Sud-àfrica - 11 (Sprinboks vs Argentina).

 

Impressionant experiència a l'Emirates Park Stadium de Johannesburg ahir. Es disputava un amistós de preparació per al Mundial de rugbi de França que es disputarà aquest setembre. S'enfrontaven els locals, els Sprinboks (la gasela, símbol nacional de Sud-àfrica), i l'emergent Argentina (22-19 per als locals).

Un esdeveniment que mobilitza milers de seguidors arreu del país, i que tot i no omplir l'estadi (55.000 espectadors), va mostrar un ambient espectacular. I no vegis com criden els sud-africans. I no vegis com mamen els sud-africans. A més, està permès entrar les cerveses a les grades, i hauríeu de veure quin espectacle d'aficionats amunt i avall per les escales de les grades anant a carregar i tornant carregats, amb tres, quatre, vuit gots.

Abans d'entrar a l'estadi vaig conèixer un argentí que portava prop de 30 anys vivint a Sud-àfrica. Hi havia anat amb la dona (blanca autòctona), els fills, i els pares. Em va explicar que havia estat sopant amb els jugadors de Los Pumas uns dies enrere, i que el 2010 havia pogut anar a veure tots els partits de la selecció argentina de futbol al Mundial que va organitzar aquest país. També em va comentar els problemes polítics del país, la corrupció, i que els negres no tenen una actitud molt responsable amb el treball.

Vaig tornar xino-xano cap al hostel on estic allotjat, que està a poc més d'un km. de l'estadi. El hostel (Curiocity Backpackers) té un bar, i ahir uns quants locals estaven de festa aquí. Vaig olorar la marihuana que alguns fumaven al carrer, a la porta del local, i vaig estar parlant una estona amb una dóna que també havia estat a l'estadi amb el seu marit i que tenia dos fills a casa amb la cangur. Després vaig jugar una partideta d'escacs amb un treballador del bar (amb victòria visitant), i cap a dormir.

Sud-àfrica - 10 (Pretòria).

 

Ahir vaig conduir tot el matí per arribar del campament del Parc Krugger fins a Pretòria, una de les capitals Sud-africanes (administrativa), amb Ciutat del Cap (legislativa) i Bloemfintein (judicial). Una ciutat amb al voltant d'1 milió d'habitants. La ciutat rep el nom d'un dels líders voortrekkers (bòers i pioners en la creació de la República sud-africana), Andries Pretorius.

La veritat és que m'ha semblat una ciutat força moderna i una mica més barrejada que no pas Durban. Com a llocs d'interès cal destacar el Palau presidencial, amb l'estàtua de Nelson Mandela als jardins del davant, i el monument dedicat als bòers (descendents dels colons neerlandesos) pioners que van lluitar contra la colònia britànica i van acabar fundant el que ara es coneix com a República sud-africana. Tanmateix, actualment són al voltant d'un 10% de la població i han perdut el poder polític, gràcies a la lluita contra el seu règim d'aparheid de l'ANC (African National Congress).

Palau presidencial.

Lotus Stadium.

Monument memorial als voortrekkers

El temassu del dijous. Kortatu - "Desmond Tutu".

 

L'any 1985 els Kortatu publicaven el seu primer LP amb títol homònim al nom del grup. A l'àlbum s'incloïa aquest tema dedicat a la figura del clergue Desmond Tutu, qui va arribar a ser el primer arquebisbe negre de Sud-àfrica i que va morir fa tot just un parell d'anys a Ciutat del Cap, però també a Nelson Mandela i a la lluita de tota la població negra contra l'estat d'aparheid sud-africà.

Sud-àfrica - 9 (Park Krugger 2).

 

El segon dia al Park Krugger m'ha portat nous encontres amb espècies vàries. Aquí el dia el passes entre les sortides del campament amb el cotxe a la cerca de bèsties, menjar, dormir, llegir, mirar el mòbil, i contemplar el paisatge que tenim darrera del campament, un riu preciós amb el soroll constant dels hipopòtams (una mena de ronc més greu que el dels porcs).

Per cert, m'han explicat que aquesta època (hivern a Sud-àfrica, és temporada alta per al parc, coincidint amb les vacances d'hivern dels locals. Però que el 70% dels usuaris del campament són estrangers. Francesos, australians, holandesos, algun espanyol fins i tot...

Evidentment, tots els treballadors al campament són negres. Vaja, com arreu del país, les tasques menys qualificades les fam els negres. Suposo que a les oficines de Johannesburg o Ciutat del Cap hi predominen els blancs, igual que les propietats dels restaurants, allotjaments...

Ah, per cert, que encara no he aconseguit veure cap lleó, ni guepard, ni lleopard, ni hiena, ni rinoceront. S'amaguen molt bé els putes, o s'han extingit?

Búfals.

Nyu

Sud-àfrica - 8 (Parc Krugger).

 

Doncs bé, ja sóc arribat al Parc Krugger, una de les destinacions obligades del viatge a Sudàfrica, i una de les principals destinacions turístiques del país per no dir la principal.

Aquí estic allotjat a un dels nombrosos campaments (càmpings) que tenen dispersos per tot el parc. En concret al Lower Sabie Camp, amb una petita i agradable caseta amb un llit, pica, barbacoa i taula amb cadira a l'exterior. Més que suficient.

Aquí es tracta d'anar a la "caça" de totes les bésties que habiten l'espai (l'objectiu prioritari és trobar els "Big Five": lleó, rinoceront, lleopard, búfal, i elefant, i ja m'he topat amb dos), de relaxar-se, i de gaudir dels espectaculars paisatges. I això estic fent, a fe de déu.

Les fotos les faig amb el mòbil i amb la càmera amb zoom que m'ha acompanyat els darrers viatges, però aquí només puc penjar fotos amb mòbil (les menys espectaculars).

Sud-àfrica - 7 (Graskop 2).

 

Lisboa Falls.

La ruta de Graskop cap al nord (a uns 400 km. de la frontera amb Zimbabwe) es coneix com la Ruta Panorama, perquè déu n'hi do el panorama que pots contemplar. Per una banda el canyó del Blyde River ple de cascades i vistes espectaculars, i per altra l'impressionant massís de roca de les Three Rondavels, en un espai que els ulls fan pampallugues.

Pel camí, a banda, es van convinant els paisatges boscosos amb la roca, poblats, i les plantacions d'arbres. Realment la conducció es fa molt agradable, ja que a més per aquesta carretera hi ha molt poc trànsit i cap camiò. Cada una de les atraccions naturals té la seva caseta on et cobren la visita, que però, no sol ser gens cara (d'1 euro a 7 la més cara).

Un altre avantatge és que en aquesta època com a mínim hi ha poc turisme i no has de fer colzes per poder fer una foto.

Pel vespre, al bar del poble, abans de sopar, vaig veure un espectacle lamentable entre tres borratxes (blanques), i amb pinta d'alcohòliques, que van discutir i van acabar arribant a les mans. Una mica de xou autòcton a manca de danses tribals. 

Three Rondavels.

Bourkes Luck Potholes.

Berlin Falls 

Sud-àfrica - 6 (Graskop)

 

Ahir vaig arribar a Graskop després d'una aturada per fer nit a la ciutat de Klein Vrystaat, on vaig fer nit a la casa (la mansió) d'una família blanca sud-africana que lloga una habitació de la casa per fer uns calés extres.

El trajecte entre Klein Vrystaat i Graskop ha estat molt agradable i amb bon temps, cosa que ajuda a fer-lo més agradable i menys perillós, perquè quan la carretera és molla, la veritat, fa patir (bastant) més. Heu de pensar que les autopistes i autovies no tenen cap protecció entre els dos sentits, i amb la velocitat que vas...

Hi ha moltíssimes plantacions d'arbres. M'han dit que fan servir la fusta per a les bigues i columnes de les mines (a Sudàfrica n'hi ha moltes). Suposo que també deu ser una indústria exportadora.

A Graskop hi ha moltes coses interessants per veure. Cascades, un gran canyó, rius i llacs, grans roques, espectaculars miradors... Ahir vaig estar a la cascada Mac-Mac, a la finestra de Déu (God's Window), i a la Pinacle Rock. Avui uns quants més que ja veureu.

Ah, i vaig trobar per fi un bar per fer copes com nosaltres l'entenem. I a més hi havia música en directe. Suposo que gent del poble (4.000 habitants em van dir. La dona que em va rebre a l'allotjament, una dona negra d'uns 50 anys, vaig calcular, em va explicar que havia estat mestra d'anglès i directora de diverses escoles, però que ho havia deixat).

God's Window.

Pinacle Rock.

Mac-Mac falls.

Sud-àfrica - 5 (Santa Lucia).

 

A uns 250 km. de Durban es troba la petita població de Santa Lucia, porta d'entrada al parc nacional dels aiguamolls d'Isimangaliso, on s'hi poden veure principalment hipopòtams, però també cocodrils, micos, aus de tota mena, i molt més.

Hi ha quilòmetres i quilòmetres de costa i una zona de dunes. El cert és que impressiona bastant anar per cotxe per alguns camins per on no hi passa ningú (suposo que a l'estiu està més concorregut), i sempre vaig amb el pensament al cap que en qualsevol moment em sortirà alguna bèstia perillosa.

Una de les activitats principals que es fan a Santa Lucia és fer un recorregut en vaixell pel llac, que crea un dels estuaris més grans de l'Àfrica en la seva desembocadura a l'oceà Índic. Al recorregut en vaixell es veuen un bon grapat d'hipopòtams, tot i que només el cap i no gaire estona, ja que es poden passar fins a 6 minuts a sota de l'aigua.

Sí a Durban vaig tenir sol i calor, aquí a Santa Lucia ha estat plovent força. Sort del cotxe de lloguer per anar pels llocs.

A Santa Lucia és força habitual que marxi la llum.