"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 30 de novembre del 2019

ET torna a casa per Nadal.


La memòria no és un dels meus forts, però curiosament, recordo com si fos ahir quan i on vaig veure la pel·lícula ET als meus 7 anys. Va ser a casa d'un amic del meu pare, i amb una gravació en vídeo pirata (suposo que BETA) a la televisió del menjador. Hi vam anar amb els meus germans (no recordo el motiu), però sé que amb aquella pel·lícula vaig començar a valorar el cinema com una de les coses que més m'agradaven.

37 anys després, la companyia Xfinity de televisió per cable, ha produït un curt recordant la cèlebre pel·lícula on apareixen els dos protagonistes principals, ET l'extraterrestre, i Elliot, el nen protagonista convertit ara en pare de dues criatures. Un gran curt que transporta a una bella infància de moments com el que us explicava unes ratlles abans.

dijous, 28 de novembre del 2019

Leo Messi: 700 actuacions amb el Barça.

























En el partit de Champions d'ahir, de la fase de grups, entre el Barça i el Borussia Dortmund /3-1), l'astre argentí va assolir la xifra rodona de 700 partits amb el Barça. Una xifra que s'apropa molt a la del jugador amb més partits jugats amb la samarreta blaugrana, el terrassenc Xavi, amb 767. Per si no fos prou bèstia la dada, cal remarcar que Messi ha marcat un total de 612 gols en aquests 700 partits, a una mitja propera al gol per partit.

Quants partits li queden al crac de Rosario abans de la retirada amb el Barça? Aquesta és una de les qüestions que més ens turmenten als culés. Personalment espero que, com a mínim, a Messi li quedin tres temporades més a bon nivell.

dimecres, 27 de novembre del 2019

El "temazo" del dimecres. DUB INC - "Revolution".


El passat dijous va tornar a Barcelona la banda francesa de dub, reggae, ragamuffin, Dub Inc, a la sala Razzmataz. Feia uns anys que no veia als francesos i feia uns anys també que no entrava a Razzmataz, mítica sala de concerts barcelonina, antic Zeleste.

El concert, de prop de dues hores, va incloure peces del darrer disc i clàssics de la banda que el públic va corejar ja fos en anglès, francès, o algerià fins i tot. Un grup que cada dia té més seguidors i que cada cop que ve a tocar a casa nostra omple més i més.

dimarts, 26 de novembre del 2019

La Mola un dilluns de novembre quan cau la nit.


Ahir sortint de l'escola em vaig escapar a La Mola abans no es fes fosc. Tenint en compte que aquests dies, cap a les 17:30 ja enfosqueix, vaig haver de fer via. A la tornada ja era pràcticament fosc, i vaig fer la part més obaga amb el frontal, però val la pena caminar per aquests camins quan són poc o gens transitats. Segur que repeteixo un altre tarda sortint de l'escola.

Terrassa al fons.

Vista del Montcau i els Pirineus nevats al fons.

dilluns, 25 de novembre del 2019

25N: Respecte per a les dones, siusplau!


Avui se celebra el dia de l'eliminació de la violència contra les dones, una xacra global que és una de les principals causes de mort de les dones arreu. A l'ajuntament de Madrid, governat per la coalició PP-C's-VOX, s'ha celebrat un acte sense declaració institucional contra la violència masclista, i s'ha vist aquesta imatge de l'activista i víctima de violència, Nadia Otmani, interpel·lant l'ultra i feixista Ortega Smith, ideòleg de VOX (partit promotor de la consideració de la violència masclista com a "violència a la llar o en l'àmbit familiat"), sense que aquest es dignés a mirar-la als ulls. Quanta dignitat en la dona, i quanta indignitat i xuleria en l'home (el mascle).

diumenge, 24 de novembre del 2019

El País: "Los escolares finlandeses deciden ya cómo y qué aprenden".


Tenim tant per aprendre dels finlandesos...

En finés los verbos no se conjugan en futuro, lo que da una idea de su actitud ante la vida. Su lema es “puedo hacerlo y voy a hacerlo”. Porque el finlandés es un pueblo resistente, el país primero estuvo dominado 650 años por los suecos y después otros 110 por los rusos. Sus habitantes tienen interiorizado que deben ser autosuficientes y sus escolares lo son gracias a un modelo sin apenas deberes y evaluaciones —envidiado por sus brillantes resultados académicos— que sufre una constante transformación y que ahora les da más poder en el aula y responsabilidad en su progresión académica. Ellos deciden qué quieren aprender y de qué forma. ¿Por qué tocar un modelo triunfador? “El mundo no para y nosotros tampoco”, se sorprenden de la pregunta la pedagoga Ilona Taimela y Pia Pakarinen, vicealcaldesa de Helsinki y encargada de proporcionar a los centros de la capital medios y profesores. “Las familias cuestionan que cambiemos algo que no está roto, pero hay que acomodarse a las necesidades. Helsinki tiene mejores resultados que Singapur pese a que el 20% de los alumnos viene de otro país”, se enorgullece Pakarinen. 

El mundo del que hablan está en constante reconversión y hay que preparar a los niños para un futuro incierto, en el que habrá otras profesiones —las máquinas desplazarán al humano—, otras tecnologías y problemas hoy inimaginables. Los finlandeses experimentan y no parecen inquietos por que el 3 de diciembre se publique el Informe PISA (que mide el conocimiento en Matemáticas, Lectura y Ciencias de los adolescentes de 15 años) que les aupó a la fama en 2000. “Ni nos importó antes, ni ahora”, afirma con cierto desdén la vicealcaldesa.

Finlandia comparte en los últimos años el liderato en PISA con Estonia y los países asiáticos (Singapur, Japón y Taipei). Estos últimos logran el éxito a costa de maratonianas jornadas de estudio y deberes —muchos vuelven de la academia a las 10 de la noche—, la antítesis del modelo nórdico, que aboga por el tiempo libre, y que además es en un 95% público. España se coloca a mitad de la tabla en PISA con resultados mediocres y muy dispares entre autonomías. Los escolares de Castilla y León, por ejemplo, pueden codearse sin reparos con estos escandinavos.

En España cada vez más centros, sobre todo de primaria, trabajan como en Finlandia por proyectos, abordando un tema de forma multidisciplinar, pero ahora los nórdicos están yendo mucho más lejos en una apuesta que algunos consideran arriesgada por el protagonismo del escolar. Temen que tanta autonomía frene su progresión. “Ellos tienen que ser responsables de su propio aprendizaje para que sean autosuficientes como trabajadores”, remarca Taimela.

En la década de los setenta Finlandia fue el primer país de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos) que exigió que todos los estudiantes cumpliesen estándares altos que antes solo reclamaba a los estudiantes de élite. Y desde entonces no ha parado de innovar. Cada 10 años el país nórdico aprueba un nuevo currículum de primaria (de 7 a 16 años, desde 2015 es obligatorio un año de preescolar) y ahora están implantando el de 2016, que da una vuelta más a su original planteamiento. En 2021 comenzarán con el de secundaria (de los 16 a los 18 años). Hace años muchos profesores optaron por cambiar los libros por portátiles, por eliminar exámenes y notas y por trabajar con proyectos, desterrando las asignaturas al uso. Una práctica que impactó a la prensa internacional por sus brillantes resultados. Pero ya no es una decisión particular. Se obliga por ley a aplicar el “aprendizaje basado en fenómenos” creando un plan para cada estudiante.

“Priorizamos que, frente los contenidos tradicionales, adquieran habilidades: aprender a comunicarse, pensamiento crítico, trabajar en equipo o resolver problemas”, sostiene Taimela, coordinadora de la Semana de la Educación de Helsinki a la que este diario acudió invitado. Aunque luego, consciente de que es un tema espinoso, precisa: “Hay que encontrar el equilibrio. Algunas cosas se aprenden como antes”.

En este proceso los profesores se coordinan. “Nadie es especialista en todo y cada uno tiene una función en el equipo. Necesitamos profesionales que aprendan constantemente”, remarca la vicealcaldesa. “Los chicos a veces van más rápido que tú, y a los más aventajados, les sacamos a que enseñen”, confiesa el profesor Tommi Tittalar, especialista en crear espacios de aprendizaje. Aprovecha la conversación para aclarar entre risas: “No es verdad que en Finlandia tiremos todos los tabiques. Necesitamos sitios grandes para ciertos momentos, como por la mañana cuando planificamos juntos el día, pero también otros recogidos”.

“Desde hace tres cursos son los niños los que deciden qué quieren aprender en los proyectos. El primer año les dejamos trabajar en el tema que más les apasionase en la vida —hay quien eligió a Justin Bieber— pero resultó caótico y poco práctico. Así que ahora acuerdan entre ellos el tema”, cuenta orgullosa Tintti Hohti, subdirectora del Roihuvuori Comprehensive School, un imponente centro de hormigón que acoge a 420 alumnos, muchos más de los previstos.

Al concluir el proyecto los escolares comparten ese conocimiento con otras clases. “Los niños atienden más cuando quien se lo cuenta es un compañero”, asegura la subdirectora. “El niño tiende a ser perezoso, hay que despertarle la curiosidad”. Ella la destapa con textos, imágenes y vídeos.

Hohti recorre el Roihuvuori, rodeado de un idílico bosque nevado, para demostrar que sus niños aprenden a través de fenómenos a llevar una vida sostenible. Un grupo de alumnos de 10 años consensuó experimentar vivir sin electricidad y en ello andan enfangados. Ese día en la caldeada sala de manualidades se han dividido en equipos. Unos construyen una pirámide de leña, otros hacen astillas con un cuchillo enorme, mientras al fondo ponen setas a secar en el techo, al tiempo que la maestra enseña a hacer mermeladas y encurtidos para pasar el invierno. Cada centro decide cómo aplica el modelo y esta escuela ha impuesto un mínimo de dos proyectos de fenómenos —duran seis semanas— cada curso. Un mínimo para los maestros más recelosos. En las asignaturas más tradicionales los niños también deciden qué y cómo aprenden.

Valentín de 10 años, hijo de ecuatoriana y finlandés, enseña en su portátil cómo cuando empezó la unidad sobre la historia de Egipto expresó por escrito a su profesor que quería hacer un trabajo coral, consultando en páginas web y editar un vídeo con las conclusiones. El maestro le guió en su aprendizaje con preguntas y sus padres hicieron un seguimiento de su progreso semanal interpelando al docente cuando consideraron pertinente. Su colegio espera de él que se autorregule el aprendizaje y se autoevalúe. Pero los expertos no se cansan de remarcar que no desprecian los medios tradicionales. “Cuando empezamos un proyecto no consultan Internet sino libros en papel”, resalta la subdirectora del Roihuvuori.

Cada padre tiene una aplicación, diseñada por el Ayuntamiento, que le informa de cuáles son las tareas de su hijo —normalmente la fecha límite para entregar un trabajo, no deberes diarios—, qué asignaturas tiene ese trimestre y también le permite comunicarse con los profesores.

El éxito finlandés radica, según los expertos educativos, en que el profesorado está convencido de que todo estudiante puede alcanzar estándares altos y se lo transmiten. Y creen que este en algún momento va a tener necesidades especiales. “Una de las cosas que más nos enorgullecen es que las diferencias sociales se igualan. Y eso es posible con una discriminación positiva, invirtiendo más dinero en los centros desaventajados”, detalla Liisa Pohjolainen, directora ejecutiva de Educación en Helsinki.

Desde las ocho de la mañana suele haber extraescolares, pero las clases empiezan a las diez y acaban a la una. La corta jornada pone a prueba la autonomía de los pequeños desde que se descalzan en la puerta. Los menores, por turnos y ataviados con un mandil, recogen el almuerzo (todos comen allí y gratuitamente) y limpian la mesa. Hay atribuciones para todos. En el Suomenlinna's Elementary School, situado en una isla homónima, unos niños de ocho años dejan la lección para acercarse al embarcadero del transbordador y actuar de cicerones de los visitantes —entre ellos este periódico— para aprender a socializar.

El pilar básico de este “aprendizaje por fenómenos” son los maestros, que gozan de una gran reputación e históricamente de la confianza de los padres. Aunque las familias están temerosas del resultado del currículum que debuta con sus hijos. Pero este no es un salto al vacío. Durante la implantación los profesores reciben mucha formación, en todos los centros hay varios tutores tecnológicos y el respaldo de la Universidad, que evalúa todo el proceso.

A cada plaza de estudiante del grado de Educación se presentan nueve candidatos —en España se ingresa con un cinco en Selectividad—. Se evalúa el expediente y hay una exigente prueba de acceso, pero la parte más dura es una entrevista y una práctica, porque es vital una aptitud excelente para la docencia, no solo demostrar sabiduría.

Claro que este conocimiento tampoco escasea. Como en Japón, un profesor medio finlandés tiene mayores conocimientos matemáticos que la media de los universitarios, lo contrario que en las vecinas Suecia y Dinamarca, según el informe PIAAC (siglas en inglés de evaluación de las competencias de adultos) de la OCDE. Con estos mimbres su autonomía didáctica es plena, pero eso no significa que no sean supervisados por otros compañeros. El aula no se considera un ámbito privado.

Los docentes reconocen que el reto es cómo examinar este aprendizaje por proyectos. “Tenemos evaluaciones con diferencias entre los chicos, por supuesto. Pero no son para poner una calificación, sino para comprobar que no hay problemas de comprensión y, si los hay, tomar medidas”, cuenta la directora de Educación. “Se evalúa la progresión, la motivación y al final del curso pueden tener una nota con el resultado del aprendizaje”, prosigue. Desde noveno grado (15 años) es obligatorio poner notas y, en contra del mito de la falta de presión y competencia, al terminar secundaria se someten a una dura reválida. Entrar en la Universidad (gratuita) también es una carrera de fondo y muchos se esfuerzan una y otra vez.

Redondea el proyecto que toda la urbe se considera un lugar de aprendizaje. En horario escolar el transporte público es gratis para los niños y conquistan las calles. En el Ayuntamiento de Helsinki sorprende tener que sortear decenas de plumíferos de niños de cinco años que visitan el edificio. El alcalde, Jan Vapaavouri, agradece las visitas. “La educación es el pasaporte al futuro”, dijo en la cumbre de HundrED.org donde se presentaron 100 innovaciones educativas.

“Cuando la ciudad toma decisiones que nos afectan a los niños escuchan lo que tenemos que decir. Conocemos a los políticos, escribimos declaraciones… Podemos aportar y que se haga realidad”, cuenta Milja, de 15 años. De modo que Helsinki tiene un consejo consultivo de jóvenes y los menores de más de 12 años pueden votar adónde va parte del presupuesto consignado a ellos. Porque en Finlandia los niños no son el futuro, tienen el presente en sus manos.

dissabte, 23 de novembre del 2019

Ars moriendi.

Anònim, 1450, Ars moriendi

Feia 38 hores que el vetllaven i començaven a estar una mica tips de la tossuderia i la resistència de l'encara rei a morir. Els metges li havien donat unes poques hores de vida, però el molt ingrat es resistia a respirar l'últim alè, i encara feia broma sobre l'assumpte amb el seguici de familiars, criats, i llepaculs varis que l'acompanyaven. - No cal que us quedeu aquí drets tota l'estona - els deia amb un fil de veu gairebé inintel·ligible. - Aneu a cercar cadires a la cambra del costat. Segur que en trobeu algunes. - I la gent que el vetllava des de feia més d'un dia es miraven els uns als altres amb cares abatudes i algunes, es podria dir fins i tot, exasperades. No comprenien com podia aguantar viu tot el que havia aguantat si el metge havia deixat ben clar que li quedaven escasses hores de vida. És que havia fet alguna mena de pacte amb el diable? Ara encara s'atrevia a demanar que li portessin un suc de taronja natural, perquè tenia la gola una mica seca. - No li poseu sucre que ja m'agrada tal qual. - deia el malparit amb uns ullets que no feien preveure una mort imminent. Però és que no es pensava morir o què? Allò ja passava de la ratlla. Una cosa era vetllar-lo unes horetes, fins i tot mig dia, o un dia a molt estirar. Però ara ja s'estava apropant al segon dia de vetlla i la gent començava a desanimar-se de debò. Algú, fins i tot, i no semblava que ho digués en broma, havia proposat de posar-li algun verí al suc a veure si escurçaven l'agonia... 

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de novembre.

divendres, 22 de novembre del 2019

Díaz de Fúria.


Una altra troballa en el panorama humorístic català, dins de l'APM dels dimecres, l'espai "Díaz de Fúria", on el reporter @joel_cokburn, molt a l'estil dels reporters àcids, irònics i desvergonyits del Caiga Quien Caiga del Gran Wyoming, fa preguntes incisives, punyents, amb retranca a entrevistats de tota mena: polítics, esportistes, manifestants, etc. L'APM ja m'agradava tot i que no el puc seguir gaire degut als castells, però sempre que puc em miro l'espai del Joel per internet.

dimecres, 20 de novembre del 2019

El "temazo" del dimecres. Paco Ibáñez - "El lobito bueno".


Avui el cantautor valencià Paco Ibáñez fa 85 anys, i ja que el dia del seu aniversari coincideix amb el dia internacional dels Drets dels Infants, he volgut recordar-lo, i homenatjar-lo, amb aquesta cançó infantil tan popular, obra del poeta Jose Agustín Goytisolo. Una cançó que ens presenta un món al revés, on els llops són els bons i els xais maltractadors; els prínceps dolents, les bruixes boniques, i els pirates honrats...

Ens cal donar una volta a aquest món tan lleig per deixar-lo millor als nostres infants. Tenen tot el dret.

dimarts, 19 de novembre del 2019

MHP Torra: un altre President de la Generalitat jutjat pels tribunals espanyols.

El MHP Torra, ahir, durant la seva compareixensa al TSJC.























Ahir, el MHP Torra va ser jutjat per un tribunal espanyol acusat de desobeir la JEC (Junta Electoral Central) al no retirar a temps la pancarta a favor dels Presos Polítics que penjava del balcó de la Generalitat en els dies previs als comicis del mes d'abril al Congreso espanyol. El MHP Torra va reconèixer els fets i no es va penedir en cap moment, ans al contrari, va afirmar que havia desobeït una norma injusta i il·legal, ja que la JEC no tenia autoritat per a fer la demanda, i va recordar-los que no era el primer president català a asseure's davant d'un tribunal espanyols, com sempre, parcial.

El discurs final del MHP Torra va tenir moments èpics i que seran recordats, amb tota seguretat, en el futur. Molt probablement, el president Torra sap que serà condemnat pel jutge espanyol i que això significarà la seva inhabilitació. Però el més probable és que aquesta no arribi abans de la fi de l'actual mandat de govern, i aleshores, molt probablement, Torra ja no serà el candidat de JxCat a president de la Generalitat...

dilluns, 18 de novembre del 2019

41a Diada dels Minyons.

2d9fm, 3d10fm carregat, 9d8 i pd8fm.






































Els Minyons vam tancar temporada ahir amb la nostra 41a diada de la colla, a la Plaça Vella, acompanyats pels Castellers de Sants i els Castellers de Sant Cugat. Hi vam fer, en aquest ordre, el 2d9fm, el 3d10fm carregat, el 9d8 i el pd8fm. També teníem en cartera el 5d9f però va quedar descartat després de la caiguda del 3.

Feia dos anys que no carregàvem el 3d10fm, també per diada, i ja en fa tres que no el descarreguem. Tanmateix, el cert és que pocs minyons confiaven en portar a plaça aquest castell, tenint en compte la minsa presència de minyons als assaigs al llarg de tota la temporada. Portem una dinàmica de decreixement un punt alarmant. Tinc la sensació que estem fent castells per sobre dels nostres recursos humans.

El balanç de la temporada és superior al de la passada, tot i que inferior a temprades anteriors on sovintejàvem altres castells com el 5d9f, o el 3d9fp, a banda dels castells de 10 pisos. En tot cas, sembla que enguany hem fet un pas endavant respecte el 2018 i que hi ha qualitat suficient com per plantejar-nos nous reptes en el futur. A veure qui voldrà dirigir la nau, perquè en principi el cap de colla, l'Arnau Boada, plega després de dos anys al capdavant. Sigui qui sigui, tindrà una feina important per aconseguir augmentar la base social que ens permeti plantejar-nos grans actuacions a més places.

divendres, 15 de novembre del 2019

Bricoheroes: Humor a la catalana per internet.



Fa poc més d'un mes que va començar a emetre's pel canal Youtube els capítols de "Bricoheroes", amb dos dels humoristes catalans més destacats, i que, personalment, més m'agraden, l'empordanès Jaïr Domínguez, i l'osonenc "Peyu". Dos humoristes joves que darrerament els veiem sovint per la televisió, tot i que també fan o han fet ràdio.

El "Bricoheroes" és una paròdia dels programes didàctics de bricolatge, de tot just 12 o 13 minuts, on els dos actors proposen alguna reparació una bastant destralera amb diàlegs absurds, paraulotes, i molta conya. De tant en tant, als propis actors se'ls escapa el riure de les ximpleries que arriben a dir, i no tallen pas l'escena. És part de la gràcia.

El què us penjo, és un especial de poc més de 5 minuts, per al programa FAQS, on ensenyaven a fer una exhumació, com la que va fer l'estat espanyol amb el cos del dictador Franco unes setmanes enrere. 

Potser el millor programa d'humor que es fa avui dia. Genials.

dijous, 14 de novembre del 2019

El circ de la política.

Sáncehez i Iglesias abraçant-se per escenificar l'acord de pacte de govern.

























Vivim en l'era de la imatge, i els polítics saben molt bé que mitjançant imatges poden generar estats d'opinió entre la ciutadania alienada i acrítica. Tanmateix, si hom s'informa una mica i segueix l'actualitat a través de diferents mitjans d'informació, pot arribar a la conclusió que la política és un puto circ on els pallassos, més que riure, fan plorar.

dimecres, 13 de novembre del 2019

El "temazo" del dimecres. DVBBS & Borgeous - "TSUNAMI".


Continuem amb la temàtica de la música de ball electrònica, i amb un tema de rabiosa actualitat, "Tsunami", obra dels artistes DVBBS i Borgeous l'any 2013. No sé si es tornarà a posar de moda a les pistes de ball catalanes, però segur que continuarà present als carrers, places, aeroports i autopistes.

dimarts, 12 de novembre del 2019

S'extén el Tsunami Democràtic.

Gendarmes traient gent del terra al tall de l'AP7 a la Jonquera.

Ahir el Tsunami Democràtic va iniciar tres jornades de lluita post eleccions espanyoles per enviar un clar missatge a Europa que calen solucions i que no defallirem fins aconseguir el dret a l'autodeterminació i l'alliberament de tots els presos polítics.

Milers de persones es van aplegar a la Jonquera, a la banda nord-catalana de l'AP7 per tallar la via, i van fer nit fins aquest matí quan els gendarmes francesos han fet carregues per reobrir la via al transit. Tanmateix, el tsunami no s'ha aturat i han continuat els talls a diferents punts de l'AP7 i altres vies.

Per si no tingués prou embolic l'estat espanyol amb les accions del Tsunami a Catalunya, avui s'hi ha sumat el poble basc amb una marxa lenta i aturades al pas fronterer entre Irun i Hendaia. Sempre la solidaritat del poble basc.

Cotxes en marxa lenta o aturats a Behobia, País Basc.

dilluns, 11 de novembre del 2019

Eleccions espanyoles 10N.

Resultats a Catalunya.
























Ahir es van celebrar les 4es eleccions espanyoles en els darrers 4 anys. El President espanyol en funcions, Pedro Sánchez, les havia convocat davant la incapacitat (o la manca d'interès) per formar govern amb els suports d'altres grups parlamentaris. Si es pensava que unes noves eleccions farien créixer al seu partit, PSOE, per governar en solitari, s'haurà adonat que estava ben equivocat. No tan sols no ha pujat, sinó que ha baixat lleugerament tot i mantenir-se com a primera força (de 123 a 120 diputats).

Aquestes eleccions ens deixen també l'auge important de l'extrema dreta espanyolista de VOX que ha guanyat 28 escons (de 24 a 52), i la consegüent patacada de C's, que s'ha enfonsat perdent 47 escons (de 57 a 10), fet que ha forçat el seu líder, Albert Rivera, a presentar aquest matí la dimissió. També ha baixat, tot i que en menor mesura Unidas Podemos (de 43 a 35), en part per l'aparició d'un competidor directe, el Más País d'Errejon (3 diputats).

Pel que fa al vot independentista, ha continuat creixent respecte els darrers comicis al Congreso del 28A. Si aleshores van ser 22 els diputats aconseguits, ahir va ser 1 més. Potser un dels factors de creixement va ser la concurrència per primer cop en unes generals espanyoles de la CUP (2 diputats). En canvi ERC ha baixat dos (de 15 a 13) i JxCat ha pujat un (de 7 a 8). En tot cas, si algú tenia l'esperança que l'independentisme reculés, s'ha endut un bon desengany.

Cal destacar també l'escàs suport que han tingut les forces més reaccionàries (PP, C's, VOX) a casa nostra (6 de 48), i la inexistència de representació que han tingut a Euskadi. Per si no quedava prou clar que som nacions diferents...

diumenge, 10 de novembre del 2019

He vist Déu.

Messi preparat per un xut de falta (Foto: Mundo Deportivo).
























Ahir vaig tornar al Camp Nou convidat per un amic soci. Vaig tornar a viure una d'aquelles nits estel·lars del millor jugador de la història d'aquest esport, Leo Messi, que va marcar un nou "Hat Trik" (tres gols), sense ni despentinar-se. Un, el primer, transformant un penal, i els dos següents en dos llançaments de falta directa, d'execució quasi idèntica. Magnífica.

L'astre argentí ha assolit una efectivitat estratosfèrica en l'art del llançament de faltes, i ahir va tornar a demostrar, un cop més, que és el millor especialista del món, també, en aquest art. 29 gols de falta porta ja Messi. Més que qualsevol dels grans equips europeus, sumant els de tota la plantilla, en els darrers 8 anys. Brutal.

Estic convençut que als porters rivals els deuen tremolar les cames cada vegada que l'arbitre xiula una falta a prop de l'àrea i Leo Messi és al camp.

divendres, 8 de novembre del 2019

10N, Serem ingovernables!!

4 dels candidats de la CUP al congrés dels diputats de Madrid.





















Mai he militat a cap partit polític, tot i que el meu pare va militar molts anys al PSC i també al sindicat UGT. Avui dia estic afiliat a l'I-CSC, sóc soci d'Omnium, i dels Minyons, i si algun dia acabo afiliant-me a algun partit, suposo que serà a la CUP. Des de la primera vegada que van presentar llista a Terrassa, a les eleccions municipals del 2003 on van treure 418 vots (0'53%), ja els vaig votar, i ho he continuat fent sempre que he pogut, que no ha estat a totes les comptesses electorals ja que no havien fet mai candidatures a les espanyoles ni a les europees. 

A les eleccions espanyoles d'aquest diumenge 10N serà la primera vegada que la CUP presentarà una candidatura per tenir representació pròpia al congrés dels diputats de Madrid i, evidentment, el meu vot només pot anar per a aquesta llista que aglutina diferents moviments i sensibilitats independentistes d'esquerres (Endavant, Poble Lliure, Maulets, Arran, MDT...). L'únic partit independentista i nítidament d'esquerres que es presenta. Competirà pel vot independentista amb JxCat i ERC, tot i que tant un com l'altre són prou a la dreta de la CUP.

És evident que no hi ha partits perfectes, ni tots els polítics són tan honestos com voldríem, però si hi ha algun partit que es caracteritzi per la seva transparència i el seu funcionament democràtic, aquest és la CUP. A banda de ser un partit que intenta convèncer els votants amb un ideari clar i contundent de justícia social i emancipació nacional, i no a través d'eslògans buits, imatge pública, o màrqueting al cap i a la fi, ni l'aparició estel·lar de líders suprems sense els quals sembla com si els partits no poguessin sobreviure. Les persones passen, els principis cal mantenir-los.

dijous, 7 de novembre del 2019

Separació de poders i estat de dret? Els que tinc aquí penjant!!!


Quan algun espanyolista us intenti convèncer que Espanya és una democràcia consolidada, un estat de dret i bla, bla, bla, li ensenyeu aquest vídeo del president en funcions, Pedro Sánchez, en una entrevista a RNE. Ras i curt, el paio confirma, sense despentinar-se, que la fiscalia de l'estat depèn totalment de la voluntat del govern de torn, i que acata les seves consignes. O sigui, que d'independència judicial, res de res.

S'ha de ser molt fatxa per no indignar-se i sentir vergonya de ser espanyol. I el més trist de tot és que el proper diumenge, a les eleccions espanyoles, una gran majoria d'espanyols avalaran amb els seus vots tota aquesta immundícia. Trigarem molt a marxar? És urgent i necessari.

dimecres, 6 de novembre del 2019

El "temazo" del dimecres. Miquel Àngel Boncompte "Bono" - "Himne no oficial 40è aniversari Minyons".



Ja queda poc per a la diada dels Minyons. El diumenge 17 d'aquest mes toca donar-ho tot a la Plaça Vella per tornar a fer els millors castells. Arribarem a intentar el 3d10fm? I el 5d9? Serem capaços de portar 4 castells de la "gamma extra"?

Bé, perquè ningú afluixi i per engrescar la gent a venir als assaigs, hem creat aquest clip amb imatges històriques i tonades molt minyones. Música maquinera a tope, que segur que sonarà més d'un cop a les nostres festes a altes hores (ja m'encarregaré jo que així sigui).

Visca els Minyons de Terrassa!!

dilluns, 4 de novembre del 2019

Els catalans no tenim rei.

Foto: Arran.





























Doncs això. Que no ets ben rebut als Països Catalans. Què no ho veus la de policia que t'ha d'acompanyar per garantir que ningú se t'apropi i et digui el que en pensa de tu? Et penses que els catalans no tenim memòria ni dignitat? Ens podreu sotmetre, humiliar, colpejar i empresonar, però no podreu aconseguir fer-nos els vostres súbdits agenollats. Bé, més enllà dels quatre botiflers que s'enriqueixen gràcies al seu vassallatge al regne. Que els bombin

"Si el rei vol corona, corona li darem. Que vingui a Barcelona, que el coll li tallarem".

diumenge, 3 de novembre del 2019

Carlos González: "No, no s’hi acostumarà."


(Com sempre, interessants reflexions del pediatre Carlos Gonzàlez, al Criatures de l'Ara, al voltant de l'educació dels infants).

“S’acostumarà al cotxet i no caminarà mai”. “Si li poseu bolquer, s’hi acostumarà i tota la vida portarà bolquer”. “Què fas, donant-li el biberó? Si veu que pot prendre el biberó quan vulgui, mai no voldrà menjar cap altra cosa”. Oi que és ridícul? Cap pare faria cas d’aquests consells. És evident que els nens van en cotxet, porten bolquers o prenen el biberó durant uns anys i després deixen de fer-ho. Per sort, ningú diu aquestes bajanades als pares. En canvi, sí que sentim, curiosament, altres bajanades: “No l’agafis a coll, que s’hi acostumarà, i no caminarà mai”. “Treu-li el pit o no menjarà mai cap altra cosa”. “No el deixeu mai dormir al vostre llit, que s’hi acostumaria i mai aprendria a dormir sol”. I aquestes ximpleries, tan ridícules i absurdes com les anteriors, hi ha pares que sí que se les creuen, o que almenys els fan dubtar i tenen por. Por d’agafar a coll el seu propi fill quan plora, de donar-li el pit quan té gana, de demostrar-li com l’estimen. Maleïda por que, de vegades, enterboleix els que haurien de ser els moments més feliços de la nostra vida. 

Ja fa casi dos mil anys que algú va donar una resposta clara i definitiva a aquests mites. Sant Pau, a la Primera carta als Corintis : “Quan jo era infant parlava com els infants, pensava com els infants, raonava com els infants. Però d’ençà que soc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants”. Per tant, diguem-ho clar: no, no s’hi acostumen. Els infants fan coses d’infant, els adults fan coses d’adult. No vaig deixar les coses d’infant “quan el pare em va posar límits”, o “quan la mare em va marcar una rutina”, o “quan a l’escola em van educar”, ni encara menys “quan em van portar al psicòleg”, sinó “quan em vaig fer gran”. 

Els nens no creixen perquè els estirem dels cabells ni perquè els empenyem pels peus, sinó perquè el temps passa. I els temps sempre passa a la mateixa velocitat, tant si castiguem i escridassem com si acaronem i juguem. A la mateixa velocitat, però no pas amb la mateixa alegria. 

¿Però no l’haig de castigar, si es porta malament? Només quatre línies més amunt, sant Pau ens dona la resposta: “L’amor és pacient, és benigne, [...] no s’irrita ni és venjatiu. [...] Tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta”.

Potser per suportar-ho tot cal tenir la paciència d’un sant, és cert. Però, en canvi, per suportar el que pugui fer un nen només cal l’amor d’uns pares.

dissabte, 2 de novembre del 2019

44 primaveres.


Doncs sí nois. 44 "tacos", que es diu aviat. Sóc com un nen a dins del cos d'un home, però tot i que els anys passen i pesen, encara em sento fort i amb energia, i el darrer any m'he tret uns quants quilets que sempre va bé. 

Si sabéssiu com tinc l'agenda per aquest proper any fliparíeu. Gràcies a Déu, a la providència, o als astres, la salut ens respecta a mi i a la meva família, tinc feina, amistats per fer coses, i moltes inquietuds. 

Al proper any li demano que em quedi com estic, i que l'estat espanyol deixi d'oprimir-nos i reprimir-nos.

divendres, 1 de novembre del 2019

Acampada a Plaça Universitat: orgull de jovent.

Joves acampats a Plaça Universitat contra la sentència de condemna als presos polítics i pel dret a l'autodeterminació.



























Des del dimecres, centenars de joves estan acampant a l'entorn de la Plaça Universitat de Barcelona com a mostra de protesta contra la sentència condemnatòria als líders polítics i socials catalans, i pel dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. En aquests tres dies, s'hi han instal·lat més de 400 tendes, i s'ha organitzat tot un moviment de solidaritat i col·laboració ciutadana amb els protestants (repartiment de menjar i begudes, mobiliari, mantes, bateries...), en la seva majoria joves estudiants.

L'acció recorda molt a les acampades espontànies del moviment 15M, o moviment dels indignats, que l'any 2011 van portar milers de persones a diverses places i carrers de l'estat espanyol protestant per la situació de crisi que es vivia aleshores. Tanmateix, sembla que aquest cop els mitjans no estan tan interessats a mostrar-nos imatges de la protesta, i a penes veiem notícies o reportatges on ens mostrin i donin veu als acampats.

Veurem com evoluciona l'acampada i si les autoritats respecten el dret de protesta, i no acaba com van acabar les acampades del 15M, fent-los fora per la força.