"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 11 de juliol del 2019

Cuba (3) - Santiago (Desfile i quema del diablo).


Ens hem acomiadat de Santiago amb la desfilada final del diablo i la seva posterior crema a l'espai de l'Alameda. Tots els grups participants dels diversos països sortien de la Plaza Cespedes i baixaven pel carrer San Agustín fins arribar al punt final on es cremava la figura del diable. Teníem unes grans expectatives amb aquest acte, però la veritat és que ni la desfilada era massa lluïda, ni el dimoni gaire espectacular. Una figura de no més de tres o quatre metres amb unes banyes, feta de fusta i roba que ha cremat en un tres i no res davant la joia, i els telefons mòbils alçats, dels presents.

Ens ha acompanyat a la festa la nova companya de casa que substituia a l'Angela, una ingenyiera madrilenya que viatjava sola i que estava molt interessada en els processos de reconstrucció urbans. La nova inquilina era una uruguaia anomenada Natalia, de Montevideo, que tenia a la parella treballant amb la delegació uruguaia coordinant tot el tema. Es veu que el paio estava dels nervis amb tanta improvisació i tan poca infraestructura dels cubans...

A banda de les desfilades, hi ha un bon grapat d'actes a diferents espais de la ciutat, alguns prou separats uns dels altres. Pel centre hi ha també diversos espais, i algunes festes a l'aire lliure que és per on ens hem anat movent normalment per les nits. Els concerts de la Plaza Cespedes solien acabar cap a les 0:00 i en acabat quedava l'espai del Bloulevard on hi havia festa amb Dj i bastant més sarau que a Cespedes. Aquesta festa solia acabar a les 2:00 i a partir d'aquí solament quedava l'opció d'alguns locals tancats. Vam conèixer el St. Paulí, un dels més reconeguts, i era força petit i ple de cubans. La música, bàsicament reggaeton, i quelcom de bachata, salsa o estils llatins en general.

El cert és que tot i que l'ambient en aquestes festes fa una mica de respecte pel nivell etílic d'alguns cubans i per les pintes d'alguns, la sensació de seguretat és elevat, i es veu força policia a les festes. Fins i tot alguns van sense l'uniforme i no s'ho pensen gaire si s'han d'emportar a algú que estigui passat de voltes i molesti al personal. Les autoritats cubanes tenen clar que el turisme és la principal font d'ingressos del país, i és per això que es cuiden de que siguin respectats i que no hi hagi incidents.