Terrassa a l'agost, una ciutat per viure-hi.

 

Plaça Vella de Terrassa.

El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...

Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.

I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més. 

Catalunya sempre al costat bo de la Història.

 

Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes. 

Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.

Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables. 

Cas DGAIA: Un escàndol destapat per Octubre que esquitxa dirigents d'ERC.

 

Fa uns mesos ja que els periodistes d'Octubre van destapar el cas de corrupció de la DGAIA (la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), que ha dirigit ERC durant prop de 10 anys i des de la qual han signat contractes milionaris amb fundacions del tercer sector amb total opacitat. Fundacions on els seus directius (de l'òrbita d'ERC) s'han enriquit a base de bé, mentre treballadors contractats per a l'atenció dels menors cobraven sous irrisoris i disposaven de pocs recursos per atendre aquests menors.

Malgrat que els actuals governants estan intentant tapar els anteriors dirigents de la DGAIA de les greus corrupcions dutes a terme, un nou cas greu de violacions a menors tutelats per la DGAIA ha sortit a la llum i ha posat el cas en primera línia informativa (fins ara els grans mitjans catalans també ha intentat tapar el cas).

Esperem que rodin caps, i que els que s'han enriquit a costa dels nostres impostos ho paguin. Tot i que coneixent com funciona la justícia en aquest país no hi confio massa en que es faci justícia.

Terratrèmol a Myanmar: Desastre humà i cultural.

 

Fa 10 vaig visitar Myanmar, l'antiga Birmània, un dels indrets que més m'ha fascinat dels molts que he visitat. De fet tinc un recull de fotografies impressionants, que avui repassant-les m'ha portat grans records del meu periple per aquelles terres. 

Ahir aquest país va patir un terratrèmol d'escala 7'7º que va provocar centenars, potser algun miler, de morts i un gran nombre d'edificis esfondrats. 

Recordo que a Mandalay hi havia un gran nombre de temples budistes , a impressionants a banda de molts altres edificis i indrets súper interessants i espectaculars. Podeu veure l'entrada que li vaig dedicar a una de les ciutats més afectades pel terratrèmol, Mandalay, la segona ciutat més important després de la capital Yangon.

https://ristorondinaire.blogspot.com/2015/12/mandalay-10.html 

I us deixo alguna foto més d'aquell viatge perquè comproveu l'espectacularitat del país. Fent la tria m'he adonat que n'hauria penjat un centenar de fotos brutals!

Han desallotjat el Kasalet.

 

 

Aquest matí a les 7 estava previst que els mossos antidisturbis arribessin al centre de Terrassa amb l'objectiu de desallotjar les cases ocupades del Kasalet i el Kalitxet. La primera d'aquestes portava 25 anys ocupada, els vint darrers com a centre social. Conec algunes de les persones que van promoure l'ocupació i hi hes estat un grapat de vegades en actes de tota mena. Les darreres ocasions en que hi havia anat van ser per veure passar la cavalcada dels reis, acompanyant el fillol, que passava just pel davant i que rebien amb música.

 

Aquest matí un nombrós grup de persones s'han congregat a les portes de les dues cases unides per defensar-les, infructuosament, del desallotjament. Gent compromesa i valenta. Dempeus davant del seu compromís i valentia.

 

Una llàstima que desallotgin centres ocupats com el Kasalet que són espais socioculturals alternatius allunyats dels dictats del sistema. Esperem que els seus promotors trobin aviat un espai alternatiu i continuïn construint unitat popular i una societat més crítica i compromesa.

El maltracte diari als catalans.

 

De petit recordo que jugàvem a canviar el significat de les sigles de diferents empreses. Una de les que encara recordo i que manté ben viu el significat que li donàvem és RENFE: "Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados". 

Des de fa molts anys milers (milions) de catalans (treballadors, estudiants, i usuaris de tota mena) pateixen els retards, les avaries, els sabotatges, la manca d'informació, les deficients infraestructures i combois, etc., d'aquesta empresa estatal. Les escenes de caos amb centenars de persones esperant un tren, o aturats dalt d'un tren, o dalt d'un tren incendiat, es repeteixen cada dos per tres sense que l'estat espanyol ho solucioni. Evidentment, la solució passa per una inversió milionària, però sembla ser que l'estat prefereix invertir en altres infraestructures fora de Catalunya, i condemna els catalans a viure amb l'angoixa del transport públic eternament.

Acabarà algun dia aquest maltracte? Em sembla que mentre Catalunya sigui una colònia espanyola ho tenim magre.

A Terrassa ja tenim cinema amb llits.

 

El multisales Cinesa de la zona de lleure Parc Vallès ha anunciat que ha incorporat una nova oferta de llits a un parell de sales per poder veure la pel·lícula encara més còmodament. Els llits que estan situats a la primera fila de la sala tenen capacitat per fins a tres persones i tindran un cost extra a l'habitual d'una butaca (ja de per sí força car).

Fa molt temps que no vaig a veure cinema a aquest multisales. Primerament pel preu, en segon lloc perquè no acostumen a programar pel·lícules que m'interessin, i en darrer lloc perquè és als afores de la ciutat i cal agafar moto o cotxe per desplaçar-t'hi.

En tot cas, no em sembla mala idea aquesta de poder veure la pel·lícula com ho faries al sofà de casa amb les cames a la tauleta. Malauradament, segur que aquesta "pijada" la cobraran cara. Potser que en comptes d'oferir aquest tipus de "pijades", baixin el preu de les entrades i aconseguiran que més gent s'apropi a les sales de cinema.

L'APP definitiva: "Esmorzapp".

 

Ahir s'anunciava a les xarxes l'estrena d'una nova APP catalana, d'aquelles que gairebé es podria qualificar d'"estructura d'estat", l'Esmozapp. Una aplicació per als amants de la bona cuina i dels esmorzars contundents dels Països Catalans. Una eina que fins avui només existia en format mapa/web i que ara tothom es podrà descarregar al mòbil per saber on anar a fer un bon esmorzar en qualsevol indret dels Països Catalans. A més és una aplicació col·laborativa on els usuaris poden aconsellar nous bars/restaurants on s'ofereixin esmorzars de forquilla. Jo ja me l'he descarregat!

Inaugurat el tram del IV Cinturó que uneix Viladecavalls amb Abrera.

 

El passat divendres es va inaugurar el tram de la B-40 entre Viladecavalls i Abrera, després de prop de 17 anys d'obres. Un traçat de 13'2 km. de distància que uneix les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i que només representa aproximadament un terç del que inicialment s'havia projectat de fer, que era un cinturó que unís el Baix Llobregat amb el Vallès Oriental fent una corona que envoltés l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquell projecte només s'ha completat el tram d'Abrera a Terrassa i ara, segons diuen, volen completar la connexió Terrassa-Sabadell, que no estaria acabada fins el 2034. Aquest tram trinxarà en bona mesura l'anella verda entre les dues co-capitals vallesanes, per la zona de Torrebonica (Terrassa) i Can Déu (Sabadell). No sembla probable però, que les protestes dels ecologistes i de tots aquells sensibilitzats amb el medi ambient puguin aturar l'expansió del ciment.

Endavant amb la lluita dels pagesos i ramaders!

 

Els pagesos i ramaders catalans han iniciat un seguit de jornades de protesta i lluita contra la situació que pateixen des de fa anys de costos elevats de producció, impostos, burocràcia, preus baixos que els paguen, i tot això sumat a la sequera que pateixen especialment.

Avui s'han produït talls a les principals carreteres i autopistes de Catalunya, i demà tenen previst continuar amb les mobilitzacions i portar la protesta fins a la capital, Barcelona.

Jo, amb la lluita dels pagesos i els ramaders catalans. No en va vinc de família pagesa per part de mare, i sé com de dura és aquesta professió i també com de necessària per al país.

Bon Nadal?

 

Afortunadament, Jesucrist va néixer a l'establia fa 2023 anys i va poder viure fins als 33. Si hagués nascut un dia com avui, molt probablement no hauria arribat a complir ni un any, víctima de les bombes israelianes.

A 25 de desembre

fum, fum, fum.

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet,

fill del Zaid i l'Amira

volen viure a Palestina,

fum, fum, fum

 

Allà dalt de la muntanya

fum, fum, fum.

Si n'hi ha dos soldadets

ben armadets, ben armadets,

amb l'armilla antibales,

llencen coets i algunes bales,

fum, fum, fum.

Darrers dies del restaurant de La Mola?

 

Aquests dies ha sortit als mitjans que la Diputació de Barcelona té la intenció de no renovar el conveni amb els propietaris del restaurant de La Mola, la família Gimferrer, que fa 57 anys que porten el negoci. Un negoci que va començar com un modest bar regentat per un parell de matrimonis i una mula que transportava tot el necessari, i s'ha convertit en un restaurant d'uns 20 treballadors i una dotzena de mules. 

Evidentment, l'impacte mediambiental també ha augmentat degut a l'augment de l'afluència de visitants i de clients del restaurant. Un restaurant obert pràcticament els 365 dies de l'any, amb diversos torns per esmorzar i dinar, i fins i tot sopars dos o tres nits per setmana. Diuen que més enllà de l'impacte paisatgístic dels excursionistes, el restaurant està contaminant el subsol de la muntanya amb la gran quantitat de residus fecals que no es canalitzen, sinó que van a parar a fosses sèptiques que cal anar obrint de noves quan s'omplen. 

Personalment, he gaudit moltíssim del restaurant de La Mola, i mai havia concebut la possibilitat de perdre'l. De fet, sempre havia imaginat que en el futur, un cop jubilat, seria un dels meus passatemps. Tanmateix, reconec que em produeix un debat moral pel fet de saber que s'està destruint o contaminant l'entorn.

En tot cas, molt probablement no seré jo qui pugui decidir el futur d'aquest negoci/servei. Així que confio que els responsables de prendre la decisió la prenguin posant tots els elements, a favor i en contra, damunt la taula, i no en funció d'interessos particulars/lucratius.

Atac de Hamas a Israel.

 

Ahir el grup polític-militar de la franja de Gaza, Hamas, va llençar un contundent atac per sorpresa a territori ocupat per Israel, amb desenes de morts i imatges esfereïdores de linxaments públics i caceres de jueus. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aparèixer als mitjans afirmant que estaven en estat de guerra i prometent venjança.

No deixa de sorprendre l'èxit de l'acció palestina, tenint en compte que Israel és potser el país més protegit del món i que tenen, segurament, els millors serveis d'intel·ligència del planeta. No descarto res en aquest conflicte, ni tan sols la possibilitat que a Israel li interessi aquest moviment palestí per justificar una resposta molt contundent per acabar amb l'amenaça contínua.

Sense ànim de justificar les matances i la crueltat dels atacs, no em puc estar de recordar que l'estat israelià porta més de 60 anys atacant, torturant, humiliant els palestins i ocupant territori d'aquests per ampliar el seu, davant de la inactivitat de la comunitat internacional. I és clar, entenc perfectament que la ràbia, la sed de revenja i l'ira de molts palestins es manifesti com ho ha fet ara.

Preus poc populars.

 

Avui dissabte se celebrava al carrer del Camí Fondo la 5à mosta de vins i tapes d'aquest cèntric carrer terrassenc. Ho he sabut perquè m'ho ha fet saber una amiga a través d'un grup de whatsapp. No hi he anat cap any, i suposo que no m'hi veuran mai mentre continuïn amb els preus actuals: 15 euros per 4 consumicions (ja sigui vi o tapa), és a dir, gairebé 4 euros per consumició. Suposo que cerquen un tipus de públic selecte i de poder adquisitiu alt, perquè d'altra manera podrien fer preus populars i cobrar no més de 2'5 euros per consumició. Segurament també tindrien benefici i podrien atreure i donar a conèixer a més gent els locals d'aquest carrer.

Prefereixo gastar-me els 15 euros en un menú, o comprar-me tres o quatre ampolles de vi, que els trobes de ben bons per aquest pressupost.

Establiments històrics que baixen la persiana.

 

Els darrers dies hem sabut que diferents establiments històrics de la ciutat han anunciat el seu tancament: Farràs (instruments musicals, inaugurada el 1916); Gusi (papereria, complements de carnaval, etc., fundada el 1927); Perfumeria Neus (del 1964); Fleca Torres (des de 1917).

Sembla que en l'era de l'internet, el petit comerç de proximitat ho té molt complicat per sobreviure. Ni tant sols els comerços amb locals propis que no paguen lloguer són capaços de fer front a la baixada de vendes deguda a l'increment de les compres per internet. 

No em puc (vull) imaginar com seran les ciutats del futur, però sembla clar que cada dia hi hauran menys comerços de venda de productes. Potser acabaran substituïts per establiments de restauració i de serveis, o directament per habitatges... En tot cas, al meu entendre és una llàstima que es perdi de forma tan accelerada el paisatge urbà que havíem conegut, i aquelles persones (famílies) que portaven els negocis i formaven part del teixit social del barri.

Reobre el Gavatxons!

Foto: Canal Terrassa.

 

 

Aquest matí ha tornat a obrir les portes al públic el mític frankfurt Casa Vallès del carrer Gavatxons (l'autèntic i original), tot just un mes després del seu sobtat tancament a causa de la manca de subministrament de gènere. Pel que sé, l'empresa que els subministrava la carn va decidir deixar de fer-ho, i han hagut de trobar un nou subministrador a Valls.

És una petita notícia en l'esfera internacional, però una de les notícies més esperades de l'any per a molts terrassencs, i més tenint en compte que el proper cap de setmana comença la Festa Major, i que el Gavatxons és un dels llocs de parada fixes per fer un mos.

Al meu país la pluja no sap ploure.

 

Aquesta tarda Terrassa ha tornat a ser protagonista de forts aiguats i inundacions com a conseqüència de la intensitat de pluja entre les 15:30 i les 17:30, amb pedra inclosa i temporal de vent. Com de costum, les rieres que travessen la ciutat a banda i banda (la del Palau per l'oest i la de Les Arenes per l'Est) han baixat força crescudes i ha arrossegat cotxes i un ramat d'ovelles des de la localitat veïna de Matadepera. La Rambla, antiga riera, també ha baixat força carregada i ha acumulat un bon gruix d'aigua a la part baixa, degut també al desbordament de la capacitat de les clavegueres pels embornals.

Afortunadament l'episodi de pluja intensa no ha durat gaire, perquè no em vull ni imaginar el mal que podria haver arribat a causar.

Drama terrassenc: El "Gavatxons" tancat!!

 

Ahir molts terrassencs es van emportar una desagradable sorpresa quan van fer la seva habitual visita als frankfurts de Casa Vallès (el Gavatxons i el del Portal de Sant Roc) i es van trobar la persiana baixada i un cartellet dels responsables de l'establiment que anunciava que degut a la manca de subministrament es veien obligats a tancar temporalment. Un drama.

Esperem pel bé de la societat terrassenca que aquest tancament no s'allargui gaire. D'altra manera la gent podria començar a posar-se tensa i arribar a produir-se revoltes populars i aldarulls. Als terrassencs ens poden putjar molt i de moltes maneres. Ens poden treure la cocapitalitat de la comarca, però gaires dies de tancament dels nostres frankfurts favorits poden posar fi a aquesta pau social actual. Aviso.

No s'entén, gent sense casa, i cases sense gent.

 

Aquests dies s'està parlant força dels okupes arrel de l'amenaça de desallotjament de les cases okupes de La Ruina i El Kubo, al barri barceloní de La Bonanova. Malauradament, la majoria dels mitjans, que acostumen a defensar els interessos dels rics i poderosos, ho fan amb una visió força criminalitzadora envers els ocupants: inventen conflictes amb els veïns inexistents; els titllen de radicals i perillosos; o simplement els qualifiquen de ganduls fills de casa bona.

Jo vaig viure de prop el naixement i el ràpid creixement del moviment ocupa a Terrassa, a finals dels anys 90, quan l'especulació immobiliària començava a fer efecte sobre els preus dels habitatges que no paraven de pujar (fins l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2008). Aquell moviment, majoritàriament juvenil, assembleari, va despertar moltes consciències, i els poders de l'estat (entre la justícia, les forces de repressió, els mitjans, la classe política) van actuar amb gran contundència per apaivagar la revolta juvenil. Ho van aconseguir en gran mesura gràcies a les detencions, empresonaments, tortures...

Aquell moviment juvenil va perdre força, però va quedar incrustada socialment la consciència pel dret a l'habitatge i van sorgir moviments com la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), que a dia d'avui donen suport a famílies ocupes o amenaçades de perdre el seu habitatge.

Sequera.

 

Catalunya està immersa en una situació de sequera que comença a ser alarmant. Després de prop de dos mesos sense pluges a gran part del territori, les conques hidrogràfiques estan sota mínims i ja s'estan apreciant les primeres conseqüències d'aquest fenomen: blat que ja ha fet l'espiga sense haver crescut a penes; arbres fruiters que amb l'escassetat d'aigua no donaran gaires fruits; camps de conreu que no es poden regar; rius menys cabalosos que fan baixar la producció d'energia hidroelèctrica; boscos més secs amb un major risc d'incendi; etc., etc.

Si la situació no fa un gir dràstic aviat, no sabem quines restriccions haurem de patir ben aviat, tot i que la major part de la població sembli ignorar el problema. Suposo que quan comencin a tallar l'aigua a les cases la gent començara a agafar consciència real del desastre. Mentrestant tothom va fent més o menys com sempre sense gaires miraments. Potser es pensen que l'aigua és infinita i que algú tindrà els poders màgics de portar-ne quan s'hagi esgotat...

Mentrestant, a casa nostra anem pensant en construir més hotels, casinos, i merdes vàries per atreure més turistes que consumeixen el triple o més que qualsevol ciutadà. Aigua per a les piscines dels hotels, per als camps de golf i pels milers de creueristes que arriben cada dia a Barcelona no en falta de moment. Mira, el que no aconsegueix la política potser ho acabarà fent la meteorologia. Quan la sequera sigui tan greu com per no poder fer servir el reg dels camps de golf, de les piscines i les banyeres dels hotels, etc., aleshores potser alguns milers de turistes es replantegen venir a Catalunya.