Fa uns dies vaig llegir la notícia d'un noi de Cassà de la Selva de 32 anys que havia mort per l'atac d'un gos Terrier Staffordshire americà, propietat d'un amic seu, al que havia tret a passejar. M'ha vingut al cap perquè avui fent un volt amb la BTT per camins dels voltants de Terrassa m'he trobat amb un d'aquests gossos perillosos, tot i que anava ben lligat al costat del seu propietari.
No hi ha cosa que em tingui més en tensió que la possibilitat que em surti un gos quan vaig en bicicleta, sobretot si vaig sol, i no fa gaire del darrer ensurt quan em vaig apropar a la masia de Can Cadafalch, a Castellar del Vallès, i van sortir corrent dos o tres gossos i per poc no se'm mengen. Em fot molta ràbia que els gossos no vagin amb murrió, i que vagin solts pels llocs. Sempre penso que, tant de bo, el dia que a l'animal se li creuïn els cables ho faci contra el propietari o contra algun familiar d'aquest. Que es fotin, per tenir bèsties perilloses.
I ja no parlo dels imbècils que van amb el gos deslligat i quan se't llença al damunt bordant et diuen allò de "tranquil que no fa res". No fa res? I per què collons se'm tira a sobre lladrant com un animal? T'agadaria que jo m'apropés cridant als teus fills? Oi que no? Doncs a mi tampoc m'agrada que se'm llenci ningú bordant. Kapullo!!
