"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 31 de desembre del 2020

2020, l'any que vam viure confinats.

Jo al mes d'abril al terrat del meu bloc.













Bé companys, s'acaba el 2020 i encetarem un nou any amb l'esperança que ens porti la "normalitat" de poder tornar a fer totes aquelles coses que hem deixat de fer degut a la covid. 

Se'n va un any en què hem après a anar per la vida amb mascareta, a confinar-nos a les nostres llars durant uns dies o unes setmanes, a fer servir les noves tecnologies per socialitzar-nos, a fer esport sense sortir dels límits territorials del nostre municipi o comarca, a deixar de fer abraçades i petons...

Personalment, enguany pensava fer un bon grapat de viatges que s'han cancel·lat (París, París, Londres, Xile, Praga, Gran Canària, Sevilla), però he pogut recórrer Catalunya i fer una escapadeta a Venècia a l'octubre. I he fet força bici i excursions a peu. A destacar les pujades al Montcaro en bici de carretera, i el Canigó a peu.

Pel que fa al meu hobbi principal, els castells, ha quedat totalment aturat i no puc dir que ho hagi passat gaire malament per no poder-ne fer. Ha estat un any d'inactivitat que he pogut aprofitar per fer altres coses i per viure més relaxadament sense l'apretada agenda d'assaigs i actuacions.

Pel que fa a la cultura, la cosa també s'ha aturat dramàticament. Jo que anava a una mitjana d'uns 25/30 concerts anuals, enguany no he passat de 5. Al teatre hi he anat tres cops, i al cinema tres o quatre cops que jo recordi. De llibres he llegit 4 ("4, 3, 2, 1..." de Paul Auster, "En la boca del lobo", "Educar per a què?" de Joan Boades, i "Incerta Glòria" de Joan Sales, que tot just estic acabant). I sèries n'he vist algunes d'interessants ("Peanky Blinders", "Unorthodox", "Unbelivable", "Narcos Mexico", "Cobra Kai"...)

Pel que fa a altres qüestions importants com els temes laborals, de salut, d'"amor", calés, etc., puc estar satisfet amb com ha anat l'any ja que res ha empitjorat ni millorat suficient com per fer-me preocupar. Així que en aquests aspectes només puc desitjar que em quedi com estic, o a poder ser, que millori però tampoc massa. ;-)