 |
| "El pati blau" (Santiago Rusiñol). |
Els estius m'encantava anar a la masia dels avis i em passava les hores al pati blau llegint assegut al banc de pedra o a una de les cadires plegables de fusta, com les que posaven per la Festa Major del poble a l'envelat. Els avis també sortien al pati força sovint, sobretot els vespres ben sopat a fer tertúlia o a prendre l'aire. Cada tarda quan el sol començava a minvar l'avi agafava la regadora i regava totes les plantes sense deixar-se'n ni una. La veritat és que el pati feia goig. De tant florit semblava un jardí d'aquests de les cases dels senyors. I és que els meus avis no eren pas rics, però les plantes del jardí no tenien res a envejar a les plantes dels jardins de la gent de calés que vivia al poble.
De tant en tant, al pati s'hi colaven alguns animalons com coloms, sargantanes, cargols, o ratolins fins i tot. Era prou gran com perquè no ens molestéssim els uns als altres. I jo m'entretenia observant-los, fins que sortia l'avi i els feia fora. Bé, els feia fora si podia, perquè en ocasions les pobres bèsties no feien cas a l'avi i acabaven esclafades amb l'escombra, si no s'havien quedat abans atrapades en alguna de les trampes que l'avi col·locava en diversos llocs.
Recordo un cop que va aparèixer al pati una cabra i ningú va saber com hi havia arribat. Segons la teoria de l'avi, es devia haver escapat d'un ramat que solia pasturar pels voltants del poble i s'hauria despistat fins a arribar a la casa dels avis, i hauria saltat la tanca del pati aprofitant que algun veí hagués deixat una bala de palla al terra al costat del mur per la banda de fora. En tot cas, com que no va venir cap pastor a reclamar-la, l'avi la va vendre al carnisser del poble i en va treure cent pessetes.
I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de setembre.
