"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 30 de setembre del 2013

La que han liat els mestres de ses illes!!!


Ahir, el centre de Palma va viure una de les manifestacions més multitudinàries mai vistes (si no la que més) per reclamar al govern balear que baixi del burro i deixi d'atacar la llengua i l'ensenyament públic. Al voltant de 100.000 persones van omplir els carrers del centre de la ciutat. Famílies senceres van sortir en suport dels convocants, i dels docents que ja fa un parell de setmanes van iniciar una vaga indefinida com a mesura de protesta.

Caldrà veure si el govern del senyor Bauzá escolta a la minoria cridanera (100.000 persones, és a dir, al voltant d'un 10% dels habitants de l'illa) que ahir es va mobilitzar per fer-li entendre que no els agrada la seva política lingüística, ni educativa, o si bé prefereix fer oïdes sordes i opta per fer com faria la seva companya de partit i portaveu del govern espanyol, Soraya Saenz de Santamaria, i prefereix creure que la majoria silenciosa està de part seva.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Sort que ells no són nacionalistes...

Selecció catalana (-1) d'hoquei patins que s'ha proclamat campiona del món a Angola.

Aquest cap de setmana hem tingut algunes noves mostres d'allò que els espanyols anomenen barreja d'esport i política, tot i que segons aquests, això solament ho fem els catalans que som uns nacionalistes-terroristes-rupturistes-fracturistes-totalitaristes-etcistes.
 
Als campionats del món d'hoquei patins, la selecció espanyola ha conquerit la primera posició amb un equip format gairebé íntegrament per esportistes catalans (9 dels 10). A la final disputada a Luanda (Angola), el combinat català amb el convidat espanyol es va imposar a la selecció argentina per 4 gols a 3, aconseguint d'aquesta manera el cinquè mundial de manera consecutiva.
 
A l'hora de fotografiar als campions amb el trofeu, el representant espanyol no va dubtar a treure una bandera espanyola, i els botiflers catalans van posar alegrement al darrere amb gestos victoriosos i de gran alegria. Eh! però sense fractures, polititzacions, ni nacionalismes excloents pel mig, eh! Esport i res més, com els agrada dir a les autoritats espanyoles.
 
Els que no s'han deixat entabanar a l'hora de mostrar un patriotisme amb el que no combreguen, han estat els pilots catalans del mundial de motociclisme, a la cursa disputada al circuit d'Aragó, que han rebutjat els oferiments dels comissaris de pista perquè agafessin les banderes espanyoles al final de la cursa per celebrar els èxits aconseguits. Ni els germans Màrquez, ni Espargueró, ni Rins han volgut agafar la bandera espanyola, i això ha indignat a alguns seguidors espanyols (no nacionalistes, per descomptat). Quina barra! Això sí que és polititzar l'esport, oi?
 
Un 10 pels pilots, un 0 pels jugadors d'hoquei patins.

dissabte, 28 de setembre del 2013

La comunitat docent de les illes no afluixa!


Demà diumenge se celebra a Mallorca una manifestació de suport a l'escola pública i en contra dels atacs a la llengua catalana del govern del PP a les illes. Després de deu dies de vaga, el col·lectiu de mestres continua en peu de guerra, amb la ferma intenció de capgirar la situació. Ahir, després d'una trobada de prop de set hores amb representants de la conselleria d'ensenyament, no es va arribar a cap acord per desbloquejar la situació, i sembla que la cosa pot anar per llarg.

El mateix diumenge, els catalans tindrem l'oportunitat de demostrar la nostra solidaritat amb els illencs en un acte de suport a Barcelona, cocretament a la plaça de Sant Jaume. Cal que els mestres illencs en vaga rebin l'escalf anímic i la solidaritat de tots els catalans (i el suport econòmic tampoc està de més...) per vèncer aquesta batalla!

Fins a la victòria! Ni un pas enrere!

divendres, 27 de setembre del 2013

Com pensen evitar els governants espanyols la internacionalització del conflicte català?


Molt saludable això de veure el Polònia i riure una mica amb les caricaturitzacions dels polítics. Sobretot dels més rancis i casposos. Millor riure que no pas plorar escoltant algunes declaracions "serioses" de personatges il·lustres com els expresidents Felipe González o ZP, Guerra, Ibarra, Bono, Monago, Wert, Aguirre... tota una colla d'ultranacionalistes espanyols amb un sentit de la democràcia més aviat justet. 

Veient la realitat espanyola actual no costa gaire comprendre perquè l'antic imperi espanyol ha acabat caient tan baix. Qui voldria continuar pertanyent a un país amb tants vividors, tants xoriços, tants corruptes, i tants polítics ineptes?

dimecres, 25 de setembre del 2013

El "temazo" del dimecres. Pepet i Marieta - "La via"


Videoclip del tema "La via" del grup ampostí Pepet i Marieta, amb imatges captades a la via humana de la passada Diada. Col·laboracions de luxe (Miquel Gil, Miquel Gironès, Pep Gimeno "Botifarra", Titot...) d'arreu dels Països Catalans per aquest hit independentista. 

I qui vulgui jugar que s'agafi de la mà!

dimarts, 24 de setembre del 2013

Roger Schank: "L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida"


Roger Schank (Diari Ara)

(Interessant entrevista del diari Ara a l'investigador en la teoria de l'aprenentatge, Roger Schank. Opinions radicals, per un canvi de paradigma educatiu radical).

Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia "learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.
Com aprenem els humans?
Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.
Aprenem, doncs, per imitació.
Sí, aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.
Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.
D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo...
I què és el que hem d'aprendre a l'escola?
Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l'educació online avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.
L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.
Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.
I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?
Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.
I què passa si no t'interessen les matemàtiques?
Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t'interessa!
Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?
Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.
Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?
A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.
A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?
Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

dilluns, 23 de setembre del 2013

Minyons de Terrassa: 400 castells de 9!!! Gràcies a tots els que els heu fet possibles.

3d9f a la plaça de Sant Jaume. Ja van 400 de 9!

Ahir els Minyons vam actuar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb motiu de les festes de La Mercè. Un fet que es ve repetint en els darrers 25 anys ininterrompudament. I per celebrar-ho, hi vam realitzar el nostre 400 castell de 9. Per a molts Minyons la plaça de Sant Jaume sempre ha estat una de les més apreciades, i és per aquest motiu que allà hem aconseguit algunes de les nostres majors fites. Per exemple, el primer 5d9f carregat del segle 20 l'any 95, uns quants 2d9fm, i altres gammes extra. I va ser en una Mercè de l'any 94 que els Minyons vam mobilitzar el major nombre d'autocars mai mobilitzats (13) i centenars de persones, en un dia feiner pels terrassencs, per a repetir el 2d9fm carregat l'any anterior a la nostra diada.

Ahir, malauradament, les expectatives no eren tan altes com en aquelles èpoques glorioses, i tampoc el volum de gent mobilitzada s'apropava ni de lluny a aquells anys d'esplendor, però tot i així, per a mi, l'emoció d'entrar a la plaça de Sant Jaume al so de les gralles acompanyant el pilar de 4 caminant de la colla, amb milers de persones emocionades, expectants i atentes, compensa els sacrificis de tants assaigs i actuacions, els entrebancs i les decepcions del camí. Em sembla que molts minyons no acaben de ser conscients de la gran fortuna que tenen de formar part d'aquesta colla, i del fet de poder fer castells en places com la de Sant Jaume, la de Sant Narcís, la de la Vila de Vilafranca, o a Valls com enguany.

No es pot dir que ahir els Minyons oferíssim una actuació del nivell que es mereixia la plaça (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), però estic convençut que en el futur tornarem a ser capaços de plantejar-nos grans reptes per a aquesta exhibició. Ahir tocava ser prudents i no estirar més el braç que la màniga per tal de serenar una mica els ànims després de tres sortides consecutives amb caigudes (segur que la canalla dormirà més tranquil·la a partir d'avui). Que es podria haver optat pel 4d9f en comptes del 2d8f? No sé. Potser. Però crec que ara cal mirar més enllà d'una actuació per poder-nos plantejar reptes superiors en el futur immediat. Ara, més que "un pas endarrere per donar dos endavant", hauríem de dir que vam fer "dos passes endarrere per donar tres endavant".

Crec que encara estem a temps per redreçar la situació i aconseguir portar a plaça alguns "papinus" que tenim a l'abast (pd8fm, 9d8, 4d9, 2d9fm, 5d9f...). El nivell real dels Minyons no és el que vam mostrar ahir a Barcelona. La tasca no serà senzilla, perquè un dels principals problemes actualment està als "tarros" de molts de nosaltres, i té noms com pessimisme, derrotisme, desconfiança... Caldrà també però, que molts minyons absentistes treguin la faixa de dins de l'armari i tornin a aparèixer pel local. Amb els d'ahir a la Sant Jaume no sé si hauríem pogut fer el 4d9f amb garanties. Tampoc el vam poder assajar amb garanties als assaigs previs.

dissabte, 21 de setembre del 2013

Demà castells a La Mercè. Va Minyons, que ens hem d'enlairar!


Demà diumenge, els Minyons tornem a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'actuació castellera de les festes de La Mercè. Objectius? Recuperar la confiança; no caure; la tripleta: 3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f?

divendres, 20 de setembre del 2013

Un esportista exemplar d'1 metre d'alçada.


Interessant demostració de com la voluntat, la perseverança i l'esforç poden superar barreres, en aquest vídeo d'un entrenament de basquet de Joan Pahisa (1 metre d'alçada) i l'internacional català Xavi Rey (2'10). Una bona eina per treballar la diversitat i l'acceptació de les diferències físiques, i la capacitat de superació. Un "10" pel Joan.

dimecres, 18 de setembre del 2013

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Això és Espanya"


El passat dissabte s'acomiadaven dels escenaris catalans, a Manresa, els valencians Al Tall. Avui, per recordar la seva prolífica obra, i per descarregar una mica de la ràbia que em provoquen alguns espanyols catalanòfobs que es pensen que ens poden posseir contra la nostra voluntat, us deixo aquest tema de l'àlbum "Envit a Vares" de l'any 2006.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Ona Carbonell: una altra esportista catalana digna.

Ona Carbonell, la medallista catalana de natació sincronitzada.

La nedadora catalana de sincro Ona Carbonell, en una entrevista concedida al programa de ràdio 4 "Directe 4.0", va assegurar que si pogués triar entre competir per la selecció espanyola o la catalana, triaria la segona. Aquesta sincera declaració pot condicionar-li a l'Ona el seu futur professional com a esportista d'elit, ja que les autoritats esportives espanyoles acostumen a castigar als esportistes catalans que reconeixen obertament els seus sentiments catalanistes.

Es de lloar doncs que l'Ona hagi volgut donar aquesta passa endavant per reivindicar-se com a esportista catalana que ha de competir per Espanya per pura necessitat i perquè no hi ha un altre remei si es vol aspirar a competir internacionalment. En aquesta situació hi ha un bon grapat d'esportistes catalans, però no tots són tant valents (dignes!) per donar una passa endavant com ha fet l'Ona. I si els costa fer-ho a esportistes que no tenen grans interessos econòmics a protegir, imaginem-nos que passa amb els que si que els tenen, com els futbolistes o medallistes d'altres disciplines esportives més mediàtiques... el dia que un jugador català de la selecció espanyola s'atreveixi a dir el mateix que ha dit l'Ona, creuré que estem molt més a prop de l'objectiu de l'alliberament nacional.

En tot cas, gràcies Ona per la teva valentia i dignitat!!!

dilluns, 16 de setembre del 2013

Els docents de les Balears comencen la vaga indefinida.

Els docents illencs en plena protesta.

Avui, 4.594 mestres (91%) dels 5.055 que tenien dret a fer-ho (ja que 2.355 havien de cobrir els serveis mínims imposats pel govern balear), han iniciat una vaga indefinida contra la política educativa del govern Bauzá. Contra les retallades, el decret de llengües, l'empitjorament de les condicions laborals dels docents...

D'això en dic jo plantar cara al govern i anar a totes. A Catalunya ja fa més de cinc anys que el govern castiga l'educació pública, però aquí anem muntant vaguetes i manifestacions d'un dia que l'únic que aconsegueixen és fer estalviar uns quants calerons a l'administració, i que res no canviï. Em puc imaginar a la senyora Consellera Rigau fregant-se les mans davant el proper anunci de vaga dels docents. Ei, i si la convoquessin els pares la propera? Com a mínim no perdríem els calés per no res...

No tinc ni idea de quant de temps estan disposats a aguantar aquesta vaga els docents de les illes. Suposo que la majoria d'ells, com la resta de mortals en aquest país, pateixen la crisi d'una o altra manera, i no deu haver estat fàcil prendre una decisió tan valenta com aquesta. Des d'aquí vagi tota la meva admiració i solidaritat amb tots i totes ells/elles.

Endavant companys/es!!! 

divendres, 13 de setembre del 2013

Humor amb autocrítica del Polònia.


Una mica d'humor per rebaixar la tensió acumulada en les darreres hores després d'escoltar alguns comentaris des de l'Espanya cavernària i antidemocràtica. Els del Polònia ens recorden la passió pels negocis i els diners d'alguns catalans, que renunciarien a la llibertat del país pel seu propi interès econòmic (em venen uns quants noms al cap...).
 
Inicialment havia pensat a penjar el vídeo, tan comentat a les xarxes, del periodista Iñaki Gabilondo sobre la via, les aspiracions de tants catalans, i la posició dels polítics espanyols en general, però m'ha semblat tan fastigosament unionista i tan poc solidari amb els anhels de llibertat dels catalans, que passo.

dijous, 12 de setembre del 2013

La minoria cridanera: 1.600.000 catalans per la independència!!!

Els Minyons també vam fer via.

Ahir, molts i molts catalans, de setzena o segona generació, nouvinguts d'aquí i d'allà, i algun que altre visitant, ens vam unir al llarg de 400 km. per fer entendre a qui ha d'entendre, que volem ser un país lliure, i que quan abans millor.

S'ha de felicitar molt especialment a tota la gent de l'ANC que han fet possible aquesta fita (com a minyó i terrassenc em vull recordar de l'Artur, la Margarida, el Pep, la Pepi...). La feina feta al llarg de molts mesos va rebre ahir la recompensa d'una mobilització històrica com mai s'havia vist, i com difícilment es torni a veure. 

Escoltava la ràdio pel mati abans de marxar cap al tram on m'havia apuntat i sentia a gent d'arreu del territori que es desplaçava amb emoció, amb la família sencera, o en grups nombrosos, fins a l'altre punta del país, i tot per assegurar l'èxit de l'acte. Avis, pares, fills, nets, veïns, amics, companys de feina... 

Al meu tram, el 364, hi havia bàsicament gent de Terrassa, dels grups de cultura popular i demés, i érem tants i tants, que podríem haver unit tres o quatre fileres. I fins que no va ser l'hora d'unir les nostres mans, vam tenir temps per exhibir i gaudir de la nostra cultura popular: castells, bastons, Serrallonga, grallers...

Aquest vespre, sentint les declaracions de la vicepresidenta del govern, la Pegui Soraya Saez de Santamaría, que ha comentat que el govern no podia cedir davant les demandes dels 1'6 milions de catalans que havien sortit al carrer, ja que també havia de tenir en compte a la majoria silenciosa de catalans que no s'havia manifestat. No sé si la Soraya aquesta inclou en aquesta majoria silenciosa als hospitalitzats, als avis i àvies majors de 90 anys, i als que estaven obligats a treballar tot i ser la Diada... En tot cas, estaria bé que algú respongués públicament a la vicepresidenta el proper 12 d'octubre quan a Barcelona els unionistes i espanyolistes es manifestin a Barcelona a favor de la unitat d'Ejpañia, i apleguin a uns milers, o tirant llarg unes desenes de milers de persones (entre catalans i espanyols vinguts d'arreu d'Ejpañia com quan torejava el José Tomàs a la Monumental).

Que pensaria el bo del Martin Luter King si aixequés el cap i li expliquessin el que aquesta senyora ha manifestat? Ell que davant de 200.000 nord-americans va proclamar que tenia un somni. Segurament si la presidenta dels EEUU d'aquella època hagués estat la Soraya, els negres encara no anirien a la universitat, ni podrien pujar als busos dels blancs. Total, que són 200.000 manifestants en un país de 100 milions? Que n'opinava aleshores la majoria silenciosa???

dimecres, 11 de setembre del 2013

El "temazo" del dimecres. Gerard Sesé, Narcis Perich i Gonçal "Mà en mà"


Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, centenars, milers, milers de milers de catalans sortirem al carrer a unir les nostres mans per commemorar l'efemèride, i per reclamar als nostres governants i a la resta dels representants polítics catalans que no facin marxa enrere, ens escoltin, i convoquin una consulta per la independència l'any 2014. Avui doncs, serà un dia que entrarà a la història del nostre país amb lletres d'or, igual que la gran manifestació de la Diada de l'any passat.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu". (Vicent Estellés).

dimarts, 10 de setembre del 2013

El Departament d'Ensenyament maltracta als mestres substituts.

Detall d'una llista de nomenaments de substituts de mestres.

Avui m'han donat per fi una substitució a una escola de Polinyà. Com ja va passar l'any passat, el Departament ens retalla als substituts un percentatge de jornada i de salari, per estalviar-se quatre duros. Cap substitut ni treballa ni cobra les estones d'esbarjo dels infants, i té 2 hores i mitja menys de feina retribuïda a casa. És a dir, unes distincions respecte als professors amb plaça fixa i/o amb vacant, que poden generar tensions innecessàries a moltes escoles. A mi, per exemple, que no em busquin a l'hora del pati per una feineta o per una baralla entre nens, que a mi no em paguen i no és responsabilitat meva, m'enteneu?

A sobre, el Departament té la barra de fer incorporar als substituts als centres el mateix dia que comencen les classes els nens, amb la qual cosa, no podem preparar-nos el curs com caldria, i ni tan sols tenim cap coneixement de l'escola on anem a parar. Evidentment, el Departament confia en la bona predisposició dels mestres substituts per fer un esforç extra d'acoblament ràpid al centre, i si pot ser una incorporació prèvia "voluntària" perquè els centres puguin donar alguna instrucció abans del primer dia de classes. Podeu comprovar en la imatge que adjunto, com a les llistes dels nomenaments de substituts posen la data d'incorporació del dia 12/09, igual que els nens, però demanen en una línia inferior que el mestre substitut es deixi caure per l'escola per no anar sense cap mena d'informació, amb els problemes evidents que això implica.

Res, un any més el Departament es cobreix de glòria amb aquesta iniciativa que suposo que no deu estalviar ni un 0'00001% dels pressupostos generals. Dijous quan arribi al centre, que encara no sé ni on para, em posaré a la filera com els alumnes i a veure si em diuen a quina classe em toca...

dilluns, 9 de setembre del 2013

Les vacances no ens han sentat bé...

2n 5d8 de la temporada ahir a Sabadell.

Ahir a Sabadell els Minyons vam signar un dels pitjors inicis del segon tram de temporada, després de la parada vacacional, com a mínim que jo recordi. Amb les dues caigudes d'ahir, hem acumulat un total de sis en tan sols tres actuacions: dos 4d8p a Sitges, un 2d9fm i un 4d9f a Vilafranca, i el 4d8a i el 2d8f d'ahir a Sabadell. Què ens està passant? us preguntareu. Tan bons érem després de Santes i tan dolents som ara? Home, doncs potser ni una cosa ni l'altra.

Crec que les dues caigudes de Sitges eren francament evitables (decisions tècniques equivocades). Les de Sant Fèlix, no per doloroses deixen de ser comprensibles (inexperiència, precipitació, cansament). En canvi, les d'ahir no tenen cap mena d'explicació lògica, més enllà d'un canvi al tronc del dos, que en principi no hauria ni de notar-se ja que la substituta té els ovaris més que pelats de fer aquest castell. És a dir, que jo computaria les dues caigudes d'ahir a: a) la mala sort. b) l'estat de negativitat general. c) la malastrugança a la festa major de Sabadell. d) hem trepitjat merda.

El despenjament de la canalla d'ahir és un accident que pot passar, i més tractant-se de canalla nova. Seria criticable si comencessin a despenjar-se habitualment com ens va passar fa unes temporades, però en els castells no tot és controlable al cent per cent, i encara menys amb la canalla.

La caiguda de la torre només me l'explico per la vessant psicològica. Tècnicament hem demostrat al llarg de la temporada a bastament que tenim el 2d8f controlat (què en portem? uns 8 o 10 comptant els de l'assaig?). És evident que no és un dos de postal, i que suem sang i llàgrimes per pujar-lo a unes manilles, però d'aquí a que et caigui el que fa onze... Arribo a la conclusió que com més estret és el tronc d'un castell, més influència té la part psicològica en l'execució d'aquest, i darrerament, la qüestió psicològica a la nostra colla està d'un negatiu que tomba. Que tomba fins i tot els castells que no haurien de caure.

És possible que calgui reforçar els troncs dels castells dels Minyons perquè guanyin seguretat i estabilitat. Que falti una mica de força o de consistència. Però això no pot explicar l'ensopegada d'ahir amb uns castells que ja havíem portat a plaça un bon grapat d'ocasions amb èxit. Així que deixeu de llepar-vos les ferides a casa, i veniu a l'assaig que "no estamos tan mal" cony!

Ah! I per cert, no ens oblidem que ahir vam tornar a fer un 5d8 com unes cuixes, que ja tocava! No tot són notícies dolentes doncs... Un pis més, un pis més!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Madrid 2020? Tampoc!


Ahir a Buenos Aires, el Comitè Olímpic Internacional va decidir després de dues votacions que fos Tòquio la ciutat que organitzi els Jocs Olímpics l'any 2020, descartant així les altres dues ciutats candidates, Madrid i Istambul. Pels madrilenys era la tercera temptativa per organitzar uns jocs d'estiu, i pels turcs la cinquena. Confio que tant els uns com els altres (més necessàriament els uns veïns) hagin après d'una vegada la lliçó, i deixin de fer el ridícul tornant-se a presentar. En el cas de Madrid, a banda d'estalviar-se el ridícul d'una nova eliminació en la primera ronda de votacions, també ens estalviaran un bon grapat d'euros dels contribuents de l'estat espanyol, en la promoció i la representació de la candidatura. Estaria bé que els organitzadors d'aquesta iniciativa ens expliquessin quina ha estat la despesa total de la candidatura ja descartada.

I ara, s'obren les opcions d'una candidatura de Barcelona-Pirineus de cara a organitzar els Jocs Olímpics d'hivern l'any 2022. El fet que no se celebrin els d'estiu l'any 2020 a l'estat espanyol obre moltes opcions a la candidatura catalana. Suposo que el govern i els dirigents esportius espanyols no estaran gaire per la labor després del pal rebut per la candidatura de Madrid, però tot i així, estic convençut que Barcelona té serioses opcions d'endur-se aquest esdeveniment. Personalment passo completament dels esports d'hivern, i entenc que la inversió hauria de ser important i no està el forn per "botlles", però també considero que és una oportunitat magnífica per promocionar el turisme i els esports de muntanya al nostre territori (amb els ingressos que això comportaria), i de tornar a situar a Barcelona i Catalunya dins del mapa internacional com un país obert, modern, i preparat per organitzar grans esdeveniments. I això també ens pot ser útil de cara a esdevenir un nou estat d'Europa...

dissabte, 7 de setembre del 2013

Els Minyons ens adherim a l'ANC! Per Catalunya minyons!!!


Malgrat li pesi a alguns unionistes i espanyolistes de la nostra colla, i fins i tot a alguns talibans exminyons ressentits, la colla, democràticament (amb un 90% dels vots favorables), ha decidit adherir-se a l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) per impulsar el procés d'emancipació i d'alliberament nacional. Visca!
 
Es tracta d'un moment clau per a la nostra nació, i crec que els Minyons no podíem quedar al marge. Quina millor manera de defensar i promoure la catalanitat (un dels objectius de la colla, no?) que donant suport a la causa sobiranista? És de calaix, no? O hi ha algú que encara es pensi que Espanya estima la nostra llengua, la nostra cultura, i la nostra identitat? No us ha quedat clar amb els darrers 300 anys de relació?
 
Si en aquests moments crucials, els grups de cultura popular catalana no ens posicionem al costat del poble català, qui ho ha de fer? O hi ha algú que es pensi que la política s'ha de deixar solament en mans dels partits polítics? Sols el poble salva al poble, i jo tinc clar quin és el meu poble. Crec que la majoria dels minyons també.
 
Estem fent política els Minyons al adherir-nos a l'ANC? Doncs potser sí... i? Crec que hi ha una gran diferencia entre defensar la llibertat nacional del nostre país (del de la majoria dels minyons), i demanar el vot per un partit polític concret. No crec que els Minyons hagin de posicionar-se mai a favor o en contra d'un partit polític concret, però defensar la nostra nació... si ens posem tiquis-miquis, hi ha tantes coses que depenen de la política a la vida... i a la vida de les colles castelleres també. O no influeix la política en el món cultural-associatiu? I en el social? I en l'econòmic?
 
Potser caldria plantejar-se un canvi en els estatuts de la colla per deixar ben clar què significa posicionar-se políticament i què va més enllà de la política.


divendres, 6 de setembre del 2013

Ferrata de les Baumes Corcades (Centelles).

El pont tibetà més llarg d'Europa segons m'han dit.

Aquest matí, apurant els darrers dies d'atur (confio), he quedat amb un company de professió que es troba en la mateixa situació laboral per anar a fer una via ferrata a la comarca d'Osona, ben a prop de Centelles. Les Baumes Corcades. És tot just la meva segona experiència en el món de les vies ferrates, i tot i alguns trams d'alçada vertiginosa que impressionen, me n'he sortit prou bé. He patit una mica al final del trajecte quan la força dels braços ja justejava després de tanta tibada al llarg del recorregut, i quan les mans ja començaven a posar-se vermelles com un tomàquet de fregar amb els cables i les grapes de ferro. A més, avui duia uns guants que no m'anaven gaire bé, i he fet un bon tram del final sense guants, així que s'ha fet una mica més dur. En tot cas, no he passat cap moment crític, d'aquells que o bé et fallen les forces, o bé no veus manera possible d'avançar. En poc més de dues hores hem fet tota la via, i perquè dúiem a un parell de nois al davant que ens han obligat a esperar en alguns trams... 

Brutal l'experiència, i excepcionals les vistes. I el pont tibetà, per flipar!!! Gràcies David per convidar-me!




Un dels trams més complicats de la pujada.



Dels darrers trams...



Dalt del cim.

dijous, 5 de setembre del 2013

Em trec el barret davant dels docents de Ses Illes.


Més del 95% dels prop de 900 docents que van participar el passat dimecres en les assemblees als quatre territoris (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) sobre la vaga indefinida s'han posicionat a favor d'aquesta i han donat suport a la convocatòria. Exigeixen la retirada del TIL (Tractament Integrat de Llengües) i de la llei de símbols, un posicionament clar del govern balear contra la LOMCE, que es garanteixin les dietes per menjar i material escolar de l'alumnat, així com certs drets laborals perduts amb les retallades.

Quina enveja em feu companys. Molta sort en la vostra lluita i les vostres reivindicacions. Quin gran exemple ens esteu donant als docents del principat, tan cagadubtes i "apalancats" darrerament. Ja fa anys que ens les foten doblegades i acceptem resignadament. Aquí ja fa temps que s'hauria d'haver iniciat una vaga indefinida al sector de l'ensenyament, però no hi ha collons, ni principis, ni solidaritat...

Endavant les atxes, i tota la solidaritat!

dimecres, 4 de setembre del 2013

El "temazo" del dimecres. Fanfare Ciocarlia - "007 theme"


Una d'espies ara que està tan de moda en la política catalana, amb la Fanfare Ciocarlia, la millor fanfàrria romanesa de tots els temps, versionant aquest tema de la mítica sèrie cinematográfica de l'espia britànic, l'agent 007, James Bond. Poseu els altaveus ben forts i deixeu-vos portar pel ritme contagiós.

dimarts, 3 de setembre del 2013

Rutes moteres (VI): Talamanca i Mura.

Castell de Talamanca.

Avui, aprofitant la meva condició de mestre interí a l'atur en espera d'adjudicació de plaça, he tornat a sortir amb la moto a fer un volt, concretament cap a la comarca del Bages, als pobles de Talamanca i Mura. Dos poblets enmig del no-res, que a penes superen els dos centenars d'habitants cadascun. Dues poblacions amb similar arquitectura i paisatge, que no han patit la transformació radical d'altres pobles més ben comunicats i propers a les grans ciutats.

De sempre he sentit la dita "Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort". El cert és que no puc valorar amb prou coneixement de causa com es viu en aquests tres pobles, però pel que m'expliquen els meus amics, la Piru i el David, que viuen amb la seva filla Elisenda a Mura, allà s'hi viu molt bé i molt relaxadament. Ara, has de vigilar de no pixar al carrer, perquè l'endemà el poble en va ple.



Castell de Talamanca.

Sant Llehir (Mura).

dilluns, 2 de setembre del 2013

Interior relaciona l'ANC amb Abertzales.

Assaig de la cadena humana en una llar catalana.

Querido Patxi, Gora ETA!!

Te eskribo para agradecerte todo el apoyo que me estás ofreciendo en estos momentos difíciles. Ya recibí tus instrucciones para la korrecta participación en la kadena humana, y esta misma tarde iré al Merkadona a buskar un par de quilos de amonal como me rekomendaste para ir bien preparado el dia de la acción. ¿Sabes donde puedo enkontrar un pañuelo de esos palestinos que utilizáis por allí? Me muero de ganas por tener uno de esos... El pasamontañas ya lo tengo, porque mi madre es muy aficionada al ganchillo y aprovechando un poco de lana sobrante del último jersei, me ha hecho uno. No es negro como a mi me hubiera gustado, pero komo es un grana oskuro, da el pego.

Por cierto, ya recibí los CD's que me enviaste. Oye, buenísimos los Negu Gorriak. Y los Berri Txarrak también son la hostia. Me los eskuche del tirón en casa, bebiendo kalimotxo kasero. Eh! Nada de Don Simón! Vino de Nafarroa komo me rekomendaste. Para la kadena ya tengo un par de garrafas de plástiko de 8 litros vacías! ¿krees que tendremos suficiente? ¿Kuantos litros de vino echarías tu por garrafa?

Oye, una lástima lo de este fin de semana con el Athletic, la Real y el Osasuna. Akí también estamos jodidos con las derrotas. Pero seguro que levantaréis el vuelo. El Barça ya no mola tanto porque kada vez tiene a más extrangeros en sus filas. Ya nos gustaría a nosotros ver jugar en el equipo a más Puig, Pons, Marcet, Freixa, Filosia...

Bueno, te mando un abrazo muy fuerte, y espero que nos vengas a visitar pronto. Se que estás muy okupado con las manis, las okupaciones, los sabotages, las visitas a l@s pres@s, etc., pero que sepas que akí tienes tu segundo hogar. 

Venga, agur eta eskerrik asko! Gora Euskal Herria y Viska Katalunya!!