(Cal llegir sempre el pediatre Carlos Gonzàlez, i més quan parla de temes de salut dels infants).
La rubèola és una malaltia molt lleu en nens, però pot produir greus malformacions congènites quan afecta una dona embarassada. Fa molts anys, es va començar a vacunar les nenes d’onze anys: així es protegia les poques nenes que no s’havien immunitzat de forma natural passant la malaltia. Amb el temps es va veure que la millor manera d’evitar la rubèola congènita era eliminar completament la malaltia de la població, i es va començar a vacunar tots els nens i nenes, juntament amb el xarampió i les galteres, amb la vacuna triple vírica. Es podria argumentar que els nois no rebien cap benefici important amb aquesta vacuna, i que les noies rebien un benefici a molt llarg termini. Vacunem els nadons per protegir les embarassades.
Ho explico perquè s’ha comentat si és ètic vacunar els nens contra el covid-19 per protegir els adults i els ancians. Doncs bé, ja ho estàvem fent; fa dècades que vacunem criatures contra la rubèola per protegir els adults (o per protegir altres infants no nascuts).
Però és que, en realitat, el covid no s’hauria de comparar amb la sempre benigna rubèola, sinó més aviat amb les galteres: solen ser benignes, però poden ser molestes, poden tenir complicacions importants (meningitis) i poden causar seqüeles a llarg termini (infertilitat). Una malaltia habitualment lleu, però que en uns pocs casos aïllats pot produir complicacions greus és motiu suficient per vacunar tots els nens, pel seu propi benefici.
El covid-19 és, afortunadament, una malaltia lleu en la canalla. Lleu en comparació amb la terrible mortalitat del covid en els ancians; però no més lleu que les galteres. Potser la meitat dels nens infectats són asimptomàtics, però altres tenen símptomes molestos, i fins i tot complicacions greus, com la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica. Uns milers han hagut d’ingressar a l’hospital a Espanya en aquests dos anys, més d’un centenar a l'UCI, i alguns han mort. Alguns pateixen covid persistent. No és que, en aquest moment, vacunem els infants per protegir els adults; ha estat al contrari: durant un any, per tal de protegir els adults, ens hem abstingut de vacunar els nens, perquè no hi havia prou vacunes, ni havíem fet els estudis necessaris, i era prioritari vacunar primer els ancians i adults. La canalla s’ha hagut d’esperar, però ara ja els toca.
