De vegades et preguntes com pot haver-hi tant imbècil pel món. Aquests darrers dies han aparegut a Terrassa algunes pintades (no se li poden dir grafits a aquestes merdes) en edificis emblemàtics i històrics de la ciutat. No entenc com pot haver gent tan curta com per anar a tacar un edifici així, i mira que no seré jo qui critiqui que les parets parlin per denunciar injustícies... però aquestes bretolades són de ser curt de gambals. De no tocar quarts ni hores. Vaja, un tros de quòniam de cap a peus.
