"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Primer aniversari de la proclamació i la suspensió temporal de la República Catalana.

El MHP Puigdemont envoltat de representants del govern destituït, diputats i alcaldes.

























El 27 d'octubre del 2017 el president Puigdemont, ara a l'exili de Bèlgica, proclamava solemnement des de l'atri del Parlament la República Catalana, com a resultes del mandat del poble català en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Segons després, el propi president deixava aquesta proclamació en suspens en ares d'encetar un diàleg amb el govern espanyol per a la negociació i materialització d'aquesta República.

Després, ja sabeu que va venir. L'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol, l'exili de la meitat del govern català i l'empresonament de la resta. Les eleccions del 21 de desembre, la formació d'un nou govern del gust del govern espanyol, i qui dia passa any empeny. La República sembla encara llunyana i els nostres principals representants polítics no semblen posar-se d'acord a l'hora de triar la millor estratègia per avançar cap a l'objectiu i, en definitiva, al mandat dels seus votants.

A aquesta manca d'idees s'hi sumen els interessos partidistes dels partits independentistes, sobretot els de govern (PdCat i ERC), que mantenen la disputa pel lideratge de la nau processista sense tenir gaire en compte la voluntat real de la gent que els va votar. Aquest tacticisme i partidisme els pot passar factura en proper comeses electorals. Al temps.

Una cosa sembla clara, l'allunyament emocional de molts catalans envers Espanya és irremeiable i creixent, la qual cosa fa pensar que l'alliberament nacional pot trigar més o menys, però acabarà caient pel seu propi pes. Ja ens han perdut, encara que, de moment, ens continuïn posseint. Quant temps més pot durar? Doncs depèn de tots nosaltres, i dels polítics que ens representen.