El costum aquest d'ensenyar disciplina a base de cops, o humiliacions vàries, està molt arrelat en l'espècie humana des de temps immemorials. Un costum d'origen animal que encara no hem sabut/volgut eliminar, malgrat la inhumanitat o animalitat que representa. Afortunadament, a la institució escolar sí que ha desaparegut completament, o pràcticament del tot. Si a l'escola podem educar sense cops, estic convençut que a les llars també.
L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat un document, 'Disciplina efectiva per criar nens sans', on recomana “que els pares no recorrin a assotar, colpejar, bufetejar, amenaçar, insultar, humiliar o avergonyir”. El document complementa el que va publicar l’any 2000 demanant l’abolició dels càstigs físics a l’escola. Cita un document de l’OMS, 'Iniciativa global per a l’eliminació total dels càstigs corporals als nens', per recordar que pessigar, obligar el nen a mantenir una posició incòmoda (això ho feien al meu col·le: agenollat amb els braços en creu, sostenint uns llibres) o rentar la boca amb sabó també són càstigs corporals; i que “les formes de càstig no físiques que són cruels i degradants, i per tant incompatibles amb la Convenció [dels drets de l’infant], inclouen, per exemple, càstigs que menyspreen, humilien, denigren, converteixen en boc expiatori, amenacen, espanten o ridiculitzen el nen”.
Tot
això està molt bé. Preocupa, però, que alguns mitjans de comunicació ho
hagin presentat com una notícia, una novetat mai vista (quan es limita a
repetir, és cert que amb més contundència, el que la mateixa associació
ja deia el 1998, i el que sens dubte molta gent ha dit abans). Preocupa
que un diari estatal hagi hagut de tancar (prudentment) els comentaris a
la notícia perquè el segon comentari ja era el típic “A mi em van
pegar, i no estic traumatitzat ni sóc un delinqüent”.
I
preocupa que l’AAP justifiqui la seva postura: amb nombrosos estudis
que mostren que les bufetades són inefectives per modificar la conducta,
o que s’associen amb un augment dels intents de suïcidi i de l’abús
d’alcohol i altres drogues, o que el maltractament verbal s’associa amb
el posterior augment dels problemes de conducta i la depressió en
l’adolescència.
¿Això vol dir que si els estudis
científics haguessin trobat que colpejar o insultar les criatures no
augmenta ni la depressió ni l’alcoholisme ni els problemes de conducta,
aleshores podríem colpejar i insultar? ¿I si agredir les dones, o els
detinguts, o els immigrants, no produeix depressió ni mala conducta,
també ho podem fer? El dret dels adults, el nostre dret a no ser
insultats, humiliats ni colpejats, és absolut. No cal demostrar que
quedem “traumatitzats” per justificar que no ens maltractin.
