"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 31 de juliol del 2019

El "temazo" del dimecres. Grupo de Trova de La Marquesina - "Hasta siempre comandante".


Versió d'aquest grup de trova cubana que acostuma a actuar al bar La Marquesina de la ciutat de Santa Clara, on van entrar triomfals les tropes comandades pel Che l'any 1959. El tema original va ser composat per l'artista cubà Carlos Puebla l'any 1965. Si escolteu fins al final podreu sentir la dedicatòria als de Barcelona.

dimarts, 30 de juliol del 2019

Cuba (10 i darrer) - La Habana.

Gent pescant al malecón de La Habana.































Darrera entrada del viatge que he fet a Cuba del 3 al 28 de juliol.

Els darrers dies a L'Havana hem havanejat una mica més. Hem visitat un dels nombrosos museus que hi ha a La Habana Vieja, el de la Revolución. Ocupa un antic palau d'arquitectura colonial i hi conté informació dels processos revolucionaris de mitjans del segle 19 i segle 20. Els primers independentistes (Cespedes, Macedo, Martí) i els darrers (Fidel, Raúl, el Che, Camilo Cienfuegos...). Hi ha també informació de la guerra d'independència contra els espanyols, de la derrota del revoltats contra les casernes policials de Santiago i Bayamo l'any 1953, i de la victòria de la revolució contra el dictador Batista l'any 1959. Dels intents de la CIA per recuperar el control de l'illa i dels anys de la guerra freda. Dels projectes de desenvolupament socialista de l'illa (educació, sanitat, agricultura...).

També hem sortit algunes nits a descobrir la festa havanera. Hem estat en diversos locals i en festes al carrer. Hem comprovat que el jovent ja no està tan interessat en les músiques populars de l'illa, com la salsa, el merengue, el son... i en canvi el reggaetón s'imposa amb força. També hi ha interessants projectes musicals de fusió del rock, l'electrònica, els sons tradicionals... Vam estar a un parell de llocs interessants: La Fábrica de Arte, un espai enorme on es programen activitats de diferents expressions artístiques, i el Submarino Amarillo, un petit club on programen música en directe cada nit. Pel que fa a la música al carrer, ens vam trobar amb alguns escenaris amb motiu dels actes de commemoració del 66è aniversari dels assalts a les casernes Moncada i Céspedes, i en el principal d'aquests, a la zona coneguda com La Piragua s'hi van congregar diversos milers de persones per veure bandes de salsa en directe, especialment els populars Mickael Blanco.

Aquests dies parlant amb el propietari d'un petit bar on paràvem a menjar, el Luís, hem conegut noves maneres de (sobre)viure dels cubans que no coneixíem. Ens ha explicat que a Cuba (gairebé) tothom té algun "negoci" a banda de la seva feina per poder incrementar els seus ingressos. I que existeix un cert nivell de corrupció/frau per incrementar els minsos 30 o 40 dòlars de salari mig. També ens ha explicat que a Cuba es poden arribar a pagar 10.000 dòlars per un casament de conveniència amb un estranger que et garanteixi poder sortir de l'illa. I la manera que tenen per entrar productes des de l'estranger per poder fer negoci a l'illa. Aquest pot ser un negoci molt rodó, ja que un mòbil que a Europa o els EEUU els surt per 100 o 200 euros, a l'illa el poden vendre pel doble o més...

El dia abans de la tornada, vaig estar a punt de patir un accident greu a l'escala de l'edifici on estàvem allotjats. Baixant pels malmesos graons de l'antic edifici vaig patir una relliscada fatal i vaig caure de cul tres o quatre graons, picant amb el cul i els colzes als graons. Em vaig fer un cop fort i un tallet profund al colze esquerra, que vaig netejar, desinfectar i embenar, tot i que segurament hauria anat bé algun punt de sutura. Em podria haver fet molt mal, però per sort va quedar en l'ensurt i una ferida lleu.

La darrera anècdota del viatge va ser abandonat la Habana cap a l'aeroport. Vam decidir anar com fan els cubans per estalviar-nos els 25 euros d'un taxi privat, i com ens havia explicat el Luís, vam anar a l'estació central de tren des d'on sortien unes furgonetes per 15 pesos cubans. Quan vam arribar al lloc i vaig preguntar, la dona que semblava al càrrec ens va dir que no sortien gaires furgos ja (?). Li vaig dir que aleshores alguna sortiria, i em va dir que ja no (?). Vaig anar a preguntar a un altre paio i em va dir que havíem de preguntar qui eren els darrers de la cua per la furgo número 5, que era la que passava per l'aeroport. I així vam fer, i ens vam col·locar a la cua del 5. Quan va arribar una furgo groga de transport públic vam pujar tranquil·lament pensant que la dona del principi ens havia intentat enganyar per pura mania als turistes. Però per la nostra sorpresa, quan portàvem uns pocs metres de recorregut, la furgo va fer una nova parada per recollir més gent i va venir el conductor exigint-nos que baixéssim perquè aquell transport era exclusiu per a nacionals. (?!!) Així que vam haver de baixar, no sense remugar una mica, i vam anar a agafar el bus P12 que en la seva ruta parava a prop de l'aeroport. Des de la terminal 2 encara vam haver d'agafar un taxi per 5 CUCs per anar fins la terminal 3 d'on sortien els vols internacionals.



Aquest any, al novembre, se celebren els 500 anys de la fundació de La Habana.



Façana del museu de la Revolución.


Nens jugant a bales a un parc de La Habana Vieja.

Interior de l'àntic Teatro José Martí.


A les escales de l'accident.

diumenge, 28 de juliol del 2019

Cuba (9) - L'Havana (2).


No sé si ho he explicat, però a Cuba a l'estiu fa molta calor. A les hores de més sol (14-17) intentem no sortir de l'apartament. Descansem, mirem algun capítol d'una sèrie (Fargo i Stranger Things) i dormim plàcidament amb l'aire condicionat. Normalment aquí no es baixa dels 34 graus i per la nit està sobre els 30 i amb un grau d'humitat elevat. Agafar una "guagua" (bus) ben atapeïda de gent i que no entri l'aire és una experiència força desagradable...

Aquests dies hem anat recorrent l'Havana de diferents formes. Hem anat fins a les playas del este, a uns 15 quilòmetres de La Habana Vieja en direcció est. Hem agafat la guagua A40, després de prop d'una hora de cua, i hem trigat prop d'una hora per arribar-hi. Després vam saber que hi havia platges més maques més a prop. Aquesta del este no estava pas malament, però l'ambient era una mica brut. I no hi havia bones ombres on resguardar-se del sol, per la qual cosa no hi hem estat més d'una hora. Afortunadament el dia era rúful i hem aguantat una mica millor.

També hem anat a voltar L'Havana en bici. El municipi té un servei de lloguer de bicis i per 80 CUP hem pogut estar dues hores (i vint minuts de regal) fent tombs per la ciutat. Passejar pel malecon és una gran experiència. Després quan et poses per l'interior et pots trobar algun desnivell no gaire pronunciat, però amb el sol que cau es fa una mica més dur. Hem arribat fins a la Plaza de la Revolución, famosa per les imatges del Che i de Camilo Cienfuegos en relleu als edificis que l'envolten. També hi ha el memorial a José Martí a l'altre costat. Ens hem lliurat d'una multa per desconeixement, però hem entrat a la plaça en bici més contents que un jinjol, i un policia ha començat a fer sonar el xiulet com si no hi hagués demà. Jo no pensava que anés amb mi i he continuat pedalant i gravant un vídeo amb la càmera, fins que el Mai m'ha començat a cridar perquè em baixés quan ha parlat amb el policia.

Aquests dies també a L'Havana s'estan celebrant els actes commemoratius del 66è aniversari del 26 de julio, el dia en que uns quants revolucionaris van voler assaltar els quartells Montcada (a Santiago de CUba) i Cespedes (a Bayamo), que van fracassar i van suposar la mort d'un bon grapat de revoltats, i la presó per a uns quants més, entre ells Fidel Castro i el seu germà Raúl. Més tard serien alliberats i marxarien a l'exili, abans de tornar tres anys més tard per tornar al combat amb les forces del dictador Batista. Amb motiu d'aquesta commemoració es veuen força banderes de Cuba i del moviment 26 de julio (vermella i negra), a banda de cartells fent referència, als negocis, CDRs, escoles, organismes oficials...

També hem estat al casal català de L'Havana i he pogut parlar amb la presidenta, la Dolores, que tenia pares de Vilanova i La Geltrú. Parlava el català amb dificultats, però s'hi esforçava, i m'ha explicat que la Generalitat els dóna ajudes per poder tirar endavant i organitzar cursos i activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalana, així com per poder veure els partits del Barça.



Comunitat islàmica a La Habana.




Casal català de La Habana.

Un camió va perdre el remolc just al costat nostre.

Cementiri de Cristóbal Colón.


divendres, 26 de juliol del 2019

Cuba (8) - La Havana.

La Havana ens va rebre amb pluja.


Hem marxat cap a La Havana en un taxi compartit (25 CUC p/p) que ha trigat prop de 4 hores per fer els 317 quilòmetres que la separa de Trinidad. El xofer del Peugeot i un dels clients, un noi cubà que treballava amb el turisme, ens han explicat unes quantes coses del país i de la seva experiència personal. El conductor havia estat sis anys pres per un suposat delicte de tràfic de persones. Ens ha explicat que ell i alguns col·legues volien marxar del país i que algú els va delatar i l'autoritat del CDR (Comités de Defensa de la Revolució) va avalar la denúncia, amb la qual cosa ja es dóna el delicte per probable i vas a presó. El noi ens va explicar que ell també hagués marxat un temps enrere, i que tenia la majoria d'amics fora, però que ara anava fent i no s'ho plantejava.

Hem conegut la força que tenen els CDR, que estan escampats per tots els barris, i pobles. El president és elegit pels membres del CDR i és com una autoritat. Els CDR funcionen com una policia política ja que controlen i delaten als disidents o als delinqüents. Potser per aquest motiu hi ha tan poca delinqüència a CUba, ja que no deixa de ser un estat policial. A banda de la gran quantitat de policies, uniformats o no, que es mouen per tot arreu.

A l'Havana estem ubicats a un apartament a La Habana Vieja. L'edifici està una mica destartalat, però l'apartament està súper bé. Amb l'imprescindible aire condicionat, tele, nevera, cuina... de luxe. Paguem 30 euros perquè l'hem llogat a través d'un contacte català del meu germà, i així ens surt una mica més baratet que si ho haguéssim fet per AirBnb. Estem al carrer Sol, entre Oficios i l'Avenida del Puerto. La principal pega és que per connectar-nos a internet hem d'anar fins a la plaça de Cristo que està a més de 500 ms. d'on estem ubicats. Estem patejant més que en tot el viatge.

Pel que hem pogut veure i viure fins ara a l'Havana, el millor d'aquesta ciutat, a banda d'un centre històric amb edificis monumentals i colonials, és la seva gent i la seva manera de viure. Sempre hi ha gent pels carrers, ja sigui treballant, comprant, xerrant, o simplement contemplant la vida. També hi ha qui es busca la vida amb el turisme i et reclama perquè li compris algun souvenir, entris al seu restaurant, o et porti en taxi. Tanmateix, no són massa insistents.

El tema del transport, donaria per a una entrada especial al bloc. Per com t'intenten cobrar preu turista i com rasquen petites quantitats aprofitant que el turista no domina els preus oficials. Ja hem tingut alguna discussió (alguna pujada de to) per transportistes que ens han volgut cobrar tarifes desorbitades, però ho portem bé.

Continuarà...


Pista esportiva al costat de la Plaza de Cristo a La Habana Vieja.

Locals jugant al dominó al carrer.

Portalada a la Plaza Vieja.

Contradictòria Cuba.

Interior d'una escola pública. Estan de vacances fins al setembre.

Plaza de la Revolución. Imatge de l'heroi nacional Camilo Cienfuegos. El Che al costat.

A Cuba domina el blaugrana.

Catedral de La Havana, a La Habana Vieja.


dimecres, 24 de juliol del 2019

El "temazo" del dimecres. Cimafunk - "Me voy pa mi casa".


Aquest tema acostuma a tancar totes les festes discotequeres a Cuba. L'hem sentit ja un munt de vegades, i el cert és que s'enganxa.

dimarts, 23 de juliol del 2019

Cuba (7) - Trinidad.



La següent aturada del viatge ens ha dut fins a Trinidad. Per traslladar-nos-hi, la millor combinació horaria ens la donava les camionetes on viatgen els locals. Hem anat a la terminal d'omníbus més de mitja hora abans de l'horari de sortida previst (12:10). Hem demanar la tanda per saber darrera de qui anàvem, i quan han anunciat la porta d'embarcament hem anat a fer cua . Fins que ha arribat un dels treballadors de la camioneta i ens ha fet anar a parlar en privat amb ell, per comunicar-nos que el preu de la camioneta per a nosaltres era de 5 CUC (quan ens havien dit que el preu oficial era de 2). No enteníem res, però com que no hi havia res a fer, he optat per negociar una rebaixa, així que l'hem pagat a 4 CUC.

El viatge, tot i que hem pogut pujar els primers al camió i seure en un dels bancs dels laterals, ha estat força incòmode. Com per no repetir vaja... S'ha omplert ràpid, i encara ha anat parant pel trajecte per pujar més gent. A més a més, se'ns ha vessat als peus, tacant per sota les motxilles, vi que sortia d'una bossa que algú havia deixat al nostre racó, i que a part de la taca, feia una fortor considerable.

Després de prop de 4 hores hem arribat a Trinidad i hem anat a cercar l'apartament reservat per internet. Aquesta vegada no ens ha costat tant trobar l'allotjament, tot i que tampod hi havia cap cartell q l'entrada que anunciés que es tractava d'un hostal ni res per l'estil.

Trinidad és una de les ciutats més turístiques de Cuba. Si més no, hem trobat una gran diferència entre els llocs on havíem estat anteriorment i aquest. El cert és que el centre històric colonial, amb edificis ben conservats i els carrers empedrats, és molt bonic i hi ha força negocis de cara al turista. Restaurants, galeries d'art, souvenirs, estudis de ball, bars amb petits escenaris per bandes de música tradicional...

Una de les principals atraccions de Trinidad és la discoteca-cova anomenada La Cueva (entrada 5 CUC amb una consumició). No gaire allunyada del centre històric, en una cova real, s'ubica una discoteca per a un miler llarg de persones, predominant els locals, tot i que també una nombrosa representació estrangera. Nosaltres hi vam anar acompanyats d'una madrilenya, la Laura, que havíem conegut pel matí anant a la platja d'Ancón (6 CUC per trajecte en un taxi compartit), tres mestres sevillans que treballaven a les Canàries, i una alemanya que vam rescatar de la solitud i que va acabar lligant amb un cubanot ben plantat.

Personalment, si em fessin triar entre tornar a Santa Clara o a Trinidad, em quedaria amb la primera. Més autèntica, més econòmica, i ménys turistes. 














dissabte, 20 de juliol del 2019

Cuba (6) - Santa Clara.


Hem parat un parell de dies a Santa Clara, famosa al món sencer per ser la ciutat on reposen les restes d'Ernesto Guevara "Che", el famós revolucionari argentí que va sumar-se a Fidel Castro i la resta de revoltats en la lluita contra el dictador Batista l'any 1956. El Che va comandar el front revolucionari de Santa Clara i és per aquest motiu que després de la seva mort a Bolívia, on havia anat a lluitar contra el govern corrupte i dictatorial d'aquest país, Fidel Castro va decidir que fos enterrat a la ciutat on va desenvolupar la seva vida després de la victoria de la revolució el 1959. Aquí hi ha el seu mausoleu i la seva tomba, envoltat d'atres revolucionaris cubans que el van seguir fins a Bolívia.

A banda de la figura del Che, Santa Clara és una ciutat força agradable i escassament turística, amb la qual cosa et pots sentir un autèntic privilegiat quan fas una mica de vida al carrer envoltat dels locals. Un lloc molt entranyable és el bar La Marquesina que hi ha als baixos del Teatro la Caridad, on es pot escoltar trova qualsevol nit amb músics locals veterans. Allà vam conèixer a un músic que havia lluitat al costat del Che i que l'havia conegut personalment perquè havia anat a escola amb la seva esposa, Adeila. També vam conèixer a "El diablo", un cantant de 83 anys que havia cantat al costat de Benny Moré, tot un mite de la cançó cubana, mort en un accident.

Un altre lloc força interessant que vam descobrir va ser El mejunje, un local cultural amb una programació diària d'activitats culturals. Una mena de local social i artístic per la gent jove. Hi vam ser una nit que hi havia sessió discotequera i una altra on feien música en directe. La primera nit vam anar sols i ens van fer pagar 5 CUPs per entrar. La segona vam anar amb una parella de cubans que havíem conegut per la tarda, i em penso que deviem pagar uns 10 CUPs com a molt. Coses que passen als turistes a Cuba. El xicot d'aquesta parella es deia Florentino i l'havíem conegut de casualitat davant d'una botigueta de roba esportiva. Ens havia escoltat i li va fer gràcia mostrar-nos el seu carnet de la penya blaugrana d'un poble proper. Ens va comentar que a CUba n'hi havia 4 o 5. Ell era professor d'Educació Física a la universitat. Ens va comentar que a Cuba, l'EF és obligatòria fins al segon curs de la universitat, i que a primària i secundària fan unes 4 hores setmanals. Un paio molt interessant.

A la segona casa on ens vam allotjar a la ciutat, vam conèixer la propietària que resultava ser una jove, Rocio, de 26 anys que era flautista i havia estat un parell d'anys tocant amb un trio a Dubai i a Abu Dabi. Ens va comentar que havien notat força la nova llei de Trump que impedia l'entrada de nord-americans a Cuba, i que el negoci se n'havia ressentit molt.