Ja és aquí, ja ha arribat. Bona Festa Major!

 

Potser no és la més popular, ni la més tradicional, ni la més espectacular, ni la que porta els millors artistes... però és la nostra!

Podeu veure els actes en aquest enllaç:

https://festamajorterrassa.cat/

Els Capgrossos de Terrassa rebutgen ballar amb els regidors de VOX.

 

Els joves de l'Agrupament Escolta Torrent de Les Bruixes de Terrassa va fer públic un manifest recentment, exposant la seva negativa a fer ballar els Capgrossos amb els regidors de VOX durant el ball de plaça del diumenge de la Festa Major a la sortida d'ofici (tots els regidors de l'ajuntament fan un parell de balls amb els Nans i un més amb els balladors de l'Esbart). No volen ser còmplices de la normalització de la presència d'un grup feixista a les nostres institucions. 

Jo he estat cap del cau a Terrassa (de fet, actualment hi va una neboda), he ballat els Capgrossos per Festa Major, i em fa sentir molt orgullós que el jovent que ara tira del carro hagi pres aquesta valenta decisió. No volem ballar amb feixistes!!

El "temassu" del dimecres. Ladilla rusa - "Princesas".

 

Els catalans Ladilla rusa són un dels grups referents per al col·lectiu LGTBI+ que avui celebra el dia de l'orgull. Aquest dissabte els montcadencs seran a la Festa Major de Terrassa, al Parc de Vallparadís, fent moure l'esquelet a la parroquia. Aquest tema, i el videoclip, va com anell al dit per a un dia com avui.

Reobre el Gavatxons!

Foto: Canal Terrassa.

 

 

Aquest matí ha tornat a obrir les portes al públic el mític frankfurt Casa Vallès del carrer Gavatxons (l'autèntic i original), tot just un mes després del seu sobtat tancament a causa de la manca de subministrament de gènere. Pel que sé, l'empresa que els subministrava la carn va decidir deixar de fer-ho, i han hagut de trobar un nou subministrador a Valls.

És una petita notícia en l'esfera internacional, però una de les notícies més esperades de l'any per a molts terrassencs, i més tenint en compte que el proper cap de setmana comença la Festa Major, i que el Gavatxons és un dels llocs de parada fixes per fer un mos.

Sant Joan a Valls.

 

Un altre Sant Joan a Valls i ja he perdut el compte de quants cops he celebrat la revetlla, i alguns dies més de la Festa Major, a la capital de l'Alt Camp. Enguany ha estat un any prolífic en grans castells, sobretot per part de la Colla Vella, que dissabte va completar una gran diada estrenant dos gammes extres d'una tacada, el 4d9f i agulla, i el pilar de 8 amb folre i manilles. Completant l'actuació amb el 3d9f de sortida i el 4d9f a tercera ronda. En forma els rosats. 

La Joves no es va mostrar tan forta, com ve sent habitual a aquestes alçades de temporada. Anaven a per la clàssica "tripleta màgica", però no se'n van sortir amb el 4d9f, així que es van haver de conformar amb el 5d8, el 3d9f i el 4d8, i un pilar de 6 per tancar la seva diada.

A banda dels castells vaig gaudir del retrobament amb un munt d'amics, coneguts i saludats. De les tapes del Malva, i les pizzes del Mallol. De les barraques a l'aparcament de l'Hort del Carme, de la coca i el cava al local de la Vella, dels balls de la Festa Major vallenca, etc., etc.

El "temassu" del dimecres. Salomé - "Canto i vull viure".

 

La Maria Rosa Marco Poquet "Salomé" és una cantant nascuda a Barcelona que va saltar a la fama l'any 1969 després de guanyar el festival d'Eurovisió amb la cançó "Vivo cantando", que també enregistraria en la seva llengua materna, català, així com en algunes llengües més a resultes de l'èxit obtingut al festival.

Va enregistrar alguns temes més en català, d'estil pop, com ara "Se'n va anar" (un dels seus temes més coneguts i amb el que va guanyar el festival de la cançó mediterrània), "Si vols", "Tot dansant", o la sardana "La santa espina".

Avui la Salomé celebra 83 anys.

40 anys de Catalunya Ràdio.

 

Avui es compleixen 40 anys de la primera emissió de Catalunya Ràdio. Va ser en Miquel Calçada "Mikimoto" qui va posar veu a l'inici, amb música de fons de Lluís Llach.

Personalment, m'he anat distanciant força de l'emissora, i de la ràdio en general. Si escolto la ràdio és principalment per escoltar música, i alguns caps de setmana escolto els programes del matí mentre em desvetllo al llit.

En el passat sí que havia estat un oient habitual d'alguns programes com "L'hora dels ignorants", la TDP d'en Puyal, ·"El cafè de la República" del Joan Barril que m'agafava a mig sopar, el "Tres Rondes" casteller de tant en tant, i algun dels programes d'esports que feien per la tarda o pel vespre.

Malauradament, sembla que l'emissora nacional de Catalunya cada dia és menys nacional, i això sap greu, per la llengua, per la cultura, pel país.

A Barcelona governarà l'extrema Espanya.

 

Ahir dissabte es van constituir els ajuntaments catalans després de les eleccions del passat 28 de maig. A Barcelona, un pacte de darrera hora (o no) entre el PSC, Comuns i PP, va deixar amb un pam de nas el candidat de Junts, Xavier Trias, que se les prometia felices amb el suport únic dels regidors d'ERC, confiat en que el candidat socialista no tindria suficients suports. Pobre il·lús. Pensar que l'Estat espanyol permetria un govern "independentista" a la capital catalana...

Des de Madrid es van moure els fils necessaris per evitar una alcaldia "independentista", i van impulsar un govern espanyolista imposant el suport dels Comuns i del PP al candidat socialista, Jaume Collboni. Antes roja que rota.

Si fa vuit anys van fer la guerra bruta, des dels mitjans, en plena campanya, acusant falsament Trias d'uns inexistents diners a l'estranger, i fa quatre utilitzaven l'ultradretà francès Valls per imposar-se a Ernest Maragall en el ple d'investidura, enguany han hagut de recórrer a un pacte antinatura entre tres forces espanyolistes (PSC-Comuns-PP) per deixar l'"independentisme" a l'oposició.

150 aniversari del naixement de Rosa Sensat.

 

Rosa Sensat va néixer al Masnou un dia com avui de l'any 1873. Se la considera una de les pedagogues pioneres en el desenvolupament de l'escola pública catalana, durant el primer terç del segle XX. Es va formar amb estades fora de Catalunya, en escoles amb propostes pedagògiques innovadores. L'any 1912 visita diferents escoles renovadores europees, a Suïssa, Bèlgica, Alemanya, on s'entusiasma amb els nous enfocaments de les metodologies actives.

El 1914 inaugura l'Escola del Bosc, una escola pionera a l'aire lliure, on exercirà el càrrec de directora (de la secció de nenes) fins al 1930. Aquesta escola es converteix en model del projecte noucentista per una transformació social, moral i cultural, de la societat catalana a través de l'educació. Arrel de la seva experiència en aquesta escola, Rosa Sensat escriu el llibre "Vers una escola nova".

Del 1930 al 1938 fou directora del Grup Escolar Milà i Fontanals, un centre a l'humil i superpoblat barri de Ciutat Vella amb milers d'alumnes.

Prop de la jubilació, va tenir fortes desavinences amb els dirigents educatius de la Generalitat, i es per això que va decidir anticipar la jubilació. Tanmateix, foren els nous dirigents del bàndol franquista que la van forçar a jubilar amb una dura represàlia econòmica.

Actualment, una de les principals associacions de mestres del país, promoguda per la també pedagoga Marta Mata, porta el seu nom: Associació de Mestres Rosa Sensat.

El "temassu" del dimecres. Manu Chao - "Tantas tierras".

 

El passat dijous vaig tornar a la Sala Salamandra de l'Hospitalet tres anys i mig després de la darrera ocasió, i per veure el mateix artista, Manu Chao. El cert és que no tenia previst anar al concert, però a última hora em van dir que sobrava una entrada i si la volia, i vaig pensar, bé, no deixa de ser Manu Chao, per moltes vegades que l'hagis vist i comenci a repetir-se una mica.

I de fet, va ser el que va passar al concert, on va tornar a oferir un repertori força similar al de la darrera ocasió, amb molta repetició de tornades, molt "paparapa paparapa" i "lolorolo lolorolo", molt instrument pregravat, i la sensació que mai tornarem a veure el Manu Chao de les bones èpoques, amb banda, i un repertori de cançons amb un principi un final reconeixibles. 

El concert del passat dijous se'm va fer llarg fins i tot (va estar més de dues hores dalt de l'escenari), i vam marxar una mica abans del final. Tanmateix, vaig tenir la sensació que bona part de l'audiència, majoritàriament per sobre dels 40 anys, van gaudir d'allò més amb el xou. Jo, ho sento, però sóc ManoNegrista i RadioBembista, i el que fa ara està a anys llum d'aquelles descàrregues musicals de pura patxanga.

Al meu país la pluja no sap ploure.

 

Aquesta tarda Terrassa ha tornat a ser protagonista de forts aiguats i inundacions com a conseqüència de la intensitat de pluja entre les 15:30 i les 17:30, amb pedra inclosa i temporal de vent. Com de costum, les rieres que travessen la ciutat a banda i banda (la del Palau per l'oest i la de Les Arenes per l'Est) han baixat força crescudes i ha arrossegat cotxes i un ramat d'ovelles des de la localitat veïna de Matadepera. La Rambla, antiga riera, també ha baixat força carregada i ha acumulat un bon gruix d'aigua a la part baixa, degut també al desbordament de la capacitat de les clavegueres pels embornals.

Afortunadament l'episodi de pluja intensa no ha durat gaire, perquè no em vull ni imaginar el mal que podria haver arribat a causar.

Al·leluia! By bye Cambray!!

 

Dos anys, 26 dies, una bona patacada electoral a les darreres municipals, i una nova convocatòria electoral, han hagut de passar perquè el President de la Generalitat, Pere Aragonès, acabés destituint el Conseller d'Educació, Josep González Cambray. Ho fa juntament amb la renovació de les Conselleries de Territori i Acció Climàtica, per a "encarar els pròxims dos anys (de mandat) amb energies renovades". Suposo que quedava malament reconèixer públicament que calia fer fora Cambray per la nefasta gestió de la Conselleria d'Educació, tot i que l'han mantingut amb ungles i dents fins que no s'han fomut una bona patacada electoral. Dels altres dos Consellers destituïts, la de Territori, Teresa Jordà, ho fa per anar al Congreso a fer tàndem amb Gabriel Rufián, i Juli Fernández, doncs encara no en sé les raons.

Sol, núvols i pluja al Molí d'En Sala.

 

Relaxant cap de setmana al Moianès, al Molí d'En Sala, un any més. Tot i algunes estones de pluja i núvols, també hem tingut moments amb sol per gaudir dels banys a la bassa. I entre bany i bany, barbacoa, sardinada, arròs amb camagrocs i carn, menú al mític El Rubell, jocs de taula, ganyips i gintònics, lectura... Fins l'any vinent!

Tiren més 200 milions d'euros que dues carretes.

 

Ahir finalment es va desvetllar quin serà el club on anirà a jugar Leo Messi la propera temporada, i no serà pas el Barça com molts desitjàvem i esperàvem, sinó l'Inter de Miami estadounidenc, que ofereix 200 milions d'euros per a dues temporades a l'astre argentí. Una xifra inigualable per al Barça que encara està sota mínims econòmicament parlant, i intentant rebaixar massa salarial per poder fer alguna incorporació sense depassar el "fair play" financer estipulat per la Lliga.

Tinc la sensació que el club mira de maquillar el desig de Messi de continuar enriquint-se a base de bé no explicant tota la veritat del cas. Sembla clar que Messi no està disposat a continuar guanyant una milionada que no podria guanyar a Can Barça. Ras i curt. Així de simple. Però ens venen una moto de si el "fair play" financer, l'amor de Messi pel Barça, la massa salarial de l'equip, i bla bla bla. No me'n crec ni mitja línia. Si Messi desitgés acabar la seva carrera esportiva al club de la seva vida, ho tindria tan fàcil com renunciar a un salari tan súper milionari. Però aquest tipus de renúncies només són compatibles amb autèntics culers de cap a peus. Sembla que Messi estima més els calés que els colors blau i grana.

El "temassu" del dimecres. Tom Jones - "Delilah".

 

Tom Jones "El tigre de Gal·les" compleix avui 83 anys, encara en actiu, 60 anys després d'haver iniciat la seva carrera musical. En fa 55 va gravar aquesta cançó, una de les més destacades del músic gal·les, de la qual en va fer aquest enregistrament al programa televisiu "Ed Sullivan Show" de la televisió britànica BBC.

Debut a l'Auditori de Barcelona.

 

Aquesta tarda he fet el meu debut com a cantaire a l'Auditori de Barcelona, amb motiu de la Cantània "Les portes del món", acompanyat dels meus alumnes de 3r i prop de 800 alumnes més de diverses escoles d'arreu de Catalunya i d'altres indrets dels Països Catalans. Bé, de fet he cantat poc perquè no coneixia la lletra de cap de les cançons, ja que els meus alumnes les han après a l'àrea de música i ho feien amb la mestra especialista d'aquesta matèria. Però bé, he mogut força bé els llavis i he mogut els braços i la resta del cos quan la directora ho demanava. Prop d'una hora d'espectacle i em sembla que ben pocs d'entre el públic s'hauran adonat que no sabia les lletres de les cançons.

La segona Champions femenina.

 

Ahir, al Phillips Stadium d'Eindovhen, el Barça va conquerir, en un partit èpic amb remuntada inclosa, la seva segona Champions després de derrotar el Wolfsburg alemany, que s'havia avançat a la primera part amb un 0 a 2, però que va veure com les blaugrana capgiraven el marcador en una segona part molt intensa i valent, amb dos gols molt seguits de Patri Guijarro (minuts 48 i 50), i un darrer de Fridolina Rolfö (ex Wolfsburg) al minut 70 (3-2), segellant la victòria i el segon trofeu de la màxima competició europea en els darrers tres anys (l'any passat van perdre la final contra l'Olympique de Lyon).

Prop de 10.000 aficionats culers van acompanyar les jugadores del Barça fins a Eindhoven, i avui segur que uns quants més acompanyaran l'equip en la recepció que tindrà al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona.

Visca el Barça i visca Catalunya!!

Eleccions municipals.

 

El passat diumenge es van celebrar les eleccions municipals que han significat una important patacada per a ERC, que ha passat de primera a tercera força a Catalunya, després de perdre més de 300.000 vots. L'estratègia de col·laboració amb el govern espanyol i de deflació de la causa independentista sembla que no els acaba de funcionar, com a mínim a nivell electoral.

Els que també van camí de la desaparició són els anticatalanistes de C's, tot i que els vots d'aquests han anat a parar a VOX i PP, i alguns més al PSC. L'ultradreta espanyolista es manté doncs, tot i que amb sigles diferents.

Sembla que a Junts el fet d'haver sortit del govern de la Generalitat, i de mantenir sota mínims la flama independentista encara els fa mantenir-se dignament, i han donat la sorpresa a Barcelona amb el candidat Trias, que va ser la força més votada però que ho tindrà molt complicat per arribar a algun pacte per ser investit alcalde.

A Terrassa ERC també ha patit una important davallada (de 5 a 2 regidors), i el partit de l'alcalde Ballart, Tot x Terrassa, ha incrementat un regidor (de 10 a 11) gràcies a una campanya molt potent i amb presència constant a les xarxes socials i a milers d'actes. Entra VOX com era de preveure, i torna el PP que havia estat quatre anys fora del cartipàs. Com fa 4 anys la CUP es queda a les portes amb els seus prop de 3.000 vots. Junts manté els dos que tenia. Ara està per veure si es mantindrà la coalició de govern TxT i ERC com va prometre l'alcalde, o si preferirà pactar amb algun altre partit, o fins i tot governar en minoria sense cap aliança.