 |
| Gunung Merapi. Java Central. Indonèsia. 2.911 m. |
Aquest mati he deixat Jogyakarta en direcció a Selo, el poble des del que s'inicien les ascensions al volcà Merapi, per la cara nord del volcà. Per la cara sud hi ha una altra via però es veu que no permeten l'acces, suposo que per la perillositat que comporta. Aquest es el vessant mes castigat per les erupcions volcàniques, i tan sols fa un parell d'anys, hi va haver una de considerable, que va arrasar molta vegetació i algun poble també.
El camí fins a Selo no ha estat gens fàcil, ja que aquí mai saps a on pares, ja que no hi ha els típics cartellets de benvinguda amb el nom de la ciutat o poble. I si hi son, jo no els se veure... Per això sovint em passo de llarg del camí i he de preguntar als locals perquè m'indiquin si m'he passat de llarg o si vaig en la bona direcció. Avui he transitat per camins de muntanya espectaculars. Amb poc transit i paisatges increiblement verds i rurals.
A l'arribar a Selo ja m'he trobat un xicot que m'oferia fer de guia i allotjar-me, tot i que primer he volgut investigar una mica. Em pensava que aquest poble seria un xic mes turístic o preparat pels intrèpids escaladors de volcans, però res de tot això. En vista que no trobava ni lloc per allotjar-me he decidit pactar amb el noi un preu per allotjar-me a casa seva i perquè em faci demà (aquesta nit a les 2:00 h.) de guia. Per 225.000 rupies hem tancat l'acord. A mes inclou l'esmorzar de demà quan arribem de la caminada.
Per matar el temps fins que no vagi a descansar al llit que m'han preparat (vaja, el matalàs del germà petit en l'habitacio mes endreçada que he vist), he sortit a dinar a un lloc d'aquests de carrer que fan menjar autòcton, i desprès a passejar una mica per la zona i a cercar algun punt interessant per fer alguna foto al volcà. He pujat per un caminet que portava a camps de tabac, i zones de bosc on els locals van a collir fusta per escalfar-se. He coincidit amb algun pagès mentre contemplava el volcà i he passat una estona agradable mentres m'explicaven que allà collien tabac i un senyor gran m'ensenyava com es preparava un cigarret amb el seu tabac i un paper que mes aviat semblava un Din-A 5.
Avui no he pogut descarregar fotos al lloc d'internet on he pogut connectar-me. I tampoc escriure correctament degut al teclat d'aqui. Sort de l'autocorrector...
