 |
| Jan Brueghel el Vell, 1613, The Entry of the Animals into Noah's Ark. |
Noè es desesperava intentant posar una mica d'ordre en aquell caos d'animals arribats de tot arreu i incapaços d'entendre què coi hi feien allà i quin era el motiu de tanta pressa. Les bèsties més grosses a penes es movien degut al gran esforç que havien hagut de fer per desplaçar-se fins a aquell punt de trobada. Molts ni es coneixien entre ells ja que a penes si s'havien vist o creuat alguna vegada, tot i que alguns sí que feien petits grups per comentar la jugada i especular al voltant de la misteriosa, i precipitada, cita amb Noè.
Els ocells s'ho miraven tot des de dalt i anaven fent descensos per explicar el què veien des de les alçades. Milers i milers d'animals s'havien anat aplegant, i encara n'arribaven. Venien de tot arreu. Per mar, rius, muntanyes, coves, selves, deserts... n'hi havia des dels més minúsculs fins als més gegantins. A destacar els taurons balena amb les seves boques enormes, que havien arribat des d'oceans llunyans i que ara feien cua per entrar al vaixell, esperant l'ordre de Noè. Els micos havien estat dels primers en entrar, sense respectar gaire l'ordre d'arribada i les ordres que, una mica desesperat, transmetia el pobre home.
A l'entrada del vaixell s'havia format una llarguíssima cua d'animals amb cares resignades davant la inevitable llarga espera. Alguns aprofitaven per petar la xerrada i presentar-se els uns als altres. Dues parelles d'espècies diferents que acabaven d'arribar es van saludar i van establir conversa.
- Què sou vosaltres?
- Gossos llop.
- I com és això possible?
- Doncs perquè el nostre pare era un gos, i la mare una lloba. I vosaltres?
- Óssos formiguers.
- Va home, va!!!
I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'abril (Visca Sant Jordi).
