 |
Rowan Atkinson, Tony Robinson i Tim McInnery, protagonistes de BlackAdder II, 1986.
|
- Bàldric, vols deixar de posar cara de peix bullit? Aquesta foto la veuran milions de persones, ho entens?
- Senyor, es que aquesta és la meva cara. No sé posar-ne una altra.
- Déu del cel. Doncs intenta somriure almenys. Pots intentar-ho això?
- Però senyor, és que no estic content jo. Avui encara no he fet ni un mos i som ja prop del migdia.
- Si no has menjat ha estat perquè no has volgut maleït desagraït. Bé que t'he deixat les restes del meu esmorzar.
- Però senyor, només m'ha deixat les engrunes del seu entrepà i la pell del fuet, i de fet, se m'ha avançat el gos.
- Valga'm déu, fins i tot el gos és més llest que tu!
- Sí senyor, té vostè un gos molt intel·ligent. Em donarà alguna cosa per menjar després del retrat?
- Quin retrat capsigrany? Què no veus que estic fent un "selfie" amb el mòbil?
- Porta vostè una espasa molt estranya senyor.
- Espasa? No veus que és el pal del selfies? Gamarús! Encara no t'has adonat que estem al segle 21?
- Senyor, jo no entenc de números...
- Au, feta. Ves a escampar la boira una estona, i si pot ser no tornis fins al nadal.
- Senyor, però si acabem de celebrar les festes.
- Doncs per això mateix Bàldric.
... i aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de gener.
