El proper diumenge 20 d'aquest mes comença el Mundial de Futbol al Qatar, un mundial tacat per la sang de milers (vora 7.000 diuen) de treballadors immigrants que han perdut la vida en la construcció dels estadis on jugaran les 32 seleccions nacionals fins al diumenge 18 de desembre quan està previst que es disputi la final a l'estadi Lusail.
Si la mort de milers de treballadors immigrants no fos un argument prou important com per detestar aquest torneig entre futbolistes milionaris (la gran majoria), cal recordar que a banda dels milers de morts hi ha hagut desenes de milers de treballadors explotats, i que el règim islamista qatarí no es caracteritza precisament pel respecte a col·lectius com LGTBI, les dones, o els immigrants pobres.
Ja tenia poques ganes de seguir un mundial on no hi participa la meva nació, però si a aquest fet hi sumem l'escàndol que implica que un país amb un règim dictatorial islamista radical organitzi un mundial gràcies a les ingents quantitats de diners que hi pot abocar (quants suborns?) gràcies al negoci del petroli, i amb l'agreujant dels milers de treballadors morts, ja se'l poden ben confitar.
