"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 31 de maig de 2018

Anem a La Patum!!!


Ahir va començar una nova edició de La Patum, a Berga, una de les festes tradicionals més antigues de Catalunya, i del món sencer. Avui i diumenge al vespre se celebren Patums completes amb tots els balls i figures de la festa: Turcs i cavallets, nans vells, nans joves, maces i àngels, guites, gegants, l'àliga, els plens i el tabaler fent sonar el tambor amb el patum-patum. I per acabar la festa, tirabolts, i tota l'orquestra a la plaça en un deliri multitudinari de traca final.

Qui no ho ha viscut, no sap el què es perd. I és que La Patum, com ha de ser, és la millor festa que es fa al carrer. I La Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer...
 

dimecres, 30 de maig de 2018

El "temazo" del dimecres. La Polla Récords - "Txus".


Aquest passat cap de setmana, la guàrdia civil detenia al cantant dels Gatillazo, ex La Polla Récords (1979-2003), Evaristo Páramos, sota l'acusació d'un comentari ofensiu cap a la policia en un concert a Jerez de la Frontera. Bàsicament, per haver cridat "policia, hijos de puta!". Qui li havia de dir al bo de l'Evaristo (Tui, 1960), que prop de quaranta anys després d'haver-se iniciat a dalt dels escenaris, l'anirien a detenir per comentaris llençats des d'un escenari en mig d'un concert.

dilluns, 28 de maig de 2018

Un heroi sense papers.


Avui s'ha fet viral aquest vídeo d'un jove malià sense papers escalant esperitat per la façana d'un bloc a França, fins al quart pis, per rescatar a una criatura que havia quedat penjant de les mans, sense que es coneguin els motius. El jove no s'ho va pensar dues vegades, i davant la passivitat, la incredulitat i l'excitació dels presents s'enfila en un tres i no res fins a l'alçada del nen per agafar-lo i posar-lo fora de perill. Un gest que ha donat la volta al món i que ha dut al propi President de la república francesa a rebre a l'heroi desconegut. 

M'agradaria saber què deuen haver dit els xenòfobs del FN francès de Marine Le Pen. Suposo que deuen haver quedat bastant en xoc davant l'heroïcitat d'aquest anònim sense papers, d'origen no francès. Potser els hagués agradat més que un jove blanc francès hagués estat el protagonista de la gesta, però no.

diumenge, 27 de maig de 2018

Diada del Patrimoni, estrena dels castells de 9.

Pares i fills/es fent 8 pilars de comiat a la Diada del patrimoni a la Seu d'Ègara (Foto: Minyons).



























Ahir els Minyons vam celebrar la 5a Diada del Patrimoni, a la Seu d'Ègara. Prèviament havíem caminat un pilar de 4 pel pont de Sant Pere, que va cedir just abans de creuar el pont. És el tercer pilar caigut dels cinc que s'han caminat fins avui, i curiosament, els tres segons que l'han fet fins avui han patit una caiguda en el primer intent. Pel que fa als castells de l'actuació, vam sortir amb la primera estrena de la temporada, el 5d8, que es va descarregar amb solvència. En segona ronda la gran aposta de la jornada, el primer intent de castell de 9 de la temporada, el 3d9f, que només va donar una mica de problemes a la baixada. Per acabar un nou 2d8f, i van tres. El segon pilar de 6 de l'any, amb canvi al segon, donava pas a 8 pilars de 4, de composició familiar. Pares i fills/es a cada un dels pilars. Una manera diferent i emotiva d'acabar la diada. Una bona decisió dels tècnics. No cal que els pilars de 4 els facin sempre els mateixos i la gent del tronc. Gairebé tothom pot fer un pilar de 4 i a molts els pot fer una il·lusió enorme.

En acabada la diada vam gaudir d'un sopar a base de fideuà a la plaça del Rector Homs i del concert de versions dels Dalton Bang de Terrassa. Un gran dia.

dissabte, 26 de maig de 2018

PP, agrupació criminal.




















Segons la sentència de l'Audiència Nacional del cas Gurtel, el PP va teixir un sistema de corrupció institucional: adjudicacions arreglades, pagaments i sobresous en negre, manipulació de la contractació pública, finançament il·legal de campanyes polítiques, etc., etc. Vaja, una autèntica banda de criminals dirigint el país impunement al llarg de molts anys. I el més trist de tot és que probablement molts d'aquests corruptes i criminals continuïn en càrrecs de responsabilitat, i qui dia passa any empeny. Un país de pandereta. L'Espanya que es mereixen. Que els vagin votant els pobres desgraciats. Una, grande, y corrupta!

divendres, 25 de maig de 2018

José Ramón Ubieto: “Diagnosticar el TDAH s’ha convertit en el recurs fàcil”.


Entrevista de l'Elisabet Escriche al professor i psicoanalista José Ramón Ubieto per al diari Ara. Molt interessants les reflexions del professor al voltant de la sobrediagnosi i l'excés de medicació que reben moltes criatures amb (presumptament) TDAH. I si en comptes d'intentar (amb medicació) que els alumnes s'adaptin al sistema educatiu, no aconseguim que el sistema educatiu s'adapti als alumnes?


José Ramón Ubieto compagina la professió de psicoanalista amb la de professor a la UOC. Acaba de publicar ‘Niñ@s hiper’, escrit a quatre mans amb Marino Pérez, catedràtic de psicopatologia de la Universitat d’Oviedo

A Niñ@s hiper, Ubieto i Pérez denuncien l’obsessió dels pares per convertir la infància dels seus fills en hiper. Conversen sobre com els adults estan colonitzant la infantesa de manera accelerada per la via de tot allò que porta aquest prefix: hiperactiu, hipersexualitat, hiperconnectat...

Comencem pels hiperconnectats. S’ha posat de moda monitoritzar la vida dels fills via aplis per comprovar si dormen bé, si mengen prou... ¿Com està afectant aquesta hiperconnexió el paper dels pares?
Abans els pares tenien galons només pel fet de ser pares. El problema és que, amb la transformació de la societat, molts estaven desorientats perquè no sabien si seguir el model dels seus pares o un altre de totalment diferent. Just en aquest espai de trànsit ha entrat amb molta força la tecnologia i molts pares l’han acceptada pensant que els podria servir per monitoritzar la vida, com si es pogués reduir a un algoritme. A més, aquests avenços es presenten com si fossin promeses que et permeten controlar el fill, i en realitat tenen dos efectes: l’hipercontrol i un cert abandonament, perquè amb l’excusa que el nen ja està monitoritzat l’acabes deixant sol.

Una obsessió de la societat actual és posar etiquetes a tot. Per què?
Les etiquetes van bé a tothom, triomfen perquè és un nom per a un estat. Quan et trobes malament t’espantes, però quan el metge et posa l’etiqueta ja et tranquil·litzes. Proporcionen una identitat en moments d’incertesa. No només els interessa als metges, de posar-ne, sinó també als pares per poder dir que el seu fill té, per exemple, TDAH, perquè si no en tingués s’haurien de preguntar què han fet malament ells, què no escolten...

Precisament en 12 anys han pujat un 30% els diagnòstics de TDAH. Està sobrediagnosticat?
Diagnosticar TDAH s’ha convertit en el recurs fàcil. Posant l’etiqueta a tot el moviment infantil l’únic que s’ha aconseguit és convertir-ho en una epidèmia.

Però el problema és que el diagnòstic del TDAH comporta en la majoria de casos prendre medicació...
Totes les guies d’actuació clínica diuen que la medicació ha de ser l’última opció. Però a la pràctica molts cops es converteix en la primera perquè és l’opció més fàcil. A Espanya hi ha més de 250.000 nens que prenen psicoestimulants, i només a Catalunya un 3,7% dels nens tenen prescrita medicació, i en el cas dels adolescents de 12 a 15 anys ja arriba al 5,5%. Crida l’atenció que en països com França i Suècia l’ús d’aquests psicoestimulants és pràcticament nul. Aquestes dades han alertat els experts, que creuen que el creixement tan elevat de nous diagnòstics està provocant també que es mediqui abusivament. Als EUA, per exemple, és el segon diagnòstic més freqüent a llarg termini en nens i ja està molt a prop de l’asma.

Com arriba a afectar els nens, aquesta medicació?
La pastilla frena l’angoixa, cosa molt important per a la persona que se la pren, perquè creu que és la solució. També té un efecte clau per al mateix professional, que quan la prescriu es tranquil·litza una mica, i per als pares, perquè els funciona com una certa guia d’actuació. Ara bé, aquests psicoestimulants tenen efectes secundaris en el cos, poden provocar problemes arterials, riscos cardiovasculars, retard del pes i el creixement, i efectes en termes de desresponsabilització de les persones que en prenen a l’hora d’afrontar problemes.

Desresponsabilització?
Quan un adolescent pren una medicació psicotròpica durant llargues temporades i amb controls no sempre freqüents, tendeix a generar una creença que el que li passa no és responsabilitat seva, sinó de la seva bioquímica cerebral. Vaja, és com si tot el que fa o li passa no fos cosa seva.

Quines haurien de ser, doncs, les alternatives a la medicació?
Com que el TDAH és un fenomen que bàsicament s’observa a l’escola, la resposta hauria de passar primer per veure quines estratègies educatives es poden implementar en cada nen i sempre amb la implicació de la família. Modificant aquestes estratègies -cosa que implica un tipus d’interacció i d’aprenentatge diferents-, la prevalença actual del TDAH disminuiria. Un nen, per exemple, no pot estar-se assegut rígidament a la cadira d’una aula. En aquest sentit, un dels aspectes positius que anem observant en tots els processos d’èxit en innovació educativa és que incorporen una certa mobilitat de l’alumne. Només en el cas que hi hagi alguna cosa que desbordi el marc de l’escola s’hi pot incloure el psicòleg. Sobretot quan aquestes conductes també es produeixen a la família o en altres llocs. Tot això, esclar, sense descartar que, per a alguns casos, la medicació és necessària i útil.

El llibre desmunta falsos mites sobre els nens, entre els quals que només fan servir un 10% del cervell. Tenen una intel·ligència limitada?
Els nens fan servir la intel·ligència de què disposen i, sobretot, l’augmenten quan l’exerceixen. Aquí són claus les interaccions que creen amb la família, els companys, els professors i l’entorn social. L’argument “El meu fill és molt llest: si volgués...” caldria posar-lo a prova. De vegades amaga una inhibició contra possibles fracassos. Com a argument, però, als pares ens consola perquè pensem que el nostre fill té grans capacitats.

dimecres, 23 de maig de 2018

El "temazo" del dimecres. The Thorpedians - "Hurt so badly".


Els barcelonins The Thorpedians (barcelona, 2006), van ser el passat divendres a les festes del barri de Sant Pere de Terrassa, dins del festival Sant Pere Sona, un dels més antics i destacats de la ciutat, oferint la seva barreja d'ska-reggae i rocksteady, molt a l'estil de les històriques bandes dels anys 60's i 70's del segell 2Tone. Destaca pel carisma del seu cantant i pel so característic del teclat Hammond tan comú a moltes de les bandes d'aquest segell discogràfic. Pura energia i ritme per moure el cos.

dimarts, 22 de maig de 2018

Judit decapita Holofernes.


- Nena podries haver esmolat una mica millor la daga aquesta perquè m'està costant horrors tallar-li el coll a aquest desgraciat.
- A veure, què volies que fes si no trobava la pedra d'afilar i ho he hagut de fer al banc del menjador?
- Doncs no t'hi has esmerçat gaire. Tinc ja els dits de la mà engarrotats de tant prémer. I encara no he arribat a la medul·la...
- Filla, i si en comptes de tallar-lo a trossets el llencem a la cort dels porcs. Aquests se'l ventilarien ràpid.
- I com vols que el traiem tu i jo d'aquí si aquest pesa com una mula. El podrit no parava de menjar i beure com si no hi hagués demà.
- Doncs, el demà no el veurà pas, hahahaha.
- Mira que n'ets de dolenta. Per cert, què n'has fet del verí què t'ha sobrat?
- L'he guardat ben guardat perquè no el pugui trobar ningú. Mai se sap quan el podem tornar a necessitar.
- Ben fet. En aquest món hi ha molt masclista malparit, i qui es pensi que amb les dones té carta blanca, va ben equivocat.
- A aquest porc ja no se li aixecarà més, t'ho ben asseguro.
- Sí, això segur, haha.
- Vaig a buscar uns sacs pels trocets?
- Sí millor. Au ves.

I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.

dilluns, 21 de maig de 2018

El poble contra el sistema educatiu.


Brillant curtmetratge de l'any 2016 de l'artista Prince EA, on realitza una dura crítica al sistema educatiu en vers, emulant a un fiscal acusant a l'escola en un judici públic. Valent-se d'una reflexió en matèria educativa del científic Albert Einstein, on comparava a un estudiant amb un peix al que insisteixen a fer-li aprendre a escalar un arbre, per concloure que el sistema educatiu no tenia en compte la individualitat de cada alumne i les seves potencialitats, l'actor i raper nord-americà desgrana, molt encertadament, tot un reguitzell de defectes de l'actual sistema educatiu.

diumenge, 20 de maig de 2018

Infinit Iniesta. Gràcies per fer-me gaudir.





















Acabo de veure el darrer partit d'Andrés Iniesta amb el Barça i ja el trobo a faltar. Un dels més grans jugadors de futbol de la història, i de la història del club per descomptat. Els seus setze anys al primer equip del Barça han estat els més gloriosos del club sense dubte, amb 32 títols (9 lligues, 4 champions i 6 copes entre altres). Irrepetible? Imbatible? Bé, encara tenim a Messi...


dissabte, 19 de maig de 2018

Josep Bargalló: "L’escola no es toca (però es millora)".

Josep Bargalló, nomenat nou Conseller d'Educació.

Article escrit pel nou Conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), al gener d'aquest mateix any. Esperem que ara que tindrà, novament (va ser Conseller del primer tripartit), les eines i el poder per millorar-la (l'escola), sigui capaç de materialitzar aquest ideal que ens proposava.

L’escola –entesa globalment, més enllà de nivells i ensenyaments- ha estat un dels grans cavalls de batalla del debat polític aquests darrers mesos. I víctima de l’agressivitat  mediàtica i partidista que no ha dubtat en fer de les falses acusacions, la tergiversació i la manipulació l’arma per imposar un control extern de les aules, anul·lar la funció formativa de l’educació i convertir els centres en el rovell de l’ou d’una societat de ciutadans servils. Com a cirereta, hi han sumat una persecució individualitzada del professorat en base de denúncies i citacions judicials que no pretén altra cosa que instaurar la por com a garantia del silenci. Tot això té molts de perills. El primer, evidentment, la destrucció del model d’escola que hem construït. Però també fer impossible de millorar-lo. És un model establert a partir d’un ampli consens, però no és ni pot ser un model estàtic.

La nostra escola té molts reptes i moltes necessitats de millora. Uns reptes i unes necessitats que demanen, en alguns casos, accions urgents i, en d’altres, apostes sostingudes en el temps. Des de la reversió de les retallades produïdes en la darrera dècada –tant les pressupostàries com les ideològiques, que de vegades s’ha aprofitat una cosa per fer l’altra- fins a la incentivació dels processos d’innovació –és a dir, del treball diari per sumar coneixements amb habilitats de la manera més efectiva possible. Des d’un replantejament de l’accés a la funció docent –amb una formació inicial del professorat més sòlida i més eficient- fins a l’exigència del compliment rigorós de servei públic a tots els centres –sigui quina sigui la seva titularitat. Des de l’aposta per una escola plenament integradora –amb les eines per superar qualsevol segregació- fins a l’assoliment dels resultats competencials que assegurin l’èxit escolar –l’acadèmic però també el social i el personal. Des de l’aprofundiment de l’autonomia dels centres fins a la consolidació d’uns projectes educatius de ciutat i de territori que relliguin escola amb context, educació amb realitat social i econòmica. Que configurin un projecte educatiu de país amb el convenciment que l’alumne és l’objecte i el subjecte de l’educació, el professorat la garantia de l’èxit escolar i el centre el fonament del sistema. I una administració que actuï al seu servei –d’alumnes, professorat i centres.

Tenim una feinada com per haver d’invertir tant de temps en respondre els atacs de fora. Perquè la comunitat educativa aposta per la innovació i l’equitat. Ells, per la regressió i la segregació. Per això, la millor defensa és el consens per a la millora. Un consens social i professional que ha de tenir el seu marc en un renovat Pacte Nacional per l’Educació, que situï les condicions perquè l’escola sigui encara més un espai d’aprenentatge i de convivència, amatent a les necessitats i les demandes de la societat. Per la consolidació del bé comú que és l’educació com un servei públic indispensable per a la cohesió i la formació. Són els deures per al 2018. No pas poca cosa.

divendres, 18 de maig de 2018

Fotos a la piscina.


No tinc per costum publicar fotos meves al meu bloc. En alguna ocasió quan viatjo ho faig, però no gaire més. Avui però és una ocasió especial i vull que el meu bloc ho recordi. Després de més de 25 anys ininterromputs nedant (primer al club CROL i ara al Q-Sport, ambdós de Terrassa), i no compto els cursets quan era un vailet, o les estones passades a la piscina del Club Natació Terrassa o al Casal Familiar de Viladecavalls, per fi m'he fet una foto en plena acció. De fet, me l'ha fet el Miquel, un treballador del Q-Sport què conec des que vam coincidir un estiu treballant a la piscina municipal del barri de Sant Llorenç, aprofitant que jo era sol a la piscina. No recordo haver-me fet mai cap foto nedant. Sí que en tinc jugant a altres coses (futbol, handbol, squash, tennis taula...), però no en tenia cap al carril d'una piscina, i m'ha fet gràcia.



dimecres, 16 de maig de 2018

El "temazo" del dimecres. Doctor Prats - "Caminem lluny".


Fa un mes escàs el grup terrassenc-rubinenc Doctor Prats va presentar el seu tercer àlbum d'estudi "Venim de lluny", després dels exitosos "Patates amb peix" i "Aham Sigah" que els ha dut a tocar en directe per tot el territori català i part de l'estranger. I pel que sembla continuen sol·licitadíssims de cara a la gira que tot just inicien. Aquest dissabte passat van tancar el festival organitzat pels Bastoners de Sabadell amb motiu de la diada nacional de bastoners a la localitat vallesana, amb gran èxit de públic, i gran comunió entre el grup i els seus seguidors.

dimarts, 15 de maig de 2018

Quim Torra: 131è President de la Generalitat.



























Ahir, el Parlament de Catalunya va investir, en segona votació i per majoria simple, com a 131è President de la Generalitat a Joaquim Torra i Pla, advocat i editor nascut a Blanes fa 55 anys. El selvatenc substitueix així a l'anterior President, Puigdemont, que no ha pogut ser investit per la seva condició de refugiat i el veto de l'estat espanyol. Tanmateix, el primer que ha fet el nou President per estrenar-se en el càrrec, ha estat viatjar fins a Berlin per a trobar-se amb el President legítim a l'exili.

El nou President, membre de la formació Junts per Catalunya ha estat força criticat per les forces unionistes per alguns escrits i piulades del passat on li retreuen que un suposat supremacisme i un nacionalisme radical excloent. Força exagerats i trets de context. El què és innegable és que entre els espanyols abunden els catalanòfobs i els que voldrien eliminar la nació, la llengua i la cultura catalana.

Esperem que el senyor Torra tingui més fortuna que el seu predecessor Puigdemont, tot i que tenint en compte les primeres reaccions dels polítics espanyols i també dels catalans espanyolistes, la cosa no pinta gens bé. D'entrada ja va mostrar quin és el seu tarannà, citant a un dels seus referents polítics, Carrasco i Formiguera, acabant el seu discurs com a nou President amb un "Visca Catalunya Lliure".

diumenge, 13 de maig de 2018

3 i 4 de vuit simultanis per la Fira Modernista.

4 i 3 de 8 simultanis, a la Plaça Vella, per la Fira Modernista (Foto; Minyons).
 
Ahir, a la Plaça Vella de Terrassa, amb motiu de la Fira Modernista, els Minyons vam tornar a portar a plaça dos castells simultanis, el 3 i el 4 de vuit. En les rondes prèvies havíem fet el 2d8f i el 7d8, aquest darrer també va suposar una nova estrena en la present temporada.

La primera, i darrera, vegada que havíem fet aquests dos castells simultanis va ser, amb motiu de la Fira també, l'any 2014. L'any de l'enlairament. Tant de bo, la demostració de potencial d'ahir serveixi per animar a més minyons a aparèixer per l'assaig i d'aquesta manera puguem créixer i plantejar-nos reptes superiors. Sembla que enguany hi ha molt mandrós que li està costant deixar-se veure pel pati d'assaig... us necessitem a tots/es!!!

Ens van acompanyar els amics Marrecs de Salt, que van oferir una gran exhibició amb la clàssica de vuit (3d8, 4d8 i 2d7). Grans. Van forts.

divendres, 11 de maig de 2018

Arriba la 16a Fira Modernista.


Avui arrenca una nova edició de la Fira Modernista de Terrassa. Un cap de setmana ple d'activitats relacionades amb aquest moviment artístic i arquitectònic tan present a la nostra ciutat. Enguany a més, se celebra el 150è aniversari del naixement d'un dels arquitectes de referència d'aquest estil, Lluís Muncunill, que va deixar la seva empremta a la ciutat. L'edició d'enguany està dedicada a la cuina modernista, així que si veniu per Terrassa, busqueu algun restaurant on facin vermuts o menús modernistes.

Com cada any, els Minyons hi serem ben presents a la Fira, amb activitats al local, i la tradicional actuació al Raval de Montserrat, davant del Mercat de la Independència.


dijous, 10 de maig de 2018

Carta de Jordi Sáncehz des de la presó a una enxaneta dels Minyons.


Fa pocs dies, l'Abril, filla del Marc, bon amic dels Minyons, va rebre una carta del Jordi Sánchez, expresident de l'ANC, des de la presó de Soto del Real, on es troba injustament empresonat des de fa més de mig any. A la carta, que era una resposta a la postal que va fer arribar l'Abril al Jordi, aquest li demana a l'Abril que li dediqui la propera actuació castellera en què participi. Serà el proper dissabte amb motiu de la Fira Modernista de Terrassa, al davant del Mercat de la Independència, al Raval de Monstserrat a les 19:00.

Fa pocs dies, el bloc dels Minyons entrevistava a l'Abril. Aquí teniu l'entrevista.

Llibertat Pres@s Polítics.

Retorn Exiliades.

dimecres, 9 de maig de 2018

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Abril 74".


Abans-d'ahir Lluís Llach va complir 70 anys. Déu n'hi do. Ens fem grans tots plegats. Avui recupero un dels temes més macos del Lluís, inclòs a l'àlbum "Viatge a Ítaca" de l'any 1975, l'any què vaig néixer. No sabeu el què donaria per haver pogut viure en viu aquest moment al Camp Nou l'any 1985. Se'm posa la pell de gallina veient el vídeo.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

dimarts, 8 de maig de 2018

Amunt la USAP. Al Top 14 concretament.




















4 anys després del descens de la màxima categoria del rugbi francès, la USAP de Perpinyà va tornar a guanyar-se el dret a jugar amb els millors el passat diumenge en el partit de la final de la segona categoria contra el Grenoble a l'estadi de Tolosa de Llenguadoc (38-13. Podeu llegir una interessant crònica en català del Cugat Comas per a la revista d'esports Fosbury).

És una autèntica pena que TV3 no li doni més ressó a aquest interessant i apassionant esport, i més tenint en compte que els nostres veïns nord-catalans juguen al màxim nivell, i defensant els colors de la senyera de la nostra nació...

Segur que aviat tornaré a l'estadi Aimé Giralt per tornar a presenciar un matx de la USAP al Top 14. Rugbi del màxim nivell a pocs quilòmetres de casa. Ja hi he estat un parell de cops, i quan han vingut a Barcelona també hi he anat. 


























Jugadors de la USAP celebrant el passi a la final al vestidor.

dilluns, 7 de maig de 2018

Carlos González: "Ràtio a la llar d’infants".



Després quan surten resultats de les proves PISA, o altres, dels alumnes catalans, molts s'escandalitzen i pontifiquen sobre què cal fer i què fem els mestres malament... Pocs es recorden de les ràtios d'alumnes per mestre, o ho minimitzen. Només cal fer una reflexió interna de com de difícil és educar a un-dos-tres-quatre fills, i en canvi, veiem la mar de normal que un mestre n'hagi d'atendre a 25 o més. Magnífica anàlisi del Carlos González, com sempre.


A internet es pot trobar un document de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, 'Research on ratios, group size and staff qualifications and training in early years and childcare settings', que compara la situació del Regne Unit amb la d’altres països. És ja una mica antic, del 2002, així que la situació pot haver millorat. Crida l’atenció la ràtio, el nombre (màxim legal) de nens per cuidador a les escoles bressol o llars d’infants, per edats.
Menys d’un any: Dinamarca, 3 nens per cuidador; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 4; el Japó, 3; el Regne Unit, 3; França, 5; Espanya, 8. “Sí, esclar -deu pensar algú-, són països rics, la nostra situació és diferent, no ens podem comparar...” Però la humiliació no s’ha acabat: Itàlia, 6; Portugal, 4; Grècia, 5. Les coses no milloren entre un i dos anys: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 5; el Japó, 6; el Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6; Portugal, 5; Grècia, 5; Espanya, 13. Entre dos i tres anys la cosa ja fa plorar: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 6; el Japó, 6; el Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6; Portugal, 15 nens per a dues cuidadores; Grècia, 5; Espanya, 20.
¿S’imagina tenir quadrigèmins? ¿S’imagina passar amb ells vuit hores seguides, sense ajut de ningú? ¿No hi haurien de col·laborar, a més del pare i la mare, els avis i els oncles? ¿No contractaria algú per ajudar-lo, si s’ho pogués permetre? Ara imagini’s que té octigèmins. ¿Creu que podria fer alguna cosa amb ells, a part de donar menjar i canviar bolquers?
Doncs es veu que les nostres mestres tenen superpoders. Amb nens de dos anys es necessiten tres mestres holandeses, quatre de gregues o set de daneses per fer la feina d’una mestra espanyola. I encara sobra temps per estimular, ensenyar a parlar i inculcar bons hàbits, que “a l’escola bressol s’espavilen molt”.
A totes les eleccions, els partits prometen desenes de milers de places d’escola bressol, però mai he sentit que prometin millorar la qualitat de les que ja existeixen, posar-les a nivell europeu rebaixant el nombre de nens i augmentant els sous dels cuidadors. Probablement no caldria fer gaires places noves: amb ajuts a la maternitat i paternitat com a Europa, la majoria dels infants petits es quedarien a casa i els que realment necessiten una llar d’infants estarien molt més ben atesos. Visiteu Mastiempoconloshijos.blogspot.com.es.

diumenge, 6 de maig de 2018

Riure per no plorar...


Seguint les pautes de les millors dictadures, els polítics assenyalen, els mitjans difonen, amplien i manipulen, els cossos de seguretat investiguen i creen proves falses, els fiscals acusen, i els jutges sentencien. Estat de dret en diuen alguns... hahahahahaha!!

dissabte, 5 de maig de 2018

Karl Marx. 200 aniversari.

Karl Marx.



















Avui fa 200 anys que va néixer a Trèveris, Alemanya, Karl Marx, considerat el pare ideològic del socialisme marxista i del comunisme. Juntament amb Friedrich Engels van escriure el "Manifest Comunista" l'any 1847, un al·legat a favor de les classes populars i obreres, i la seva lluita històrica contra el capitalisme, representat per les classes dominants i poderoses.

Les idees de Marx han inspirat nombroses revolucions arreu del planeta, com la russa, i encara avui són motiu de debat i de conflicte. 

Marx va creure que el fracàs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme: "el desenvolupament de la indústria moderna concep de cap a peus la mateixa idea en què la burgesia produeix i s'apropia dels productes. El que la burgesia produeix, sobretot, és la seva tomba. La seva caiguda i la victòria del proletariat són inequívocament inevitables". 

Temps al temps...

divendres, 4 de maig de 2018

Dissolució definitiva d'ETA.

Manifestants a Pamplona reclamant l'apropament dels presos bascos al País Basc.























Aquest matí s'ha celebrat a Iparralde (País Basc francès), a la localitat de Kabo, l'acte d'anunci formal de la dissolució d'ETA. A l'acte hi han assistit diverses personalitats involucrades en el procés de pau i de desarmament de la banda, així com partits polítics de l'estat francès i espanyol, i del País Basc, sindicats i altres institucions. No hi havia representació del govern espanyol, ni del basc, així com tampoc del navarrès.

Després d'un minut de silenci per totes les víctimes del conflicte, un dels organitzadors de l'acte, l'advocat i lluitador contra l'apartheid, Brian Currin, ha lamentat l'absència dels representants dels governs involucrats en el conflicte, i ha lloat el procés que ha dut fins a la pau, procés liderat per la societat civil i no pas pels respectius governs.

Diferents veus han expressat la necessitat de la reconciliació i d'un gest de l'estat espanyol a favor de l'apropament dels presos a presons basques. Entenc que no cal castigar a les famílies del presos amb l'allunyament dels seus familiars per molt culpables que aquests siguin.

En fi, un dia històric que alguns potser preferirien que no hagués arribat mai, per dur que sembli. Qui no ha sentit dir allò que per a alguns "con ETA vivían mejor"... o allò tan sobat de "en ausencia de violencia se puede hablar de todo"... ja ho estem comprovant els catalans ja.

dijous, 3 de maig de 2018

Imma Marín: “Els criminals en sèrie tenen en comú que no han jugat prou de petits”


(Entrevista per al diari Ara de la Georgina Ferri a la diplomada en Magisteri, i Presidenta de l'Associació Espanyola pel Dret dels Infants a Jugar, Imma Marín).

Sempre ho he pensat, que als infants, i més avui en dia, els falten moltes hores de joc, i de joc lliure no dirigit ni controlat. Seguint les teories del pedagog A.S. Neill, i un dels seus referents, John Locke, que arribaria a afirmar que no s'havia de deixar adquirir coneixements acadèmics als infants fins que no s'haguessin cansat de jugar... 

Imma Marín és diplomada en magisteri per la UAB, però no s’ha dedicat mai a l’educació convencional. És fundadora d’una empresa de consultoria per a institucions educatives i empreses basada en el joc i la ludificació. Presideix l’Associació Espanyola pel Dret dels Infants a Jugar, des d’on defensen la importància de jugar a totes les edats. Publica ' ¿Jugamos?' (Paidós Educación), en què propugna el joc com a eina per canviar l’educació.
Filla única, d’una mare que va enviudar jove i nascuda el dia 6 de gener. D’aquí li ve la passió pel joc?
Em vaig fer el meu món amb els jocs i les joguines. Per a mi va ser el meu recurs per afrontar la realitat.
Assegura que el joc lliure té molt poca presència en l’educació, en el temps lliure i en l’ensenyament en general. Per què?
No ens acabem de creure que amb un joc lliure els nens aprenguin alguna cosa útil. Vivim en una societat d’utilitat. Si no hi ha un objectiu, un aprenentatge lligat, és un temps perdut. També perquè als pares i mestres ens és molt difícil pensar quin és el nostre paper en el joc lliure. Fem de policies? Quan l’habitació està desendreçada ens enfadem?
Diu que les cartes ens venen donades, però dependrà de nosaltres com les juguem. És l’actitud?
Amb una actitud lúdica ho pots viure tot com un joc, fins i tot les coses doloroses. Joc vol dir viure en el present, empatitzar, sostenir l’esforç. Entendre que l’error forma part del procés. Arriscar-te, sentir, connectar-te amb tu mateix. Aquesta actitud lúdica és la Mery Poppins. Converteix qualsevol cosa en un joc. El millor dels marrons es pot convertir en una missió.
Jugar s’associa a immaduresa?
Jugar ens connecta amb el nen que portem dins, amb la part de l’entremaliadura, la incertesa, la inseguretat, la humilitat, trencar jerarquies, sentir-te lliure. Als adults tot això ens fa por. Ens obliga a sortir de la zona de confort.
Vostè sosté que el joc, més que formar, té la capacitat de transformar les persones perquè ofereix una altra mirada de l’entorn. Com pot contribuir en l’educació?
Una cosa és l’aprenentatge basat en jocs, que forma part de l’aprenentatge lúdic, però sense actitud lúdica pot ser una assignatura més. És l’actitud de viure en el present i viure’l amb humor el que pot transformar l’educació. És el que connecta amb la vocació del mestre i amb la motivació i curiositat dels alumnes.
Això està renyit amb l’esforç?
Al contrari. Una de les coses que et permet el joc és sostenir l’esforç. Com que t’ho estàs passant bé, t’hi dediques i t’hi estàs fins que te’n surts. Imagina’t si això ho fessin per aprendre a multiplicar o a escriure.
A la vida no tolerem el game over ...
Tenim tolerància zero al fracàs, està molt penalitzat. Fas malament un examen i et suspenen, fas un error a l’escola i et renyen. Qui vol que el renyin? Ningú. Ens esforcem per aprovar, no per aprendre. Per passar de nivell, no per saber-ne més. A més, el món canvia tan ràpid i l’escola va tan lenta que el gap cada cop es fa més gran.
Com ajuda el joc a la innovació?
És innovació en si mateix. Et posa el cap en mode creatiu, en absurd, fer connexions inconnexes. Et posa en un espai que et dona marge d’error, en un context de llibertat i confiança per dir les tonteries que vulguis sense que passi res. En aquest espai el cap se sent lliure sense ser jutjat. I a més se’l posa en mode absurd, que és quan apareix la innovació. A més que el joc t’obliga a estar en el present. Has d’estar imaginant en el present, has d’estar submergida en el moment.
Els nens avui juguen poc...
És una de les mancances més grans que tenen els nostres nens actualment. Moltes malalties, hiperactivitats, estrès infantil, desapareixerien simplement si deixéssim els nostres fills jugar a la natura. L’Stuart Brown és criminòleg i té un estudi brutal sobre criminals en sèrie, i el factor comú que ha trobat en tots ells és que de petits no havien jugat. És molt bèstia. Explica -i és impactant- que és per no haver cultivat l’ànima. No haver donat espai a la teva ànima perquè respiri.
L’escola està preparada per al joc?
Està saturada, estressada, sobrepassada i no hi està preparada. Però té clar que pel camí que va, no va bé. Explotarà. Cada vegada veus més escoles amb ganes de fer canvis. Provem altres coses. No és que tinguem una escola estupenda i demanem canviar-la. És que tenim una escola que no funciona. I uns nens que desconnecten, s’avorreixen, s’inventen coses per no haver d’anar a l’escola. Els nens són curiositat pura.
Què passa amb el currículum?
Acabarà petant. Quin sentit té el que comences a estudiar a sisè si haurà canviat a batxillerat? S’ha d’aprendre d’una altra manera. Què és bàsic? Llegir, escriure, comunicar-se. Tenir curiositat. Això et portarà a buscar, llegir i aprendre. Hi ha unes coses bàsiques. Has de saber llegir per poder aprendre. Has de saber escoltar, comunicar-te i pensar. Tenir sentit crític i gestionar les teves emocions.

dimecres, 2 de maig de 2018

El "temazo" del dimecres. Fanfare Ciocarlia - Directe a la Sala Apolo.


El passat dissabte va tornar la Fanfare Ciocarlia a Barcelona, a la Sala Apolo, on repetien. Aquesta fanfàrria de gitanos romanesos porta en actiu des de l'any 1996 i és un dels principals exponents de la música balcànica que cada dia té més adeptes. Els vaig descobrir a Vilanova i la Geltrú l'any 2002 al festival FIMPT, en un concert gratuït a la plaça de l'ajuntament que em va impactar per la seva energia, el ritme trepidant i la manera de tocar tan accelerada. Des d'aleshores els he anat a veure sempre que han vingut a prop de Barcelona.

El dissabte a l'Apolo van tornar a mostrar-se en forma i van oferir un directe de prop de dues hores ininterrompudes, i com  en altres ocasions, van fer un final de festa baixant de l'escenari i tocant a peu de pista envoltats de l'embogit públic juntament amb les components del grup teloner, la Balkan Paradise Orkestra. Grans!

dimarts, 1 de maig de 2018

1r de Maig. Dia del treballador.

Dibuix de Joan Turu.

























Per una República Catalana dels drets socials!

Som classe treballadora (la gran majoria ;-) )!