Ahir el grup polític-militar de la franja de Gaza, Hamas, va llençar un contundent atac per sorpresa a territori ocupat per Israel, amb desenes de morts i imatges esfereïdores de linxaments públics i caceres de jueus. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aparèixer als mitjans afirmant que estaven en estat de guerra i prometent venjança.
No deixa de sorprendre l'èxit de l'acció palestina, tenint en compte que Israel és potser el país més protegit del món i que tenen, segurament, els millors serveis d'intel·ligència del planeta. No descarto res en aquest conflicte, ni tan sols la possibilitat que a Israel li interessi aquest moviment palestí per justificar una resposta molt contundent per acabar amb l'amenaça contínua.
Sense ànim de justificar les matances i la crueltat dels atacs, no em puc estar de recordar que l'estat israelià porta més de 60 anys atacant, torturant, humiliant els palestins i ocupant territori d'aquests per ampliar el seu, davant de la inactivitat de la comunitat internacional. I és clar, entenc perfectament que la ràbia, la sed de revenja i l'ira de molts palestins es manifesti com ho ha fet ara.
