Suposo que mai estem prou preparats per les desgràcies de la vida. En temps de Covid, qualsevol problema de salut que requereixi de serveis hospitalaris és, si cap, més inhuma i desagradable que un any enrere. I ahir la mare va caure desmaiada al bany i va requerir els serveis d'una ambulància i l'ingrés a les urgències de Mútua de Terrassa. Afortunadament, avui ja l'han deixat tornar a casa a seguir el tractament de repòs.
Resulta que el dijous li van administrar la segona dosi del vaccí de Pfizer, a ella i al pare. Amb la primera dosi no van tenir cap problema, però aquesta segona va deixar una mica tocada la mare que es va aixecar força marejada i amb febrícula. I volent-se mirar la temperatura es va desmaiar i, afortunadament el meu pare va sentir el soroll del cop des de la cuina i la va poder reanimar fins que va arribar la ambulància.
I a partir d'aquí, no la tornes a veure fins que torna a casa. Molt dur. Afortunadament tenim una cosina treballant a la Mútua i va poder estar una mica per ella. Una gran sort i un gran alleujament per a la meva mare (que va estar unes quantes hores en una llitera enmig d'un fred passadís sense saber què passava), i per a la resta de la família. I per altra banda, les facilitats comunicatives dels mòbils també ajuden a estar una mica menys incomunicat. La impotència i el neguit per als familiars que tenen algú hospitalitzat o a urgències ha de ser molt gran. Per a la meva família, afortunadament, ha estat qüestió d'hores. Un bon ensurt.
