"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 31 d’agost del 2020

Centenari del naixement de Francesc Boix "El fotògraf de Mauthausen".

 

Un dia com avui de fa 100 anys naixia Francesc Boix Campo, al Poble-sec, Barcelona. Un dels catalans més coneguts arreu del món gràcies a la seva participació decisiva als judicis de Nuremberg contra un grapat d'oficials nazis responsables de l'holocaust contra el poble jueu i d'altres. Les seves fotos al camp d'extermini de Mauthausen, extretes secretament del camp gràcies a la col·laboració d'una família d'un poble proper al camp, van ser proves clau per condemnar alguns dels oficials nazis responsables.

Glòria als herois catalans lluitadors contra el feixisme i per la llibertat.

diumenge, 30 d’agost del 2020

Avui és Sant Fèlix, però no hi ha castells.

 

Us deixo aquest vídeo per aquí per recordar una de les majors gestes castelleres mai assolides. Un 30 d'agost com avui, fa cinc anys, a Vilafranca del Penedès, en una de les diades castelleres més importants de l'any, Sant Fèlix. Era la primera vegada en aquesta diada que una colla convidada, els Minyons, descarregaven, a primera ronda, el 3d10fm, un castellàs que qui sap quan tornarem a veure en una plaça.

dissabte, 29 d’agost del 2020

Arrenca el Tour de la Covid.

 

Avui arrenca a Niça la 107a edició de la mítica cursa ciclista francesa, el Tour de França. Ho fa sota unes mesures excepcionals a causa de la Covid19, i en unes dates excepcionals, ja que sempre s'havia disputat al llarg del mes de juliol.

Sempre m'ha agradat seguir la cursa francesa, tot i que fa temps que no ho faig amb la devoció que tenia a finals dels 80's i als 90's, en les èpoques glorioses de "Perico" Delgado i, sobretot, del navarrès Indurain.

Tant de bo aparegui algun dia un ciclista català del màxim nivell que pugui guanyar la prova francesa i em torni a enganxar a la tele. No deixa de ser curiós que amb l'important nombre de ciclistes que tenim a casa nostra, mai haguem tingut un gran campió com en altres disciplines.

divendres, 28 d’agost del 2020

Els de Charlie Hebdo posant el dit a la nafra.

 

Bèstia, però una part de raó tenen... tanmateix, em sembla que les caixes serviran per als familiars més grans de la canalla.

dijous, 27 d’agost del 2020

dimecres, 26 d’agost del 2020

El "temazo" del dimecres. Ladilla Rusa - "Macaulay Culkin".

 

Avui dedico el "temazo" dels dimecres a l'actor nord-americà Macaulay Culkin que avui fa 40 anys. Va saltar a la fama amb la pel·lícula "Sol a casa" l'any 1990.

La cançó, de ritmes pop electrònics i rumberos, és del duet de Montcada i Reixac "Ladilla Rusa". Es tracta de dos amics de tota la vida amb formació de periodistes que van crear el grup com una broma, i davant de l'èxit obtingut, van decidir continuar endavant amb el projecte.

diumenge, 23 d’agost del 2020

Recull fotogràfic de pobles i viles del pirineu oriental català.

Berga i l'embassament de la Baells des del mirador de la Figuerassa.
 
Recull fotogràfic, per ordre cronològic, dels pobles i ciutats per on he anat passant i/o visitant al llarg d'aquesta darrera setmana de viatge pel Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès.  

Borredà

Sant Jaume de Frontanyà.

La Pobla de Lillet.

Castellar de n'Hug.

Ribes de Freser.

Campelles.

Campdevànol.

Ripoll.

dissabte, 22 d’agost del 2020

El que em faltava: ascens al Canigó pel Coll de Jou.

Refugi de Marialles. Primera foto de la jornada.
 
 
Aquesta setmana he estat voltant per la Catalunya Nord, des del Berguedà a les dues Cerdanyes, el Capcir, i el Ripollès. Una ruta que m'ha dut a conèixer paratges per a mi encara inhòspits, i a recorrer carreteres serpentejants en bicicleta o pujar un cim tan emblemàtic (si no el que més) dels Països Catalans: el Canigó. Amb aquest tanco el cercle dels cims més emblemàtics de Catalunya, sempre al meu parer evidentment: Pedraforca, Puigmal, Matagalls i Pica d'Estats.
 
Va ser el passat dijous, sortint des del Coll De Jou ben d'hora, ben d'hora. Cap a les 5:15 concretament (havia fet nit amb la furgo al pàrquing del coll). I vaig fer la ruta tot sol. Amb un parell... un parell quan duia mitja hora de caminada i se'm va acabar la bateria del frontal... haha. Sort del mòbil i el 40% de bateria restant per arribar (amb algun que altre dubte i reculada) al refugi de Marialles que encara era fosc. 
 
A partir d'aquell punt va començar a aclarir, a poc a poc, el dia. Això va fer que em desgastés bastant menys en la pujada fins al cim. Tanmateix, vaig estar ben bé 5 hores per fer cim. No s'arriba mai. Ja no recordava la duresa d'aquest tipus de muntanyes. El més semblant a un 3.000. Vaig parar a agafar forces i menjar una mica al refugi d'Aragó, uns vint minutets. Allà comença potser el tram més dur del trajecte, amb unes rampes en forma de zig-zag per un terreny ple de pedra i pols. I per acabar, de postres, la xemeneia final, que personalment vaig agrair pel fet de canviar la tipologia de músculs en acció.
 
A l'arribar a dalt, un renec per alliberar tensió i un petó a la roca per donar gràcies a la muntanya que m'havia permès arribar fins al seu cim. Ara ja només quedava el pitjor... tornar al punt de partida. I déu n'hi do com de dura es va fer la tornada. Com diria aquell d'Antena 3 o Tele 5 "terrible", "apocalíptico", "horrible"... i és que a mi, això de caminar no em va gaire (bé). No és que no m'agradi, és que no em convé. Tanmateix, el repte no podia demorar-se més temps, i em sento Súper orgullós de la gesta. Sí, per a mi, en aquests moments, una gesta.

Finalment vaig arribar al Coll de Jou cap a les 16, sota un sol de justícia, després de prop d'11 hores d'haver sortit de matinada. Una pallissa de la qual les meves cames (sobretot el meus malucs) es recordaran durant uns quants dies.


 
 
 
 
 
 



dissabte, 15 d’agost del 2020

Hem tocat fons. Directiva dimissió.

 

Ahir el Barça va patir una de les derrotes més humiliants dels seus més de 120 anys d'història, en el partit dels quarts de final de la Champions que l'enfrontava al Bayern, jugat a Lisboa i a partit únic degut al Covid.

No per esperada, la derrota va resultat menys dolorosa. El que no es podia preveure era el final esperpèntic i humiliant d'anar encaixant gols un darrera de l'altre sense que els jugadors blaugranes fossin capaços d'aturar la sagnia. Una mica com va passar la temporada passada a Liverpool quan l'equip es va descomposar després del segon gol dels reds i es va deixar remuntar (4-0) baixant els braços d'una manera escandalosa. I ahir es va repetir la història.

Potser ha arribat l'hora de fer una revolució i donar unes quantes baixes de jugadors que ho han donat tot, però que es troben en l'ocàs de la seva carrera professional. Parlo dels Piqué, Busquets, Suárez, Alba, Rakitic, i qui sap si fins i tot Messi necessita nous aires o si encara el podem recuperar per a un nou projecte. El que sembla evident és que l'actual directiva ha de dimitir en bloc i convocar eleccions per tal de començar de zero.

divendres, 14 d’agost del 2020

Saltant des de les roques a la Fontcalda.

 

 
 
Què? No em negareu que tinc un bon estil saltant al gorg des de les roques? Aquest salt a la Fontcalda (Terra Alta) no devia tenir gaire més de 5 o 6 metres calculo. Des de ben petit m'han agradat els reptes i superar pors. Recordo amb poc més de 8 o 9 anys, a unes piscines a Castro del Rio (Córdoba), llençant-me des del trampoli més alt de la piscina (8 o 10 metres), i el meu rècord personal, a Cantàbria, fent un barranc, em vaig llençar des de 12 o 13. Ara ja no estic tan disposat a enfrontar-me a grans reptes, però sempre que em trobo l'oportunitat, acabo saltant.

dijous, 13 d’agost del 2020

Injeccions.

 

  

Més enllà de la Covid19, aquest estiu el recordaré per haver-me enfrontat amb una de les meves pors històriques: les injeccions. Tanmateix, he de reconèixer que tan sols es tracta d'un petit avenç, ja que aquests dies de ruta per la Terra Alta he hagut d'injectar unes quantes injeccions a la panxa, d'aquestes perquè no se't coaguli la sang, a una amiga a qui van operar del genoll fa pocs dies. Jo que no m'atrevia ni a mirar quan injectaven algú... En tot cas, val a dir que la mida de l'agulla, i la zona d'injecció ho feien menys desagradable. 

M'he descobert capaç d'injectar una agulla a algú. No em veig capaç encara d'injectar-me-la a mi mateix, i encara tremolo davant la possibilitat que m'hagin de punxar pel que sigui, però he de reconèixer que estic força orgullós de mi mateix d'aquest petit pas endavant.

dimecres, 12 d’agost del 2020

El "temazo" del dimecres. Follim Follam - "Oda a la merda".

 

 
 
Els Follim Follam van ser un grup sorgit de l'Escola de Teatre de Terrassa que va editar 3 discs entre els anys 89 i 94 sota el títol de "Cançons Porques 1, 2 i 3". Entre els seus membres hi havia destacats actors reconeguts avui dia per la seva aparició a sèries de TV3 o als teatres.

Aquest vídeo va ser gravat a la Plaça Didó de Terrassa on hi ha la seu de l'Institut del Teatre i la Sala Muncunill d'exposicions artístiques.

dimarts, 11 d’agost del 2020

Tour per la Terra Alta, el Priorat i el Matarranya.

 

Molins de vent prop de Vilalva dels Arcs.

Aquesta darrera setmana he continuat el meu tour per terres catalanes amb una ruta per terres del Priorat, la Terra Alta i el Matarranya. Terres de vinyes, oliveres, atmetllers, cingleres, rius i llacs, trinxeres, molins, i a més a més, poc poblats en general.


La Fontcalda.
La Fontcalda.

Pantà de Pena.
Pantà de Pena.

Els Estrets d'Arnes. Toll Blau.
Els Estrets d'Arnes. Toll Blau.

Vallderoures.
Vallderoures.

Assús de Lledó.
Assús de Lledó.

Siurana.
Siurana.

Les Olles de Bot.
Les Olles de Bot.


Porrera.
Porrera.

Pantà de Siurana.
Pantà de Siurana.

Cooperativa de Gandesa.
Cooperativa de Gandesa.


dimecres, 5 d’agost del 2020

El "temazo" del dimecres. Valtònyc - "No al Borbó".


Avui tocava recordar la cançó que va dur en Josep Miquel Arenas "Valtònyc" a l'exili belga. Una cançó escrita a l'abril del 2012 per al programa televisiu de l'actual vicepresident del govern, Pablo Iglesias, anomenat La Tuerka. Quin paperot també el del líder republicàhaha!!

El nivell d'ignomínia i de descrèdit de l'estat espanyol no té límits, i mentre un cantant de rap és perseguit per la justícia per expressar veritats com temples, permet que el rei emèrit corrupte i lladre fugi cap a l'estranger quan està sent investigat per delictes gravíssims.

Los Borbones son unos ladrones! (entre altres coses dolentes).


dimarts, 4 d’agost del 2020

Un altre Borbó que fa les maletes.


Ahir, la casa reial espanyola va fer pública la carta del rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, on exposava al seu fill, actual monarca, les raons que el feien marxar d'Espanya. Ho fa, en paraules seves, amb el convenciment de prestar el millor servei als espanyols. Haha, se'ns pixen a la cara i diuen que plou. I el més trist de tot és que, molt probablement, una majoria d'espanyols votaria a favor de mantenir al capdavant del país veí aquesta colla de paràsits, vividors, i corruptes. Tot per mantenir la sacrosanta unitat de la pàtria espanyola.


dilluns, 3 d’agost del 2020

Paella per a mi.



M'encanta la paella marinera i els arrossos en general. Us ho havia explicat? Doncs ja ho sabeu. Cada dia més. S'està convertint en un dels meus plats preferits, i en les trobades socials, s'està convertint en l'àpat estrella. Mireu si m'agrada que porto quatre dies seguits dinant paella: dijous amb les tietes a "La cuina d'en Brichs", un restaurant terrassenc on fan uns arrossos per llepar-se els dits; divendres vaig repetir amb les sobres del dia anterior; dissabte a Vacarisses en una trobada amb amics a casa de la Sònia; i ahir a casa dels pares, un arròs mariner a la cassola difícilment millorable.

I si anés una mica més enrere, no massa, encara podria ampliar la llista entre arrossos negres (un parell al Club Nàutic de l'Ampolla, i un altre a Lo Pati d'Agustí a Poblenou del Delta); fideuà i paella marinera a Lo Pati d'Agustí; i al buffet lliure "Gaya" de Deltebre una miqueta d'arròs també vaig fer, tot i que l'especialitat és el marisc; i perquè al Càmping Eucaliptus no feien arròs per a un que si no...

dissabte, 1 d’agost del 2020

Un juliol per menjar-te'l.


Com no he d'agafar quilos jo a l'estiu? Des que va acabar el confinament ja en van 5 com a mínim! Segur que al setembre tornaré a la "normalitat" dels àpats a casa i la reducció calòrica. Ara per ara, la meva vida social no m'ho permet (ni ganes).