Avui, la militància de Junts ha decidit en una consulta interna trencar el pacte de govern amb ERC i passar a l'oposició. Les contínues desavinences entre els dos socis del govern, la recent destitució del vicepresident Jordi Puigneró, i la no tan recent suspensió de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament, han provocat la reacció dels conservadors que van decidir portar l'acord de govern a les bases perquè fossin aquestes les que decidissin què calia fer. I per sorpresa de molts, les bases han votat majoritàriament (55%) a favor del trencament.
En la prèvia a les votacions, el principals líders i dirigents del partit s'havien anat posicionant a favor o en contra del trencament. Els que volien mantenir l'acord de govern eren, bàsicament, els que tenien càrrecs dins l'executiu, i els que apostàvem pel trencament eren els que menys (calés) tenien a perdre.
Suposo que ara que sortiran del govern, faran tot el possible per tornar a recuperar el poder, i intentaran que l'actual govern doni per liquidada aquesta legislatura, ja sigui amb una moció de censura, o forçant a ERC a convocar eleccions. No m'imagino els de Junts fent oposició durant un parell d'anys i escaig més fins els propers comicis autonòmics. La pasta és la pasta!
I l'altre front que s'obre és el de qui ocuparà a partir d'ara totes les carteres (cadires) que quedaran buides al govern. Suposo que molts militants i amics dels dirigents d'ERC es deuen estar fregant les mans i molt esperançats a veure si cau alguna Conselleria, o un càrrec d'assessor, secretari, director, subdirector...
Ara bé, de la independència, ja si un cas un altre dia...
