"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 31 d’octubre del 2013

Avui, dia de la Castanyada...

Mossos d'Esquadra apallissant fins la mort a J.A. Benítez al barri del Raval.

... dia del Mossos d'Esquadra i dels cossos policials en general. Segurament avui se celebrarà per tot el país amb pallisses brutals, cops de porra, i càrregues generalitzades. I tot això sense que cap ni un dels energumens responsables hagi de justificar-se pels seus actes inhumans i salvatges. Total, són polis, no? Sort que alguns d'aquests no es dediquen a la docència o a l'atenció sanitària, perquè podríem patir una involució de l'espècie humana de diversos segles, per no dir mil·lennis.

Em pregunto quin tipus de proves d'accés devien passar els animals aquests que es van dedicar a apallissar fins a la mort a J.A. Benitez, a un carrer del barri del Raval de Barcelona. Sort que tot ha quedat enregistrat gràcies a les noves tecnologies i a l'atreviment d'alguns veïns, perquè d'altra manera res més s'hagués dit o sabut, com quan la policia local de Terrassa va matar al jove Jonathan Carrillo al barri del Bonaire l'any 2009. Llàstima que aquell dia no hi hagués veïns gravant els fets.

Fins quan haurem d'aguantar la brutalitat policial i  la impunitat? Qui concedeix els diplomes a aquests energumens amb llicència per matxucar, apallissar, i fins i tot, matar en nom de la llei i l'ordre? Voleu dir que no caldria avaluar als avaluadors que van decidir que aquests animals podien servir a la comunitat? Amb servidors com aquests, un se sent, fins i tot, més insegur.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

El "temazo" del dimecres. Manolo Escobar - "Mi carro"


Dijous de la setmana passada moria als 82 anys, a Benidorm, un dels referents musicals espanyols del segle passat, Manolo Escobar. Aquest almerienc d'origen, va residir a Catalunya (a Badalona més concretament) la major part de la seva vida, tot i que mai es va mostrar gaire sensible envers la nostra cultura i la nostra llengua, més enllà de fer-se seguidor del Barça, i de cantar una cançó en català per la Marató de TV3 del 2008.

Tot i no tractar-se d'un artista sant de la meva devoció, he de reconèixer que Manolo Escobar estarà sempre present a la meva memòria per diverses raons. En primer lloc, per ser un dels principals responsables de que avui en dia jo pugui picar i repicar les palmes amb un bon domini, gràcies a les hores d'entrenament al ritme del "Porompompero". I en segon, per la versió de "Mi carro" que em cantava el meu avi cordovès, el iaio Pedro, i que també ha cantat el meu pare, i que probablement continuïn cantant les futures generacions familiars. La versió feia així:

Mi Xavi me lo robaron
anoche cuando dormía
pensando que era de oro
el "pituelo" que tenía

donde estará mi Xavi
donde estará mi Xavi

donde quiera que esté
mi Xavi es mio
porque yo le encontré
cagaito en el rio

si lo llego a saber
yo no lo cojo
porque estaba cagaito
hasta los ojos

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Hem trepitjat merda o hem trepitjat merda?

Intent de 2d9fm ahir a Girona.

Ahir, els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a la plaça del Vi de Girona amb motiu de les Fires de Sant Narcís, acompanyats com ja ve sent habitual els darrers anys pels amfitrions, Marrecs de Salt, i els Capgrossos de Mataró. Les expectatives per a aquesta actuació eren màximes. La intenció era començar amb el 2d9fm que ja havíem carregat per Sant Fèlix, continuar amb el 5d9f, el 3d9f, i molt probablement, el pd8fm. Però novament, la malastrugança que ens acompanya en els darrers temps va tornar a ser protagonista.

El primer repte del dia, el 2d9fm va tirar amunt a la primera amb bones mides i bon treball de soca, folre i manilles. Semblava que el portàvem ben controlat i que tindria corda suficient per descarregar-lo. Però l'entrada de l'acotxadora no va sortir com de costum (com les desenes, centenars, de vegades que s'ha assajat o s'ha fet a plaça), i va acabar fent saltar la resta del tronc del castell. Com a conseqüència de la caiguda, les dues dosos de la torre van acabar tocades (física i/o anímicament), i aquest fet va condicionar la resta de l'actuació. Vam acabar descartant una desitjadíssima (el crit d'eufòria col·lectiva quan es va anunciar erròniament que hi tornàvem va ser prou eloqüent) repetició del 2d9fm, i de la resta de "papinus" que havien de venir al darrera. Amb els ànims pel terra vam poder descarregar un 3d9f i un 5d8, però no vam arribar ni a carregar el 4d9f (hauríem de plantejar-nos que coi passa amb aquest castell), després d'un nou despenjament, en aquest cas de l'enxaneta.

Té collons que hàgim estat tot l'any patint pels troncs dels castells, i quan sembla que la cosa funciona i li veiem la cara als grans castells, ens falla per dalt, per on no havia fallat en tot el curs. És probable que les excessives llenyes que hem patit enguany hagin acabat passant factura als més menuts, i que ara que toca encarar els reptes més difícils, pugin un xic condicionats per aquesta causa. O potser és simplement qüestió de mala sort, i només cal esperar que algun dia la moneda caigui del costat bo...

Per últim, felicitar a la colla Joves Xiquets de Valls per l'enorme actuació de Santa Úrsula (5d9f, 4d9, pd8fm c); a la Colla Vella per la seva titànica, tot i que infructuosa, lluita amb el 3d10fm; als Castellers de la Vila de Gràcia per estrenar-se en els castells de 9 pisos (3d9f c); als Gausacs de Sant Cugat per la millor actuació de la seva història (3d8, 2d8f, 4d8); als Marrecs de Salt per tres quarts del mateix (4d8, 2d8f, 3d8, pd6); als Xicots de Vilafranca pel seu primer 5d8 carregat; als de Reus per repetir la seva millor actuació de tota la seva història; i als de Sabadell per estrenar el 7d8. I segur que m'oblido de felicitar a moltes altres colles que han fet passes endavant aquest profitós cap de setmana. Excepte pels Minyons... A veure si per diada...

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Déu els crea i ells s'ajunten...

Enllaç dels fills de les famílies Lara i Brufau. A aquests la crisi no els passa factura.
Als que com jo encara teniu un xic de consciència de classe, segurament us deu bullir la sang veient les imatges de la boda d'aquest parell, amb la desfilada de polítics, banquers i empresaris, d'aquests que mouen els fils del poder. No podrien haver anat a celebrar-ho a l'Iraq, o a Siria, o a algun lloc d'aquests on Repsol té tants interessos econòmics i on moren tants innocents en atemptats o en guerres planificades a occident... 

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui diumenge).

El casament entre Pablo Lara i Anna Brufau ha reunit aquest dissabte a la tarda a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona destacats polítics, empresaris, escriptors i periodistes, entre ells el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.
Unes 700 persones han estat convidades al casament del fill del president del Grupo Planeta, José Manuel Lara Bosch, i la filla del director general d'Indra, Manuel Brufau, i neboda del president de Repsol, Antoni Brufau, que celebren el convit al Pavelló Italià del recinte firal de Montjuïc.
Entre els polítics que han assistit a la cerimònia, oficiada pel cardenal Antonio Cañizares, es trobaven els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla, els ministres Jorge Fernández Díaz i Ana Pastor, el vicesecretari del PP Javier Arenas, l'ex vicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acudit al sopar que ofereixen aquesta nit els nuvis. No ha coincidit amb Mariano Rajoy, que no ha estat present en el banquet nupcial, han indicat a Efe portaveus de la família.
Els que sí que han acudit al convit han estat Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, que, en canvi, no han estat presents a la cerimònia religiosa.
Al sopar també hi ha l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president de CaixaBank, Isidre Fainé; el director de Banc Sabadell, Josep Oliu, i l'exministre Eduardo Zaplana.
A la basílica de Santa Maria del Mar també hi havia l'exministre i empresari Josep Piqué, els escriptors Eduardo Mendoza, Ana María Matute i Boris Izaguirre, el torero Curro Romero i el periodista Luis del Olmo, entre moltes altres cares conegudes.

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Campanya per a la substitució de l'estàtua de Colom a Barcelona.

Escultura flotant de David Cerny a Praga contra els polítics.

Vull encetar una nova campanya (no vindrà d'una, oi?) a les xarxes, per tal d'aconseguir que es substitueixi la vergonyant i vergonyosa estàtua de Colom de Barcelona, per una mà amb el dit alçat (com la de la imatge superior) de l'escultor txec David Cerny. 

Per una banda ha de servir per acabar d'una vegada per totes amb la desvergonyida i humiliant provocació envers els pobres indis americans que van haver de patir la invasió (extermini, espoli, cristianització...) espanyola fa més de cinc-cents anys, amb les funestes conseqüències que aquella acció els va comportar (només cal veure com els ha anat als americans del nord, "descoberts" pels anglesos, i com als sud-americans "descoberts" pels espanyols...).

I per altra, seria una perfecta al·legoria d'allò que molts catalans sentim, i que voldríem transmetre als governants (i alguns aspirants a governants) espanyols, tan poc demòcrates i tan imperialistes, que s'han quedat estancats en allò de l'"una, grande y libre". És per això que jo encararia la mà cap a la capital del regne, en direcció al congrés dels di-puta-ts.

Estic rumiant si iniciar la campanya fent arribar aquest escrit a les autoritats polítiques barcelonines, o bé directament a l'empresa Nike, gran especialista en campanyes de gran repercussió mediàtica, i amb molta experiència en projectes d'aquest tipus. Estic pensant que a la mà li podria quedar bé una canellera d'aquelles que llueix el Rafa Nadal en les seves partides de tennis amb el logo de la citada companyia...

divendres, 25 d’octubre del 2013

15 anys del primer 4d9 net descarregat del segle 20 pels Minyons a Girona.


Tal dia com avui fa quinze anys, els Minyons de Terrassa vam anar a Girona a actuar a les festes de Sant Narcís i vam descarregar per primera vegada al segle 20 el mític i fins aleshores inabastable 4d9 net. Aquell dia vam completar l'actuació amb tres monstres més com són el 5d9f, el 3d9f i el pd7f. Una actuació excepcional en un moment dolç i esplendorós per la colla. Els que hi vam ser presents, encara recordem com vam descarregar aquell "papinu" com si es tractés d'un "simple" 4d8, per la bona quadratura i l'excepcional execució. 

Recordo que aquell dia, mig món casteller es concentrava a la plaça del Blat de Valls per viure la jornada de Santa Úrsula, i no pocs van criticar als Minyons per haver gosat portar un castell com aquell a una ciutat sense tradició castellera, i a més, en un dia tan tradicional castellerament parlant com Santa Úrsula. Fins i tot el cap de colla dels verds, el Francesc Moreno "Melilla" va retreure públicament als Minyons a través de la televisió (TV3), la seva falta de respecte a la diada vallenca (suposo que quinze anys després ja no li deu importar tant la tradicional jornada de Santa Úrsula, doncs la seva colla actuarà a Sabadell el mateix dia amb intenció de fer-hi grans castells...). Tampoc va estar gaire lluït l'ajuntament vallenc, que va declarar als Minyons colla "non grata", si no em falla la memòria...

Amb el pas del temps, he valorat molt més la gesta aconseguida pels Minyons aquell 25 d'octubre del 1998. En primer lloc, per l'excepcionalitat de la trajectòria de la nostra colla, que en tant sols dinou anys d'història va aconseguir batre els principals reptes del món casteller. En segon lloc, cal saber valorar les dificultats tècniques que comportava assajar castells com aquest en aquells anys, quan no es disposava de xarxes ni terres atenuants. I en tercer lloc, els Minyons van obrir la porta dels castells nets (o sense folre) que semblava inabastable fins aleshores. 


dijous, 24 d’octubre del 2013

Nova vaga del sector educatiu.

Rigau no intentis enganyar a l'opinió pública. La LOMCE és una merda. La LEC tres quarts del mateix. Prou retallades.

Contra la LOMCE... Independència, contra la LEC... Socialisme, contra les retallades... Independència i Socialisme!!!

Avui he tornat a participar en una nova jornada de vaga del món educatiu, i ja en van... aquest cop he dubtat fins a darrera hora si seguir la vaga o no, però en vistes del seguiment que hi ha hagut a la meva actual escola, he decidit que no podia ser un esquirol més.

Dubtava si participar d'una vaga contra una llei espanyola que ja s'ha aprovat al congrés dels diputats amb el suport únic del partit del govern, és a dir, el PP. Crec que seria molt més útil prémer l'accelerador del procés independentista i no haver de patir més per les lleis espanyoles, que no pas perdre el temps amb mobilitzacions estèrils.

Dubtava també si aquesta vaga serviria per continuar lluitant contra la llei educativa catalana (LEC), la que realment haurem de patir els i les docents catalans, i que continua desenvolupant el govern de CYU amb el consentiment i la complicitat dels dos principals partits de l'oposició (ERC i PSC). I sembla ser que la senyora consellera, Irene Rigau, no s'ha donat per al·ludida... (I que satisfeta semblava de que els seus estimats amics de la privada-concertada s'haguessin mobilitzat aquest cop per defensar-la. Quina colla de piloters-xupopters-clientelistes-elitistes-classistes...).

Dubtava també, com molts companys de professió, si una nova vaga (i ja en van set o vuit en els darrers quatre o cinc anys), serviria per fer que els polítics governants es replantegessin alguna cosa o si bé passaria com a la resta de vagues que han servit de ben poc, més enllà de mostrar el malestar del col·lectiu dels docents i d'algunes famílies molt compromeses amb l'escola pública i l'educació dels seus fills, i potser, per evitar mals majors. Vaja, i no crec que en breu surtin el ministre Wert i/o la consellera Rigau a declarar públicament que faran cas als milers de manifestants, i a reconèixer la perniciositat de les lleis que volen tirar endavant.

Malgrat tot, continuo fent cas al bo d'en Manuel de Pedrolo, que deia allò de "cal protestar encara que no serveixi de res".

dimecres, 23 d’octubre del 2013

El "temazo" del dimecres. Pau Casals - "El cant dels ocells".


Ahir es van complir 40 anys de la mort de Pau Casals, gran violoncelista català i catalanista. Demà farà 42 anys del seu memorable discurs davant de les Nacions Unides. Aquell dia, Pau Casals, als seus 95 anys, va interpretar aquesta peça davant d'una audiència impresionada.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Entrevista d'Antoni Bassas a David Fernàndez.


Interessants reflexions i respostes del dirigent i cap de llista de la CUP al parlament de Catalunya, David Fernàndez, a les preguntes del periodista Antoni Bassas. Com de costum, sense pels a la llengua, i amb un discurs convincent i creïble. Ni demagògies, ni populismes. Política amb majúscules, del poble i pel poble. I fotent-les a tort i a dret, ja sigui al president de La Caixa, a Messi, als jugadors de la Roja, a Jordi Pujol o a la resta dels polítics corruptes. Llàstima que en David no rebi l'atenció que reben altres polítics (o aspirants a polítics) als mitjans.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

A Girona a per totes!


Aquest diumenge vinent els Minyons tornem a la nostra estimada plaça del Vi de Girona, amb motiu de les festes locals de Sant Narcís. Els objectius de la diada, tal i com plantegen els tècnics de la colla, són el 2d9fm, el 5d9f i el 9d8. Objectius força ambiciosos, però a l'abast de la colla, crec. Caldrà veure però com es desenvolupen els assaigs d'aquesta setmana per acabar de definir el programa de castells per diumenge. I és per aquest motiu que esperem que molts minyons i aficionats de la colla s'animin a donar un cop de mà per tal d'assolir aquests importants reptes. Aquesta setmana no pot faltar ningú!

Ahir ja vam fer la feina que tocava a la diada dels Borinots de Sants, amb el 5d8, el 3d9f i el 2d8f, a més d'un renovadíssim pd6 que albira nous grans èxits futurs. No van tenir tanta sort els amfitrions, que van fer llenya amb un intent inicial de 4d9f, i amb un 3d9f carregat a la darrera ronda. Van completar l'actuació amb el 5d8 i el 4d8p. Per la seva banda, la tercera colla, els Cargolins d'Esplugues, van fer un 5d7, un intent desmuntat de 4d8, un 4d7p i un 3d7ps.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Albert Pla: "Esclar que penso que em fa fàstic ser espanyol, i aquest matí encara més"


Em sembla que a partir d'ara, el sabadellenc Albert Pla ho tindrà difícil per treballar fora del territori català, o catalanoparlant... Fent amics l'Albert...


(notícia apareguda a l'edició digital del diari Ara d'ahir dijous)

El cantautor Albert Pla hi torna: "Esclar que penso que em fa fàstic ser espanyol, i aquest matí encara més", ha dit aquest migdia en declaracions a RAC1 després que el teatre Jovellanos de Gijón hagi decidit suspendre un concert seu per les declaracions que va fer al diari 'La Nueva España'. "A mi sempre m'ha fet fàstic ser espanyol, i espero que li passi el mateix a tothom. M'agradaria que els catalans fóssim independents i que a Gijón s'estudiés el català per collons, com ens passa a nosaltres ara", va afirmar Pla en l'entrevista, publicada aquest dimecres.  

Avui, a RAC1, Pla ha admès que, si arriba a saber "que armaria aquest 'pollu'", no hauria fet les declaracions "ni boig". "Es veu que sí, que no els ha agradat", ha comentat. Però ha afegit: "Jo això ho he dit sempre, sempre he maleït els Borbons i l'Església i he dit que era una merda ser espanyol, no veig ara per què [s'han d'enfadar]".

Pla ha afegit, però, que ningú li ha comunicat encara que el concert, previst per al 25 d'octubre, s'hagi suspès. El consell d'administració del teatre Jovellanos es reunirà divendres per aprovar la suspensió de l'actuació. L'equip de govern de l'Ajuntament de Gijón, de Foro Asturias –el partit de Francisco Álvarez-Cascos–, plantejarà que se suspengui el concert després que el PP hagi sol·licitat la rescissió del contracte signat amb l'artista.

El cantautor de Sabadell ha afirmat que ja està "acostumat a la censura". Concretament, ha dit que TV3 li va "censurar" el seu primer vídeo i que ha patit tota mena de marginacions per les seves cançons.

El músic ha afegit que el dia de la Via Catalana "no hi vaig anar perquè estava cantant en castellà al Poble Espanyol en una festa xarnega". "Olé!", ha exclamat tot seguit.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Amb aquesta colla de feixistes haurem de dialogar?


Abans d'ahir, al congrés dels diputats, el portaveu del grup parlamentari d'ERC, Alfred Bosch, va demanar als diputats i diputades uns segons de respectuós silenci en memòria del president Lluís Companys, assassinat 73 anys enrere a mans dels feixistes colpistes liderats pel dictador Franco, amb la col·laboració inestimable dels nazis alemanys.

Els segons de silenci no van ser respectats per tots els diputats, i fins i tot, un de la banda del PP es va atrevir a cridar un provocatiu i malintencionat "viva España". És a dir, que per si algú no tenia clar amb quina mena de gentusa ens les hem i haurem de veure, aquí va una nova mostra del perfil de polític del partit majoritari a Ejpañia. 

En tot cas, tampoc alleuja sentir les declaracions d'alguns representants de la segona força política a les espanyes, el PSOE, com la vicesecretària general Elena Valenciano que ha afirmat que el futur de Catalunya l'hauran de decidir tots els ciutadans d'Ejpañia. Toma ya! Democràcia en estat pur! Vaja, que si em vull separar de la meva dona, li hauré de preguntar a ella i a la seva família si li sembla bé... Segur que la majoria dels espanyols que viuen a costa dels catalans estaran encantats de deixar que marxem...

I tornant a l'escena del congrés dels di-putats, cal lloar la reacció en calent de l'Alfred Bosch, que va respondre a la provocació amb una educació i un savoir faire exquisits. És clar que sí. Viva Ejpañia, Visca Catalunya lliure, i Vive la France!!! Hahahahahaha.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

El "temazo" del dimecres. Los Intocables - "Gánsgsters modernos"


Tema enregistrat en directe en un programa de la televisió argentina l'any 1988 pel grup ska argentí Los Intocables. El títol em ve com "anell al dit" per homenatjar al gran David Fernández, cap de llista de la CUP al parlament de Catalunya, que abans d'ahir es va quedar ben ample titllant de màfia als exdirectius de Caixa Penedès que van passar per la comissió de control del parlament sense voler contestar a cap de les preguntes dels diputats presents. Aquests banquers no són assassins, però sí que són uns autèntics criminals.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Raúl González Garcia: "Mites de l'educació tradicional".

 

(Interessant article extret del bloc (www.conektio.com) del formador i coach educatiu Raúl González).

Cinc mites de l’educació tradicional que han estat superats per la investigació educativa actual, però que es resisteixen a abandonar la pràctica educativa. Si ets pecador, converteix-te i purifica les teves classes amb la penitència inclosa després de cada pecat:

- Pecat 1: A la gent no li agrada aprendre.

La principal premissa de què parteix l’educació tradicional és que a les persones no els agrada aprendre, per això cal obligar, controlar, vigilar i avaluar perquè ho facin.
Penitència:  a les persones els encanta aprendre, de fet totes ho fan contínuament, dins o fora d’una universitat o escola. El que no els agrada és estar assegudes sis hores sense poder moure i escoltant a algú parlar de forma monòtona sobre un tema que no els interessa. L’única manera de solucionar això és fent les classes més participatives, apoderant els alumnes sobre el seu propi procés educatiu i deixant-los que decideixin, en la mesura del possible, el contingut de l’assignatura i la manera en què volen aprendre-la.

- Pecat 2: “Si no entens ara per què has que has d’aprendre això, algun dia ho entendràs”.

Aquesta era la resposta habitual dels meus professors quan m’ensenyaven una cosa que per a mi no tenia sentit aprendre. La majoria d’aquestes coses, per no dir totes, mai les vaig necessitar i ni tan sols les hauria recordat en el cas d’haver necessitat. Si molts professors fossin realistes, reconeixerien que els seus alumnes obliden una setmana després de l’examen qualsevol contingut que no tingui rellevància o sentit per a ells.  El protagonista de l’aprenentatge hauria de ser l’alumne , però són altres els que decideixen per ell què ha d’estudiar i com.
Penitència:  l’únic aprenentatge real és l’aprenentatge significatiu, és a dir, el que té sentit per a l’alumne, el que li aporta valor d’alguna manera.En comptes d’esperar ingènuament que la motivació de l’alumne s’adapti a un contingut imposat externament, s’adapta teves classes (material, mètodes, canals de comunicació …) als interessos dels teus alumnes. Per quins canals es comuniquen i aprenen habitualment teus alumnes?¿Telèfon mòbil, xarxes socials, fòrums d’internet? Adapta’t a això. Quins materials els resulten més interessants? Si tota la societat va a passos de gegant cap a una cultura més audiovisual, no té sentit que l’educació prioritzi sistemàticament el textual entre els seus materials. Escoltar o llegir paraules és només una forma d’aprenentatge entre moltes.

- Pecat 3. ”Ens ha de donar temps a veure tot el temari”.

Molts professors consideren (molt ingènuament) que el futur laboral i el desenvolupament humà dels seus alumnes estan en risc si no aconsegueixen ficar amb calçador tot el temari de la seva assignatura. No es pot anar per la vida sense saber fer derivades, conèixer l’autor de Temps de silenci o comprendre què és l’imperatiu categòric kantià.
Penitència:  fomenta l’autoaprenentatge. L’educació tradicional és una educació orientada a continguts, que ja estan tancats, determinats i estàtics, però en l’època de Google … Els nostres alumnes necessiten una educació orientada a habilitats, per exemple aprendre a buscar, seleccionar, avaluar, comunicar i compartir informació rellevant dins d’una assignatura. És més important ensenyar a aprendre, ensenyar un contingut concret, del que moltes vegades s’obliden una setmana després de l’examen.

- Pecat 4. ”Aquí es ve a aprendre, no a divertir-se”.

El cervell és un òrgan dissenyat evolutivament per aprendre intencional o espontàniament en tota situació i context. Només hi ha dues formes d’evitar que un cervell aprengui: estresant-lo o avorrint-lo. L’educació tradicional s’ha especialitzat en construir l’entorn més efectiu per avorrir a un cervell.
Penitència:  assumeix d’una vegada que és impossible aprendre si un s’està avorrint. Com es diverteix un cervell? Experimentant, equivocant, consumint contingut del seu interès, participant activament en la creació d’alguna cosa, interaccionant amb altres cervells, sentint-se part d’un grup … Ja que un educador treballa amb cervells, estàs utilitzant l’abundant investigació recent sobre el cervell per enriquir les teves classes?

- Pecat 5: Un examen escrit mesura el teu coneixement.

Un examen escrit mesura exclusivament coneixement teòric o conceptual, la capacitat memorística i les habilitats lingüístiques (expressió verbal, argumentar, redactar …), és a dir, habilitats antany importants que han perdut molt pes tant en el mercat laboral com en la societat, i en gairebé tots els àmbits de la vida en general.
Penitència:  dissenya les teves classes perquè els alumnes entrenin i desenvolupin habilitats pràctiques que necessitaran en un món laboral en permanent canvi, on els coneixements es queden obsolets de seguida i cal un aprenentatge permanent. No es tracta d’abandonar definitivament l’examen escrit, sinó de combinar-amb altres mètodes per a desenvolupar i avaluar habilitats pràctiques, com ara treballar en equip, aprendre per un mateix de manera permanent, ser creatiu o comunicar una idea de manera efectiva. No es tracta de “ser creatiu” en abstracte, o d’ensenyar a treballar en equip sense més. No deixaràs la teva assignatura de costat per ensenyar competencies suaus (soft skills), sinó que vas a integrar-les en i al servei de la teva assignatura.

L’educació tradicional té moltes coses útils i moltes obsoletes. Els sistemes educatius patiran molts canvis en els propers anys, però els educadors no podem esperar per generar aquest canvi en nosaltres mateixos.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Tropecé de nuevo con la misma piedra... Visca la verge del Pilar!

Pd5 de comiat a la festa major de Sarrià.

Ahir els Minyons vam actuar al barri barceloní de Sarrià. No recordo els anys que feia que no hi actuàvem, però sí que tinc gravat a la memòria el rídicul que vam fer en una ocasió, volent fer passar un pilar de 4 caminant per sota d'un cable elèctric, i en comptes de desmuntar-lo i tornar-lo a muntar passat el cable, els castellers del tronc del pilar van intentar ajupir-se fins aconseguir passar-lo, però tan maldestrement que van tirar l'estructura. Ahir vam estar a prop d'emular la gesta amb un altre pilar...

Tanmateix, no crec que es pugui parlar de ridícul quan l'entrebanc el tens amb un pilar de 6, però igualment em va deixar un mal cos considerable. I novament, va ser amb aquesta estructura que sembla maleïda en els darrers deu anys, que vam fer la pena. El pilar de 6 de comiat no va arribar ni a carregar-se, i això que era l'alineació titular que l'ha estat fent tota la temporada. Si a mitjans d'octubre no som capaços ni de carregar el pd6, alguna cosa falla. I si a sobre les dues colles amb les que comparteixes plaça, teòricament inferiors (tècnicament), et descarreguen sengles pd6 amb relativa facilitat, és normal que comparis i arribis a conclusions.

Les alçades en que ens trobem de temporada li donen un punt de dramatisme extra, ja que en comptes d'anar a millor i començar a encarar reptes superiors (pd7f i pd8fm) sembla que la cosa vagi a pitjor i que el pilar estigui tocat de mort. I el dubte és fa evident: és possible a aquestes alçades redreçar el rumb i pensar en pilars grossos, o més val oblidar-nos-en fins l'any vinent i estalviar-nos ensurts i decepcions? Bé, els tècnics tenen la clau.

Ah, i pel que fa a la resta de l'actuació, prou bé: 5d8 que demana un pis més; 3d9f com ha de ser; i un 2d8f que va guanyant confiança. Llàstima que novament no vam arrossegar gent suficient com per plantejar-nos el 4d9f. Però fem el què podem.


dissabte, 12 d’octubre del 2013

Clam multitudinari de la majoria silenciosa el 12 O: Independència!!!


La portaveu del govern no nacionalista (:-)) espanyol, la Peggy Soraya Saez de Santamaría mare de Déu, deu estar avui molt preocupada després de comprovar que una immensa majoria dels catalans, concretament el 99'6% (7.541.000 dels 7.571.000 que viuen a Catalunya), volen la independència d'aquesta nació. Aquesta és la lectura que hauria de fer la citada portaveu del govern de les espanyes, amb les dades d'assistència a la celebració del dia d'Ejpañia a Barcelona amb la presència d'uns 30.000 espanyolistes a la plaça de Catalunya, i en consonància amb les declaracions que va fer després de la multitudinària via humana independentista de la passada Diada.

És a dir, si quan més d'un milió i mig de persones van unir les seves mans de punta a punta de Catalunya per reclamar la independència, a la senyora Peggy li va faltar temps per recordar-se de la majoria silenciosa que no havia assistit a l'acte, suposo que avui haurà arribat a la conclusió que gairebé tothom a Catalunya és independentista, sent fidel als càlculs de participació. Tindrà en compte ara la Soraya a la majoria silenciosa que no es mou per la unitat d'Ejpañia? Tindrà valor ara de sortir davant dels mitjans a parlar de majories silencioses, o cedirà la paraula al seu cap perquè aparegui davant dels mitjans a través d'una pantalla de plasma?

Ah, i per altra banda, no deien els Ciudadanos que ells no eren nacionalistes? Coi, doncs per no ser nacionalistes, aquest migdia han estat ben envoltats de banderes de tota mena. Catalanes, espanyoles, europees, petites, mitjanes, grans i fins i tot gegants. I de què anava avui la jornada? Del dia dels vasectomitzats o d'alguna nació en concret? No serà que el que realment defensen els Ciudadanos és la "grande y libre nación ejpañiola"? Ai ai ai, que se'ls veu el "plumero"...

divendres, 11 d’octubre del 2013

Humor pel cap de setmana.


Una nova mostra del filó creatiu dels guionistes del Polònia amb la mescla d'actualitat política i clàssics del cinema. En aquesta ocasió, les cares visibles del PP en la creuada contra el català a les escoles, emulant als protagonistes de la mítica pel·lícula dels 80 "Els Caçafantasmes", però transformats aquí en els "Catbusters". 

dijous, 10 d’octubre del 2013

El PP es queda sol aprovant la nova llei educativa (LOMCE).


Aquesta tarda, al Congrés dels Diputats, els diputats del PP han aprovat la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), malgrat els vots desfavorables de la resta de grups de l'oposició a excepció del Foro Asturias i UPN que s'han abstingut. És a dir, una nova llei educativa promoguda pel govern de torn, sense consens, i sense tenir en compte l'opinió dels professionals del ram. Així doncs, neix predestinada a tenir una vida més curta, si cap, que l'anterior LOE.

Com la majoria de lleis educatives que s'impulsen i s'aproven, aquesta és una llei clarament política, i de marcat accent conservador (classista, nacionalista, tradicionalista...): les avaluacions externes als centres de primària, les revàlides, els itineraris, l'adoctrinament religiós, l'espanyolització (castellanització), el foment de les desigualtats i la divisió social amb la triple xarxa educativa (pública/concertada/privada), etc., etc.

Afortunadament, sembla ser que a Catalunya aquesta llei no s'haurà de complir, ja que la gran majoria dels nostres representants polítics també hi estan en contra. Malgrat tot, convé recordar que l'actual llei educativa catalana (LEC) té més similituds de les que alguns es pensen amb l'ara defenestrada LOMCE, tot i que el soroll del debat lingüístic ensordeixi la resta de matèries. 

Així que ni LOMCE, ni LEC, ni polles en vinagre. Si volen qualitat educativa que inverteixin calés, i que impliquin a tota la societat en l'assumpte. Que facin lleis per afavorir la conciliació laboral-familiar; que controlin els continguts de certs canals televisius en horari infantil; que promoguin la cultura i l'art per tothom i no només per uns quants afortunats; que acabin d'una vegada per totes amb la triple línia educativa per classe baixa (pública)-classe mitja (concertada)-classe alta (privada); que es petin els actuals currículums carregats de continguts inútils i donin a cadascú allò que realment necessita i que el motiva...

dimecres, 9 d’octubre del 2013

El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Agrupación de mujeres violentas".


Del disc "Dogmatofobia" de l'any 1999, aquest tema molt apropiat a dia d'avui després de les darreres agressions, i assassinats, de dones (nenes fins i tot) en mans d'homes no prou domesticats. I també dedicada a les tres activistes que avui han protestat al congrés dels diputats, mostrant els seus pits als diputats presents i cridant que "l'avortament és sagrat". Sí senyor, amb un parell. Vosaltres pariu, vosaltres decidiu.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Els mestres d'abans eren millors o pitjors que els d'ara?



L'OCDE acaba de fer públic un informe d'avaluació de competències d'adults on queda ben clar que els espanyols estan a la cua pel que fa a nivell matemàtic i de comprensió lectora. Donat que aquest estudi s'ha realitzat amb adults de 16 a 65 anys, arribo a la conclusió que qualsevol temps passat va ser pitjor (si més no educativament parlant).

Ara que està tan de moda criticar als mestres pels pobres resultats dels estudiants en les proves de competències de l'OCDE (les famoses proves PISA), aquest nou informe de competències d'adults ens ve a dir que els antics estudiants sortien pitjor preparats (si cap) que els actuals, ni que sigui per comparació amb la resta dels països avaluats.

Ja hi ha qui ha aprofitat el nou informe per a criticar la ineficàcia de passades lleis educatives (LOGSE, LOE, LOLI...)  i justificar la necessitat de les actuals (LEC i LOMCE). Tanmateix, és de suposar que tots i cadascun dels ministres o consellers que han decidit modificar les lleis educatives, creien que les seves modificacions portarien l'excel·lència o, si més no, la millora educativa. Sembla ser però, que no acaben de sortir-se'n.

Potser ja va sent hora que ens plantegem perquè cap de les lleis educatives fins ara aplicades ha aconseguit que els estudiants espanyols (i catalans, tot i que en menor mesura) es posin al nivell de la resta d'Europa. Al meu entendre, malgrat els constants canvis de lleis el sistema educatiu no ha canviat pas gaire en els darrers 50 anys o més. I al meu parer, aquí està la clau de tots els mals. No són les lleis (que també), és el sistema el que no funciona.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Gerard López, nou seleccionador català de futbol.


Avui hem sabut que l'exfultbolista (Barça, València, Girona...) i actual comentarista i locutor televisiu (TV3) Gerard López, serà el nou seleccionador del combinat català els propers dos anys. Tot i que la notícia no té la transcendència que tindria si la selecció catalana pogués competir de forma oficial, considero que és una decisió força encertada per part dels dirigents de la Federació. I qui sap si d'aquí un parell d'anys Catalunya ja serà un país normal i corrent, i les seves seleccions i els seus esportistes podran competir en campionats oficials. En tot cas, molta sort al nou tècnic.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Felicitats Xiquets de Reus!


17 anys després, els Xiquets de Reus han tornat a descarregar un castell de nou pisos, el 3d9f, a l'espectacular diada de colles del Mercadal d'ahir a la tarda. Van completar la gesta amb el 2d8f i el 5d8, el que és la seva millor actuació de la història. Tinc entès que solament un casteller d'aquest 3d9f pujava al darrer aconseguit per la colla disset anys enrere. Té mèrit. Enhorabona companys!

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Diuen que avui és el dia mundial dels mestres...


... i es per això que vull felicitar a tots els mestres que:

- m'han fet riure.

- m'han estimat sense condicions.

- han estat pacients amb mi.

- m'han despertat la curiositat per saber alguna cosa nova.

- han sigut uns bons exemples de conducta i comportament.

- han respectat el meu ritme d'aprenentatge i maduració.

- m'han tractat amb humanitat i amb coherència.

- no m'han "qualificat" en funció de les notes.

- no han alliberat les seves tensions/frustracions en mi.

- no m'han etiquetat.

A aquests pocs, comptats, mestres us vull agrair la vostra dedicació i entrega.

divendres, 4 d’octubre del 2013

Mor als 102 anys un dels herois nacionals del Vietnam. Espero que Catalunya no necessiti d'herois nacionals per ser lliure...

Vo Nguyen Giap.
(notícia publicada a l'edició digital del diari Ara d'avui divendres)
El general vietnamita Vo Nguyen Giap, ha mort aquest divendres a l'edat de 102 anys.
Giap és considerat un dels millors militars del segle XX per haver vençut consecutivament a França i els Estats Units en els conflictes d'Indoxina i del Vietnam. 
La presa del campament francès durant la batalla de Dien Bhien Phu el maig del 1954 i la caiguda de Saigon l'abril del 1975, van ser les victòries que li van valdre a Vo Nguyen Giap la reputació d'un estratega excepcional, capaç de fer front a les potències estrangeres.
Dades biogràfiques
Nascut el 25 d'agost de 1911 en un poble del Vietnam central en el sí d'una família modesta, Vo Nguyen Giap va créixer en una atmosfera de nacionalisme militant.
Per problemes amb les forces de seguretat franceses va passar dos anys a presó, del 1930 al 1932.
Després d'aquest lapse va finalitzar els estudis de batxiller i va anar a ensenyar història i llengua francesa a Hanoi, a l'institut Thang Long, un centre de militants anticolonialista.
En el 1937, a l'època del Front Popular francès, es va afiliar al partit comunista clandestí vietnamita i en el 1939 es va casar amb una militant del seu partit, mare del seu fill, que va ser torturada per les forces de seguretat franceses fins que es va suïcidar a la presó.
En el maig de 1940, en companyia de Phan Van Dong, futur primer ministre entre els anys 1954 i 1986, el cèlebre general va anar a la Xina on va conèixer a Ho Chi Minh, fundador del Partit Comunista de Xina el 1930, un fet que va ser determinant pel futur de la seva carrera militar.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Passar més gana que un mestre d'escola (Duran y Lleida dixit).


El líder Unionista (UDC), Josep Antoni Duran y Lleida, ha fet, novament, unes declaracions polèmiques al programa matinal "El matí de Catalunya Ràdio", dirigit per la periodista Mònica Terribes, on assegura que ell no es podria dedicar a l'ofici de professor ja que es guanya molt poc. Vaja, tot un consol sentir d'un polític del mateix bàndol dels que governen, que els mestres estem mal pagats. I mireu si pensa que n'estem mal de pagats, que no es veuria capaç ni de viure amb el mateix salari que molts dels que vivim d'aquesta professió. He de pensar que el nivell de despeses d'aquest senyor deu ser bastant més elevat que el de la majoria de professionals del món de la docència, perquè si creu que no es pot viure amb el sou d'un mestre, com es pensa pensa aquest senyor que viuen els milers, milions, de treballadors que no arriben ni al sou d'un mestre? 

Amb una mica de sort, quan siguem independents, el senyor Duran y Lleida serà el Conseller d'Ensenyament de Catalunya, i ens pujarà el sou als mestres fins a equiparar-lo al dels diputats i diputades del Parlament. Bé, o millor potser, se n'anirà a viure a Saragossa i ens estalviarem sentir-lo i veure'l parlant de terceres vies i xorrades per l'estil.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

El "temazo" del dimecres. Companyia Elèctrica Dharma "popurri al Concert per la Llibertat".


Avui dedico el "temazo" dels dimecres al Pep Fortuny, membre fundador i líder espiritual de la banda Companyia Elèctrica Dharma, que va morir ahir a l'edat de 61 anys. El Pep era compositor, bateria i cantant del grup. També va cultivar l'art de l'escriptura, i va publicar un llibre ("El soroll de Kerouac") de poemes i texts acompanyats per il·lustracions de la seva filla.

Actualment el grup estava preparant una gira de celebració del 40è aniversari de la seva fundació. La seva darrera aparició davant del públic va ser al Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou el passat 29 de juny. El Pep, precisament, va recitar uns versos per encetar la seva actuació. 

Com diria el Pep: "Sempre, en algun lloc, la lluita continua".

dimarts, 1 d’octubre del 2013

I després diuen que a Catalunya adoctrinem als alumnes...


(notícia real apareguda a l'edició digital de El Periódico d'avui mateix. No és broma, eh!)

El col·legi públic Príncipes de Asturias del municipi madrileny de Quijorna va exposar i va posar a la venda el cap de setmana passat objectes amb simbologia franquista en el marc d'unes jornades que l'Ajuntament de la localitat, del PP, va organitzar juntament amb la Germandat de Regulars de Ceuta amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola". 

L'acte s'havia presentat en el cartell promocional amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola, obtenir el màxim suport social i reconeixement i afavorir la completa identificació de la societat amb les seves Forces Armades", a més de "fomentar i promoure la cultura de la Defensa i Seguretat en la societat".

Després de la polèmica, l'alcaldessa de Quijorna, Mercedes García Rodríguez, del PP, ha demanat "disculpes" i ha assegurat que el consistori va cedir el local per a l'exposició "sense saber el que s'hi feia". Fins i tot ha arribat a afirmar que no va veure l'evident simbologia feixista exposada quan la va visitar amb el seu marit: "No me'n vaig adonar". I afegeix: "Fins i tot vaig comprar un pastiller amb l'escut de la Guàrdia Civil".   

Llegint notícies com aquesta, m'espanta pensar que amb xusma com aquesta haguem de negociar una consulta o la futura independència...

Té res a dir Europa d'aquest nou escàndol d'apologia del feixisme? A què esperen per demanar al govern espanyol mà dura contra els feixistes? A que passi com a Grècia i mori algú? Per si un cas, el dia 12 d'octubre recomano a tothom que no passegi pel centre de Barcelona...