Aquest curs he començat un curs de formació per a mestres dels escacs. Sempre m'ha atret aquest joc originari de l'Índia, al segle VI d.C., i sobretot en els períodes de vacances, i en especial durant els viatges, acostumo a jugar-hi, ja sigui amb el/la/els/les acompanyants, o amb l'aplicació del mòbil. Mai he dedicat temps a estudiar el joc, tot i que sovint penso que m'agradaria saber-ne una mica més, sobretot de les "apertures" i dels finals de partida.
Com a mestre, sempre he pensat que els escacs poden ser un instrument educatiu força interessant, i fent el curs aquest, em reafirmo en la idea. De fet, a l'escola on faig el curs, el Ramón y Cajal de Terrassa, fa temps que treballen els escacs a l'àrea de matemàtiques, i a través de campionats i trobades ja sigui a l'escola o fora del centre.
Els escacs és un joc que ajuda els infants a desenvolupar la capacitat de concentració, a observar, a pensar abans d'actuar, a socialitzar-se, respectar l'oponent, a acceptar la derrota i a guanyar amb elegància, i per descomptat, a desenvolupar la memòria, i continguts matemàtics (cal aprendre coordenades, desplaçaments per les caselles, punts de les figures, línies perpendiculars, diagonals, verticals o horitzontals...)
Penso que en els temps que corren, on tot passa de pressa, i on els infants s'acostumen cada cop més a la immediatesa de les coses, aniria molt bé fer-los parar per "observar, pensar, i actuar". I els escacs són una eina perfecta per a tal objectiu.
