A tots Ara us preguem per Catalunya, oh Deu!'
Ni terra ni cançó: pa que més val.
Ella ens entra en la carn com un foc greu i ens força a un clar designi seminal.
Us preguem de saber restar fidels al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
Idèntica a l’amor,
arc d’aire viu Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud la tenim.
Esmerceu-la Vos, Senyor!
Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!
(Joan Fuster).
