 |
| Pau-Marí Klose (Foto: Albert Hernández). |
Molt interessant l'entrevista de l'Albert Hernández, del Nació Digital, al Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Madrid, l'eivissenc Pau-Marí Klose. Descriu la dramàtica situació de pobresa en que es troba un elevat percentatge d'infants, que afecta no solament la seva salut (física i mental), sinó també el seu rendiment acadèmic i les seves possibilitats de reeixir en la vida adulta. La segregació escolar, apunta, és un altre element clau per a la cronificació d'aquesta situació.
La pobresa infantil es cronifica a Catalunya. Un estudi de Save the Children detalla un augment d'un 23% entre 2013 i 2015, a més d'una altra dada esfereïdora d'Unicef: l'Estat té 2,2 milions de nens amb pobresa relativa.
El Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM),
Pau Marí-Klose (Eivissa, 1972), un expert en la matèria i estudiós del
cas amb diverses investigacions,
avisa el que s'exposa la societat amb aquest fenomen. Una situació que
"se la troben els nens sense ser-ne responsables" i la situació catalana
és "bastant dolenta" respecte a Europa.
- Què fa que Catalunya estigui en una situació "bastant dolenta" respecte a Europa?
- Bàsicament per dos motius fonamentals: el mercat de treball, que està molt dualitzat. Les famílies més joves acostumen a tenir situacions laborals més precàries. I l’altre, l’estat del benestar, que té un impacte reductor de pobresa molt important en edats avançades, però no en d’altres com en el cas del infants. Si no existissin les pensions, la majoria de la gent estaria en situació de pobresa.
- Per tant, s’hauria d’impulsar una mena d’ajuda per als infants?
- A d’altres països d’Europa, del centre i del nord, l’impacte reductor que té l’estat del benestar és equiparable i aquí no ho és. Bàsicament, perquè la composició de la despesa social se sustenta en, el que s’anomena, programes contributius: es rep en funció de les cotitzacions realitzades. La despesa pública se l’emporten, bàsicament, les pensions, les prestacions d’atur i polítiques que estan molt més desenvolupades com ajudes a famílies i nens. Aquí no és així, perquè són insignificants. Tenen una cobertura molt baixa, per exemple, les transferències per fills a càrrec només es donen a casos que siguin molt, molt pobres i es donen pocs diners, 280 i 290 euros l’any.
- Aquesta xifra té alguna influència per minvar l’impacte?
- No té cap mena d’impacte. Només es reduiria set punts la pobresa, en cas que no hi hagués estat del benestar. En aquest sentit, redueixen més la pobresa les pensions en la pobresa infantil, perquè en alguns casos hi ha un avi convivim amb els infants, que les ajudes específiques amb nens. Això és una anomalia. Tenim molt subdesenvolupat aquest aspecte de l’estat del benestar.
- Podria fer una fotografia de la situació d’aquí a 10 o 15 anys, si no s’hi posa remei.
- És difícil fer fotografies a llarg termini, els sociòlegs no estem per fer pronòstics. Pot variar la situació en el mercat del treball. En els últims anys, per exemple, s’ha començat a parlar, per primera vegada, de rendes garantides i de polítiques que poden acabar beneficiant aquests infants. Però sí és veritat que tenim constància que la pobresa infantil té incidència sobre dinàmiques educatives, les capacitats es ressenten per alguns grups socials i poden veure perjudicades les seves oportunitats posterior al llarg de la vida com ara fracassen més, abandonen els estudis, ... Tot aquest procés pot incrementar, a llarg termini, les desigualtats.
- Què fa que Catalunya estigui en una situació "bastant dolenta" respecte a Europa?
- Bàsicament per dos motius fonamentals: el mercat de treball, que està molt dualitzat. Les famílies més joves acostumen a tenir situacions laborals més precàries. I l’altre, l’estat del benestar, que té un impacte reductor de pobresa molt important en edats avançades, però no en d’altres com en el cas del infants. Si no existissin les pensions, la majoria de la gent estaria en situació de pobresa.
- Per tant, s’hauria d’impulsar una mena d’ajuda per als infants?
- A d’altres països d’Europa, del centre i del nord, l’impacte reductor que té l’estat del benestar és equiparable i aquí no ho és. Bàsicament, perquè la composició de la despesa social se sustenta en, el que s’anomena, programes contributius: es rep en funció de les cotitzacions realitzades. La despesa pública se l’emporten, bàsicament, les pensions, les prestacions d’atur i polítiques que estan molt més desenvolupades com ajudes a famílies i nens. Aquí no és així, perquè són insignificants. Tenen una cobertura molt baixa, per exemple, les transferències per fills a càrrec només es donen a casos que siguin molt, molt pobres i es donen pocs diners, 280 i 290 euros l’any.
- Aquesta xifra té alguna influència per minvar l’impacte?
- No té cap mena d’impacte. Només es reduiria set punts la pobresa, en cas que no hi hagués estat del benestar. En aquest sentit, redueixen més la pobresa les pensions en la pobresa infantil, perquè en alguns casos hi ha un avi convivim amb els infants, que les ajudes específiques amb nens. Això és una anomalia. Tenim molt subdesenvolupat aquest aspecte de l’estat del benestar.
- Podria fer una fotografia de la situació d’aquí a 10 o 15 anys, si no s’hi posa remei.
- És difícil fer fotografies a llarg termini, els sociòlegs no estem per fer pronòstics. Pot variar la situació en el mercat del treball. En els últims anys, per exemple, s’ha començat a parlar, per primera vegada, de rendes garantides i de polítiques que poden acabar beneficiant aquests infants. Però sí és veritat que tenim constància que la pobresa infantil té incidència sobre dinàmiques educatives, les capacitats es ressenten per alguns grups socials i poden veure perjudicades les seves oportunitats posterior al llarg de la vida com ara fracassen més, abandonen els estudis, ... Tot aquest procés pot incrementar, a llarg termini, les desigualtats.
- Quan es podran veure aquests efectes que comenta?
- Les situacions que es viuen en la infància tenen un efecte corrosiu que es fa notar cinc, deu o inclús molts més anys endavant. Hi ha estudis a la Gran Bretanya que apunten que haver estat pobre durant la infància redueix l’esperança de vida. La pobresa infantil deixa cicatrius que no acaben de curar mai i es poden tornar a obrir en una nova crisi. Per això és tan important tractar-ho ara i així quan afrontem la propera crisi, no ens trobem que no hem resolt les situacions que condueixen aquesta desigualtat. Cal tenir en compte que estem sortint pitjor del que vam entrar.
- Com afecta la pobresa infantil als companys d'aula o del centre que ho veuen?
- No conec recerca que en parli d'efectes directes. N'hi ha molta que mostra els efectes que provoca la concentració d'alumnes de perfils socials desfavorits en els centres i són afectacions del rendiment del conjunt de l'alumnat. Quan els estudiants són segregats, ja sigui per causes residencials, perquè assisteixen a diferents escoles o perquè són canalitzats a diferents aules o itineraris formatius dintre dels mateixos centres, els seus resultats empitjoren. És el que s’anomena també hipòtesi de la “doble amenaça”, perquè suggereix que els infants de famílies desfavorides enfronten dificultats derivades de les condicions que troben a casa i de les circumstàncies socials que impera al seu centre educatiu. En centres fortament segregats, els equips docents han de fer front a situacions derivades de les desavantatges socials de l'alumnat, el que complica la seva feina i els treu temps per activitats estrictament pedagògiques.
- Precisament, un informe de PISA apunta que a l'Estat els professors més qualificats exerceixen a les escoles més avantatjades.
- El rendiment dels estudiants millora quan al centre, o a l’aula, hi ha un percentatge elevat d'estudiants que provenen d’entorns afavorits, inclús controlant per l’efecte d’altres característiques socioeconòmiques. Les escoles amb concentracions elevades d’aquests perfils tendeixen a presentar avantatges contextuals: atrauen els professors més motivats i capacitats quan aquests tenen marge per triar el centre, treballen amb famílies més conscients del valor de l’educació i més disposades a col·laborar amb les escoles, han de gestionar habitualment nivells més baixos de conflictivitat i problemes disciplinaris, i gaudeixen, en general, de climes escolars més favorables per a l’aprenentatge. La clau del bon funcionament són les xarxes de sociabilitat que s’estableixen a l‘espai escolar, que influeixen sobre els processos de conformació de compromisos i disposicions proeducatius primerament dels estudiants, les seves famílies i els equips docents. Aquests compromisos i disposicions es contagien i esdevenen marcs de rellevància significatius, experimentats com a normals entre tots els individus.
- Les situacions que es viuen en la infància tenen un efecte corrosiu que es fa notar cinc, deu o inclús molts més anys endavant. Hi ha estudis a la Gran Bretanya que apunten que haver estat pobre durant la infància redueix l’esperança de vida. La pobresa infantil deixa cicatrius que no acaben de curar mai i es poden tornar a obrir en una nova crisi. Per això és tan important tractar-ho ara i així quan afrontem la propera crisi, no ens trobem que no hem resolt les situacions que condueixen aquesta desigualtat. Cal tenir en compte que estem sortint pitjor del que vam entrar.
- Com afecta la pobresa infantil als companys d'aula o del centre que ho veuen?
- No conec recerca que en parli d'efectes directes. N'hi ha molta que mostra els efectes que provoca la concentració d'alumnes de perfils socials desfavorits en els centres i són afectacions del rendiment del conjunt de l'alumnat. Quan els estudiants són segregats, ja sigui per causes residencials, perquè assisteixen a diferents escoles o perquè són canalitzats a diferents aules o itineraris formatius dintre dels mateixos centres, els seus resultats empitjoren. És el que s’anomena també hipòtesi de la “doble amenaça”, perquè suggereix que els infants de famílies desfavorides enfronten dificultats derivades de les condicions que troben a casa i de les circumstàncies socials que impera al seu centre educatiu. En centres fortament segregats, els equips docents han de fer front a situacions derivades de les desavantatges socials de l'alumnat, el que complica la seva feina i els treu temps per activitats estrictament pedagògiques.
- Precisament, un informe de PISA apunta que a l'Estat els professors més qualificats exerceixen a les escoles més avantatjades.
- El rendiment dels estudiants millora quan al centre, o a l’aula, hi ha un percentatge elevat d'estudiants que provenen d’entorns afavorits, inclús controlant per l’efecte d’altres característiques socioeconòmiques. Les escoles amb concentracions elevades d’aquests perfils tendeixen a presentar avantatges contextuals: atrauen els professors més motivats i capacitats quan aquests tenen marge per triar el centre, treballen amb famílies més conscients del valor de l’educació i més disposades a col·laborar amb les escoles, han de gestionar habitualment nivells més baixos de conflictivitat i problemes disciplinaris, i gaudeixen, en general, de climes escolars més favorables per a l’aprenentatge. La clau del bon funcionament són les xarxes de sociabilitat que s’estableixen a l‘espai escolar, que influeixen sobre els processos de conformació de compromisos i disposicions proeducatius primerament dels estudiants, les seves famílies i els equips docents. Aquests compromisos i disposicions es contagien i esdevenen marcs de rellevància significatius, experimentats com a normals entre tots els individus.
- Afecta a les relacions entre els nanos la pobresa i pot suposar que hi hagi casos de marginació, bullying, etc.
- Encara que la recerca sobre el tema és limitada, és cert que la pobresa es continua percebent com un estigma. Com a tal, pot fomentar situacions de marginació i assetjament. Sí sabem que l'assetjament escolar és més comú a països amb més desigualtat, però no hi ha recerca concloent sobre la relació entre bullying i estatus socioeconòmics.
- Encara que la recerca sobre el tema és limitada, és cert que la pobresa es continua percebent com un estigma. Com a tal, pot fomentar situacions de marginació i assetjament. Sí sabem que l'assetjament escolar és més comú a països amb més desigualtat, però no hi ha recerca concloent sobre la relació entre bullying i estatus socioeconòmics.
