Personalment, trobo que el primer dia del curs escolar és potser el dia més bonic de tot el curs amb diferència. Un dia on tots tenim ganes de retrobar-nos ja que fa més de dos mesos i mig que ens vam acomiadar-nos, i que no sabem com ens trobarem als alumnes de crescuts i de canviats, ni si encara se'n recorden de nosaltres i les ganes, o no, que tenen de veure'ns. En el meu cas puc dir que avui he fet un bon grapat d'abraçades a molts alumnes que vaig tenir el curs passat fent de mestre d'educació física, i alguns que ja m'han tingut com a mestre durant quatre cursos.
El primer dia no acostumen a haver-hi mai problemes perquè tothom vol que vagi bé, i tampoc es comença a entrar en matèria de cap assignatura, si no més aviat va d'explicar-nos les vacances, fer alguna feina artística, jugar, conèixer als nous companys i nous mestres, i algunes normes i dinàmiques que se seguiran al llarg del curs.
A la meva escola els mestres preparem algun espectacle per sorprendre els alumnes i donar inici al nou curs. Enguany hem simulat una inauguració de curs a l'estil dels jocs olímpics i hem fet una cursa a càmera lenta amb la cançó de la pel·lícula Carros de Foc, fins arribar a la línia d'arribada on hi havia escrit "inici de curs". I després hem tingut la desfilada amb picada de mans inclosa de tots els grups cap a la pista i l'encesa del peveter a càrrec d'un personatge molt especial de l'escola, una capgrossa minairona que ha baixat per la rampa de l'escola amb una torxa ben grossa a la mà.
