han fet llargs viatges des de les seves localitats d'origen cercant una vida millor, tot i que molt probablement, les seves il·lusions s'acabaran convertint en grans frustracions quan vegin el futur que els espera un cop travessen la tanca.

divendres, 21 de març del 2014

Alfonso Alonso (portaveu del PP al Congrés dels diputats): "és igual d'antidemocràtic imposar la voluntat per la violència o per les urnes".

Els amics de la Botella: fatxa ell, fatxa ella.

Aaaaaaaahhhhhhhhhhgggggggggggg!!!! Mama por!!!

"No hase falta que dises nada más".

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui divendres).

El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, assegura que "és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes" perquè és igualment "antidemocràtic". Alonso respon així a la voluntat del Parlament d'organitzar la consulta i afirma que "Espanya no es dividirà".
Sí adverteix, però, d'un risc de divisió a la societat on es podrien trencar famílies i amistats perquè "hi hauria una part que hauria d'amagar els seus símbols" si el procés català prospera. En aquest sentit, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, recorre a la figura d'Adolfo Suárez el dia que s'ha conegut l'agreujament de la seva salut per reivindicar "l'amor a Espanya" i demanar a Mas que oblidi la consulta.


dijous, 20 de març del 2014

Tots junts som majoria!


El dissabte 29 tots a defensar l'ensenyament públic a Barcelona!!!

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu!

#totsjuntsommajoria

dimecres, 19 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Sergent García - "Acabar mal"


La banda francesa Sargento García neix a finals dels anys 90 de la mà del seu líder Bruno García. El seu primer disc "Viva el sargento" surt a la llum l'any 1997, amb moltes influències reggae, hip hop, latin i rock.

Un dels temes més populars de la banda, aquest "Acabar mal", em serveix per expressar els meus sentiments actuals amb la situació de confrontació político-territorial a escala mundial (Ucraïna, Síria, Catalunya, Escòcia, Flandes, Palestina, Egipte...).

dilluns, 17 de març del 2014

Els crimeans voten en referèndum annexionar-se a Rússia.


Ahir, els crimeans van votar en referèndum separar-se d'Ucraïna i annexionar-se a Rússia amb un 96'77% dels vots, i una participació del 80%. Vaja, per una majoria absolutíssima. Sembla que pel moment, la comunitat internacional no està disposada a donar validesa al resultat d'aquest referèndum, que consideren il·legal. Tanmateix, de moment ningú ha mogut un dit per impedir el referèndum, i tot sembla indicar que d'aquí poc, Crimea passarà a convertir-se en territori rus amb tots els ets i uts.

He de reconèixer, com a català que vol separar-se de l'estat espanyol, que sento una profunda enveja dels crimeans. En poc més de quinze dies s'han posat d'acord per muntar un referèndum i votar. No hi ha com tenir a un bon aliat com Rússia que et doni suport. I si a sobre aquest aliat té un dels exercits més poderosos del món, millor que millor. El més probable és que, a la llarga, la comunitat internacional acabi acceptant el resultat tan rotund del referèndum malgrat les crítiques actuals al procés. I avui pau i demà glòria.

Ja veurem de què ens servirà als catalans fer tan bé les coses de cara a poder decidir el nostre futur el dia 9 de novembre. Manifestacions multitudinàries i pacífiques, intents de negociació, ponts de diàleg, campanyes internacionals, etc., etc., que poden no servir per res si l'estat espanyol no baixa del burro i acaba impedint que votem, i que decidim. Sortirà llavors la comunitat internacional a defensar-nos? S'imposarà la democràcia llavors?

L'Europa del segle 21 la continuaran dibuixant els exercits i les armes, o les persones i els vots?


diumenge, 16 de març del 2014

Leo Messi continua fent història.


Aquesta tarda, Leo Messi s'ha convertit en el jugador blaugrana amb més gols marcats de la història del club (371), superant l'anterior home rècord, Paulino Alcántara (369), amb tan sols 26 anys! I ho ha fet amb una nova exhibició de classe, marcant un "hat trick" davant l'Osasuna i regalant un altre gol a Pedro. Brutal. Estem davant del millor jugador de tots els temps, i hi ha qui el voldria vendre... No sé si enguany Messi portarà a l'equip a guanyar títols com porta fent els darrers sis o set anys, però tant sols per veure les virgueries que és capaç de fer al terreny de joc, val la pena que es quedi.

dissabte, 15 de març del 2014

dijous, 13 de març del 2014

Esquí obligatori a EF? Què s'han fumat aquests del departament?



Llegeixo aquesta notícia a la secció de Societat d'"El Periódico de Catalunya" amb una barreja d'estupefacció i d'indignació alhora. Resulta que els empresaris del ram dels esports d'hivern (principalment l'esquí de "pijos") han pressionat per aconseguir que la Generalitat imposi la pràctica d'aquest esport en horari escolar dins de la matèria d'educació física. Ole tú!

És molt probable que a partir d'aquest precedent, empresaris de diferents rams i d'altres lobbys de pressió diversos, facin com els empresaris de la neu i comencin a reivindicar la inclusió de tot tipus d'activitats dins dels currículums dels estudiants de les seves àrees d'influència. M'imagino als empresaris de les zones turístiques de costa, demanat la inclusió dels esports de navegació aquàtica al currículum dels joves d'aquesta zona. I segurament, els caps de colla de les zones més tradicionals castelleres també podran aconseguir que un bon grapat de joves es facin castellers gràcies a la captació directa des de l'escola. I a les terres de l'Ebre els podria interessar que els joves es vagin formant en les curses de bous des de ben joves fent-les matèria obligatòria des de l'institut. Ah! I que me'n direu del hoquei herba a Terrassa! Ah! no, que aquests prefereixen que solament siguin els "pijos" els que puguin practicar aquest esport. No els interessa créixer.

El cert, és que si em toqués ser mestre d'educació física en alguna escola d'aquesta zona, em faria molta, però molta ràbia que m'impossessin els continguts a treballar. Una cosa són els objectius, i les competències a assolir, i l'altre els continguts a través dels quals s'assoleixen. Per què perdre cinc hores setmanals o més practicant l'esquí i no, per exemple, fent circ, balls tradicionals, korfbol, o petanca?

Ah! I quan els nanos ja hagin après a esquiar, qui els pagarà en el futur l'activitat fora de l'horari escolar? Si els papis tenen pasta cap problema, però si no és el cas... quina putada saber esquiar de collons i no poder gaudir-ne per no tenir ni un duro, no?

dimecres, 12 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Putirecords - "Hazme el amor"


Avui vull dedicar el "temazo" del dimecres al cardenal arquebisbe de Madrid i des d'ahir expresident de la Conferència Episcopal Ejpañiola (CEE), Antonio María Rouco Varela (Rouco-Memela pels enemics), conegut per les seves declaracions reaccionàries i d'un tuf d'adoctrinament ranci que et venien ganes de fer un viatge en el temps per tornar a 80 anys enrere i fer-te de la FAI o la CNT.

En el seu darrer discurs com a president de la CEE va voler advertir dels greus problemes identitaris de l'estat espanyol i de l'amenaça de possibles "ruptures insolidàries", a banda de fer una aferrissada defensa del matrimoni i de la família. Suposo que no es devia referir al matrimoni del corredor paralímpic Pistorius, actualment jutjat a Sud-Àfrica per l'assassinat de la seva esposa després de fotre-li quatre trets al quarto de bany de casa...

dimarts, 11 de març del 2014

Carallots, benvinguts!!!


Malgrat que no m'interesso gaire, per no dir gens, per les qüestions de despatx del món casteller, m'ha arribat a les oïdes que la Junta de la Coordinadora (CCCC) vol vetar l'entrada de la nova colla de Sant Vicenç dels Horts dins de la mateixa Coordinadora per raó del seu nom. Es veu que el nom de Carallots no acaba de convèncer a les patums del món casteller i han decidit no admetre'ls fins que no el canviïn.

Certament, sobta bastant aquesta decisió dels màxims representats del món casteller, tenint en compte que a dia d'avui existeixen colles com els Capgrossos, els Bordegassos, els Salats o els Marrecs, per posar alguns exemples. Entendria el veto si la nova colla hagués optat per un nom de l'estil "els putos", "les barjaules", "les polles"... però no veig el problema per enlloc amb la paraula carallots. 

Però bé, què podem esperar d'una Coordinadora (la seva Junta) que s'ha baixat una vegada i una altra els pantalons en temes molt més transcendents davant de les deslleialtats i indisciplines d'una colla (de la que no quiero acordarme)? És molt fàcil vetar a una colla nova, i insignificant, pel seu nom, però molt difícil plantar cara a qui realment talla el bacallà dins del món casteller, oi? 

Ànims Carallots! No defalliu!!!

dilluns, 10 de març del 2014

L'actitud exemplar del jugador del Werder Bremen, Aaron Hundt.


Malgrat que el món del futbol no acostuma a mostrar els millors valors educativament parlant, i sobretot a partir de que els nens van perdent la innocència i aprenen a base d'imitar als adults, aquest cap de setmana s'ha vist a Alemanya una escena que val la pena veure i comentar. Es tracta del reconeixement per part del jugador del Werder Bremen, Aaron Hundt, d'una simulació de caiguda dins de l'àrea rival, un cop l'àrbitre, que havia caigut en la trampa, havia assenyalat el penal. Amb aquest reconeixement, l'àrbitre va decidir revocar la decisió inicial i concedir un lliure directe a l'equip defensor en comptes de la pena màxima a favor de l'equip de Hundt. Espero que molts nens que comencen amb això del futbol vegin aquestes imatges i en treguin una bona lliçó.

dissabte, 8 de març del 2014

En marxa la nova "Quinialeta".


Amb l'arrencada aquest cap de setmana de la nova temporada de la lliga castellera Estrella Damm organitzada per la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), tots els aficionats castellers gaudiran d'un nou joc d'apostes, gràcies a l'acord de la CCCC i l'empresa estatal de "Loterias y apuestas del estado". Es tracta de la "Quinialeta", un joc d'apostes que emula a la popular Quiniela, però centrada en el món casteller.

Al llarg de les 45 jornades castelleres de la present temporada, els aficionats castellers podran fer les seves apostes dels resultats de les diverses competicions castelleres arreu del territori. El format de la Quinialeta, com el de la Quiniela de futbol, incorpora 15 enfrontaments i tres resultats possibles per enfrontament: victòria local (1), o d'alguna de les colles visitants (X)(2). 

Com a la Quiniela, els apostants tindran diverses modalitats d'aposta: simple (amb 15 apostes) i/o amb apostes dobles i triples.

La CCCC espera que amb aquesta nova iniciativa, els ingressos de la Coordinadora augmentin considerablement, i en paral·lel, el rendiment de les colles i el nivell de castells assolits. En declaracions a Ona Tarragona, el president de la CCCC ha subratllat: que tremoli la LFP (Liga de Fútbol Profesional), arribem els castellers!!


divendres, 7 de març del 2014

Les motivacions reals de les retallades en educació.


Avui s'ha presentat a Barcelona l'estudi elaborat per la Fundació Bofill "L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013)". Aquest informe és una anàlisi detallada de les principals mesures de la política educativa desplegades pels darrers dos governs de la Generalitat (2011-2013) i avalua fins a quin punt les mesures polítiques adoptades responen únicament als condicionants de la crisi econòmica i l'austeritat, externs al sistema educatiu, o bé expressen unes opcions polítiques determinades. 

Quina és la magnitud de les retallades en educació dels darrers anys? On se situa Catalunya en l'escenari internacional de les tendències de política educativa? Què s'ha prioritzat i què s'ha deixat de banda en el desplegament de la LEC? Aquestes i altres qüestions són les que aborda aquest informe.

Algunes de les conclusions són les següents:

- Els condicionants externs, no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació: Si bé és cert que la crisi econòmica global i les mesures polítiques d'austeritat estatals han condicionat la reducció de recursos en educació, aquests no són factors suficients per entendre l'abast i les característiques de les retallades en ensenyament.

- Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències de la contenció econòmica: Si s'analitzen tant les retallades que anomenem "selectives" com les "no selectives", la reducció pressupostària no ha estat prou sensible a aquells sectors en pitjors condicions socials i econòmiques.

- La política educativa de la Generalitat ha realitzat un desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya clarament selectiu: S'han realitzat passos en aspectes previstos a la LEC com el reforç de l'autonomia dels centres escolars, o el finançament públic de l'educació postobligatòria concertada, però no s'han desplegat aspectes com el desplegament de les Zones Educatives com a unitats de descentralització o mecanismes per a fixar el nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials per zones.

- El Pla d'actuació Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar s'ha centrat en l'aula però ha ignorat l'entorn social dels alumnes com a espai d'intervenció, determinant per aconseguir millores.

- Catalunya se situa en el conjunt de països capdavanters pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària, amb reduccions en el pressupost per sobre de la caiguda general.

- Per primera vegada, la caiguda de demanda d'Educació Infantil és inferior a l'oferta total de places públiques, sense que es pugui atribuir a causes demogràfiques: Això passa en un moment en què l'accés a l'educació 0-3 es reconeix cada vegada més decisiu per al desenvolupament de l'infant i per a la igualtat d'oportunitats dels alumnes més desafavorits.

- Alertes relacionades amb les mesures de política educativa que poden perjudicar significativament els nivells de segregació escolar: Els punts per llinatge, la política de ràtios o l'augment de les àrees d'influència.

- Catalunya se situa sensiblement per sota de la mitjana estatal en tots els indicadors de beques, tant de cobertura com d'intensitat, amb reduccions pressupostàries paradoxals en un entorn d'increment de necessitats socials.


dijous, 6 de març del 2014

Mor Valeria Parera, mestre de billar terrassenc.


Avui ens ha deixat un terrassenc il·lustre, popularment conegut per la seva afició i promoció del billar, i per les seves aparicions televisives a l'especial nadalenc de billar acrobàtic a TV3, amb aquell punt conyeta que el caracteritzava.

A banda de per les seves habilitats amb el tac, molts minyons i minyones el recordarem sempre pel fet de ser el veí del davant del nostre local. Aquell que apareixia tot sovint pel balconet de la seva habitació de matinada, en calçotets i samarreta d'imperi, per demanar educadament als noctàmbuls que xerràvem a les portes del local, que féssim silenci i el deixéssim dormir.

Descansi en pau.

dimecres, 5 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Gipsy Kings - "Hotel California"


Avui el "temazo" del dimecres va dedicat al meu germà gran, que en pocs dies complirà 42 anys, i que ha estat un dels meus principals mentors musicals, gràcies a la seva amplíssima cultura musical.

Aquest temazo, inclòs a la banda sonora de la pel·lícula "El gran Lewobsky" dels germans Coen, està interpretat per la banda gitana d'origen francès, actualment establerta als Estats Units, Gispsy Kings.

Us deixo el fragment de la peli on sona la cançó. Un dels millors moments de la peli, sens dubte.

dimarts, 4 de març del 2014

Carnaval de Terrassa: més festa que reivindicació.

Comparsa "defensem la llengua" de l'escola França a la rua de diumenge al migdia.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Carnaval a la nostra ciutat. Enguany no l'he viscut tan intensament com en edicions anteriors, ja que no he participat a la rua del dissabte amb la gent de la meva colla, els Minyons, com en els darrers anys. Tanmateix, sí que vaig estar al ball de màscares del dissabte a la nit, i a la rua infantil del diumenge al migdia.

Pel que vaig poder veure de les diverses comparses participants, en línies generals, he trobat a faltar molta crítica i ganes de defensar drets (nacionals, lingüístics, humans, socials...) que alguns ens volen/voldrien prendre. Potser no tothom porta la mala llet que porto jo a sobre...

Sens dubte, si m'haguessin deixat escollir als vencedors de les rues del dissabte i del diumenge, jo hagués triat a les comparses de "Franco ha Wuerto" dels Rives Triplex Sex del dissabte, i als "defensors de la llengua" de l'Ampa de l'escola França del diumenge.

dilluns, 3 de març del 2014

"L’exercici provoca canvis al cervell". (Campanya personal per tal d'ampliar les hores d'Educació Física en horari escolar).



(Article de David Bueno aparegut al diari Ara de diumenge).

Com a reacció a l’esforç físic, els músculs fabriquen una proteïna que indueix alteracions en àrees implicades en la consolidació i gestió de la memòria.

L’exercici físic afavoreix el benestar general; dir això no és cap novetat. Tampoc ho és dir que té un efecte beneficiós sobre la salut del cervell i les funcions cognitives. A banda dels beneficis que té per al sistema cardiovascular, se sap que alenteix l’envelliment del cervell, contribueix a superar les depressions, accelera la recuperació en persones que han patit un vessament cerebral o un atac d’epilèpsia i alenteix la progressió de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson.
Tanmateix, fins ara no es coneixia el mecanisme precís que relaciona l’exercici físic amb tots aquests efectes sobre el cervell. Un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de Harvard i de la Universitat de Michigan, als EUA, encapçalat per Michael E. Greenberg i Bruce M. Spiegelman, han trobat la solució: l’exercici físic fa que els músculs fabriquin una proteïna que, després d’un llarg però ràpid periple, indueix canvis físics tangibles al cervell. Ho acaben de publicar a la revista Cell Metabolism, i la seva aportació obre la porta a la creació de nous fàrmacs neuroprotectors.
Després de fer exercici físic, especialment si és de resistència, ens sentim bé. El nostre estat d’ànim millora, veiem el món amb més optimisme, ens notem més actius i, si abans de començar teníem algun dolor, probablement la sensació disminueix. Tots aquests efectes es deuen a l’alliberament d’unes substàncies químiques anomenades endorfines. Literalment, unes morfines endògenes, unes substàncies amb una activitat similar a la de l’opi que són fabricades pel mateix cos. Aquestes endorfines interactuen amb receptors del cervell, i això fa que s’activin unes neurones determinades que indueixen sensacions positives, redueixen l’estrès, augmenten l’autoestima i milloren el son.
Tanmateix, l’activitat d’aquestes neurones no explica de cap manera els altres efectes beneficiosos que l’exercici té sobre el cervell, els quals requereixen canvis físics en la seva estructura, no només en l’activitat d’algunes neurones.
Del múscul al cervell
Quan fem exercici de resistència, el nostre cervell també incrementa l’expressió d’una molècula anomenada BDNF, un factor neurotròfic. El BDNF produeix canvis morfològics tangibles en el cervell, especialment en algunes àrees com l’hipocamp, implicat en la consolidació i la gestió de la memòria.
Els canvis que són més destacats consisteixen en un increment de la supervivència de les neurones i de la seva plasticitat, la formació de noves connexions nervioses, la migració de neurones cap a àrees on poden ser necessàries i la formació de neurones noves, una activitat que en condicions normals està molt restringida al cervell.
Sens dubte, aquests canvis físics, que modifiquen l’estructura morfològica del cervell, expliquen satisfactòriament els beneficis de l’exercici sobre les capacitats cognitives, com l’aprenentatge i la memòria, i també l’acceleració de la recuperació en les persones que han patit danys cerebrals i l’alentiment en la progressió de les malalties neurodegeneratives i de l’envelliment mental en general.
Tanmateix, quin lligam molecular hi ha entre l’exercici físic als músculs i l’increment de producció de BDNF al cervell? Quan fem exercici, les cèl·lules musculars incrementen el seu metabolisme, i això està regulat per una proteïna anomenada PGC-1. Utilitzant diversos tipus de ratolins als quals sotmetien a diversos règims d’exercici físic en rodes giratòries, Greenberg, Spiegelman i els seus col·laboradors van detectar que la proteïna PGC-1 també fa que incrementi la producció d’una altra proteïna anomenada FNDC5, la qual contribueix a la gestió energètica dels greixos corporals. Tanmateix, també van veure que aquesta proteïna és tallada de manera específica per les mateixes cèl·lules musculars que la fabriquen, i que un dels fragments que es genera, anomenat irisina, viatja per la sang fins al cervell. Un cop al cervell, actua de neurohormona i estimula les neurones a fabricar més BDNF, la qual cosa té les conseqüències que ja s’han explicat sobre la salut del cervell.
Nous fàrmacs
A banda d’haver resolt una qüestió important del funcionament del nostre cos, al final de l’article els autors destaquen que “la producció sintètica d’irisina podria generar un fàrmac capaç d’actuar com a neuroprotector en determinades patologies i de millorar les capacitats cognitives especialment en les persones grans”, quan els efectes de l’inevitable envelliment es fan més evidents.

diumenge, 2 de març del 2014

Salvador Puig Antich: La lluita continua!


Avui fa 40 anys que l'estat feixista espanyol va executar al garrot vil (com a autèntics troglodites que eren), a l'activista català Salvador Puig i Antich. En Salvador va ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per la presumpta mort d'un subinspector de la policia. 

40 anys després, els familiars i amics del Salvador continuen reclamant justícia perquè es revisi el cas i es reconegui que el Salvador no era culpable del crim, i han hagut d'anar fins a l'Argentina per intentar que la justícia d'allà faci el que no vol fer la d'aquí.

I és que, com bé diu el Jutge Vidal, el franquisme perviu en la justícia espanyola.

dissabte, 1 de març del 2014

Susan Robertson: “La idea de que l’educació està al servei de l’economia ha dominat el debat”.

La professora de Sociologia de l'Educació, Susan Robertson.

(Entrevista de Joao França apareguda a "El diari de l'educació" d'ahir divendres).

Susan Robertson és professora de sociologia de l’educació a la Universitat de Bristol, a on dirigeix el centre de recerca sobre Globalització, Educació i Societats. Robertson es va encarregar de cloure les II Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Jaume Bofill, i va parlar especialment del paper d’organitzacions internacionals en les polítiques educatives.
Qui pren les decisions sobre el futur de l’educació?
Cada cop més són les grans organitzacions internacionals les que decideixen sobre el futur de l’educació. Algunes són molt més poderoses que altres, i en els països europeus apuntaria especialment a l’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, perquè crea els marcs. Desenvolupa aquestes grans proves que preocupen els països. Els estats es limiten a recollir les dades, però les proves es dissenyen allà a dalt. Aquestes organitzacions internacionals estan prenent decisions per nosaltres sobre què és un bon professor, què és un estudiant competent, … Són idees molt específiques les que encaixen amb això i no sempre podem tenir veu sobre quines són.
Hi ha una homogeneïtzació de l’educació al món?
I tant que hi és, i això és paradoxal. Hi ha una forta tendència per generar una aproximació més uniforme. Si tots els països han de tenir una manera determinada d’organitzar el seu sistema educatiu, especialment al voltant de les competències, cada cop més entenen el que és un bon professor com un que s’implica en un aprenentatge constructivista, no té un rerefons disciplinari, no fa un ensenyament didàctic. Això empeny cap a una convergència, al menys a nivell de l’el·laboració de polítiques. Per altra banda, i aquesta és la paradoxa, per desenvolupar societats, i fins i tot economies, que siguin vibrants se’ns diu que necessitem individus reflexius, que siguin molt creatius, que puguin ser flexibles, però tot el que ens ve des de dalt porta un model de talla única. La contradicció és que per una banda volem el tipus d’individu que sigui creatiu i reflexiu, però per l’altra ens posen aquesta agenda competitiva.
És possible trencar amb aquesta agenda?
La veritat és que pensem que les decisions sobre l’educació tenen a veure amb els nostres governs i els ministeris d’educació, però tot i que els ministeris d’educació prenen algunes decisions sobre algunes coses, sovint poden ser els departaments de comerç els que decideixen. A nivell nacional, algunes decisions estan anant en aquesta direcció i altres estan anant cap a dalt, als organismes internacionals. Per això necessitem establir una conversa que impliqui ser més conscients d’aquestes dinàmiques, pensar que són quelcom important que hauríem d’estar discutint, i utilitzar totes les formes de mitjans socials que tenim al nostre abast per estimular una conversa viral.
Parla del paper dels departaments de comerç. Què pensa del paper que es dóna a l’emprenedoria en l’educació?
Com més educació han rebut els individus, a través de la universitat, més cínics són respecte l’emprenedoria. Hi ha una molt gran pressió sobre els individus perquè siguin més emprenedors. Crec que això es deu a que la visió és que si els individus són més emprenedors això solucionarà els problemes d’atur estructural, perquè es posen en marxa més negocis. Però, en cas que es doni, això és només una petita part de l’economia. Posar el pes en que els individus siguin emprenedors l’allunya dels governs, que haurien d’estar preparats per prendre decisions, sobre invertir en indústries, en habilitats, … Invertir en un sistema educatiu que no sigui només un model de talla única, sinó un sistema educatiu que tingui cert sentit, un grau de pluralitat i diversitat, que és molt important per al sistema. Crec que els governs poden i haurien d’estar fent això, però en realitat cada cop més aquestes agendes es porten al voltant de l’emprenedoria, que les agències internacionals han estat promovent.
Qui es beneficia de la imposició d’aquestes agendes?
Ens hauríem de preguntar com es beneficia l’OCDE d’això. Vam fer algunes entrevistes amb l’OCDE i sorprèn que tingui tant poder. Però grups més petits se’n beneficien més fàcilment. L’OCDE va organitzar una trobada a Nova York amb el departament d’educació nord-americà i en aquest espai essencialment hi havia un gran ventall d’organitzacions amb ànim de lucre. Poden establir converses amb, posem per cas, l’OCDE o el Banc Mundial lluny de l’escrutini d’un públic que té dret a que els polítics retin comptes sobre les converses que estableixen. Potser no es tracta del que aconsegueixen, sinó que es beneficien perquè esdevenen influents en la presa de decisions. Els beneficiaris sovint són sectors de la indústria que ho tindrien difícil per tenir converses amb autoritats nacionals. En qualsevol cas qui se’n beneficia no són els infants a l’escola, ni els professors. No els puc veure beneficiats de cap manera.
Com influeix la idea de “capital humà” en com pensem l’educació?
Hi ha una forta influència. Només veiem la formació dels nens i nenes com un investiment en ells mateixos per posar-los a la disposició de l’economia, o l’economia del coneixement global. Estem massa ocupats comptant quant aprenen els infants sobre mates o ciència, però, sense dir que les matemàtiques o la ciència no siguin importants, hi ha moltes altres matèries que són igualment importants per a una societat més saludable. Aquestes no compten, només aquells bocins que creiem que són importants per a l’economia. Que el coneixement sigui una inversió en ells com a individus, només per la relació que veiem en termes econòmics, és una visió molt limitada. Tots els grans temes que afrontem en el món: problemes de sostenibilitat, com vivim junts, atur creixent entre classes ben formades, … Aquestes són grans agendes. Hauríem d’estar desenvolupant maneres de construir connexions amb sentit de responsabilitat per a evitar aquestes grans explosions, com la primavera àrab, que eren joves àrabs ben educats que se sentien molt desencantats.
Aquest model d’educació fa avançar l’equitat en els països desenvolupats?
No, i hi ha un exemple curiós. L’informe PISA assegurava que podia detallar algunes relacions entre els resultats i rendiment i l’equitat, però en el cas d’Alemanya, empenyen els nens d’11 o 12 anys en itineraris més tècnics, i això ha tingut efectes sobre la mobilitat social. Però això és una forma concreta d’entendre l’equitat. Jo crec que la capacitat per influir en les decisions és una qüestió d’equitat, des del meu punt de vista. No és només qui pot treballar, sinó qui pot influir. Això és qüestió d’equitat i trobo que és important per les democràcies.
Però no creu que l’escola reprodueix les estructures de poder?
Sí, per suposat. I el que veiem són desigualtats creixents en aquest sentit. En països que no esperaríem, en els països escandinaus, on no les vèiem abans. Idees més neoliberals, idees de capital humà, aquesta idea de que l’educació està al servei de l’economia ha dominat el debat educatiu. En paral·lel hi ha desigualtats creixents en el sistema. La mobilitat social ha estat frenada, si no reduïda a zero, en molts països. És un gran debat als Estats Units, per exemple, on has de pagar molt per l’educació i és extremadament difícil pujar en l’escala social tot i tenir una bona educació.
Una qüestió que preocupa a Espanya és l’austeritat. Quins efectes té a l’escola?
Com hem pogut veure a les jornades [Educació Avui], hi ha menys diners dedicats a l’educació i una ràtio d’estudiants més gran. Un dels problemes de l’austeritat és que sovint se’ns diu que aquestes mesures tenen a veure amb l’austeritat però em sembla que tenen més a veure amb una classe social que no vol compartir –i hauria– el seu pes igual de la càrrega. L’austeritat tindria un sentit si tots fóssim iguals i compartíssim la càrrega, però aquest no és l’horitzó que veig.