Ahir el Barça va tornar a enfrontar-se al Real Madrid al Bernabéu, amb motiu de l'anada de les semifinals de la copa del rei (0-1). El partit es preveia força complicat degut a les importants baixes (Lewandosky, Pedri, Dembèlé, Christensen) i les dinàmiques de resultats respectives: el Madrid venia de golejar el Liverpool a Anglaterra i d'empatar amb l'Atlético al seu camp, mentre que el Barça venia de caure eliminat a la Uefa League contra el Manchester United, i de perdre també al darrer partit de lliga a Almeria.
Un bon grapat d'aficionats culers ens temíem el pitjor dels escenaris, amb un Madrid endollat com a Liverpool i un Barça gris com a Almeria. Però tot i que els primers 15 minuts del partit van ser de clar domini blanc i de sensació de perill constant per a la porteria de Ter Stegen, a mesura que avançava el partit, el Barça va saber tancar-se al darrera, no permetre ocasions de gol al Madrid, i fins i tot sortir a la contra com la que va significar l'úni gol del partit, amb un autogol de Militao en refús de Curtois a xut del blaugrana Kessié.
Alguns puristes de l'estil, més papistes que el Papa, diran que el Barça va jugar amb un estil molt defensiu, que no va dominar el joc, i no va controlar la pilota. Que aquest joc no és ADN Barça... Mira, feu-vos-ho mirar! Quantes vegades hem dominat el joc i hem acabat palmant amb els blancs, que amb dues ocasions t'havien fet dos gols. Ahir es va girar la truita, i va ser el Barça qui va saber defensar-se i treure molt de suc de les escasses ocasions de gol que va crear. I encarem la tornada d'aqui un mes amb un bon avantatge per accedir a la final de Sevilla.
