"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 29 de setembre de 2021

El "temazo" del dimecres. Potato - "Miguelin el casero".


 L'any 1986, els vitorians Potato publicaven el disc "Potato + Tijuana in blue", on s'incloïa aquest tema, un dels grans clàssics dels Potato. Avui que és el dia dels Miquels, com l'avi ja traspassat, faig un petit homenatge a tots els Miquels amb aquesta cançó inspirada en un personatge real que es dedicava a la pagesia, al mercat, i alguna cosa més.

dimarts, 28 de setembre de 2021

Abraçades.

 














Avui m'ha passat una d'aquelles coses que em fan estimar la meva feina i que m'emocionen. Al matí a l'hora d'entrar a escola, una alumna de 6 anys que era de les primeres a la fila m'ha volgut abraçar fort i m'ha dit a l'oida "t'estimo". Em meravella com els (alguns) infants d'aquestes edats expressen de manera tan directa els seus primitius sentiments. I només portem dues setmanes de classes! Evidentment li he contestat que jo també me l'estimava i he continuat saludant i donant la benvinguda als alumnes que hi havia a la fila.

No sé quins mecanismes psicològics fan que anem perdent la capacitat de dir "t'estimo". Potser és que s'incrementen els nivells de vergonya a exposar els nostres sentiments, o que aprenem que la gent no va dient t'estimo per la vida. En tot cas, és una de les coses més boniques que et passen quan atens infants menors de 7 anys.

dilluns, 27 de setembre de 2021

60è aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra.


 

CANÇÓ DE LA SETMANA

     Els dilluns,
     trèmula primala!
Ens veiem, i ens trobem junts
     a l'escala.

     Els dimarts,
les postures, les amigues...
     Espineta d'arç,
     penes i fatigues.

     Els dimecres 
     ja no sé
si m'estimes o m'execres, 
clavellet del meu carrer.

     Els dijous
enfilem les coses dretes:
     quatre sous
    de rialletes.

     Els divendres
la mirada em fa que sí.
     Llavis tendres,
que sereu o no per mi?

     El dissabte
tot camina arrenglerat...
     Si el cor capta,
va olorant la caritat.

     El diumenge,
violeta, cafè i rom...
Al meu braç ella es repenja
     i... ja hi som!

diumenge, 26 de setembre de 2021

Puigdemont retingut i alliberat a Sardenya.

 











La "justícia" espanyola no es cansa mai de fer el ridícul i divendres va orquestrar un arrest del MHP a l'exili, Carles Puigdemont, a l'illa de Sardenya, aprofitant el viatge de l'ara diputat del Parlament europeu a l'Alguer per assistir a l'Aplec Folc.

Dos policies de paisà el van detenir el dijous al vespre i el va conduir fins la presó de Sàsser, on va passar la nit fins que l'endemà la justícia sarda va decidir deixar-lo en llibertat sense mesures cautelars i no extradir-lo.

Una altra plantofada amb la mà oberta per a la "justícia" espanyola i per l'estat espanyol que torna a quedar en evidència davant la comunitat internacional.

dissabte, 25 de setembre de 2021

He tornat.

 

Doncs per fi ha arribat el dia. Gairebé dos anys després del meu darrer assaig amb els Minyons (per la Diada de la Colla el novembre del 2019), ahir vaig poder tornar a gaudir de les sensacions d'entrar al pati del local a fer castells i retrobar-me amb un bon grapat de bons amics. Dues hores llargues d'assaig, moltes proves de castells nets per treballar els castellers del tronc, i algunes pinyes per matar el cuquet de la gent de pinya. Amb mascareta, evidentment.

Ens queden unes setmanes de la tot just acabada de començar temporada castellera, i la intenció és agafar la millor forma possible per encarar la propera, que esperem que sigui amb plena normalitat, al màxim. Tenim pel davant un bon grapat de diades castelleres. Hi ha ganes de castells i de retrobaments.

Som-hi!

dijous, 23 de setembre de 2021

El pati blau.

 

"El pati blau" (Santiago Rusiñol).

Els estius m'encantava anar a la masia dels avis i em passava les hores al pati blau llegint assegut al banc de pedra o a una de les cadires plegables de fusta, com les que posaven per la Festa Major del poble a l'envelat. Els avis també sortien al pati força sovint, sobretot els vespres ben sopat a fer tertúlia o a prendre l'aire. Cada tarda quan el sol començava a minvar l'avi agafava la regadora i regava totes les plantes sense deixar-se'n ni una. La veritat és que el pati feia goig. De tant florit semblava un jardí d'aquests de les cases dels senyors. I és que els meus avis no eren pas rics, però les plantes del jardí no tenien res a envejar a les plantes dels jardins de la gent de calés que vivia al poble.

De tant en tant, al pati s'hi colaven alguns animalons com coloms, sargantanes, cargols, o ratolins fins i tot. Era prou gran com perquè no ens molestéssim els uns als altres. I jo m'entretenia observant-los, fins que sortia l'avi i els feia fora. Bé, els feia fora si podia, perquè en ocasions les pobres bèsties no feien cas a l'avi i acabaven esclafades amb l'escombra, si no s'havien quedat abans atrapades en alguna de les trampes que l'avi col·locava en diversos llocs.

Recordo un cop que va aparèixer al pati una cabra i ningú va saber com hi havia arribat. Segons la teoria de l'avi, es devia haver escapat d'un ramat que solia pasturar pels voltants del poble i s'hauria despistat fins a arribar a la casa dels avis, i hauria saltat la tanca del pati aprofitant que algun veí hagués deixat una bala de palla al terra al costat del mur per la banda de fora. En tot cas, com que no va venir cap pastor a reclamar-la, l'avi la va vendre al carnisser del poble i en va treure cent pessetes. 


I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de setembre.

dimecres, 22 de setembre de 2021

El "temazo" del dimecres. Che Sudaka - "Almas rebeldes".

 

Aquest cap de setmana se celebren les festes de La Mercè de Barcelona, on els Minyons hi portàvem cada any els nostres millors castells, i on també he pogut assistir a un bon grapat de concerts i espectacles, tot i que les multituds que es mouen per la capital atabalin un xic.

Una de les bandes que segur que he vist en concert a La Mercè són els Che Sudaka, un grup format a Barcelona per músics colombians i argentins, que feien una barreja accelerada de cúmbia, ska i hip hop. Una banda nascuda a finals dels 90's al voltant de la plaça del tripi, on el mestissatge a l'òrbita de Many Chao era el que es portava (Dusminguet, Cheb Balowsky, etc.)

Aquest tema el van incloure al disc "Mirando el mundo al revés" de l'any 2007.

dimarts, 21 de setembre de 2021

Erupció del volcà "Cumbre Vieja" de La Palma.

Aquesta setmana ha començat amb les impactants imatges als mitjans i a les xarxes socials de l'erupció del volcà Cumbre Vieja, a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries. El volcà que havia estat inactiu més de 50 anys, va començar a donar els primers avisos el dia 11 de setembre segons els geòlegs i sismògrafs, i finalment ha acabat esclatant i llençant lava, fum i gasos. De moment ja s'ha endut unes desenes de cases amb l'allau de lava acumulada, tot i que molt probablement la xifra total de damnificats serà molt més elevada ja que tot just acaba de començar a expulsar lava i segons diuen els experts pot estar vàries setmanes actiu. Dramàtic i impactant alhora.

diumenge, 19 de setembre de 2021

Centenari Freire.

 















Tal dia com avui fa 100 anys naixia a Recife, Brasil, el pedagog Paulo Freire, un dels referents en l'educació alliberadora i per la transformació social. Les seves idees educatives el van dur a la presó i a l'exili.

Freire va treballar sempre amb les capes més desfavorides de la societat per tal de donar-los l'oportunitat d'emancipar-se a través de l'educació. Pensava que educant el poble podria acabar amb les desigualtats i la injustícia. Va crear un mètode d'alfabetització que ha estat referent a nivell mundial.

Segons Freire, els educadors hauríem de ser utòpics, amb un compromís social i polític amb un component revolucionari. 

Freire va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 de febrer de 1988.

dissabte, 18 de setembre de 2021

(Sembla que) ara sí, tornen els castells!

 

3d6 dels Castellers d'Esplugues "Cargolins" amb motiu de la seva Festa Major.














Els Castellers d'Esplugues van fer ahir el primer castell des de l'inici de la pandèmia de la Covid amb motiu de la Festa Major de la ciutat baixllobregatina, després que el Procicat anunciés el nou protocol de mesures per a l'activitat castellera i es passes de grups de 25 a 160 persones. Així doncs, aquest 3d6 és el primer castell més enllà dels pilars de 4 que s'havien vist fins ara. Una molt bona notícia per al món casteller que podra reemprendre l'activitat d'una manera molt semblant a com ho feia abans de la pandèmia, tot i que amb les diferents mesures de protecció. 

Amb aquest nou protocol encara no es podran portar a plaça, ni assajar, els castells més grans amb grans pinyes, folres i manilles, però segurament començarem a veure els primers castells de 7 i, fins i tot, 8 pisos ben aviat.

Ja tocava!! Endavant castellers!

divendres, 17 de setembre de 2021

La "caseta" d'eines del subdelegat del govern a Tarragona.

 












Aquests dies s'ha difós a través dels mitjans de comunicació la imatge de la caseta d'eines, de 40 m2 i dues plantes, que s'ha fet construir el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Sabaté (PSC), al poble de Roquetes, al costat de la muntanya dels Ports. Parabòlica i tot s'havia instal·lat el sapastre! Tenen uns pebrots que se'ls trepitgen aquests polítics corruptes. Per pixar i no treure gota. Quina barra!!! A la presó el fotia jo de cap.

dimecres, 15 de setembre de 2021

El "temazo" del dimecres. Pink Floyd - "Wish you were here".

 

Tal dia com avui de l'any 1975, l'any del meu naixement, veia la llum el novè àlbum dels britànics Pink Floyd, de títol homònim al d'aquesta cançó, on continuaven explorant amb diferents efectes de so a través de sintetitzadors. Un dels clàssics més populars dels britànics d'aquells que passen de generació en generació i que mai queden en l'oblit.

dimarts, 14 de setembre de 2021

Déu els crea i ells s'ajunten...














Ahir va arrencar la tercera temporada del programa Crims a TV3, amb un especial de 4 capítols del crim de la guàrdia urbana, que va ser molt mediàtic a mitjans del 2017 quan va apareixer el cos calcinat del policia de la guàrdia urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez, dins del maleter del seu propi vehicle a prop del pantà de Foix.

Els principals sospitosos per als investigadors dels Mossos, actualment a la presó amb penes de 24 i 25 anys, van ser la parella (sentimental i professional) del mort Rosa Peral, i el seu amant, Albert López, també policia del cos.

Un triangle amorós i de violència, ja que tots tres havien estat protagonistes d'algun cas de violència policial i abús de poder. Un d'ells és sospitós d'haver assassinat a un manter després d'una persecució a Barcelona, llençant-lo per un precipici quan ja l'havia emmanillat.

Tres psicòpates que, casualment, compartien ofici i aficions.

dilluns, 13 de setembre de 2021

Comença un nou curs.

 















Arrenca un nou curs amb la voluntat (necessitat) de començar a deixar enrere les estrictes normes i restriccions de la Covid, i amb un punt d'il·luminació al fons del túnel en el que hem estat ficats des del març de l'any passat. De moment continuem utilitzant les mascaretes, tot i que com a mínim ja no és necessari el distanciament a les aules, i al pati es podran barrejar tots els alumnes de l'escola. També podran compartir els materials i jugar plegats amb jocs manipulatius, així com fer l'educació física a l'exterior sense mascareta i tocar la flauta en espais exteriors.

Enguany m'han assignat la tutoria d'un grup de 1r de primària, i pel poc que he vist avui em penso que la cosa no té perquè complicar-se. Com de costum vaja. Tinc 16 nenes i 10 nens, únics i diversos. Ho passarem bé.

diumenge, 12 de setembre de 2021

La taula de diàleg són els pares.

 

Acció de tres encaputxats, ahir durant els actes de la Diada a Barcelona.

dissabte, 11 de setembre de 2021

Diada Nacional 2021.

 














Enguany serà el segon any consecutiu que no baixo a Barcelona per la Diada. I no perquè ara sigui menys independentista que fa un parell d'anys, més aviat tot el contrari, si no perquè no vull que em sumin al gruix de l'independentisme "festiu" i folclòric que tant agrada als nostres líders "independentistes", i que a més a més els vota. 

Quan vulguin fer la independència que m'avisin. Mentrestant, prefereixo fer un arròs amb els col·legues.

Visca Catalunya lliure!

Fora botiflers!

dimecres, 8 de setembre de 2021

El "temazo" del dimecres. Aramateix - "300 Anys".

 

Un dels projectes del Francesc Ribera "Titot" (Brams, Mesclats, Dijous Paella, Josep Maria Cantimplora..'  van ser els Aramateix, un grup d'ska-rock nascut arrel de la disolució dels mítics Brams que va estar en actiu tant sols des del 2006 fins l'any 2009. L'any 2008 publicaven l'àlbum de títol homònim al tema que avui us comparteixo, aprofitant la proximitat de la commemoració de l'11 de setembre.

dilluns, 6 de setembre de 2021

Tiren més dues tetes que dues carretes...

 












Fa uns dies ens vam assabentar pels mitjans de la renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, sense que transcendissin els detalls de la mateixa. Ara hem sabut que el bo del bisbe deixa els hàbits per amor, ja que té una relació amb una psicòloga, escriptora especialitzada en temes eròtics, i mare divorciada. Si algú es pensava que s'havia enamorat d'una beata de l'opus d'aquestes que vol arribar verge al matrimoni, res de res. Aquesta bona dona li deu haver fet arribar al cel sense necessitat de deixar la vida terrenal. 

El cert, és que no quadra gaire amb els comentaris homòfobs i sexualment castradors que havia fet en més d'una ocasió el bisbe en els seus sermons o les seves homilies. Com ens hem de veure!! Haha!!

diumenge, 5 de setembre de 2021

David Bueno: "Què vol aprendre el cervell i com li agrada fer-ho".


 

(Article del director de la càtedra de Neuroeducació UB-EDUIST, David Bueno, per al diari Ara d'avui diumenge).

El cervell és l'òrgan del pensament. És on s’originen i on es gestionen totes les capacitats mentals, entre les quals hi ha la d’aprenentatge, amb tots els processos cognitius que du associats. Fa 130 anys, en un laboratori situat al carrer del Carme de Barcelona, el metge i investigador Santiago Ramon y Cajal va dibuixar per primera vegada les neurones del cervell i les connexions que fan entre elles. S’ha avançat molt des de llavors, amb la utilització de tècniques no invasives que permeten veure l’activitat de les diferents zones del cervell mentre estem realitzant qualsevol acció. Per exemple, podem discernir quines àrees cerebrals associades a la motivació i al plaer s’activen amb més intensitat quan estem fent una cosa que ens interessa respecte de quan ho fem per obligació. O quan ho fem de manera individual o com a part d’un procés col·laboratiu.

Des d’una perspectiva neurocientífica i educativa, una primera pregunta que ens hem de fer és si el fet d’aprendre és una construcció cultural o bé un instint biològic. La distinció és important. Si fos una construcció cultural, caldria dedicar molts esforços a ensenyar als alumnes com han d’aprendre. En canvi, si fos un instint biològic arrelat al funcionament intrínsec del cervell, el que caldria és entendre com funciona i a quines necessitats biològiques obeeix, per aprofitar-les. I també de quina manera tot el que aprenem queda fixat al cervell i com això condiciona el seu funcionament posterior, per poder treure’n el màxim profit a través de propostes educatives adequades. La resposta a aquesta pregunta retòrica és clara: aprendre és un instint biològic inevitable. Ara bé, què aprenem i com ho aprenem té components culturals claríssims, que en bona part depenen dels currículums i de les metodologies didàctiques que utilitzem.

De tots els aspectes importants en neurociència educativa, n’hi ha quatre que es considera que són crucials. Per començar, l’instint biològic d’aprendre ens commina a adquirir coneixements de l’entorn, especialment, però no únicament, de l’entorn social, amb una finalitat específica: poder-nos anticipar als canvis que s’hi produeixen i interactuar de la millor manera possible amb les altres persones. Vivim en un món dinàmic i canviant, i també incert. Per això és important poder-nos anticipar a les amenaces, per evitar-les, i també a les oportunitats, per aprofitar-les. Per tant, un primer aspecte que cal destacar és que el cervell prioritza els aprenentatges que percep que poden ser necessaris en un futur, especialment quan tenen components socials. En conseqüència, quan transmetem coneixements, cal que aprofitem els aspectes socials a través de metodologies pedagògiques col·laboratives i que ho integrem a la realitat present i futura dels alumnes.

Tot allò que aprenem, tant si són conceptes com actituds o habilitats, va quedant fixat al cervell en connexions neuronals. S’ha vist que com més àrees del cervell queden vinculades a un mateix aprenentatge a través d’aquestes connexions, millor el recordem i, sobretot, amb més eficiència el podem utilitzar posteriorment. I també el podem combinar amb altres aprenentatges de manera creativa amb més facilitat. És a dir, com a segon aspecte clau a destacar, el cervell prioritza els aprenentatges transversals i contextualitzats, la qual cosa hauria de servir per dirigir les estratègies pedagògiques cap a aquesta fita.

"El cervell incorpora amb molta més eficiència qualsevol aprenentatge que tingui contingut emocional ”

Un altre aspecte important que la recerca en neurociència educativa destaca és la funció de les emocions en els aprenentatges. S’ha vist que qualsevol aprenentatge que tingui contingut emocional, el cervell l’incorpora amb molta més eficiència. Ara bé, no totes les emocions són equivalents. La por, per exemple a suspendre, a fer el ridícul, etcètera, fa que tot allò que s’aprèn d’aquesta manera quedi vinculat dins el cervell a les sensacions incòmodes que propicia aquest estat emocional. I aquest fet té conseqüències a mitjà i a llarg termini, atès que a través de les connexions neuronals que s’estableixen condiciona el caràcter i les respostes d’aquesta persona. La por actua de fre per a futurs aprenentatges i disminueix l’empoderament i la proactivitat. En aquest sentit, les emocions que es consideren més útils per fixar aprenentatges eficients que mantinguin la capacitat i l’interès de continuar aprenent i creixent són l’alegria i la sorpresa. L’alegria és una emoció que transmet confiança, i aprenem de qui confiem. A més, la confiança és clau per afrontar situacions noves incertes de manera proactiva. La sorpresa, al seu torn, que es relaciona directament amb la curiositat, activa les àrees cerebrals relacionades amb l’atenció i la motivació, i genera sensacions de recompensa i plaer. El tercer aspecte a destacar seria, per tant, que per transmetre coneixements de manera eficient que estimulin per ells mateixos la progressió i la proactivitat dels alumnes cal fer-ho sempre des de la confiança i la curiositat, a través dels estats emocionals que duen associades.

Finalment, un altre dels molts aspectes importants que destaquen els treballs en neuroeducació és la importància de les anomenades funcions executives per a la construcció de personalitats capaces de gestionar la seva vida de manera proactiva i transformadora. Les funcions executives, que depenen de xarxes neuronals que es troben a l’anomenada escorça prefrontal del cervell, comprenen un conjunt de capacitats cognitives com les de planificar, reflexionar, prendre decisions basades en aquestes reflexions i no només en la immediatesa del moment, adequar el comportament per portar a la pràctica les decisions que prenem (la qual cosa implica gestionar les emocions) i flexibilitzar les respostes, les actituds i els comportaments per poder-los adaptar i readaptar als canvis que es van produint. La manera de contribuir a la seva maduració és facilitant ambients en què els alumnes les puguin utilitzar. Cada vegada que deixem temps als alumnes perquè planifiquin, reflexionin, decideixin, etcètera, i cada vegada que els ajudem amb el nostre guiatge i exemple perquè facin aquestes activitats, s'activen les xarxes neuronals que les sustenten, i això fa que s'enforteixin i estableixin connexions noves que incrementin la seva eficàcia de funcionament.

A tall de resum, el cervell prioritza els aprenentatges fets en l’entorn on vivim, però que continguin una visió de futur, per poder encarar de manera proactiva les novetats, els canvis i les incerteses, i també aquells aprenentatges que tinguin components socioemocionals. A més, fixa i utilitza amb molta més eficiència els aprenentatges transversals i contextualitzats, i ho acaba gestionant tot a través de les funcions executives, que cal potenciar donant als alumnes l'oportunitat d'utilitzar-les i fent que siguin subjectes proactius dels seus propis aprenentatges.

dijous, 2 de setembre de 2021

Nova joguina.

 















Ahir em va arribar la nova joguina que m'he comprat per anar i tornar de l'escola enguany. Treballaré a poc més de 500 m. de casa i amb el patinet guanyaré uns minutets per poder anar a dinar a casa. Fins ara sempre havia fet servir la bicicleta, o la moto, per Terrassa, i a partir d'ara tindré un nou vehicle per fer trajectes no gaire llargs sense patir per l'aparcament. L'únic inconvenient que li veig és el fet d'haver de circular exclusivament per la calçada i alentir força el transit de cotxes. A Terrassa s'estan posant durs amb els patinadors i els ciclistes pel centre de la ciutat.

dimecres, 1 de setembre de 2021

El "temazo" del dimecres. Bordón 4 - "Nuestra Andalucía".

 

Un temazo del grup format a Barcelona, Bordón 4, dedicat a Andalusia, nació d'origen dels integrants del grup, i de la meva família paterna, i territori on s'han barrejat diferents cultures al llarg de la història (ibers, romans, sefardís, gitanos...), deixant un llegat gastronòmic, cultural i arquitectònic fascinant. Un poble orgullós de les seves tradicions i de la seva idiosincràsia. Únic per lo bo i per lo dolent.

El tema estava inclòs a l'àlbum "Libre" de l'any 1979.