Article del pediatre Carlos González per al Criatures del diari Ara. Molt recomanable per a pares estressats i patidors.
Ara que soc avi i que, per
tant, estic fora de l’abast de la responsabilitat i la crítica, us puc
dir, a aquells que no sou més que pares, que a vegades feu una mica de
pena.
No parlo, esclar, dels que teniu problemes de
veritat, nens amb malalties greus. Sou, per fortuna, relativament pocs, i
el que desperteu és més aviat compassió (com-passió, patir amb algú,
compartir el patiment).
Parlo dels que trobeu
problemes on no n’hi ha. De vegades com si els anéssiu buscant; de
vegades, aparentment incapaços de plantar cara a les amenaces
apocalíptiques d’amics, familiars o experts. Us passeu els millors anys
de la vostra vida preocupats per coses absurdament intranscendents: que
no es desperta a mitjanit ( Tranqui, ja es
despertarà); que es desperta molt sovint a la nit (Veus? Ja s’ha
arreglat!); que demana pit abans de les tres hores (Dona-l’hi i ja
està!); que s’ha engreixat 195 grams en lloc de 200 (De veritat va de
cinc grams?); que no s’acaba el bibe (esclar, no se
l’ha d’acabar, està calculat perquè en sobri); que no vol fruita (Ja en
voldrà més endavant... I, si no en vol mai, pitjor seria que fumés); que
no li surten les dents (Li sortiran!); que no fa el rotet; que té
gasos (¿No deu ser que no té gasos i per això no feia el rotet?); que
sempre vol anar a coll (Un nadó, anar a coll? Increïble!); que no
caminarà mai (Segur, per això veiem pel carrer tantes mares portant a
coll els seus fills adolescents); que no para quiet (“Carn que creix, es
mou”, diu la meva sogra); que no parla; que parla massa; que es mama el
dit (Deu ser l’únic nen que ho fa!); que no es relaciona amb altres
nens; que es baralla amb altres nens; que fa rebequeries (Segur que els
altres nens de dos anys no protesten plorant, sinó que negocien exposant
ordenadament els seus arguments); que sempre té mocs; que es fa pipí al
llit (Jo també me’n feia, hi teniu res a dir?); que s’enfada quan no li
donen el que vol (I els adults, quan no ens donen el que volem, estem
feliços i agraïts?); que no té rutines; que no vol peix...
Passeu els millors anys de les vostres vides donant voltes i més voltes a problemes
que d’aquí cinc anys (en alguns casos d’aquí cinc mesos) seran només
anècdotes i que, d’aquí vint anys, si no estan completament oblidats,
potser seran els vostres records més preuats.
Tens un fill. Creixerà molt ràpid. Calla i gaudeix-ne.
