"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 3 d’agost del 2020

Paella per a mi.



M'encanta la paella marinera i els arrossos en general. Us ho havia explicat? Doncs ja ho sabeu. Cada dia més. S'està convertint en un dels meus plats preferits, i en les trobades socials, s'està convertint en l'àpat estrella. Mireu si m'agrada que porto quatre dies seguits dinant paella: dijous amb les tietes a "La cuina d'en Brichs", un restaurant terrassenc on fan uns arrossos per llepar-se els dits; divendres vaig repetir amb les sobres del dia anterior; dissabte a Vacarisses en una trobada amb amics a casa de la Sònia; i ahir a casa dels pares, un arròs mariner a la cassola difícilment millorable.

I si anés una mica més enrere, no massa, encara podria ampliar la llista entre arrossos negres (un parell al Club Nàutic de l'Ampolla, i un altre a Lo Pati d'Agustí a Poblenou del Delta); fideuà i paella marinera a Lo Pati d'Agustí; i al buffet lliure "Gaya" de Deltebre una miqueta d'arròs també vaig fer, tot i que l'especialitat és el marisc; i perquè al Càmping Eucaliptus no feien arròs per a un que si no...