(Sempre interessants les reflexions del pediatre Carlos González al Criatures del diari Ara.)
El periòdic gratuït del meu ajuntament, que molt de tant en tant apareix a la bústia, publicava fa alguns mesos un anunci per a la “preinscripció a les escoles bressol i les llars d’infants”. “L’escolarització a l’etapa 0-3 –diu– proporciona eines i aprenentatges per a un major èxit educatiu dels infants, incrementa les seves oportunitats de futur”.
Déu meu! I jo que no vaig trepitjar una escola fins als cinc anys! ¿Deu ser per això que soc un escriptor de tercera fila, i no un geni de la literatura? Però, un moment: jo sé penjar la bata, cordar-me els botons, seure en rotllana i fer ballmanetes; conec les formes i els colors, i estic segur que podria, si m’ho proposés, pintar amb els dits (però mai m’ho he proposat). ¿Quins aprenentatges m’he perdut, exactament, per no haver anat a la llar d’infants?
Segons dades de l’OCDE, l’escolarització abans dels tres anys és molt menys freqüent a Alemanya i els països nòrdics que a Espanya. Però els seus resultats escolars són millors i el seu atur juvenil molt més baix. ¿Podria ser (una teoria absurda, ho sé) que un govern eficaç i poc corrupte fos més important que una llar d’infants per millorar les oportunitats de futur dels nens?
Què en diu la ciència? Té avantatges, anar a l’escola bressol? Segons una revisió de l'American Academy of Pediatrics, del 2017, Quality early education and child care from birth to kindergarten, “l’educació precoç d’alta qualitat dels nens petits millora els resultats físics i cognitius dels nens i pot millorar la preparació per a l’escola”. Però, compte, “especialment per als nens de risc”.
“Alta qualitat” contra “de risc”. Siguem clars: el nen està millor a l’escola bressol que amb la família... només quan amb la família està pitjor que a l’escola bressol.
I què vol dir “alta qualitat”? A la primera versió del mateix document (del 2005), l'AAP recomanava, entre altres criteris, les ràtios següents: 3 infants menors d'un any per cuidador, o 4 entre els 13 i 30 mesos, o 5 entre els 31 mesos i els 3 anys, o 7 de 3 anys, o 8 nens de 4 o 5 anys per educador. Quina és la ràtio a casa nostra?
Tornant al document del 2017: “Els efectes positius dels programes d’alta qualitat i els efectes negatius dels programes de baixa qualitat són més grans per als nens de situacions desfavorides o amb necessitats especials”.
