Ahir el Barça va fer un pas de gegant per tornar a guanyar la lliga, al vèncer al Betis en la seva visita a l'estadi Benito Villamarín de Sevilla (1-4). El partit serà recordat, sens dubte, per la gran exhibició de l'astre argentí Leo Messi, que va signar un nou Hat Trick (51), amb un golàs de falta que obria la llauna, i un tercer gol antològic amb una paràbola increïble des de gairebé la frontal de l'àrea, fent inútil l'estirada del porter del Betis.
Aquest darrer gol suposava la sentència definitiva al partit, ja prop del minut 90, i bona part del públic local va respondre amb una ovació general a Messi. No només picant de mans, un fet que ja havia presenciat quan l'any 2004 el Bernabéu va aplaudir tímidament un golàs i un gran partit de Ronaldinho, sinó corejant el nom de l'argentí. Fins on arriba la grandesa de Messi que fins i tot els aficionats rivals són capaços de reconèixer la seva genialitat, malgrat haver encaixat quatre gols, i tres d'aquests obra d'ell.
Un gest que recordarem i ens recordaran durant la resta dels nostres dies. No sé si es repetirà. No m'estranyaria tractant-se de Messi i del reconeixement que es mereix pel fet de ser el millor jugador de la història sense cap mena de dubte.
