L'Àngels amb les Gralles Grillades dels Minyons tocant al local per la Fira Modernista, al maig de l'any passat. |
Avui altre cop, i van masses el darrer any, la vida ens ha mostrat com d'injusta i dura pot arribar a ser en ocasions. Ens ha deixat l'Àngels, una bona minyona, mare del Marc i la Maria, germana del Carles, i vídua del Toni. Igual que a ell, un càncer l'ha vençut i se'ns l'ha endut. Ràbia. Impotència. Tristesa.
La recordarem fent sonar la gralla, amb l'esperit jove que transmetia tot i ser la més veterana del grup. Segur que quan tornem a escoltar una gralla ens vindrà un record de l'Àngels. Descansa en pau minyona.
Pax
ResponEliminaGràcies Xavier.
EliminaBoniques paraules... La vida, una incertesa rere l'altre, noi!
ResponEliminaSí Carles. Com diu la cançó: "Los caminos de la vida, son muy dificíl de andarlos, difícil de caminarlos, y no encuentro la salida...".
EliminaArribo una mica tard, però lamento conèixer aquesta notícia. Una abraçada ben forta per la família de l'Àngels, i per la família malva també, és clar.
ResponEliminaGràcies Xexu!
Elimina