36 anys sense Pedrolo.

 

Per pura casualitat, avui que es compleixen 36 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, m'he acabat de llegir una de les seves millors novel·les, La Terra Prohibida (1957), un retrat de la resistència catalanista durant la guerra i la postguerra.

Pedrolo és un dels autors més prolífics i reputats de les lletres catalanes, i va cultivar tot tipus de tipologia textual: poesia, teatre, novel·la, assaig, textos periodístics...

Si Pedrolo no és més conegut a nivell internacional és degut, bàsicament, al seu independentisme militant i irredempt.  

40è aniversari de la mort de Pere Quart.

 

PORC. 

Em cal un règim per a amagrir. 
La pell em tiba, panteixo massa. 
No em moc de casa, menjo a desdir: 
és clar, m’engreixo com un garrí, 
--allò que passa.

Però, ara sí: 
poques segones, gens de carbassa 
i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

(del poemari Bestiari, 1937).

100 anys de la mort del geni català. Antoni Gaudí.

 

Ahir es va celebrar a Barcelona l'acte d'inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, la torre central i més alta (172'5 m.) de la faraònica catedral, la més alta del món, dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí, del qual ahir també es commemoraven 100 anys de la seva mort, tràgicament atropellat per un tramvia al Passeig de Gràcia.

Malauradament, al ser una nació ocupada pels castellans, l'acte ha tingut un marcat to espanyolista, amb visita Papal i dels monarques inclosa, i s'ha intentat tapar el màxim possible la radical catalanitat del geni i de la seva obra. Fins i tot han arribat a censurar la presència de banderes estelades a prop del recinte, així com l'actuació d'un cor de prop de 600 cantaires als que van fer fora de l'acte on havien de participar després d'assabentar-se que tenien previst cantar Els Segadors al final de l'actuació i fora de guió, i que van ser encapsulats i retinguts pels mossos en un carrer adjacent.

Segur que el bo d'en Gaudí, si fos viu, seria el primer a negar-se a participar d'aquest acte que ha volgut convertir un patrimoni català en espanyol.  

33 anys amb Guillem.

 

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

10 anys sense en Johan. Sempre a la memòria.

 

Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels més grans mites del barcelonisme i del futbol mundial. Un holandès que va canviar la història del Barça, sobretot en la seva etapa d'entrenador, donant-li la primera i anhelada copa d'Europa, quatre lligues, i altres títols. Però sobretot, per deixar una filosofia i un estil de joc que avui encara són marca del club.

Convé recordar també la seva identificació amb Catalunya, ja que juntament amb la seva dona, van ser els primers pares de l'estat que van poder registrar el seu fill amb el nom de Jordi, quan les autoritats de la dictadura franquista encara no ho permetien. I també va fer de seleccionador de Catalunya. Un dels nostres! 

Moren els franquistes però continua el franquisme. Mor Tejero.

 

Fa tres dies es commemorava el 45è aniversari de l'intent de cop d'estat de Tejero el 23F del 1981. Al crit de "Quieto todo el mundo. Al suelo" aquest guàrdia civil franquista va entrar al Congrés dels Diputats de Madrid per prendre el poder de l'estat. No se'n va sortir, però molts van viure unes quantes hores de pànic i escagarrinamenta, i ja tenien les maletes preparades per fugir cames ajudeu-me cap a França.

Quina casualitat més casual que l'artífex (el titella?) d'aquell intent de cop d'estat morís ahir als 93 anys. Potser es va assabentar que el govern havia decidit, 45 anys després de l'intent de cop d'estat, desclassificar tota la documentació classificada relativa a l'assumpte (segur que quatre paperots i poc transcendentals) i això li va fer pujar la tensió, o ves a saber...

La veritat és que si ahir algú m'hagués preguntat si sabia si el Tejero era viu o mort, no hauria sabut què respondre. Però bé, en tot cas, ahir va ser un bon dia per a tots els demòcrates del món, perquè ens hem deslliurat d'un altre feixista. 

Tanca un històric terrassenc, el Galàxia.

 

Abans-d'ahir em vaig assabentar a través d'un missatge a les xarxes de l'alcalde de la ciutat que l'històric bar Galàxia, obert fa 36 anys al barri de Pere Parres, tancava el proper 24 d'aquest mes per jubilació dels propietaris. Ràpidament vaig organitzar una trobada amb una colla d'amics per acomiadar-nos de l'Antonio i la Mari, i del seu local de tapes que en tantes ocasions ens ha acollit. Ha hagut de ser un esmorzar ja que ja tenien totes les nits plens fins al dia del tancament definitiu. Malauradament, encara no han pogut traspassar el local a ningú, amb la qual cosa Terrassa perd un local emblemàtic on esmorzar, dinar o sopar a preus populars.

Per sempre guardaré a la memòria els sopars a la prèvia del ball de màscares de Carnaval al recinte Firal, que anàvem ja tocadets i sortíem encara pitjor. I un munt de sopars amb gent dels Minyons, amb companys mestres, o amb algun amic per petar la xerrada i menjar bé. Ja fos a dins del local, d'on sempre sorties amb aquell perfum de fregits, o a la terrassa que muntaven a la plaça que hi havia al davant i que ningú sap com s'anomena.

De les tapes que oferien, les més habituals en les ocasions que hi anava, eren els txocos, les braves, els pintxos de porc-senglar, l'albergínia amb mel, la tripa, la carn en salsa, la pota de pop a la planxa, les carxofes arrebossades, les gírgoles amb pernil... Com ho trobaré a faltar! 

Gràcies per tot Antonio i Mari!  

75 anys del naixement del Camarón de la Isla.

 

Era una noche de invierno
Que llovía a chaparrones
Tu niña monje decía
Joselito, dame frijoles

La fragua estaba encendía
Tu mare juana cantaba
Y tu pare luis hacía
Alcayatitas gitanas

¡Ay José!
Yo te canto camarón
Te canto pa que me cantes
Y me alegres el corazón

Y ahora va a cantar José
Y ahora va a cantar José
Plata de luna en los puertos
Y oro de vino de Jerez

Temblando entre las estrellas
La voz del camarón viene
Y el corazón de la tierra
La sostiene, la sostiene

(Cançó "Camarón" dels Pata Negra inclosa a l'àlbum Blues de la Frontera). 

Se't trobarà a faltar Juanan.

 

Foto: Albert Espada.

M'acabo d'assabentar fa poc més d'una hora de la mort en accident laboral d'un vell amic dels Minyons, el Juanan, amb tant sols 57 anys. Un bon amic amb el que he compartit molts bons moments els darrers 33 anys. Una persona que transmetia un magnetisme especial, amb una aura única: un gran conversador; un humorista; un gran savi; un excel·lent escaquista; un gran narrador de contes; un gran casteller; una bona persona; i un bon amic. Descansa en pau company.

Fa 50 anys va morir el gos, però no la ràbia.

 

Ahir va fer 50 anys de la mort, al llit, del dictador Francisco Franco, que va promoure el cop d'estat militar contra el govern de la República l'any 1936, i que va governar l'estat espanyol durant més de 35 anys amb mà de ferro. Aquell dia és van obrir un munt d'ampolles de cava a les llars catalanes, i alguns il·lusos van albergar l'esperança d'un canvi polític i social profund, que malauradament, va resultar d'una transició controlada i dirigida pels hereus del dictador. I d'aquelles noces, aquests confits. 

35 anys sense Manuel de Pedrolo.

 

Sempre has escrit en català? —li van demanar en una entrevista.
—A un escriptor castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit únicament en la seva llengua?

Ja fa 20 anys que van assassinar l'Isanta.

 

El passat dimecres va començar oficialment La Patum de Berga, de les festes més maques i tradicionals dels Països Catalans. Dijous a la nit es va celebrar la primera Patum completa, i es va fer un acte d'homenatge al Josep Maria Isanta, fill de Berga assassinat a ganivetades l'any 2005 quan intentava defensar el seu germà d'un grup de brètols.

L'Isanta era membre del ball de Nans Nous i dijous el germà, un cosí, i un parell d'amics més van posar-se els capgrossos per homenatjar el Josep Maria. També hi eren els pares, a peu de plaça, a primera fila del ball, contenint l'emoció com bonament van poder. Reconec que se'm va saltar alguna llàgrima empatitzant amb els familiars, i els nombrosos amics que devien ser a la plaça de Sant Pere de Berga.

Ja fa uns quants anys que no he pujat a Patum, després de més de dues dècades anant-hi. Tanmateix, sé que més d'hora que tard hi tornaré.  

100 anys xiulant l'himne espanyol.

 

Un dia com avui de fa 100 anys l'afició barcelonista va dedicar una sonora xiulada a la marxa reial espanyola interpretada per la British Royal Marine, en un partit que enfrontava el FC Barcelona al Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català.

Aquella xiulada no va agradar el govern del dictador Primo de Rivera i va suposar el tancament de l'estadi de Les Corts per tres mesos (inicialment les autoritats l'havien tancat per sis mesos), la qual cosa va motivar la dimissió del President Joan Gamper.

Afortunadament, hi ha tradicions que perduren. 

Habemus Papa, "Lleó XIV": el ianqui Robert Prevost substitueix el Papa Francesc.

 

Ahir, cap a les 18:30 del vespre ens vam assabentar que al Vaticà ja s'havien posat d'acord per designar un nou Papa per substituir el finat Jorge Bergoglio. La fumata blanca a la Plaça Sant Pere del Vaticà anunciava l'imminent anunci públic del cardenal triat com a nou Papa, que va ser un dels que entrava a totes les apostes, el nord-americà Robert Prevost. 

Diuen que serà un Papa progressista que agafarà el relleu reformista del Papa Francesc. Veurem. En tot cas, a mi ni fu ni fa. Ni fred ni calor. Vaja, que se me'n refot bastant tot el que té a veure amb les religions. Ara bé, si com diuen, els Papes tenen gran influència en la geopolítica mundial, doncs millor que no sigui un ultraconservador i que prediqui allà on vagi la pau, la concòrdia, i la justícia social com a mínim.

Mor el Papa Francesc.

 

Sóc un ateu convençut i sóc dels que pensa que un món sense religions seria molt millor. Penso que l'home ha creat a/als Déu/s, i no pas que cap Déu hagi creat l'home. També sóc dels que pensa que l'església catòlica és una institució corrupta que predica un evangeli que no compleix, i que si Jesucrist veiés en què s'ha convertit el moviment que un dia va liderar, l'abandonaria immediatament.

Tanmateix, coneixent com d'influent és l'església catòlica en la geopolítica mundial, i en l'evolució dels valors socials, em sap greu que el seu líder, el Papa Francesc, hagi mort avui dia de Pasqua als 88 anys. I em sap greu perquè estic força convençut que el seu substitut només pot empitjorar el llegat del Papa Francesc. Un Papa de tarannà progressista que ha intentat canviar coses dins de l'església per fer-la més propera als valors socials del segle XXI.

I em temo que la nova onada de líders d'ultradreta arreu del planeta pot portar en paral·lel una renovació cap a aquesta ideologia al Vaticà. Ho sabrem aviat.

30 anys sense l'Eugenio.

 

Com passa el temps. Ja fa 30 anys que va morir l'Eugenio. Tanmateix, encara riem, i faig riure, amb els seus acudits.

Es jubila el Cristobal Castro, fotoperiodista referent de Terrassa.

 

Foto: El Món Terrassa.

M'assabento a través del diari digital "El Món Terrassa" que el fotoperiodista local d'origen cordovès Cristóbal Castro es jubila després de prop de 50 anys de trajectòria, la majoria d'aquests en mitjans terrassencs.

El Cristóbal deu ser una de les persones que més fotografies amb la meva cara deu tenir després de mi, la meva mare, i algun amic. El recordo des de ben petit a l'escola Agustí Bartra quan començàvem el curs, o quan es celebrava alguna festa destacada. Seguint les diades castelleres, a les manifestacions, per Festa Major a tot arreu...

Tanmateix, el Cristóbal serà sempre recordat gràcies al Capgròs que li van dedicar l'any 1985. Un dels primers dels "Capgròs de l'any". 

Ha mort el gran mestre internacional dels escacs Boris Spassky.

 

Avui hem conegut la mort, als 88 anys, de l'exjugador d'escacs rus Boris Spassky, campió del món del 69 al 71, va perdre la corona en una èpica final l'any 1972 a Reykjavik (Islàndia), que es va conèixer com la "partida del segle", contra el nord-americà Bobby Fischer.

Spassky també va ser un nen prodigi del món dels escacs, arribant a la categoria de "mestre" als 15 anys, i als 16 la de "mestre internacional", i amb tant sols 18 anys assolia el títol de "gran mestre internacional".

A partir del 1974 un jove jugador rus, Anatoly Karpov, va superar-lo al campionat del món, i li va agafar el relleu com a millor jugador rus i campió del món.

40è aniversari de la mort de Salvador Espriu.

 

(Filipines, 2015).

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Indonèsia, illa de Java, 2012).

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Delta de l'Ebre, 2012).

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Galícia, 2013).

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(La Corunya, 2013).

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Nicaragua, 2014).

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Myanmar, 2014).

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Viladecavalls, 2025).

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Filipines, 2015).

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

25 anys sense Joan Capri.

 

Avui es compleixen 25 anys de la mort als 82 anys de Joan "Capri" Camprubí i Alemany, un dels més grans humoristes, monologuista, i actor, de l'escena catalana de la segona meitat del segle XX. Personalment el recordo sobretot per la seva aparició televisiva a la sèrie "Doctor Caparrós", i si no recordo malament havia actuat alguna vegada a l'envelat de la Festa Major de Viladecavalls. 

Deia el bo d'en Capri en alguna entrevista que ell va ser un mal estudiant, però que va demostrar amb el seu èxit que es podia tenir èxit a la vida malgrat no haver estat un bon estudiant.