Les darreres tres nits les ha passat a Miri, la segona ciutat més poblada de la regió de Sarawak (ja he deixat Sabah), a la frontera sud de Brunei, que finalment no he visitat per les dificultats de transport.
Miri és la primera ciutat de Malàisia on es va obrir un pou per treure petroli és avall podeu veure el monument dedicat al lloc on es va perforar per primer cop), la principal indústria del país (la segona és l'oli de palma).
Malgrat ser una gran ciutat amb més de 300.000 habitants, em va semblar una ciutat força relaxada i de ritme general pausat. I així va ser la meva estada. De ritme lent, amb escasses visites: algun temple xinès destacable, la nova zona de passeig entre l'ajuntament (un edifici modern amb unes bones vistes des del terrat a la planta 10) i el mar, el mercat (com no), i també un centre comercial d'aquests enormes que tant agraden els malaios. Passegen per aquests llocs, suposo que per estalviar-se la calorada també.
Entremig, algun massatge, i cerveses Guinness en un bar molt proper al meu allotjament on també es menjava súper bé amb preus més que raonables.
Es miri com es miri jo he estat a Miri.
 |
| El bàdminton, esport nacional. |
 |
| Monument al primer pou petrolífer. |
 |
| Ajuntament de Miri. |
 |
| Ambient a un centre comercial. |
