 |
| Església cristiana armènia de Vank. (1664) |
Avui ben esmorzat, ha aparegut el Horaman llest per portar-me de visita.
Anava força arreglat, amb una americana tipus casual, i maletí. Un
estudiant molt formal. Hem anat en bus (el primer que agafo a l'Iran)
fins a la zona on hi ha la seva facultat d'art.
Abans però hem fet una visita llampec a la catedral cristiana dels
Armenis d'Isfahan. Una església força antiga i d'arquitectura diferent a
les esglésies occidentals.
Abans de la uni havíem passat per una escola de primària i hem entrat a
preguntar si la podíem visitar. Era una escola femenina amb poques
alumnes i només he pogut veure una aula on hi havia només set nenes
uniformades acolorint un dibuix. En la forma no m'ha
semblat massa diferent del que vindria a ser una aula catalana, a
excepció de la quantitat d'alumnes i el gènere únic. A l'Iran, homes i
dones no coincideixen a l'aula fins la universitat.
A la universitat he hagut d'entrar en silenci, perquè no ens sentís el
conserge. Segons el Horaman per evitar problemes amb la llei. Un cop a
dins m'ha dut a la seva aula de ceràmica i m'ha ensenyat un gerro que
havia elaborat ell. Hi havia un grup de noies
treballant, o més ben dit, practicant, amb la mestra. Totes anaven amb
el cap tapat, evidentment. La professora no parlava anglès però sabia
francès perquè havia estudiat durant sis anys a França estudis superiors
d'art. He pogut parlar una mica amb ella i
m'ha permès fer algunes fotos.
Hem continuat la visita per la facultat i ens hem trobat a un company
del Horaman, que em recordava a l'expresident del país, Mahmut
Ahmadinellat. Encara parlava menys, o gens, l'anglès, però estava molt
emocionat i interessat amb la meva visita i procedència.
Tant el Horaman com l'altre eren creients però poc practicants de
l'islam. De fet tots dos fumaven una mica, i el nou fins i tot m'ha
explicat que de tant en tant fumava herba i que en volia plantar. Fins i
tot m'ha ensenyat les llavors que duia a sobre.
Hem dinat com a les 12 al menjador d'una altra facultat. Una safata on
hi havia arròs amb pollastre, una crema de sèmola i verdures, i un
refresc de poma. M'han convidat molt amablement.
Després de la visita el Horaman m'ha acompanyat fins la parada del bus
perquè jo agafés un bus que em portés a la principal mesquita d'Isfahan.
la gran mesquita de Jameh. La mesquita estava envoltada per un basar amb tot de
carrerons interiors. Un cop he trobat l'entrada
i he pagat, he descobert un edifici impressionant, d'aquelles coses que
et treuen l'alè. He fet fotos fins a acabar la targeta. Bé, això és
pràcticament impossible, però el cert és que a tot arreu hi veia fotos.
En una de les sales he vist un noi amb vestit tipus aiatolà Homeini
assegut a una cadira i amb una taula al davant on hi tenia un cartell
que hi deia "ask me your questons about islam". I llegit i fet. M'hi he
apropat, l'he saludat, he comprovat que dominava
l'anglès i m'hi he llençat. Tot i que m'estava pixant feia estona, he
aguantat potser una hora per escoltar les explicacions del noi, que
resultava ser un imam xiïta, però sense tenir cap mesquita assignada
encara. M'ha dit que es dedicava a continuar estudiant,
amb el que reben una paga, i feia classes d'anglès en un institut.
L'ali, així era com es deia, m'ha explicat moltes coses de l'islam.
Sobre xiïtes, sunnites, el salafisme radical o Bahabisme, Mohamed,
l'Alcorà, etc., etc. M'ha fet veure que xiïtes i sunnites no són gaire
diferents, i que cap d'ells és violent o intolerant.
Únicament els salafistes tenen aquesta visió tan radical i retrograda.
De fet, hi ha molts interessos polítics i econòmics al darrera de tot
aquest moviment salafista i dels grups terroristes que han sorgit al seu
voltant (Daesh, Isis, Alcaeda, Talibans, Boko
Haram...).
He tornat xino xano cap al hostel, passant per una altra plaça enorme
que en un principi m'ha semblat la mateixa que vaig visitar ahir al
vespre, però que un cop mirada amb deteniment i comprovant al googlemaps
que no estava al mateix lloc, he descobert que
es tractava d'una altre similar. Al hostel he descansat una estona per
sortir cap al vespre a veure el vell pont Khaju Il·luminat de nit. Un espectacle
magnífic. El pont travessa un antic riu ara sec, i molta gent hi va a
passejar o a parar-hi.
Acabada la sessió de fotos al pont, i ben sopat, he tornat al hostel.
Avui no he pogut tenir la xerrada que haguéssim volgut amb el Horaman,
perquè se'ls ha complicat la nit amb un grup de xinesos convidats per
alguna empresa que havien d'allotjar-se al hostel.
Jo al principi no entenia de què anava la cosa i m'he imaginat que els
que el visitaven per xerrar eren policies per la pinta que feien, però
després el Horaman m'ha explicat el problema.
 |
| Talles a la universitat d'Art. |
 |
| Una portalada antiga de la universitat d'Art. |
 |
| Interior de la gran mesquita Jameh. |
 |
| Un sotre a la mesquita de Jameh. |
 |
| Detalls d'una de les portalades de la mesquita Jameh. |
 |
| Amb el jove imam Ali a la mesquita de Jameh. |
 |
| Alumnes de l'escola de la mesquita de Jameh. |
 |
| Una de les portalades des del pati interior de la mesquita de Jameh. |
 |
| Mesquita de Jameh. |
 |
| Un dels accesos a la immensa i antiga plaça de Meydan Kohne. |
 |
| Minaret de fang gegantí a una mesquita propera a la plaça de Meydan Kohne. |
 |
| Vista del vell pont de Si-o-se. |
 |
| Al bell mig del pont de Si-o-se. |
