"Ja era passat l’any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar,
com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s
volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer
publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de XXVI
cavallers, sens que negú no fos reproche. E tots de bon grat foren
contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat,
senyor, és stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers
que açí són havem hoïda reçitar per boca del senyor rey mateix: com, un
dia de solaç que·s fehien moltes dançes e lo rey, havent dançat, restà
per reposar al cap de la sala, e la reyna restà a l’altre cap ab les
sues donzelles, e los cavallers dançaven ab les dames; e fon sort que
una donzella, dançant ab un cavaller, apleguà fins en aquella part hon
lo rey era e, al voltar que la donzella féu, caygué-li la liguacama de
la calça, e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama, e era de
çimolça." (Tirant lo Blanc, Joanot Martorell).
