Ahir es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques (ja he perdut el compte els darrers anys) que han deixat un panorama força similar al que hi havia, tot i que l'independentisme ha continuat pujant, malgrat els auguris que havia tocat sostre, i ja ha superat la famosa barrera del 50% dels vots totals. Cal destacar la pujada de la CUP en el bloc independentista (de 4 a 9), i el canvi de rols entre ERC i Junts tot i que l'igualtat es manté.
Pel que fa a les forces espanyolistes, destaca la pujada del PSC a costa de C's que pateix una enfonsada històrica (de 36 a 6), i l'entrada esperada dels feixistes de VOX (11 diputats) que fins ara estaven més dissimuladets entre les files de C's i PP. Els Comuns es queden com estaven, i el PP perd un diputat més malgrat que tothom havia elogiat el seu líder, l'Alberto Fernández, en campanya.
Ara s'obre un periode de negociacions per arribar a pactes i un acord de govern. El més probable és que es repeteixi l'acord entre ERC i Junts, que al meu entendre venen a representar els mateixos espais polítics però des de diferents famílies. Faltarà veure si la CUP se suma a l'acord per fer un front ampli per la independència, però m'estranyaria. Entenc que la CUP hauria de renunciar a molts dels seus principis, i estaria disposat a que ho fessin si fóra per definir un pla amb cara i ulls per assolir la independència, però no em faig il·lusions.
En definitiva, content per l'ascens de la CUP i del % d'independentistes, però resignat a viure 4 anys més de bla-bla-bla perquè els de sempre continuïn governant sense fer passos efectius cap a l'alliberament nacional del nostre país.
