Ha acabat el Mundial de futbol i malauradament ja guanyat la selecció espanyola, amb més de la meitat dels jugadors d'origen català i basc. Està clar que mai permetran que les nostres nacions puguin competir internacionalment de manera oficial, ja que les seleccions espanyoles perdrien moltíssim potencial, i perquè ells manen a les colònies i decideixen.
Davant d'aquesta negativa, només en queda desitjar que Espanya perdi sempre, i dir "Puta Espanya"!
Avui tenia dia de lliure de l'escola amb motiu del pont de la Castanyada i Tot Sants, i he pogut presenciar en directe la compareixença del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, on ha anunciat la seva dimissió un any després de la seva vergonyosa inacció criminal el dia de la Dana. Bé, la paraula dimissió no s'ha sentit en cap moment, però ha dit que algú l'hauria de substituir... Sense fer cap mena d'autocrítica i criticant el govern de l'estat per l'escàs suport rebut, no ha aclarit què pensava fer en el futur immediat, ni qui seria l'encarregat o encarregada de substituir-lo.
No puc arribar a entendre com aquest criminal ha pogut aguantar un any sencer al càrrec, malgrat la contestació popular als carrers. I encara puc entendre menys com els mandataris del seu partit l'han deixat continuar governant el País Valencià amb la que estava caient. Ha de tenir alguna cosa a veure amb el poder del PP valencià perquè d'altra manera no s'entén.
Esperem veure'l aviat a la presó que és on li correspon estar.
Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!
Es compleixen 4 anys que el puto estat espanyol té pres el raper lleidatà Pablo Hasél per cantar les veritats sobre la monarquia corrupta que Franco va elegir com a garantia de continuïtat del seu llegat al capdavant de l'estat. Una injustícia més d'aquest estat demofòbic, corrupte i podrit, que mai va fer la transició democràtica que alguns pregonen. Els carrers són plens de polítics i empresaris corruptes, estafadors varis, policies torturadors, un rei emèrit que s'ha fet multimilionari a base de corrupció i frau vivint a cos de rei, mai més ben dit, a l'Aràbia Saudita, etc., etc.
Llibertat Pablo Hasél!!
Fa un parell de dies es va presentar el nou govern del PSC amb 16 Conselleries, 2 més que a l'anterior govern (la de Política Lingüística i d'Esports) i 6 més que al govern de Puigdemont. Un govern amb cares conegudes de la dreta catalana més casposa com l'Espadaler (ex Unió) i el Sàmper (ex Junts), algun de l'òrbita d'ERC (Francesc Xavier Vila a Política Lingüística i Sonia Hernández a Cultura) i un grapat d'antics alcaldes i altres càrrecs del PSC no gaire coneguts per ara.
Pel que fa a la Conselleria d'Educació, que ara passa a anomenar-se Educació i Formació Professional (cap canvi de govern sense canvis de noms), hi haurà al capdavant l'Esther Niubó, una professional de la política fa més de vint anys que no ha trepitjat una aula en la seva vida (és politòloga de carrera), i que va dir, literalment, que "l'escola havia nascut per ensenyar, no per salvar el català". Mala peça al teler...
No hi tinc cap esperança que aquest govern de dretes espanyolista faci avançar Catalunya en cap senti. Tanmateix, tampoc penso que ho facin pitjor que els d'ERC.
Aquesta tarda s'ha celebrat el ple d'inauguració de la 15à legislatura del Parlament de Catalunya en la que s'ha elegit nou President de la cambra. I aquest ha estat el terrassenc Josep Rull gràcies a l'acord entre els partits sobiranistes Junts, ERC i CUP. Ha superat per 59 vots a 42 la candidata socialista Silvia Paneque.
La vicepresidenta primera serà una vallenca coneguda meva (de la colla Joves), la Raquel Sans d'ERC. La mesa ha quedat amb majoria sobiranista amb representants de Junts (2), ERC (2) i PSC (3).
Cal recordar que el nou President del Parlament va ser empresonat per l'estat espanyol durant prop de 4 anys arrel del referèndum de l'1 d'octubre. Esperem que no ho hagi oblidat ni perdonat.
El President Pere Aragonès ha estat la primera víctima de la històrica hòstia electoral d'ERC en les eleccions d'aquest passat diumenge, on va perdre 13 dels 33 escons que tenia. Plega tot i ser el President més jove de la història, tot just 41 anys, però no us penseu que el pobre tindrà problemes per sobreviure i tirar endavant, ja que marxa amb un sou de prop de 9.000 euros mensuals durant 4 anys, i un sou vitalici de 6.000 a partir del quart any.
Suposo que a can ERC van decidir que algú havia de donar la cara i havia de dimitir com a responsable principal del daltabaix electoral, i aquest ha estat el cap de turc del Pere Aragonès. Un home a l'ombra d'Oriol Junqueras i de la Marta Rovira, que encara tenen aspiracions elevades dins del partit. De fet, l'Oriol Junqueras ja s'ha postulat per ser qui lideri la nova etapa al partit. Com si no fos ell el principal responsable de tot el que ha passat a ERC els darrers 10 anys.
Junqueras té un odi exacerbat cap a Carles Puigdemont, i no pot suportar veure l'ascens electoral d'aquest i la caiguda del seu partit, i pensa que posant-se ell al capdavant potser pot fer girar la truita de la progressiva davallada en les darreres comptesses electorals del partit. Em sembla que va molt equivocat.
Les eleccions d'avui diumenge al Parlament de Catalunya han suposat un nou retrocés de les forces independentistes que han passat de 64 a 61 escons (si comptem l'ultradreta d'AC entre els independentistes), i una patacada molt important del partit de govern, ERC, que ha perdut 13 escons (de 33 a 20) i prop de mig milió de vots des del 2017 quan van arribar a tenir prop d'un milió de vots.
El gran trionfador de la nit és el PSC (el PSOE vaja, perquè de català té ben poc) que ha pujat considerablement (de 33 a 42), i que tanmateix, ho tindrà complicat per formar govern, ja que hauria de sumar amb les forces espanyolistes PP i VOX, rivals a Espanya, o bé amb forces independentistes, que ara per ara sembla bastant complicat, i més tenint en compte que ERC ja ha anunciat que aniran a fer oposició.
O sigui, que s'albiren unes setmanes de moviments a banda i banda per tal d'arribar a acords que, en principi, semblen impossibles. Només se m'acut la possibilitat d'un govern en minoria dels socialistes amb els comuns i l'abstenció d'algun grup com ERC per permetre la investidura d'Illa. La possibilitat d'un govern Junts + ERC a canvi de no deixar caure Pedro Sánchez al govern de l'estat tampoc ho descartaria.
Vaig veure aquesta imatge per les xarxes socials de l'acte de campanya del líder socialista Salvador Illa, rodejat dels principals líders dels dos sindicats majoritaris a l'estat espanyol, UGT i CCOO, sindicats verticals venuts al poder i farcits de panxacontents vividors que no han lluitat una puta merda en sa vida i que han condemnat la classe treballadora a haver de patir unes condicions de vida indignes, i em van entrar unes ganes de cremar coses molt grans. La mare que va parir a aquesta colla de apalancats i paràsits que porten molts anys amb càrrec als respectius sindicats, amb sous indecents i donant suport al govern de torn per tal de mantenir subvencions i quotes de poder. Són una de les pitjors xacres de la lluita de classes i cal fer foc nou per tornar a despertar la classe obrera i recuperar la iniciativa i drets perduts, així com conquerir-ne de nous. Amb aquests en comptes d'avançar retrocedim. I a sobre tenen la barra de posicionar-se públicament a favor del candidat del règim de cara a les eleccions d'aquest proper diumenge. Buf, com em vull la sang!!
Ahir l'Iran va fer un atac a Israel amb un centenar de míssils i drons enviats des de territori iranià com a resposta a l'atac per part d'Israel a l'ambaixada de l'Iran a Damasc fa unes setmanes. Aquest atac havia estat informat i les defenses israelianes, amb la col·laboració dels EEUU i d'altres estats, van poder aturar-lo (es parla d'una menor ferida per la metralla d'algun dels míssils interceptats al cel com a única víctima).
Sembla doncs que aquest atac no pretenia fer gaire mal, però ha estat un avís en tota regla a l'estat d'Israel, que porta mesos (anys) esclafant el poble palestí i que també ha atacat una ambaixada de l'Iran i altres estats de la zona (Líban).
No sé com evolucionaran les coses, però bona pinta no té. De moment pel que sembla el President Biden ha aconseguit aturar la resposta israeliana, i avui es reunia el grup del Consell de Seguretat de la ONU per prendre alguna decisió.
Ahir el President Aragonès va anunciar per sorpresa, després que el Parlament no li aprovés els pressupostos del govern per al 2024, la convocatòria anticipada d'eleccions per al proper 12 de maig, nou mesos abans de que s'esgoti la legislatura. L'excusa dels pressupostos, que tenien clar que no s'aprovarien, li serveix al President per avançar de manera inesperada les eleccions i per evitar que la davallada electoral que li pronostiquen al seu partit sigui més gran. I de pas, per intentar que el seu principal rival polític, Junts, pugui treballar a fons amb una candidatura amb Puigdemont.
Tot sembla indicar que els principals favorits per guanyar el proper dia 12 de maig són els socialistes, encapçalats per Salvador Illa, que molt probablement hauran de pactar amb algu/uns per poder formar govern. Entre els possibles candidats a formar un pacte veig més probable un tripartit amb ERC i Comuns, però tampoc descartaria una sociovergència. I fins i tot no es pot descartar un nou govern desacomplexadament espanyolista si aconsegueixen la majoria parlamentària amb PP i C's, o per què no VOX, amb els que ja han anat de la mà en diverses manifestacions antiindependentistes, o per defensar la llengua castellana.
Ahir dissabte es van constituir els ajuntaments catalans després de les eleccions del passat 28 de maig. A Barcelona, un pacte de darrera hora (o no) entre el PSC, Comuns i PP, va deixar amb un pam de nas el candidat de Junts, Xavier Trias, que se les prometia felices amb el suport únic dels regidors d'ERC, confiat en que el candidat socialista no tindria suficients suports. Pobre il·lús. Pensar que l'Estat espanyol permetria un govern "independentista" a la capital catalana...
Des de Madrid es van moure els fils necessaris per evitar una alcaldia "independentista", i van impulsar un govern espanyolista imposant el suport dels Comuns i del PP al candidat socialista, Jaume Collboni. Antes roja que rota.
Si fa vuit anys van fer la guerra bruta, des dels mitjans, en plena campanya, acusant falsament Trias d'uns inexistents diners a l'estranger, i fa quatre utilitzaven l'ultradretà francès Valls per imposar-se a Ernest Maragall en el ple d'investidura, enguany han hagut de recórrer a un pacte antinatura entre tres forces espanyolistes (PSC-Comuns-PP) per deixar l'"independentisme" a l'oposició.
Dos anys, 26 dies, una bona patacada electoral a les darreres municipals, i una nova convocatòria electoral, han hagut de passar perquè el President de la Generalitat, Pere Aragonès, acabés destituint el Conseller d'Educació, Josep González Cambray. Ho fa juntament amb la renovació de les Conselleries de Territori i Acció Climàtica, per a "encarar els pròxims dos anys (de mandat) amb energies renovades". Suposo que quedava malament reconèixer públicament que calia fer fora Cambray per la nefasta gestió de la Conselleria d'Educació, tot i que l'han mantingut amb ungles i dents fins que no s'han fomut una bona patacada electoral. Dels altres dos Consellers destituïts, la de Territori, Teresa Jordà, ho fa per anar al Congreso a fer tàndem amb Gabriel Rufián, i Juli Fernández, doncs encara no en sé les raons.
El passat diumenge es van celebrar les eleccions municipals que han significat una important patacada per a ERC, que ha passat de primera a tercera força a Catalunya, després de perdre més de 300.000 vots. L'estratègia de col·laboració amb el govern espanyol i de deflació de la causa independentista sembla que no els acaba de funcionar, com a mínim a nivell electoral.
Els que també van camí de la desaparició són els anticatalanistes de C's, tot i que els vots d'aquests han anat a parar a VOX i PP, i alguns més al PSC. L'ultradreta espanyolista es manté doncs, tot i que amb sigles diferents.
Sembla que a Junts el fet d'haver sortit del govern de la Generalitat, i de mantenir sota mínims la flama independentista encara els fa mantenir-se dignament, i han donat la sorpresa a Barcelona amb el candidat Trias, que va ser la força més votada però que ho tindrà molt complicat per arribar a algun pacte per ser investit alcalde.
A Terrassa ERC també ha patit una important davallada (de 5 a 2 regidors), i el partit de l'alcalde Ballart, Tot x Terrassa, ha incrementat un regidor (de 10 a 11) gràcies a una campanya molt potent i amb presència constant a les xarxes socials i a milers d'actes. Entra VOX com era de preveure, i torna el PP que havia estat quatre anys fora del cartipàs. Com fa 4 anys la CUP es queda a les portes amb els seus prop de 3.000 vots. Junts manté els dos que tenia. Ara està per veure si es mantindrà la coalició de govern TxT i ERC com va prometre l'alcalde, o si preferirà pactar amb algun altre partit, o fins i tot governar en minoria sense cap aliança.
De vegades em pregunto quins són els principis èticosocials en que es basa la gent a l'hora de decantar-se per una opció política o una altra quan arriben les eleccions. Personalment, fa anys que voto la mateixa opció política, no sense debats interns, ja que tot i ser els més propers als meus ideals i principis, no sempre combrego amb tot el que fan, diuen, proposen, o deixen de fer, dir, o proposar.
No deixa de sorprendre'm que hi hagi gent que es declara d'esquerres i independentista però vota opcions polítiques que, una vegada i una altra, porten a terme polítiques, o pactes polítics, gens progressistes ni independentistes, si no tot el contrari.
Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que comento. Mentre els líders polítics de la CUP assistien a la manifestació contra el 4t Cinturó a Sabadell, el President de la Generalitat sopava amb el rei i el president del govern espanyol al Mobile World Congres, i diferents patums de Junts es reunien per dinar amb el corrupte d'en Pujol.
Aquesta tarda al Parlament s'han aprovat els pressupostos dels macroprojectes que destrueixen territori, contaminen, i promouen el joc, la prostitució i el narcotràfic, entre altres, amb els vots favorables del tripartit ERC, PSC, i En Comú Podem. Els pressupostos de la vergonya d'uns partits que es fan dir d'esquerres però que treballen per a la patronal, i contra el territori i els seus habitants.
Uns activistes s'han colat a dins de l'hemicicle i han desplegat una pancarta on s'hi llegia "Stop macroprojectes" amb l'únic suport, en forma d'aplaudiments, dels 4 representants de la CUP. Se m'està fent llarga la legislatura, entre projectes que malmeten el país, polítiques autonomistes, i col·laboració amb l'enemic.
No sé si es pot caure més baix del que ha caigut el govern d'ERC en la negociació dels pressupostos de la Generalitat amb el PSC (PSOE dels GAL, el 155, l'"A por ellos", i les manifestacions al costat de VOX). Contemplen la construcció del casino Hard Rock Cafe a la Costa Daurada, l'ampliació del ja explotadíssim aeroport de BCN, l'acabament del IV Cinturó que destrossa territori natural i agrícola, i un bon grapat de merdes més gens esquerranoses, si no tot el contrari. Uns pressupostos que, molt probablement i malaurada, signarien també els de Junts, que ara no governen.
Si la gent que va votar ERC ho va fer pensant que eren un partit d'esquerres, deuen haver quedat ben decebuts. Jo ja fa temps que els vaig veure el llautó (els docents i els sanitaris ho constatem també des de fa anys), i espero que molts més se n'adonin abans de tornar a votar i els enviïn a la paperera de la història.
El nacionalisme espanyolista d'"esquerres", a Catalunya i a Madrid, ha saltat indignat després de comprovar que el poder judicial de l'estat (en aquest cas el Tribunal Constitucional) ha interferit en política per tombar una proposta de debat parlamentari al Congrés dels Diputats espanyol. S'escandalitzen i ho qualifiquen com una intromissió inacceptable per a la democràcia...
No se'n recorden tota aquesta colla de pseudodemòcrates quan el mateix Tribunal Constitucional tombava una rera l'altra les propostes de debat al Parlament de Catalunya, o les lleis democràticament aprovades a la cambra catalana.
Davant de tanta incoherència i hipocresia, només em queda dir-los que es fotin. Que es fotin el seu puto tribunal per allà on els càpiga i que si no volien pols que no haguessin anat a l'era. Ja els està bé tastar la seva pròpia medicina.
Després de la sorprenent, per inesperada, sortida del govern de Junts (qui podia pensar que tota aquella colla de vividors renunciarien als sous estratosfèrics i a la quota de poder derivada?), el President Aragonès ha mogut fitxa de forma ràpida per anunciar i fer el relleu formal a les Conselleries que la gent de Junts ha deixat orfes.
Entre les cares noves destaquen, negativament, antics militants de forces espanyolistes com el PSC (Joaquim Nadal), o Podem (Gemma Ubasart), i també d'un dirigent de l'antiga Convergència, és a dir de dretes (Carles Campuzano). També s'ha volgut recuperar la figura d'una antiga Consellera del govern destituït arrel del referèndum de l'1-O (Meritxell Serret), que va pactar amb la fiscalia per poder tornar de l'exili.
Vaja, que no té pinta el nou govern d'haver-se format amb la intenció d'avançar cap a la independència. Més aviat més autonomisme amb picada d'ullet al govern espanyol amb les figures més conciliadores de polítics amb un perfil més espanyolista.
I el que encara em sembla més greu, la continuïtat a la Conselleria d'Educació, de González Cambray, que hauria d'haver estat destituït ja fot mesos!
Bé, ara caldrà veure què dura aquest govern de palla, governant en minoria, i que les tindrà magres per rebre el suport dels seus antics socis del govern. I amb el tramit d'aprovació del pressupost en girant la cantonada...
Avui, la militància de Junts ha decidit en una consulta interna trencar el pacte de govern amb ERC i passar a l'oposició. Les contínues desavinences entre els dos socis del govern, la recent destitució del vicepresident Jordi Puigneró, i la no tan recent suspensió de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament, han provocat la reacció dels conservadors que van decidir portar l'acord de govern a les bases perquè fossin aquestes les que decidissin què calia fer. I per sorpresa de molts, les bases han votat majoritàriament (55%) a favor del trencament.
En la prèvia a les votacions, el principals líders i dirigents del partit s'havien anat posicionant a favor o en contra del trencament. Els que volien mantenir l'acord de govern eren, bàsicament, els que tenien càrrecs dins l'executiu, i els que apostàvem pel trencament eren els que menys (calés) tenien a perdre.
Suposo que ara que sortiran del govern, faran tot el possible per tornar a recuperar el poder, i intentaran que l'actual govern doni per liquidada aquesta legislatura, ja sigui amb una moció de censura, o forçant a ERC a convocar eleccions. No m'imagino els de Junts fent oposició durant un parell d'anys i escaig més fins els propers comicis autonòmics. La pasta és la pasta!
I l'altre front que s'obre és el de qui ocuparà a partir d'ara totes les carteres (cadires) que quedaran buides al govern. Suposo que molts militants i amics dels dirigents d'ERC es deuen estar fregant les mans i molt esperançats a veure si cau alguna Conselleria, o un càrrec d'assessor, secretari, director, subdirector...
Ara bé, de la independència, ja si un cas un altre dia...
