"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 31 d’agost de 2018

Un Sant Fèlix discret.

9d8 com a tercer castell a la diada de Sant Fèlix d'ahir. (Foto: MInyons)


Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a participar a la diada castellera de Sant Fèlix, una de les cites més esperades de la temporada per al món casteller, i per als minyons en particular. Són més de trenta participacions al llarg de la nostra història i per a la gran majoria dels minyons suposa un punt d'inflexió en la temporada i un repte majúscul de demostrar a tot el món casteller de quina pasta estem fets els castellers d'aquesta colla.

Enguany el cartell de castells programats no era potser tan engrescador com en anys anteriors (2d8, 2d9fm, 9d8, pd7f), però per a molts minyons suposava un pas endavant en un any irregular marcat per les nombroses baixes de castellers del tronc, i les dificultats per arrossegar a gent. S'ha de reconèixer que tots teníem moltes esperances posades en el castell net, que havíem intentat en dues ocasions sense fortuna: Girona 2015, i Diada 2016. Tanmateix, després dels assaigs molts pensàvem que aquest cop el castell tenia més possibilitats. Tot i que Sant Fèlix no perdona. Sortir d'aquest castell obrint plaça era una aposta de màxims, i tanmateix, ahir va sortir creu. No es va arribar a col·locar el aixecador, molt lluny de l'expectativa, i això vol dir que caldrà analitzar els motius del no assoliment i cercar solucions. Potser aquest castell s'ha d'estrenar en alguna plaça amb poca pressió perquè sabem que és un castell que no perdona, on la part mental és el 70% de la clau de l'èxit.

Després de l'intent infructuós de 2d8, vam remuntar la diada carregant el 2d9fm, totalment inesperat, ja que creiem que a la tercera aquesta temporada tocava descarregar-lo, i de fet, el folre i les manilles eren una autèntica pedra. La sortida un punt accelerada i lletja de la canalla va acabar desestabilitzant el castell i fent que aquest caigués. Per sort, ningú lesionat i podem acabar amb un 4d9f, i el 9d8, més el pilar de 6 de comiat.

A partir d'ara cal treballar per apujar el llistó d'aquí a final de temporada. Veig més que viable descarregar el 2d8, i tenim a tocar el 3d9fp. Al 3d10fm comencem a veure-li possibilitats i el pilar de 8 és qüestió de fer algun canvi per dalt per alleugerir-lo i poder acabar la temporada portant-lo a plaça.

dimecres, 29 d’agost de 2018

El "temazo" del dimecres. Dancing Mood - "Dandimite".


Vaig descobrir a aquesta banda d'ska clàssic argentina al festival Rock al parque de Bogotà, un festival de tres dies gratuït que se celebra al parc Simón Bolivar. La banda es va formar l'any 2000 a iniciativa del trompetista Hugo Lobo, membre també dels mítics Fabulosos Cadillacs també argentins.

Aquest tema està inclòs a l'àlbum On the Sunny Side of the Street de l'any 2009. Ska instrumental de finíssima factura.

dimarts, 28 d’agost de 2018

Martin Luther King: "Tinc un somni".

Martin Luther King a l'escala del Lincoln Memorial de Wahington el 28 d'agost del 1963.





















"A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d'avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà. Tinc un somni que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals".

dilluns, 27 d’agost de 2018

Oda al casteller anònim (Oda al Maeso 2).

4d9f ahir a la Festa Major de Sitges (Foto: Revista Castells).


Diran que tu no pots,
diran que tu no vals,
a aquests que van de gurús
no els facis ni puto cas.

El casteller neix o es fa?
pregunta la Terribas.
Amb esforç i constància tot s'aprèn,
li responc sense manies.

Paciència i perseverança.
Passet a passet, pujant graons,
fins arribar a tocar el cel,
amb qui sinó amb els Minyons?

Tanmateix, cal recordar
com el castell es va formant:
pinya, folre, tronc, pom de dalt...
i tothom és important.

N'hi ha que sols volen pujar,
només s'estimen a si mateixos,
la colla els importa un rave
defensen els seus interessos.

Jo aquests els detesto.
Narcisistes repugnants.
N'hi ha, tanmateix, a totes les colles.
Són pitjors que els de Ciutadans.

Ambició i humilitat,
el bon camí han de guiar,
 i per a la colla molts èxits,
segur que ens ha de portar.

diumenge, 26 d’agost de 2018

David Cirici: "No tots els intel·ligents heu d’estudiar".


Hem de donar gràcies que de tant en tant, gent intel·ligent amb opinió pública facin escrits com aquest del David Cirici a l'especial Criatures del diari Ara. No podem confondre intel·ligència i resultats acadèmics.

Estimada alumna intel·ligent, i, tanmateix, suspesa: 

L’estiu del suspès té moments lamentables, i no em refereixo només a l’estona que has de dedicar a preparar els exàmens de setembre. El problema són aquests pares amics dels teus pares que et pregunten què tal, com ha anat el curs, i què penses estudiar l’any que ve. El problema són les bones notes que et passen per la cara alguns companys de piscina, de platja, de riu o de campament d’estiu. Res: tu, ni cas.

Sàpigues que tens dret a pensar que les matèries que t’ofereixen els estudis no acaben d’encaixar amb tu. Tens dret a pensar que les classes són avorrides i que estudiar segons què és absurd. Hi ha gent que es pensa que, si ets intel·ligent, has de ser per força una bona estudiant. També es pensen que qui treu excel·lents és que és molt intel·ligent, i és mentida. I creuen que els intel·ligents han d’estudiar per enginyer o fer-se especialistes en nanotecnologia o biomedicina. Però és evident que molta gent intel·ligent fa coses molt importants, i molt útils i ben fetes, sense estudiar cap carrera. Però no és només això: és que tens tot el dret del món a ser intel·ligent i voler fer alguna cosa per a la qual -encara- no es necessiten estudis superiors. Els intel·ligents també heu de ser fusters, activistes socials, jardiners, poetes, ballarins, pallassos, mecànics, polítics, entrenadors de futbol, pintors, esportistes, policies, rescatadors de migrants per la Mediterrània, cuidadors o cantants. No anar a la universitat no és cap fracàs. Ho és que hi vagis perquè et pressionen, perquè t’ho exigeixen, perquè et fan creure que amb una bona carrera t’assegures el futur... i la felicitat! En aquest món en què pensem molt més del compte en els diners, la gent tendeix a pensar que els enginyers o els dentistes la bitllen, però creu-me que no guanyen pas més que els monologuistes de TV o els creadors de tendències a través de la xarxa. 

Però estimada alumna suspesa, el que no s’hi val és no fer res i no voler fer res. Vull dir que, si no has trobat encara el que vols fer, espavila’t. El que no pot ser és suspendre perquè et fa mandra estudiar i és més divertit jugar amb l’ordinador. Si ets intel·ligent, això no t’ho pots permetre. Va: aprova’n alguna al setembre, i en seguim parlant.

dijous, 23 d’agost de 2018

Colòmbia dia 24: Pereira (Marsella, Salento, Valle del Cocora, Santa Rosa).


La darrera part de la meva ruta per Colòmbia m'ha dut fins a Pereira, la capital de l'"eje cafetero", al departament de Risaralda, una ciutat de prop d'un milió d'habitants, tot i que comparat amb Medellín o Bogotà hom té la sensació de trobar-se a un poble.

La ciutat en si no té grans atractius, però té unes quantes zones d'interès pels voltants, i pels amants del cafè i la seva cultura, una amplia oferta de finques cafeteres on poder comprovar tot el procés del cafè, des de la planta a la producció i la degustació.

També hi ha uns quants pobles amb encant pels voltants, i el parc nacional de Los Nevados, amb el valle de Cocora on es poden contemplar les palmeres més gegants del món. Un espectacle únic que a més destaca per la verdor de la zona. És un dels punts més turístics de la zona, tot i que el nombre de turistes que s'endinsen en el parc natural encara no arriba als nivells d'altres parcs interessants arreu del món.

A la zona també hi ha un parell de centres termals naturals, amb aigua alcalinitzada que brolla de l'interior de la terra. A diferència de l'aigua d'origen volcànic aquesta té menys sofre i més minerals i diuen que és més beneficiosa per a l'organisme... El cert és que el lloc on hem anat, proper a la localitat de Santa Rosa, era molt bonic i estava envoltat d'uns paisatges espectaculars, amb uns salts d'aigua inclosos. Allà he passat el dia amb el Bru, relaxadament i alegre.

A banda de les excursions, a Pereira hem pogut gaudir d'alguns actes de la Feria de la Cosecha que se celebrava aquests dies. Hem anat a veure danses tradicionals, teatre, concerts i alguna cosa més, que ha servit per mantenir-nos entretinguts. No van faltar els trobadors amb els seus tradicionals campionats.

Aquí hem coincidit amb la Gemma Beltran, també de Terrassa, que també ha estat viatjant pel país, i que va marxar un dia abans que nosaltres direcció a Bogotà, el seu darrer destí abans de tornar cap a casa. Crec que vam formar un bon trio. Tots tres caps o excaps de cau i esplai.


Pati interior de la casa de cultura de Marsella.

Un ocell no identificat al jardí botànic de Marsella.

Amb el Bru i la Gemma al peu de la Finca La Montaña a 2.860 metres, al valle de Cocora.

Vista del palmeral al valle de Cocora. Parque de Los Nevados.





Vista de les termes de Santa Rosa.


Tradicional "bandeja paisa", amb ou, salsitxa, bacon, plàtan fregit, arròs, frijoles, arepa i alvocat.

dilluns, 20 d’agost de 2018

Colòmbia dia 21 - Bogotà.

Vista d'una parada de fruita al mercat del Paloquemao.

Aquests dies he fet un munt de coses per Bogotà. A saber: he anat al teatre Colón, el més antic de la ciutat, inaugurat l'any 1885, per veure una obra de teatre ambientada en el Chigaco dels anys 50, "Uva pasa bajo el sol", interpretada per una companyia colombiana. Em va agradar molt; també he anat de concert al "Rock al Parque" un festival de tres nits que es celebra al parque Simón Bolívar, amb grups internacionals i bandes colombianes i locals d'estils diversos. M'ha agradat escoltar als "Dancing Mood", la banda d'ska del trompetista dels Fabulosos Cadillacs; També em van agradar força els congolenys "Jupiter & Okwess" amb el seu afrobeat; i el reggae del colombià d'origen caribeny "Donkristobal & The Warriors".

També hi havia sarau a la Plaza de Bolívar, ben a prop del hostel on m'allotjava, ja que s'hi celebrava una trobada de grups de cristians i hi feien actuacions musicals de nivell. Si més no l'escenari era força gran. No vaig saber quins grups actuaven, però tots feien referències a Crist i a Déu. En una de les jornades vaig tenir oportunitat de debatre amb alguns membres de les variades sectes participants, i fins i tot, vaig aconseguir cansar a una dona que m'havia entrat per saber si jo estava en gràcia amb Déu, i que va abandonar sense que jo li ho demanés, no sense abans haver escoltat els meus raonaments de perquè pensava que tot això de les religions és una autèntica invenció humana.

També vaig visitar el museu de l'or el diumenge, que al ser gratuït estava ple com un ou. Hi ha objectes molt valuosos i bonics, però era tot un repte poder-se apropar amb tranquil·litat per gaudir de la seva contemplació.

Aquests dies he continuat amb la companyia del Bru Vilanova, i ens hem fet col·legues del Javier, un noi de Saragossa que ha estat viatjant per Brasil, Veneçuela i Colòmbia i que avui tornava cap a Espanya. Ens explicava coses de Veneçuela que ens deixaven estorats, i d'altres viatges que havia fet arreu del món en circumstàncies de tota mena. Un rastafari molt bona gent.

També em vaig retrobar amb dos col·legues argentins, el Luciano i el Facundo, que havien parat un parell de dies abans de tornar cap a la seva Tandil natal. Ens vam trobar en un barri pijo de Bogotà, on vam conèixer a un col·lega seu, també advocat com el Facundo, l'Esteban, que ens va explicar algunes històries interessants del seu país, que ens van deixar amb la boca oberta.






Artistes de carrer a la popular i animada carrera 7.

Una balseta funerària feta d'or al museu de l'or de Bogotà.



Vista de l'escenari principal del Rock al Parque, al parc de Simón Bolívar.



divendres, 17 d’agost de 2018

Colòmbia dia 18 - Bogotà.

Santuario Nuestra Señora del Carmen.





Ahir al vespre va arribar un col·lega de Terrassa, el Bru Vilanova, fill del Xavi i la Míriam, minyons de tota la vida. Comença el viatge tot just a Bogotà i també té intenció de recórrer el país amb la motxilla. Avui hem anat plegats tot el dia i he tingut amb qui comentar totes les jugades. Hem començat amb una visita ràpida als museus del Botero i de la moneda, i hem enllaçat amb la visita guiada pel centre. Ens han portat a un grup d'uns vint a conèixer els espais més emblemàtics de la zona de La Candelaria, mentre ens explicaven anècdotes i fets històrics relacionant-los.

Per la tarda, hem descobert un bar molt guapo de la companyia cervesera local BBC "Bogota Beer Company" que elabora cervesa artesanal i té unes quantes varietats amb els respectius sortidors. M'he begut una pinta d'una cervesa negra que estava ben fresca i força bona abans d'anar al teatre. Hem comprat entrada per anar a veure una companyia colombiana al teatro Colón, un dels més antics del país (la primera pedra es va col·locar l'octubre del 1885), d'estil neoclàssic i amb capacitat per a 785 persones.

Interior de l'església.



Pintura de Botero "Guerrilla de Eliseo Velásquez"




Festival de música religiosa a la plaza de Bolívar.


dijous, 16 d’agost de 2018

Colòmbia dia 17 - Bogotà (Montserrate).

Figura de la Mare de Déu de Montserrat rèplica de la què hi ha al monestir de Montserrat a casa nostra.
Avui he pujat fins al cim del Montserrate que domina la ciutat de Bogotà amb els seus 3.152 metres d'alçada. Es pot accedir a dalt a través del telefèric, el funicular, o caminant per una ruta força fàcil tècnicament, empedrada i amb graons, però d'una pendent considerable. A més, s'ha de considerar l'alçada a la que es fa la pujada que et deixa sense respiració en moltes ocasions. A mi fins i tot, per moments, em faltaven forces a les cames, però per sort ja era pràcticament a dalt. En total són uns 500 metres de desnivell positiu en un recorregut de 2.350 metres.

La basílica del Señor de Montserrate ha estat un punt de peregrinació religiós des dels temps de la colònia. Cap al 1650 es va adequar un camí per fer l'ascensió on hi havia col·locades diferents capelles dedicades a les mares de Déu de Belén i de Montserrat, i d'aquí el nom actual de la muntanya i de la basílica. Fins i tot es pot contemplar una figura rèplica de la Mare de Déu de Montserrat al Monestir del mateix nom a Catalunya, a un dels laterals de la basílica.

Avui, ben dinat, he anat a fer un tallat a una botiga de cafè autòcton regentada per indígenes de la zona de Nariña, al sud del país, tocant a l'Equador. M'ha explicat que eren descendents dels inques i que parlaven un dialecte del quèchua anomenat Inga. M'ha explicat que una comunitat d'al voltant de 350 famílies havien format una coperativa per cultivar aquest producte i així deixar de treballar amb la rosella i altres plantes psicotròpiques per a negoci dels grups mafiosos.

Vista de Bogotà en l'ascens a Montserrate.

Vista de la plaça de Bolívar des de dalt de Montserrate.

Església de Montserrate a dalt del cim (3.152 ms.)

Una part del camí cap a Montserrate.

Vista de l'skyline de Bogotà des del camí a Montserrate.

Tassa de ceràmica pel tallat elaborat amb cafè de la regió de Nariña, limítrof amb l'Equador.


Vista de Bogotà des del cim del Montserrate.

dimecres, 15 d’agost de 2018

Colòmbia dia 16 - Bogotà.



Avui començo l'entrada amb una peça musical, aprofitant que és dimecres, dia del temazo, per homenatjar al compositor i cantant colombià Leandro Diaz (1928-2003), que va ser un dels principals símbols del vallenato, tot i haver nascut cec i amb una infància molt difícil.

Pel que fa al dia d'avui, pel matí he passejat una estona a peu pel centre i he tornat al hostel per poder veure el partit del Barça contra Boca Juniors, del trofeu Joan Gamper. En acabat he sortit a fer un menú per dinar i tot seguit he anat directament a fer una passejada organitzada en bicicleta. Ens han dividit en dos grups perquè érem més de vint, i malauradament ens ha tocat una guia francesa que no parlava excessivament bé el castellà i que portava solament dos anys vivint a Bogotà. I a sobre parlava molt fluix. Per sort hem visitat llocs interessants i la volta ha valgut la pena, i els 40.000 pesos més la propina també.

Hem visitat un saló del joc del tejo, una mena de petanca en què es llença un objecte entre una pedra i mitja bola de petanca cap a un taulell de fusta cobert de fang, on s'hi col·loquen una serie de triangles formant una circumferència, i aquests triangles exploten amb el contacte amb aquest tejo. Ho he provat fins a sis o set vegades i no he estat capaç de tocar cap triangle tot i que he estat ben a prop.

Tot seguit hem anat fins a un mercat del costat on hem tastat un munt de fruites en dues parades diferents. Ha estat molt bé tastar totes aquestes fruites que ni coneixia, ni segurament hagués arribat a tastar d'una altra manera. Ja no recordo el nom de gairebé ninguna, però sí que n'hi havia de dolces, àcides, tendres, compactes o gelatinoses. Una fins i tot m'ha recordat a una combinació de llimona i sal, ideal per acompanyar el tequila.

Encara hem fet una altra aturada en una petita fabrica cafetera on torraven gra provinent de diferents llocs de Colòmbia i que a la vegada exportaven a diversos països. He pogut tastar un talladet amb un d'aquells cafès i m'ha semblat extraordinari.

La ruta també ha servit perquè la guia ens expliques alguns esdeveniments de la vida de Bogotà. Uns quants de força macabres i increïbles. Per exemple, la massacre de joves d'una comunitat dels voltants de Bogotà, Suacha, on els militars van assassinar a milers de joves segrestant-los i disfressant-los de guerrillers per poder justificar que el govern estava actuant contra les guerrilles. Milers!!! On una altra història d'un famós periodista a qui van matar pels seus comentaris crítics amb el govern de torn. O del candidat a president, Luis Carlos Galán, cosit a trets per sicaris de Pablo Escobar durant un acte de campanya... 

Ben sopat, he anat a fer una cervesa artesanal (molt populars a Bogotà) al bar de la cantonada del davant del hostel, i he conegut al propietari perquè duia posada una samarreta dels Dr Calypso catalans. Hem estat xerrant amb ell, l'Álex, i un col·lega seu, el Rubén, i m'han posat una mica al dia de com està el panorama musical colombià i a la ciutat de Bogotà. M'he assabentat que aquest cap de setmana hi ha un festival important, i gratuït, així que ja tinc plans...


Grup d'escolars a la plaza Bolívar.


Escolar acompanyats (protegits) per dos policies a la plaza Bolívar.


Un espectacle metereològic poc habitual. Un halo de sol.


Jo llençant els tejos.

Mural homenatge al periodista i humorista assassinat Jaime Garzón.

Un tallat amb cafè colombia 100%.

Mural d'homenatge al futbolista assassinat per una errada seva que va suposar l'eliminació de Colòmbia al mundial 94, Andrés Escobar.